Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Serra Baldó-Alfons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Serra Baldó-Alfons. Mostrar tots els missatges

dijous, 12 de novembre del 2020

Alexandre de Riquer -- Apunts del Centenari

 

Alexandre de Riquer. --  CRI2i

CRI2i. – Alexandre de Riquer

Cap els anys  1977..., el professor Alfons Serra-Baldó  ens comentava el “Manifest Groc” proclamat pels surrealistes catalans. Així vam entendre moltes coses dels “ismes” occidentals, dels corrents literaris i dels canvis, rebel·lions  i aportacions  generacionals.

Sobre l’ exposició actual, aquest novembre, al  Museu del Disseny de Barcelona,  Modernisme,  Clàudia Rius i Llorens, ha escrit a “Núvol”  aquest  article el 12 novembre 2020.  : 

El Noucentisme és un Modernisme.

https://www.nuvol.com/art/el-noucentisme-es-un-modernisme-134414 

Un article  molt interessant. Estem  molt contents d’ haver  tingut la sort de conèixer aquest professor  ja molt gran, que ens va avançar   unes idees i mecàniques generacionals per  entendre moltes coses de la cultura catalana i occidental.  

Trobem  molt encertades les cites de  Joan-Lluís Marfany, Mireia Freixa i Pilar Vélez...

I més encara perquè el divendres dia 13 de novembre es la data de la mort del gran artista i creador polifacètic Alexandre de Riquer.  Creiem que aquest article de  Clàudia Rius, enllaça amb el criteri d’ Alfons Serra-Baldó.

Alexandre de Riquer es va trobar entre dos focs, però la seva obra encara perdura.

També volem citar que  la bibliografia publicada el 2014 a Escalibor, (Madrid, Sial), sobre Alexandre de Riquer, a més de la seva personal, també incloïa  una bibliografia complementària sobre Modernisme i Noucentisme. Calia explicar l’època per un públic multilingüe.

Aquests “ismes” van ser, i encara són, per sort,  mites i motors poderosos de la cultura catalana avui.

L’article posa damunt  la taula els “ismes, purs”  i els “ismes híbrids, mixtes”. La cultura occidental  que coneixem, està plena d’ “ismes”, purs i impurs.

Recordeu  l’obra de Juan-Eduardo Cirlot, Diccionario de los ismos (Siruela).

Com a comentari durandià, voldríem recordar que dins dels seus mètodes, Gilbert Durand, cita i distingeix els règims purs i els híbrids. També explica la possibilitat de què els règims i estils siguin  purs o híbrids.

Potser perquè va lligat a la naturalesa humana el “coincidentia oppositorum”. Potser perquè cal el pacte, el diàleg....

A l’ article “Permanence du Mythe et changements de l’Histoire”  del Colloque de Cerisy, Le Mythe et le mythique, (Albin Michel), Gilbert Durand parla de la permanència del mite i de la  "néguentropie victorieuse”. Els mites s’adormen, esdevenen latents en les cultures i la societat que evoluciona, però es desvetllen amb el temps i els anys. L’obra d’art perdura. Però això és un altre capítol molt llarg.

Alexandre de Riquer va ser un pioner i un home del seu temps. La seva obra creiem que ha superat el pas del temps.al cap de cent anys.


Congrès du CRI2i   

Avui es el segon dia del congres   organitzat pel CRI2i, amb el qual estem vinculats.

https://www.ufrgs.br/cri2i/category/actualites/

Trobareu  informació en segon lloc.

diumenge, 18 de març del 2018

Prerafaelites -- Apunts -- 3


Cultura del segles XIX, XX i XXI.
Seguint el fil dels esdeveniments de la nostra ciutat, avui volem donar informació sobre els Prerafaelites, anglesos i catalans. També una cita per a l'autor francés Gustave Moreau.
https://es.wikipedia.org/wiki/Gustave_Moreau


..............................................................................
El Butlletí de l'ATENEU BARCELONÈS núm. 298 del març 2018 anuncia la presentació en segona edició de l'obra cabdal de Mariàngela Cerdà Surroca.
Dimarts, 20 de març. Publicada per Ònix Editor, aquest 2018. L'editor, és Òscar Esquerda, anteriorment vinculat a March Editor.




ELS PRERAFAELITES A CATALUNYA / Mariàngela Cerdà i Surroca. -- Barcelona - Lleida : Ònix Editor, 2018. -- ISBN: 978-84-948174-0-3
..............................................................................
< Ja en vam parlar el 14 d'agost de 2014.


