dimarts, 8 d’abril del 2014

Josep Maria Subirachs (1927-2014)


   Ahir va desaparèixer l'artista Josep Maria Subirachs, conegut arreu del món principalment com a continuador de l' obra magna  d'Antoni Gaudí, LA SAGRADA FAMILIA de Barcelona.

http://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Subirachs



Façana de la Passió de la Sagrada Família de Barcelona
Fotografia extreta de: Pablo Álvarez Funes : Un hito católico en el skyline de Barcelona, 31-VII-2011.
http://otraarquitecturaesposible.blogspot.com.es/2011_07_01_archive.html
 
...............................................................................................
   Avui teníem un altre tema per escriure, però hem volgut redactar un record cap a aquest català universal, enamorat del símbol.

   El Periódico del 2 de març de 1985 diu:

http://archivo.elperiodico.com/ed/19850302/pag_016.html?search_Texto=durand gilbert

"Barcelona. Los mejores especialistas internacionales sobre los mitos y todos los fenómenos que suscitan se reunirán,  el 21 y 22 de este mes, en Barcelona, en un Coloquio sobre la Figura mítica de Hermes. El encuentro ha sido organizado por el Grupo de Investigación del Imaginario y Mitocrítica (GRIM) del Departamento de Filología Francesa de la Universidad Central (dirigido por Alain Verjat).
El GRIM ha recogido, por primera vez en España, la herencia de los estudios iniciados en la Universidad de Grenoble bajo la batuta de Gilbert Durand".


   No en tenim cap document escrit, però sabem que durant el Col·loqui algunes alumnes amatents van acompanyar Gilbert Durand al taller de l' escultor Josep Maria Subirachs. Potser tinguin alguna fotografia. Segurament. Ens van explicar que el professor de Grenoble havia lloat molt aquest taller de Subirachs.

   Així és, que invitem als estudiosos de la mitoanàlisi a revisar l'obra de Josep Maria Subirachs, i el seu Imaginari.

   Aquest creador, ha deixat el seu llegat escampat per tota la geografia espanyola.
Del seu gran sentiment i amor a les arrels catalanes modernes, visualitzem el monument a Francesc Macià, President de la Generalitat de Catalunya i explicat a l' enllaç. Citem Macià i després Ramon Llull.




Monument a Francesc Macià (1859-1933). Obra de Josep Maria Subirachs.
Plaça de Catalunya de Barcelona, 1991.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Maci%C3%A0_i_Lluss%C3%A0

................................................................................................
Ramon Llull (1232-1316).
Fou el primer autor literari important en llengua catalana. És el gran referent de les arrels catalanes de l' Edat Mitjana.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull

   Ramon Llull és bàsic per a estudiar la Ciència, Astrologia, Alquímia i Religions de l'Europa medieval, així com les escoles filosòfiques posteriors conegudes com Lul·lisme. Per això el citem, com un gran mestre de la Tradició. 

Escultura al portal de l' Església de Sant Miquel a la Ciutat de Mallorca

 
..............................................................................................
Monestir de Montserrat, 1976. Monument  a Ramon Llull.
Obra de Josep M. Subirachs,
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Monumento_a_Ramon_Llull.jpg    




dilluns, 7 d’abril del 2014

Gilbert Durand : informacions i nou web

     Navegant per la xarxa i encara que ha arribat la primavera, hem trobat fotos de Gilbert Durand en ple hivern i sota la neu, que volem difondre. Els seus amics van constituir l'Association des Amis de Gilbert Durand  (AAGD). Ara, aquesta associació  ha  creat aquest web on hi podreu trobar moltes informacions que transcrivim.

http://amisgilbertdurand.com/

Nou site web de l’ Association des amis de Gilbert Durand
http://amisgilbertdurand.com/hello-world/?lang=en     

....................
Association des amis de Gilbert Durand
AAGD Chateau de Novery
Moye 74150
France
....................

...................................................................................................................................

D'aquest web volem remarcar especialment l'apartat referent a la seva bibliografia personal, redactat per la seva esposa.

BIBLIOGRAPHIE GÉNÉRALE DE GILBERT DURAND

établie par Chaoying Durand-Sun, Janvier 2014
Cette bibliographie générale, répartie en « Ouvrages de Gilbert Durand », « Ouvrages sur Gilbert Durand », « Thèses sur Gilbert Durand » et « Index pictural de Gilbert Durand », recense de façon chronologique l’ensemble des ouvrages et des articles de Gilbert Durand, ainsi que des traductions de ses ouvrages, et des ouvrages, articles et thèses sur son œuvre, ainsi que ses tableaux et dessins qui ont illustré des livres ou des revues.

