Ramon Llull -- Apunts -- 2

Avui ens arriba aquesta informació: una nova exposició sobre Ramon Llull al
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
En podeu recuperar imatges i informació:


http://www.cccb.org/ca/exposicions/fitxa/la-maquina-de-pensar/223672    

La màquina de pensar

Ramon Llull i l’«ars combinatoria»

14 juliol - 11 desembre 2016
Comissari: Amador Vega Esquerra
 

Extret del programa de presentació:

L'exposició explora l’impacte del filòsof Ramon Llull (1232-1316) en les arts, la literatura, la ciència i la tecnologia. L’actualitat d’aquesta figura controvertida, admirada i rebutjada, pren nova significació en l’actual debat sobre els models de transmissió del saber.

«Tot filòsof pot ser un bon mecànic.» Ramon Llull

El mètode de coneixement inventat per Llull, conegut com Ars combinatoria, representa un complex mecanisme de figures geomètriques i símbols que combinen lletres i conceptes, i s’anuncia com un nou saber amb pretensions universals. L’ús d’aquest mecanisme, que proposava la unitat dels diferents sabers de l’època, havia de dur, mitjançant la raó, la demostració i el diàleg, a la pau entre les religions. Llull va cercar un model complex de realitat en el qual, com en una gran xarxa, estiguessin implicats el món, l’home i Déu.
Combinant la documentació històrica i les mirades més recents d’artistes que s’han inspirat en l’obra de Llull, com David Link, Ralf Baecker i Perejaume, l’exposició dóna a conèixer aspectes sorprenents i desconeguts del seu pensament, i proposa entendre l’ars combinatoria com un precedent de les noves tecnologies de la informació.
..................................................
La informació ens ha arribat pel CRAI Biblioteca de Reserva  de la UB, que us invitem a visitar directament:

http://crai.ub.edu/ca/coneix-el-crai/biblioteques/biblioteca-reserva/Ramon-Llull    

Ramon Llull -- Apunts - 1

   La Generalitat de Catalunya va decretar celebrar aquest els anys 2015 i  2016, com
Any Ramon Llull.

Per siituar el personatge citem:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull
    
http://www.escriptors.cat/autors/llullr/pagina.php?id_sec=2850


https://fr.wikipedia.org/wiki/Raymond_Lulle

https://es.wikipedia.org/wiki/Literatura_en_catal%C3%A1n 
        
La convocatòria ha estat molt ben rebuda als Països Catalans, especialment a les Illes Balears on va nèixer i viure. El Govern de les Illes Balears va crear aquest bloc lúdic i cultural.

http://www.rutasramonllull.com/

http://www.rutasramonllull.com/interactivo/vicisivirtuts_cat/index.html    
    
Arreu de la Península Ibèrica, Europa i internacionalment, també se n'ha fet molt ressó.

Aquesta setmana que comença, París serà la seu d'un gran col·loqui lul·lià i d'història de la  filosofia medieval:
Colloque d' Histoire de la Philosphie Médiévale, 19-21 mai 2016.

http://www.enc-sorbonne.fr/sites/default/files/atoms/files/programme_19-21_mai_2016-colloque_llull-paris.pdf

................

ESTUDIS sobre RAMON LLULL

1935. -- Alfons Serra-Baldó, “Les vies de la versificació de Llull”, Quaderns de Poesia, Barcelona, 4 (1935), 21 ss.

2009. -- Una introducció a l'Obra catalana de Ramon Llull / Jaume Medina Casanovas. -- Notandum 20 mai-ago 2009 CEMOrOC-Feusp / IJI-Universidade do Porto.
http://www.hottopos.com/notand20/jaume.pdf

2016, I, 31. --  Els goigs de Ramon Llull (3).- Autor convidat, Nora Vela.

https://mariatoldra.wordpress.com/2016/01/31/els-goigs-de-ramon-llull-3/
  .....................
Adaptacions per a infants d'obres de Ramon Llull.