CERDÀ i SURROCA, Mariàngela
Els Pre-rafaelites a Catalunya : una literatura i uns símbols / per Maria Àngela Cerdà i Surroca ; pròleg de Doireann MacDermott
                                  Barcelona : Curial, 1981.-- 475 p. -- (Biblioteca de cultura             catalana ; 50). -- (Aquesta obra fou ressenyada per Lluís Permanyer a La Vanguardia de Barcelona el 25 de febrero de 1982).
................Vam tornar a parlar-ne el dia 1 de maig de 2015.
....................................................................
Podeu consultar també la pàgina del 3 d'abril de 2014, d'aquest bloc:
Alexandre de Riquer (1856-1920).
....................................................................


Podeu consultar el cv de Mariàngela Cerdà a la página de Clytiar, centre artúric dirigit per Juan Miguel Zarandona, Universidad de Valladolid-Soria.
http://www.clytiar.org/investigadores/maria-dels-angels-cerda-i-surroca/
..................................................
< Aquest any 2018 ha arribat a Barcelona l' Exposició Willliam Morris. 
"Exposiciones. Del 22 de febrero al 20 de mayo, el MNAC presenta una gran exposición sobre el movimiento Arts and Crafts y su ideólogo William Morris.
El artista William Morris (1834-1896) fue el máximo ideólogo del movimiento Arts and Crafts, nacido en Gran Bretaña hacia 1880 y ligado al diseño y las artes decorativas. El Museo Nacional de Arte de Cataluña (MNAC) presentará 300 obras de este movimiento artístico provenientes de importantes museos británicos en la exposición “William Morris y compañía: el movimiento Arts and Crafts en Gran Bretaña”.
.................
https://es.wikipedia.org/wiki/William_Morris 
http://guia.barcelona.cat/es/agenda/detall/william-morris-al-mnac_99400574806.html       
................Abans, el 2017,  exposició a Madrid.

http://tectonicablog.com/?p=109169
..............................................................................................


< Hem consultat la base de dades TRACES de la Universitat Autónoma de Bellaterra, creat el 1987 per Jordi Castellanos (1946-2012) i el seu equip GELCC.


Els encapçalments de matèries són:
prerrafaelita..................2
prerafaelitism.............41
prerfaelitisme...............1
.....................Hem seleccionat aquests links:
Del bloc : encenallsdeliteraturaiart:
http://blocs.xtec.cat/espaidelarosalita/2013/09/28/el-prerafaelisme/    
...............................................
Tendències filosòfiques i artístiques que influiren en el Modernisme:
http://www.xtec.cat/~malons22/personal/tendenciesmodernistes.htm    
................
Prerafaelitisme
https://glossaris.servidor-alicante.com/moviments-artistics/prerafaelitisme    
..............................................
Obres relacionades de Mariàngela Cerdà a TRACES.
https://traces.uab.cat/search?ln=es&sc=1&p=cerda+surroca&f=&action_search=Buscar&c=tracesref&c=tracesbib&c=videos    
...............................................................................................


< El 1946, a l'exili,  l'erudit Alfons Serra-Baldó, educat a la Universitat Autònoma de Barcelona republicana i universitats europees,  ja parlava dels prerafaelites:
"Contribució a l’estudi de la composició verdagueriana". En: Miscel·lània Verdaguer: homenatge al poeta nacional de Catalunya amb motiu del centenari del seu naixement. -- París : E. Ragasol, 1946. -- P. 205-211.
................
< A la xarxa hem trobat:
.................
Jordi Castellanos.-- Verdaguer i el prerafaelitisme. Algunes notes per a un estudi.-- IN: Verdaguer. Un geni poètic. Catàleg de l'exposició commemorativa del centenari de la mort de Jacint Verdaguer (1902-2002).  -- Barcelona : Biblioteca de Catalunya, 2002.
http://www.bnc.cat/expos/expo_verdaguer/articles/castallanos.pdf    
[PDF]Verdaguer i el prerafaelitisme. Algunes notes per a un estudi
.................
Maria Àngels Heras Lázaro. -- Nacionalisme: importació i tradició. el model prerafelita en la gènesi cultural del modernisme català....-- Comunicació al Congrés de 1898, entre la crisi d'identitat i la modernització. Actes del congrés internacional celebrat a Barcelona, 20-24 d'abril de 1998, vol. 2. -- Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000.
https://books.google.es/books?id=zEzHmQSdBPsC&pg=PA292&lpg=PA292&dq=prerafaelitisme&source=bl&ots=F7U__U-RaO&sig=ds8Cd2uj92mmIgepb44gGL_7PKw&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiFx6LF29fYAhWItBQKHRVnA8g4ChDoAQhOMAw#v=onepage&q=prerafaelitisme&f=false    
...............
Teresa Costa Gramunt, bloc El vel d'Harmonia, 14 de novembre de 2014.
http://elveldharmonia.blogspot.com.es/2014/11/imaginaris.html    