..............................................................................................................................
Amb data del 2013 va sortir un número monogràfic d'homenatge publicat per la Universitat de Grenoble III. En donem informació.

Extret de: ELLUG,

IRIS, n°34/2013 : "Hommage à Gilbert Durand"

Parution revue

Information publiée le mardi 9 juillet 2013 par Matthieu Vernet (source : ELLUG)



_blank
IRIS, n° 34 / 2013 : "Hommage à Gilbert Durand"
Editorial de Philippe Walter


EAN 9782843102493
Prix :15EUR
Présentation de l'éditeur :
La récente disparition de Gilbert Durand, initiateur du « nouvel esprit anthropologique » en France donne à la revue IRIS l’occasion de confronter la pensée du maître de l’Imaginaire avec celle de deux générations de chercheurs qui ont vécu dans sa mouvance. Trois articles initiaux de Gilbert Durand posent le cadre anthropologique de ces recherches sur l’imaginaire humain : méconnaissance du rôle des images dans les productions culturelles (spécifiquement en Occident), analyse du divorce entre imaginaire et rationalité à l’origine d’une crise de l’imaginaire européen, tentative de définition des diverses modalités de métissage culturel à l’œuvre partout et de tous temps. Deux générations de chercheurs suivent ce sillage. La première offre deux études mythocritiques sur la figure du phénix dans la poésie moderne. La seconde (celle des jeunes chercheurs) explore les formes symboliques à la lumière de la mythanalyse : les bateaux d’Europe du nord au Moyen Âge, le loup garou et son rapport aux eaux, les chevaux diaboliques conduisant vers l’au-delà, l’étrange rire de Roland dans la célèbre chanson de geste. Une série de comptes rendus conclut le numéro. chercheur en linguistique générale, Georges Kleiber, explique la rareté des odoronymes. L’étude thématique se conclut par deux entretiens, l’un interrogeant Jean-Louis Millot sur l’apport de l’étude de l’olfaction dans l’étude du cerveau humain, l’incidence de ce sens sur le fonctionnement de notre mémoire et de certaines maladies ;  le second expose la vision d’un créateur de parfum, « nez » de Channel, Christopher Sheldrake

Sommaire :
Éditorial de
Philippe WALTER
Gilbert Durand (1921-2012)
Jean-Jacques WUNENBURGER – Université Jean Moulin - Lyon 3

Mythodologies
L’Occident iconoclaste. Contribution à l’histoire du symbolisme /  Gilbert DURAND – Fondateur du Centre de recherche sur l’imaginaire
Theophania Occidentalis. Entretien entre Gilbert Durand (fondateur du Centre de
recherche sur l’imaginaire) et Dominique Pradelle (revue Artus)
Comment se métisse l’imaginaire ? / Gilbert DURAND – Fondateur du Centre de recherche sur l’imaginaire
Les pouvoirs du récit / Helder GODINHO – Université nouvelle de Lisbonne, Centre d’études sur l’imaginaire littéraire, FCSH-UNL
Taiwanese indigenous myths (translated in English) / Fanfan CHEN – National Dong Hwa University, Hualien, Taïwan
Topiques
La Colombe-Phénix chez Umberto Eco /  Corin BRAGA – Université Babes-Bolyai, Cluj-Napoca, Roumanie
L’imaginaire du Phénix dans La Pente, Les Crépuscules de Z. Morsy. En attente de la révolution solaire / Claude FINTZ – Université Grenoble Alpes, CRI, F-38040 Grenoble
Facettes
Les loups-garous et les eaux / Fabio ARMAND – Université Grenoble Alpes, CRI, F-38040 Grenoble
Les figures de proue zoomorphes dans l’iconographie médiévale chrétienne : rhétorique de l’Incarnation / Barbara AUGER – Université Grenoble Alpes, CRI, F-38040 Grenoble
Les chevauchées funestes, épreuves de la faute / Clément PELISSIER – Université Grenoble Alpes, CRI, F-38040 Grenoble
Roland rit. De l’imaginaire d’une pulsion / Mathieu DIJOUX – Université Grenoble Alpes, CRI, F-38040 Grenoble
Comptes rendus
Anna CAIOZZO, Daniela MARIANI, Mathieu DIJOUX, Philippe WALTER

Vous pouvez commander cette revue chez votre libraire ou auprès du FMSH-Diffusion, 18-20 Boulevard Robert Schuman 94220 Charenton-le-Pont. Tél . 33(0)1 53 48 56 30
Directement en  ligne sur le site http://www.lcdpu.fr/
Ou auprès des ELLUG
Pour de plus amples informations, vous pouvez consulter notre site internet
http://www.u-grenoble3.fr/ellug