1938, i amb reedicions el 1988 i el 2010. -- Alfons Serra-Baldó. -- 10 Llibres catalans. -- Barcelona : Generaitat de Catalunya (1938). -- Publicacions de l'Abadia de Montserrat (1988, 2010). --El primer capitol del llibre és "El llibre de les bèsties". Amb il·lustracions de Quelus.

......................

  
2015,  XII, 08. --   La Vanguardia. -- Després de la propaganda, trobareu l'article: Novedades que evocan la figura de Llull de Núria Escut.
Comença amb el "Llibre de les bèsties", il·lustrat per Perico Pastor, Versió de Miquel Desclot.-- Més informació d'aquest a:

2015, XI, 10.-- Nació digital.
http://www.vilaweb.cat/noticies/es-presenta-la-versio-de-miquel-desclot-del-llibre-de-les-besties-de-ramon-llull-amb-il%C2%B7lustracions-de-perico-pastor/
,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,

2016. -- Llibre del gentil i dels tres savis, de Ramon Llull | Versió d'Ignasi Moreta. Il·lustracions d'Àfrica Fanlo. -- Extret de:  [Fragmenta informa 81]: Esperant Sant Jordi, activitats arreu de Catalunya.
http://www.fragmenta.cat/ca/petit-fragmenta_429198/494536  
.....................
La bibliografi lul·liana, és molt extensa. Ens hem limitat a recordar uns noms, però encara queden molts amics, coneguts, erudits i institucions per a recordar aquesta figura que va escriure en llatí, però que va creure en les possibilitats de la llengua vulgar, la llengua del poble de la seva època, que avui, és una esplendorosa llengua romànica.
Esperem que aquesta pàgina pugui contribuir a informar als amics llunyans de la celebració del Congrés lul·lià de París. Un dels professors,  Amador Vega, té una extensa bibliografia lul·liana.
https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=102669  

Per acabar la pàgina, no cal oblidar les editorials com Barcino, i institucions com la Universitat de Barcelona amb la seva base de dades lul·liana.  

Josep Maria Subirachs (1927-2014)

   Ahir va desaparèixer l'artista Josep Maria Subirachs, conegut arreu del món principalment com a continuador de l' obra magna  d'Antoni Gaudí, LA SAGRADA FAMILIA de Barcelona.

http://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Subirachs



Façana de la Passió de la Sagrada Família de Barcelona
Fotografia extreta de: Pablo Álvarez Funes : Un hito católico en el skyline de Barcelona, 31-VII-2011.
http://otraarquitecturaesposible.blogspot.com.es/2011_07_01_archive.html
 
...............................................................................................
   Avui teníem un altre tema per escriure, però hem volgut redactar un record cap a aquest català universal, enamorat del símbol.

   El Periódico del 2 de març de 1985 diu:

http://archivo.elperiodico.com/ed/19850302/pag_016.html?search_Texto=durand gilbert

"Barcelona. Los mejores especialistas internacionales sobre los mitos y todos los fenómenos que suscitan se reunirán,  el 21 y 22 de este mes, en Barcelona, en un Coloquio sobre la Figura mítica de Hermes. El encuentro ha sido organizado por el Grupo de Investigación del Imaginario y Mitocrítica (GRIM) del Departamento de Filología Francesa de la Universidad Central (dirigido por Alain Verjat).
El GRIM ha recogido, por primera vez en España, la herencia de los estudios iniciados en la Universidad de Grenoble bajo la batuta de Gilbert Durand".

   No en tenim cap document escrit, però sabem que durant el Col·loqui algunes alumnes amatents van acompanyar Gilbert Durand al taller de l' escultor Josep Maria Subirachs. Potser tinguin alguna fotografia. Segurament. Ens van explicar que el professor de Grenoble havia lloat molt aquest taller de Subirachs.

   Així és, que invitem als estudiosos de la mitoanàlisi a revisar l'obra de Josep Maria Subirachs, i el seu Imaginari.