i confèrencia de Mariàngela Cerdà sobre els prerafaelites:
http://www.bnc.cat/Visita-ns/Activitats/Taula-rodona-Imaginari-Humanitats-i-Religions
...............
Deborah García Piquer.-- Arte y literatura en la construcción de la "femme fatale" duante el prerrafaelismo.--Universitat Jaume I.

...............
Anne Dzamba Sessa. -- Richard Wagner and the English. -- London : Associated University Press, 1979.
https://books.google.es/books?id=lMDdEWuXU44C&pg=PA89&lpg=PA89&dq=richard+wagner+prerafaelites&source=bl&ots=EtfvmKcdbF&sig=drVM4s_MRcepmw0RdQn665lZ4Sk&hl=es&sa=X&sqi=2&ved=0ahUKEwi9-p-BsZLQAhUHJcAKHa4aAowQ6AEIHTAA#v=onepage&q=richard%20wagner%20prerafaelites&f=false
...............
Romantisme a la Wikipédia.
https://fr.wikipedia.org/wiki/Romantisme    
...............
Préraphaélisme a la Wikipédia.
https://fr.wikipedia.org/wiki/Pr%C3%A9rapha%C3%A9lisme    
...............
Décadentisme a la Wikipédia.-- Al final es cita l'article de Gilbert Durand, Les Mythèmes du décadentisme, que envía al Centre Bachelard.
https://fr.wikipedia.org/wiki/D%C3%A9cadentisme    
...............
Symbolisme (art) a la Wikipédia.
https://fr.wikipedia.org/wiki/Symbolisme_(art)    
...............

dijous, 26 d’octubre del 2017

Mutacions, canvi d'estat / alquímia, Yijing


Continuació de les págines del 18 d'agost i del 4 de setembre 2017.
...Merlí...Merli...
Aquesta página també parla de Gilbert Durand, del mag Merlí i de la Matèria de Bretanya--Apunts-11).


NOTA, -- Hem rebut un comentari de Nora Vela dient que miressim la nota 4 de la següent página:
https://mariatoldra.wordpress.com/2017/09/08/pomell-de-goigs-del-jardi-de-maria-de-narcis-camos-1657-nostra-senyora-del-mon-o-mont/
El text diu:
[4] Alfons Serra Baldó i Rossend Llatas, quan parlen de la mètrica dels goigs, derivada de la dansa provençal, copien aquests goigs complets i els ofereixen “com a exemple d’uns goigs anònims tinguts com els més vells dels conservats”, dins Resum de poètica catalana (mètrica i versificació), Barcelona: Editorial Barcino, 1932, p. 114-118.
Volem posar de relleu la importància d'aquest llibre de poètica, reeditat per editorial Barcino i que encara és un llibre de text per estudiar poètica i mètrica a les universitats.
-----------------------------------
Després d'aquesta nota tornem a la màgia de Merlí. Anirem  recuperant informació clàssica, i de la  Matèria de Bretanya, encara ens en ocuparem més endavant.
-----------------------------------
Merlí és un mag que prediu i endevina el futur. L'etimologia del seu nom té diverses interpretacions:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Merl%C3%AD    
------------------------------------
Philippe Walter-Blanca Solares

Diccionario de la existencia: asuntos relevantes de la vida humana : ...

Editors: Andrés Ortiz-Osés, Patxi Lanceros - 2006 - ‎
"He confirmado que la etimología de su nombre se deriva del galo, Merlín significa «el marítimo», «el venido del mar». P. 307-309.