Responsable : Ilka MILANOV


Url de référence :
http://w3.u-grenoble3.fr/ellug/index.html/


Adresse : UNIVERSITE STENDHALBP 2538040 GRENOBLE CEDEX
...............................................................................................................
Extret del web de l' AAGD
Gilbert Durand, en plena nevada i amb el seu gat negre.


diumenge, 6 d’abril del 2014

Modernisme i Noucentisme

   A Catalunya, la riquesa humana, cultural i artística dels homes pioners, creadors, treballadors, artesans i societat que visqueren en el tombant del segle XIX i XX, va cristal·litzar en la consciència d' un nou temps modern, de la modernitat, conegut com Modernisme. Els mateixos anhels i aires nous que a molts països d' Europa i del món. Les arrels del passat gloriós medieval hi era ben present així com la continuïtat històrica.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Modernisme

   Poc a poc es canalitzen els sectors literaris, filològics, culturals i polítics en una altre concepte i cànon, més racional, de signe contrari o complementari, però igualment positiu pel País i la societat; el Noucentisme, a partir del 1906 aproximadament. Aquesta presa de consciència recolzada per les quatre Diputacions catalanes mena a fer possible l'aplicació d'un règim administratiu ampli d' autogestió, d'acord amb el govern central. Aquest règim només el va sol·licitar Catalunya encara que se n' haurien pogut beneficiar també la resta de províncies espanyoles.
 http://ca.wikipedia.org/wiki/Nnoucentisme

http://lletra.uoc.edu/ca/periode/el-noucentisme/detall

MANCOMUNITAT DE CATALUNYA.
   El 6 d'abril de 1914 es va establir la Mancomunitat de Catalunya, avui fa cent anys.
Va ser la federació voluntària de les quatre diputacions catalanes, amb l'objectiu de recuperar la unitat trencada per l' aplicació de la divisió provincial de 1833. Amb el model de les glorioses i antigues Corts Catalanes es volia recuperar la gestió administrativa per modernitzar Catalunya en tots els aspectes: econòmic, cultural,
artístic, educació i vida quotidiana. El president de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba fou el líder i primer president de la Mancomunitat. Amb aquest motiu es celebren avui una sèrie d' actes per recordar l'esplendor cultural que va portar una força impulsiva per a  millorar al país.

De TV3: http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/cronologia/cron103716314.htm    
...........
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mancomunitat_de_Catalunya
...........
http://www.mancomunitatdecatalunya.cat/breu-historia-2/    

Poc temps abans de la seva desaparició, el professor Jordi Castellanos, citat el dia 3 d'abril com un dels estudiosos del Modernisme en una etapa de crítica creacional i revisionista, en una entrevista a la revista Serra d'Or, comentava que volia revisar els conceptes i cànons modernistes. Creiem que el Modernisme, el Noucentisme poden ser objecte d'un estudi metodològic sota la temàtica durandiana de les conques semàntiques, una proposta interessant que Gilbert Durand va iniciar en una de les seves aportacions a Eranos. Es l'article : La belleza como presencia paraclética. Ensayo sobre los resurgimientos de una Cuenca semàntica, dins:

La crisis espiritual en Occidente

Gilbert Durand

Edición de Alain Verjat. Siruela. Madrid, 2011. 404 páginas, 26 euros

 Posteriorment va desenvolupar i ampliar l' article  a l' obra Introduction à la mythodologie. Mythes et sociétés, 1996. -- Publicat a Buenos Aires, en versió castellana:

MITOS Y SOCIEDADES: INTRODUCCION A LA MITODOLOGIA /

Gilbert DURAND                                                                                                                                                                                             BIBLOS, 2003, 192 p.
ISBN 9789507863981

Una proposta: la recepció a Catalunya dels prerafaelites i de Richard Wagner, van ser sens dubte uns rius bàsics que amb el seu cabdal van nodrir el Modernisme.

Donem alguns exemples de conques semàntiques i Imaginari a la xarxa:

Liliana Sardi. Ressenya de Mitos y sociedades. Revista de Estudios Clásicos, No. 32 (2005).
Bitácora de lecturas de Ricardo López Göttig. Historia, literatura, mitología, orientalismo y filosofía política:
http://lecturasrlg.blogspot.com.es/2012/05/mitos-y-sociedades-de-gilbert-durand.html    
..............................................................................................................
Ivan Pintor Iranzo: A propósito de lo Imaginario.
http://www.iua.upf.edu/formats/formats3/pin1_e.htm
..............................................................................................................
Salvador Lira Saucedo y Carmen F. Galán. --  Ficcionario de Teoria Literaria. Mito i -crítica
http://hiperficcionario.blogspot.com.es/2011/10/mito-y-critica.html
 

dijous, 3 d’abril del 2014

Alexandre de Riquer (1856-1920)