   Aquest creador, ha deixat el seu llegat escampat per tota la geografia espanyola.
Del seu gran sentiment i amor a les arrels catalanes modernes, visualitzem el monument a Francesc Macià, President de la Generalitat de Catalunya i explicat a l' enllaç. Citem Macià i després Ramon Llull.




Monument a Francesc Macià (1859-1933). Obra de Josep Maria Subirachs.
Plaça de Catalunya de Barcelona, 1991.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Maci%C3%A0_i_Lluss%C3%A0

................................................................................................
Ramon Llull (1232-1316).
Fou el primer autor literari important en llengua catalana. És el gran referent de les arrels catalanes de l' Edat Mitjana.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull

   Ramon Llull és bàsic per a estudiar la Ciència, Astrologia, Alquímia i Religions de l'Europa medieval, així com les escoles filosòfiques posteriors conegudes com Lul·lisme. Per això el citem, com un gran mestre de la Tradició. 

Escultura al portal de l' Església de Sant Miquel a la Ciutat de Mallorca

 
..............................................................................................
Monestir de Montserrat, 1976. Monument  a Ramon Llull.
Obra de Josep M. Subirachs,
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Monumento_a_Ramon_Llull.jpg    

Arribada dels Reis de l' Orient en tren, a l'estació de Lleida Pirineus

NIT  de  REIS

Aquesta nit arriben els Reis de l’Orient a moltes poblacions de la Península Ibèrica....No sé si a Portugal i a Andorra... Ho preguntaré.

Ara, la tele ha dit que al capvespre, arribaran en tren a Lleida i després d’ un passeig per la ciutat, aniran a La Paeria, un lloc cívic  a saludar  les autoritats i a rebre els nens...

Així és, que el cor m’ ha bategat en recordar un congrés, en un hivern fred a Lleida, amb una densa boira....

Catalunya segons la divisió territorial vigent a l' Estat Espanyol des de 1833, té quatre províncies: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Les quatre són amables, diferents i complementàries.  Cada província depèn de la seva corresponent Diputació Provincial. La Diputació de Barcelona té una xarxa de biblioteques amb un catàleg propi anomenat Aladí, vinculada als grans sistemes bibliotecàris catalans:

http://aladi.diba.cat/

Al mateix temps existeix la Generalitat de Catalunya que es el sistema institucional que governa políticament l’ autogovern de la Comunitat Autònoma de Catalunya a l’  Estat Espanyol.

http://www.gencat.cat/

http://es.wikipedia.org/wiki/Generalidad_de_Catalu%C3%B1a

Barcelona és la capital catalana, antiga i cosmopolita, la més coneguda. Pels seus museus i  zones urbanístiques  (Museu Picasso, Museu d’ Art Romànic, Sagrada Família de Gaudí, Parc Güell, Fundació Joan  Miró, Fundació Antoni Tàpies, Museu Modernista, Casc antic i Barri Gòtic, Port de Barcelona, Barri urbanístic de La Ribera, Barri de l’ Eixample d’ Ildefons Cerdà, Universitats, Casa de Caritat i Museu d’ Art Modern, arqueologia romana, muralles medievals....). La Universitat de Barcelona té una base de dades sobre Ramon Llull, autor medieval vinculat amb les tres cultures de l' època: cristiana, jueva, àrab i també, amb els orígens de la llengua catalana:  

http://www.ub.edu/web/ub/ca/recerca_innovacio/recerca_a_la_UB/instituts/institutspropis/llull.html?