Avui s'ha presentat a Barcelona un llibre de l'  autor-creador-artista polifacètic Alexandre de Riquer, un dels grans catalans que van crear amb la seva obra aquest gran moviment del Modernisme que va regenerar la cultura i la vida quotidiana a Catalunya, a Europa i al món.
El llibre està dedicat als professors Jordi Castellanos (UAB) 1946-2012 i Martí de Riquer (UB) (1914-2013), traspassats durant la gestació del llibre. El primer, era un gran especialista del Modernisme català i el segon especialment de la literatura catalana medieval.
Martí de Riquer va publicar amb Antoni Comas (UB) (1931-1981) i Joaquim Molas el corpus modern de Història de la Literatura Catalana, reunint els millors especialistes
(4a ed. B. Ariel, 1984-1988, 11 vols).
La bibliografia està dedicada als professors també traspassats, Ricard Salvat (UB) (1934-2009), director també de Teatre i Gilbert Durand (U.Grenoble) (1921-2012)
Trobareu la informació del llibre al final.
                                             ESCALIBOR
.....................................................................................................
Com a ambientació, volem citar aquest article de Gilbert Durand, que es podia recuperar on line, i que és un bon complement per estudiar el final del segle XIX i principis del segle XX. Un pou d'erudició i sensibilitat.

N°: 1000. Les Mythèmes du décadentisme. Article de Gilbert Durand au format PDF (Université de Bourgogne). Source ...
.....................................................................................................
I aquest de Giovanni Allegra. Universitat de Perugia.
http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/7282/1/ALE_01_12.pdf

 Las ideaas estéticas prerrafaelitas y su presencia en lo imaginario modernista
  ......................................................................................................

Tornem a ALEXANDRE DE RIQUER.

Estudis globals a google:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Alexandre_de_Riquer_i_Ynglada

http://www.gaudiallgaudi.com/EDd01%20A%20de%20Riquer.htm
.....................................................................................................

Francesc Fontbona és un dels grans estudiosos de l' art català. Citem aquesta obra:

http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/7306/1/ALE_15_13.pdf    
LAS RAÍCES SIMBOLISTAS DEL ART NOUVEAU* - RUA
LAS RAÍCES SIMBOLISTAS DEL ART NOUVEAU*. Francesc FONTBONA.
Reial Academia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona. 
.....................................................................................................
Alan Yates i Eliseu Trenc  han dedicat molts estudis a l'artista AdR i al Modernisme.

http://www.anglo-catalan.org/op/monographs/issue05.pdf
.....................................................................................................
Mariàngela Cerdà Surroca, especialista dels prerafaelites anglesos i catalans, té també molt articles sobre AdR i l'època. Us invitem a consultar als enllaços d'aquest blog, el catàleg del CCUC, Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes. És una autoritat en l'obra de Riquer i en els coneixements i mètodes literaris simbolistes.
.....................................................................................................
Art, Ex-libris, Orfebreria, Artesania, Poemes en prosa, Heràldica,
és impossible parlar de tot. Transcrivim aquesta   POESIA
                                                CREDO

extreta d'aquest website:
Comme écrivains, Alexandre Riquer avec Santiago Rusiñol et Adrià Gual démontrent son intérêt dans l'exploration du potentiel du symbolisme en langue catalane.

Alexandre de Riquer meurt à Palma de Mallorca le 18 novembre 1920.
En pensant à sa première jeunesse à Bassols, à son premier amour, à la nature de son pays qui fut sa dernière passion, et très prés de sa mort, il consacra à la Ville de Majorque (Palma) ce poème - Credo - déjà mentionné plus haut -, qui est un résumé poétique de ses idées artistiques et vitales :
Jo crec en los colors, en que los colors canten,
ab l’esplendor dels cadmiums brillants d’un bell mitj-dia:
me subjuguen les formes sorpreses y m’encanten
les transparencies tenues com vaga melodia
o el sol de Juny qu'esclata armonic i vibrant:
en ell, atmiro a Deu, atmiro la Natura
y un amedller florit, un'admosfera pura
me'l fan sentir mes bo, me'l fan trobar mes gran.
Jo visc cara a la llum com fan els girassols
y crec en mi mateix, crec en l'Art expansiu
que calma la mev'ansia fentlo per mi tan sols,
perque han florit los prats, perque som al istiu,
perque tot fa remor, tot germina, tot viu;
perque y han verts riquissims endalt de la pineda
y apareixen intimes les ombres misterioses
ahont viuen les fades de formes voluptuoses.

Jo crec perque'l parral, la prada o la roureda
son tendres, son hermoses y fines de color;
jo crec perque una rama s'encen com un llum d'or
perque vibra en lo cingle la roca assoleyada,
perque entr'els blats tendrals floreixen les roselles,
perquè sirisa'l mar del sol de la vesprada,
perque l'ombra del bosc nos guarda meravelles
y es profon la cala y es verda l'onada.

Crec en la Veritat de plastica armonia,
en respirable espay distancies y llum,
en lo sublim encant de pau que te un bell dia
i en la vida qu'es Bellesa, en l'Art qu'es son perfum.

Je crois aux couleurs, dans lesquels les couleurs chantent
avec la splendeur des cadmiums brillants d'un beau midi:
les formes surprenantes me subjuguent et les transparences ténues
me ravissent comme une vague mélodie
ou le soleil de Juin qui éclate harmonique et vibrant:
en lui, j'admire Dieu, j'admire la Nature
et un amandier fleuri, une atmosphère pure
me font le sentir meilleur, me font le trouver plus grand.


Je vis face à la lumière comme font les girasols
et crois en moi même, je crois en l'Art expansif
qui calme ma convoitise le faisant pour moi même,
parce que les prés sont fleuris, parce que c'est l'été,
parce que tout est murmure, tout germine, tout vit;
parce qu'il y a des verts très riches sur la pineraie
et apparaissent intimes les ombres mystérieuses
où vivent les fées de formes voluptueuses.



Je crois parce que la treille où la rouvraie
sont tendres, sont belles et de fines couleurs;
je crois parce qu'une branche s'allume comme un feu d'or
parce que le rocher ensoleillé vibre au précipice
parce qu'entre les blés tendres fleurissent les coquelicots,
parce que la mer s'irise avec le soleil du crépuscule
parce que l'ombre de la foret nous réserve des merveilles
et la cale est profonde et l'onde est verte.



Je crois à la Vérité harmonieusement plastique,
en respirable espace, distances et lumière,
au sublime enchantement de paix qu'a un beau jour
et en la vie qu'est Beauté, en l'Art qui est son parfum.
..............................................................................................................
ESCALIBOR, és el cant del capítol VIII  del Poema del Bosc (1910), un llibre simbolista, un Bosc fantàstic descrit per un autor entusiasta dels prerafaelites anglesos i de la MATÈRIA de BRETANYA.
Aquest llibre és una obra col·lectiva de professionals, escriptors i traductors entusiastes que volen oferir al món la possibilitat de gaudir d'una de les versions més importants de la literatura artúrica.
 Extret de l' Editorial:
Alexandre de Riquer (2014): Escalibor. Un cant modernista artúric conquereix el món / Un canto modernista artúrico conquista el mundo. Editores: Maria Ángela Cerdà i Surroca, Montserrat Prat Serra y Juan Miguel Zarandona, el Jueves, 3 de abril de 2014 a las 19.30 horas en la Sala Verdaguer. Ateneu Barcelonès (C/ Canuda 6, 08002 Barcelona).
 
Intervendrán en el acto
 
Maria Ángela Cerdà - Universitat de Barcelona / Ateneu Barcelonès
Isabel de Riquer - Universitat de Barcelona
Francisco Lafarga - Universitat de Barcelona
Basilio Rodríguez - Grupo editorial Sial-Pigmalión
Juan M. Zarandona - Universidad de Valladolid (Soria)
 
Os esperamos
 
Grupo Editorial Sial-Pigmalión
C/. Bravo Murillo, 123, 3.º Izda., 28020 Madrid
Teléfono: 91 535 41 13
 
Correo electrónico: basilio@sialedicion.es
Facebook: http://www.facebook.com/pages/SIAL-Ediciones/235143067848 
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

Temes artúrics. Vegeu aquest mateix blog del dia 1 d'abril.
I els articles de:
Isabel de Riquer.-- El mite artúric a Catalunya, En: L'Univers màgic. Mites i llegendes, vol.8 de l'  Enciclopèdia de la cultura popular a Catalunya.Tradicionari. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 2007, p. 54-67.
...............................................................................................
Pere Bohigas i Balaguer. -- La matière de Bretagne en Catalogne. Versió catalana en el seu: Aportació a l'estudi de la literatura catalana. Barcelona : PAM, 1982, p. 277-294. 
..............................................................................................
Juan M. Zarandona.-- És especialista en Traducció i Literatura artúrica, com podeu comprovar a google.

http://www.biblioteca.org.ar/libros/200353.pdf

La literatura artúrica española, ibérica e iberoamericana contemporánea:
neo-medievalismo cultural, literatura comparada y traducción literaria