Barcelona, com a capital, és la seu del Govern de la Generalitat de Catalunya que regeix el Departament de Cultura. Aquest, recentment, ha renovat el portal de la Institució de les Lletres Catalanes

http://www.lletrescatalanes.cat/

que manté la base de dades “Qui és qui” en les Lletres Catalanes, que permet identificar un gran nombre d’escriptors vius o morts. La Generalitat coordina també diversos serveis de biblioteques que trobareu als enllaços.

http://www.lletrescatalanes.cat/programes/qui-es-qui

Tarragona, amb el seu port i el Serrallo, és romana per excel·lència...Amb una pedra daurada pel sol que es pot veure encara en  el majestuós aqüeducte, a l’ Arc de Berà, o a la cantera romana de pedra de El Mèdol.  Un clima mediterrani  excel·lent, al costat del mar, amb molt de sol, barrejat sovint  amb vent.  Amb excavacions arqueològiques, amb una magnífica catedral, amb la ciutat senyorívola de la Rambla  i la ciutat  popular,  a les que s’ hi han afegit moltes noves zones urbanístiques. I escoles tècniques  i la seva Universitat Antoni Rovira i Virgili que recorda el passat històric català. Citem una de les seves grans bases de dades antropològiques per a l’ estudi de l’ Imaginari català i universal: Arxiu d Folklore.  

http://www.arxiudefolklore.cat/p/qui-som.html

Girona, al peu del riu,  evoca Venècia. Així la recordava el desaparegut professor Jordi Castellanos (*) en un article. Aigua, pedra, arbres ; natura, boira i misteri que fan somiar. La catedral ha inspirat importants novel·les com “Josafat” de Prudenci Bertrana. Girona va estar habitada molt de temps per una important població jueva medieval que ha deixat unes magnífiques restes arquitectòniques, uns carrers peculiars. Llinda amb França, amb el Pirineu i les terres del Rosselló, que li donen un aire nòrdic i fronterer.  Compta també amb una magnífica Universitat, de la qual depèn l’ Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona i una base de dades bibliogràfica.

http://www.udg.edu/instituts/LlenguaiCulturaCatalanes/Presentacio/tabid/5894/language/ca-ES/Default.aspx

http://www.quern.cat/ 

Lleida, on avui arribaran els Tres Reis de l’Orient, és la ciutat que dóna vida a les Terres de Ponent que s’ ajunten amb la Franja de Ponent i l’ Aragó.  A l’ hivern, hi ha molts dies de  boira i molt fred. També és una ciutat antiga, amb una catedral i un claustre. La ciutat partida pel riu Segre, té 12 ponts. A la Universitat, fan moltes trobades i congressos, així com publicacions. Hi ha un nucli de professores de francès (citem Àngels Santa que n'és l'ànima) que coneixen Gilbert Durand i han invitat moltes vegades el professor Alain Verjat a participar-hi.  Recordo el congrés de la celebració de l’ aniversari de la Revolució Francesa on va parlar de Saint Exupéry. Jaime D. Parra hi va participar  en una altra trobada sobre Surrealisme, així com Alain Verjat. Destaca també la Càtedra Màrius Torres, on tenen digitalitzat  un  corpus poètic que és un gran patrimoni literari català. 

http://www.catedramariustorres.udl.cat/

Màrius Torres fou el gran poeta de Lleida, objecte d’ un congrés.

http://www.catedramariustorres.udl.cat/publicacions/trossos/tros_5.pdf

El passeig dels tres Reis, passarà per on hi ha l’ estàtua d’ Indíbil i Mandoni, dos cabdills íbers que van lluitar per la seva independència davant de la invasió dels cartaginesos i els romans al segle III a. C. , a la Segona Guerra Púnica. Després, entraran a la Paeria, saludaran les autoritats, soparan i a la nit, protegits per la boira, amb els seus patges, aniran per la ciutat a repartir joguines i regals als nens. 

http://losilergetes.blogspot.com.es/2011/01/indibil-y-mandoni.html

http://es.wikipedia.org/wiki/La_Paeria 

(*). NOTA.-- Volem recordar especialment el professor Jordi Castellanos, que va impulsar una base de dades de Bibliografia de Llengua i Literatura catalanes, des de la Universitat Autònoma de Barcelona,  anomenada TRACES, molt útil. Aquest professor va estudiar i renovar els estudis sobre el moviment Modernista a Catalunya i Literatura del Segle XX.

http://www.traces.uab.es/