......
El impacto de la literatura artúrica....

http://aprendeenlinea.udea.edu.co/revistas/index.php/lyl/article/viewFile/1267/4587
......
CLYTIAR. Cultura, Literatura y Traducción  Iber-Artúrica
Director: J.M. Zarandona

http://www.clytiar.org/    
................................................................................................
Extret de l' Editorial:
Este volumen plurilingüe edita Escalibor, el Cant VIII en prosa poética del Poema del Bosch (1910), un prodigioso texto de raíces célticas y artúricas que constituye la ópera magna del polifacético artista y escritor catalán Alexandre de Riquer, con el fin de reivindicar y recuperar así su figura y su legado. El Poema del Bosch nos muestra a Riquer en su más plena y genuina etapa simbolista. Escalibor, dedicado al bosque artúrico y a la mítica espada, ofrece la asimilación de las técnicas prerrafaelitas británicas y una nueva recepción de la literatura artúrica en Cataluña, a partir de la lectura simbolista de la materia de Bretaña.
El volumen que ofrecemos es especialmente relevante si tenemos en cuenta que el siglo xx ha valorado enormemente el aspecto visual y pictórico de su obra, relegando su importante producción literaria hasta el punto de que este poema, un patrimonio a la vez catalán y universal, había permanecido inédito desde entonces. Se presenta el texto catalán original junto con versiones en numerosos idiomas y con textos introductorios eruditos y de homenaje, y otros centrados en el mundo celta y el artúrico, que permiten que el lector acceda al imaginario de uno de los maestros más fecundos del Modernismo catalán.
........................................................................................................
 
Quadre d' Alexandre de Riquer: L'arribada de Merlín cercant Viviana al bosch encantat. Oli. Col·lecció particular. Barcelona, sense data.



         

dimecres, 2 d’abril del 2014

L'Imaginaire durandien

Finalment ha arribat a les llibreries de la ciutat aquest llibre.

L’imaginaire durandien. La ressenya informativa de l' editorial, diu: 

Que se fait-il d’original dans le « Nouveau Monde » autour de la théorie de l’imaginaire de Gilbert Durand se sont demandé les initiateurs de cet ouvrage. La réponse attendue s’est plutôt transformée en une nouvelle question : comment l’Amérique est-elle présente au « Monde » quand ses chercheurs, avec d’autres, explorent l’oeuvre de Gilbert Durand? Ainsi sont nées les sections du livre : les fondements de l’oeuvre, l’Orient de l’oeuvre, les paysages diversifiés de l’oeuvre, l’exploration empirique de l’oeuvre, et la concordance sociale de l’oeuvre.

La thématique de l’ouvrage intéressera tant le public spécialisé dans l’un des nombreux domaines des sciences sociales et des humanités – anthropo­logie, sociologie, sciences religieuses, psychologie et (art-)thérapie, éduca­tion, philosophie, littérature, arts – qu’un plus large public aux intérêts interdisciplinaires, intellectuels, culturels et artistiques tout aussi variés.

En hommage à Gilbert Durand décédé le 7 décembre 2012, seize chercheurs – la plupart d’Amérique du Nord – présentent leurs champs d’études sous l’éclairage de l’« imaginaire durandien ». Ce sont Chaoying Durand Sun, Yves Durand, Jean-Jacques Wunenburger, Gérard Bouchard, Christian R. Bellehumeur, Najva Esfahani, Anna Ghiglione, René Langevin, Raymond Laprée, Angélique Laurent, Louis-Charles Lavoie, Hamid Nedjat, Danielle Perin Rocha Pitta, Daniel Proulx, Marie-Hélène Raffard et Metka Zupančič.



L’imaginaire

durandien



Enracinements et envols


en Terre d’Amérique Philosophie
Sous la direction de Raymond Laprée et Christian R. Bellehumeur.
WWW.pulaval.com
2014.

<<<

Un altre llibre d' aquesta editorial, publicat el 2002, molt bon manual és el de Martine Xiberras:

Pratique de l’imaginaire. Lecture de Gilbert Durand.
Auteure : Martine Xiberras

Collection: LecturesCatégorie: Education
Publié en: Août 2002.--180 pages

Gilbert Durand est connu dans le monde entier pour ses travaux sur l'imaginaire.
Des milliers d'images et de symboles façonnent nos manières de vivre, de penser et de rêver.

Dans ses ouvrages, Gilbert Durand montre comment les images et les symboles s'assemblent
à certaines époques et influencent alors les hommes et leurs œuvres.
 
Dans ce livre, nous proposons une lecture des travaux de recherche durandiens sur l'imaginaire.
Nous insisterons, notamment, sur l'origine de la formation des images.
 
Pour nombre d'anthropologues, de littéraires, de sociologues, de spécialistes des religions et de l'esprit humain, les structures de l'imaginaire décrites par Gilbert Durand apparaissent comme un modèle d'une extraordinaire richesse  pour comprendre les individus et les sociétés.

Logo - Presse de l'Université Laval

Presses de l'Université Laval

Éditeur depuis 1950

 

dimarts, 1 d’abril del 2014

Centre de l' Imaginaire Arthurien

TEMES ARTÚRICS.


BROCELIANDA. Extret de:
http://es.rendezvousenfrance.com/descubre/bosque-broceliande  
  
Como bosque imaginario, el de Brocéliande ha dado mucho que hablar, inspirando a numerosos autores. Brocéliande está situado a unos treinta kilómetros de Rennes, y representa la versión legendaria de un bosque real, el bosque de Paimpont, ubicado en la ciudad del mismo nombre.

Aquí, los fantasmas de los Caballeros de la Mesa Redonda nunca están lejos y seguro que el caminante se esperará ver a Lancelot en los alrededores del Valle sin retorno. ¿No es ésa la silueta de Viviane, allí, cerca de la fuente de Barenton?

El hechizo no faltará a la cita, sin duda a causa de algún sortilegio lanzado por una hada discreta. Después de todo, ¿quién sabe lo que puede suceder en el corazón de los dominios de Merlín, el Encantador?

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
BROCELIANDA
http://es.wikipedia.org/wiki/Brocelianda    
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

Extret del:
Centre de l' Imaginaire Arthurien de Brocéliande.

Vous rêvez d’aventures et de chevalerie ? De fées et de dragons ? D’histoires extraordinaires venues tout droit du Moyen-âge ?
Vous avez frappé à la bonne porte !

Le Centre de l’Imaginaire Arthurien vous attend dans la forêt de Brocéliande pour vous conter les hauts faits du roi Arthur et de ses chevaliers.

Contemplez les merveilles de l’Autre Monde et les monstres qui s’y cachent au détour des expositions du château de Comper et de la Petite Maison des Légendes.
Partez sur les sentiers de la légendaire forêt de Brocéliande, où un guide-conteur vous narrera son passé qui oscille entre mythes et Histoire.
Découvrez des spectacles de toutes sortes, des artistes talentueux, des conférenciers érudits, et mille autres surprises que le Centre propose toute l’année.

Mais surtout, venez imaginer le monde fantastique de la Bretagne d’Arthur, et des Chevaliers de la Table Ronde.

Contact

Centre de l’Imaginaire Arthurien
Château de Comper-en-Brocéliande
(Petite Maison des Légendes de novembre à mars)
Horaires d’ouverture :
Mars à juin/Septembre-octobre : 10h-17h30. Fermé les mardis (sauf groupes sur réservation) et mercredis.
Juillet-août : 10h-19h. Fermé le mercredi.
56 430 CONCORET
Tel/Fax : 02 97 22 79 96
contact@centre-arthurien-broceliande.com



<<<

http://centreimaginairearthurien.wordpress.com/

Centre de l'Imaginaire Arthurien


Le Blog officiel du Centre de l'Imaginaire Arthurien

<<<<<<<<<<<<<<<<

http://fr.wikipedia.org/wiki/Centre_de_l'imaginaire_arthurien    


Le Centre Arthurien

L'HISTOIRE du CENTRE ARTHURIEN

1988 : création du Centre de l'Imaginaire Arthurien à Rennes, sous l'égide
d'universitaires, d'élus régionaux, d'écrivains, avec le concours de la Société
Internationale Arthurienne et sous le patronage de Gilbert Durand.

1988-1989 : premiers pas.
etc etc.
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
Société Internationale Arthurienne

http://fr.wikipedia.org/wiki/Soci%C3%A9t%C3%A9_Internationale_Arthurienne

dimarts, 11 de març del 2014

Imaginari i Cinema


 ALAIN RESNAIS (1922-2014).  
  La mort d’Alain Resnais ha portat molts records als qui estimem el cinema ja que aquesta art va ser un gran factor, una gran eina cívica, estètica i va ocupar i ocupa un lloc important a la vida quotidiana.
   Vam conèixer el seu cinema gràcies als grans capdavanters que el van introduir a Catalunya a les sales d’art i assaig, als cine clubs, a festivals periòdics i a la premsa quotidiana.
http://www.museoreinasofia.es/sites/default/files/salas/informacion/sala_429_esp.pdf

Un llibre: Alain Resnais : viatge al centre d’un demiürg / Núria Bou, Xavier Pérez ...[et al]. – Barcelona : Paidós ; Sitges : Festival Internacional de Cinema de Catalunya, 1998. – 253 p. 
 
MIQUEL PORTER MOIX (1930-2004).
   Un gran estudiós que cal recordar aquest any  és  Miquel Porter Moix, en el desè aniversari del seu traspàs. Va destacar en molts camps artístics : introductor de la “Nova cançó”, activitats en els Cine-clubs, cinema infantil, etc. Va realitzar una gran tasca popular i especialment acadèmica, com a professor de Cinematografia de la Universitat de Barcelona.

   El 1959 es va fundar a Barcelona la “Semana internacional del cine en color”, que va permetre conèixer obres clàssiques i molt importants, especialment les que  la censura impedia veure. També són de l’època els Festivals de cinema de Sitges.

JOAN LORENTE COSTA (1943-1990).
Del 1987 al 1990 s’ inicià el “Festival de Cine de Barcelona”, amb la participació de Joan Lorente-Costa que aportà estudis, treballs i activitats renovadores, amb d’ altres professors. Per exemple van intentar fer conèixer el cinema a l’ escola: 
El cinema a l’ escola : elements per a una didàctica / Joaquim Romaguera, Esteve Riambau, Joan Lorente Costa : i la col·laboració d’ Anna Solà. – Vic : Eumo, 1986. – 157 p.

   A més de la tasca docent i didàctica, va col·laborar amb el G.R.I.M. (Grup de Recerca de l’Imaginari i Mitocrítica) de la Universitat de Barcelona, dirigit pel professor Alain Verjat, especialment el 1985 amb motiu de la vinguda a Barcelona de Gilbert Durand per assistir al “Congrés Internacional sobre Els Valors heurístics de la figura mítica d’ Hermes”. Va presentar la comunicació:

“Présentation et commentaire du film “Notorious”. Hermès au cinema: Notorious d’ Alfred Hitchcock mythocritiqué”, P. 283-291.

 publicada a les actes d’ aquest congrés, ja citat, que es pot trobar a biblioteques.

   El 1986 va assistir a la Universitat de Grenoble-3 a la reunió amb motiu del 20è aniversari de la fundació del “Centre de Recherche sur l’ Imaginaire” d’aquesta Universitat, junt amb membres del GRIM. 

   Un dels primers llibres que ens va passar va ser:

François Pelletier.—Imaginaire du cinématographe.—Paris : Méridiens Klincksieck, 1983. – 235 p.

   El camí dels coneixements, en tots els camps,  ha evolucionat molt. Però hem volgut recordar la nostra segona etapa personal i reciclatge en l’ imaginari i el cinema. 

   Avui, els estudis de cinema formen part de l’ ensenyament a moltes universitats, amb els coneixements i tècniques més avançades. La bibliografia de l’ Imaginari del cinema és immensa. Però la xarxa social ens pot ajudar molt.

 
De l’ equip de la Universitat Pompeu Fabra hem seleccionat dos articles.
---VAGABUNDEOS INICIÁTICOS: LA PULSIÓN NÓMADA EN EL CINE EUROPEO de Ivan Pintor Iranzo
---Informació sobre la professora Núria Bou. “Cinema. Colectivo de investigación Estética de los Medios Audiovisuales”. Va conèixer Joan Lorente-Costa i és autora d’estudis sobre ell.-- Alain Verjat ha prologat un dels seus llibres sobre cine americà.

GILBERT DURAND (1921-2012).
---Proposem la lectura d’aquest article de Georges Bertin sobre Gilbert Durand i d`altres que inclou un ampli apartat de referències bibliogràfiques. Molt  útil perquè esmenta les seves obres bàsiques sobre la imatge i les belles arts.
Durand Gilbert, L'Imagination Symbolique, Paris, PUF, 1968, rééd PUF, 1984.




Durand Gilbert, Science de l'Homme et Tradition, Paris, Berg, 1979.
Durand Gilbert, L'âme tigrée, les pluriels de psyché, Denoël, 1981.
Durand Gilbert, Beaux Arts et Archétypes, Paris, PUF, 1989.
Durand Gilbert Les Structures Anthropologiques de l'Imaginaire, Paris, Dunod, 1992, 11ème édition.
Durand Gilbert. Champs de l'Imaginaire, Ellug, 1996.
Durand Gilbert, L'Imaginaire, science et philosophie de l'image, Paris, Hatier, 1994.
Durand Gilbert, Introduction à la mythodologie, Paris, Albin Michel, 1996.

................................................................................................................................................

---Fructuós Gelabert (1874-1955), pioner del cinema català i peninsular.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fructu%C3%B3s_Gelabert_i_Badiella