--Aquestes pàgines volen recordar tots els esforços i activitats fets per conèixer Imaginaris i cultures d'Europa. El prof.  J. Zarandona des de Clytiar escrivia el juliol passat que el prof. Georges Bertin li havia anunciat la mort de Robert Baudry. antic professor de la Universitat de Lumumbashi, traspassat a les seves terres de l'Aude. Va ser fundador del CERMEIL (Centre d'Études sur le merveilleux en Littérature). El recordem d'un congrés que ell va organitzar a Narbona, al final dels anys vuitanta. Hi vam asistir tres membres del G.R.I.M., U.B.
Robert Baudry és autor d'una obra sobre Merlí. Le mythe de Merlin. Citem aquesta ressenya :
http://ridoux.fr/spip/spip.php?article91    
--El Centre Culturel International de Cerisy li va oferir el 1991 un col·loqui-homenatge:  "La problématique du  merveilleux"
http://www.ccic-cerisy.asso.fr/merveilleuxTM97.html    
-----------------------------------

ARTS ENDEVINATORIES.Citem en primer lloc: 
​---Encyclopédie de la divination - Préface de Gilbert Durand.

Eds. - Gwen Le Scouézec et Hubert Larcher - Roger-Jean Ségalat - J. Mendoza y Almeida - Alain Meylan - Philippe Schuwer - Gilbert Durand (préface). Auteurs : René Alleau. et al...1a ed. 1964, 2a ed. 1973. -- (Conté: ​Arts divinatoires - Astrologie - Cartomancie - Chiromancie - Géomancie - Tableaux d'interprétation géomantique - Parapsychologie et divination - Plantes hallucinogènes divinatoires).​

---------------------------------
Mutacions, canvis.
En aquest BLOC : Des de la Meditarrània, a la página Un joc interactiu acosta el món de l'alquímia als més menuts  trobem referències al:
Llibre de les Mutacions i canvis d'estat--alquímia-
També una breu referència a :
---Joaquim da _Fiore--
https://desdelamediterrania.cat/2011/06/22/un-joc-interactiu-acosta-el-mon-de-l%E2%80%99alquimia-als-mes-menuts/
-----------------------------------
Yijing.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Yijing    
Llibre molt conegut i traduït arreu d'Europa, al llarg de tot el segle passat. Així, va poder ser llegit per investigadors al mateix temps que les obres d' Oswald Spengler i A. Toynbee.
Richard Wilhelm (1873-1930), amic de C.G. Jung el va taduir establint un pont entre Orient i Occident..
https://es.wikipedia.org/wiki/Richard_Wilhelm    



http://iching-tegularius.blogspot.com.es/2012/10/richard-wilhelm-y-la-imagen-alemana-de.html    


Conegut també com a Llibre de les Mutacions o Llibre dels Canvis.
Existeix una traducció en castellà per Atalanta : Yijing, Libro de los cambios ; trad. Jordi Vilà, Albert Galvany. -- Girona : Atalanta, 2006.
https://www.edicionesatalanta.com/libro.php?id=17     
---En català : Yijing : el llibre dels canvis ;  trad. Jordi Vilà i Oliveras, Lleida : Pagès, 2011.
--- Yijing. Alquímia xinesa, a:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Alqu%C3%ADmia     
--Raimon Arola, U.B.  presenta a Ars Gravis un fragment  de la traducció castellana.
Los orígenes míticos del “Yijing” (I’Ching) / Jordi Vilà,
http://www.arsgravis.com/?p=162    
--L'Encyclopédie de la divination citada, inclou un capítol sobre el Yijing, amb il·lustracions.
--​Chaoying Sun.
L'Àge d'or, du Tibre  au Fleuve jaune IN:
L'Imaginaire des âges de la vie, dir. Daniele Chauvin, Grenoble, Ellug, 1996, p. 17-30.
https://books.google.es/books?id=n2HHc3__okIC&pg=PA25&lpg=PA25&dq=livre+des+mutations+chaoying+sun&source=bl&ots=zjQZf9Shno&sig=oELUIH12TJyKh1sKTGVSLs6rbd4&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjW6b-tjo3XAhXIshQKHewEA4AQ6AEIPzAD#v=onepage&q=livre%20des%20mutations%20chaoying%20sun&f=false
-----------------------------------
---Universitat de Girona.-- Xavier Serra Narciso--Sem​inari Raimon Panikkar--extret: Curs "Introducció a la filosofia del'Àsia: la filosofia xinesa"

Curs "Introducció a la filosofia de l'Àsia: la filosofia xinesa"

"Ens plau anunciar-vos el nou curs “Introducció a la Filosofia de l’Àsia (II): La filosofia xinesa”, que organitza la Càtedra Ferrater Mora amb la col·laboració de l’Associació d’Estudiants Assofia del 24 d’octubre al 30 de novembre del 2017.
El curs vol ser una primera aproximació al pensament de la Xina –i un tast del Japó-, començant amb el substrat xamànic i la cosmovisió dinàmica del Llibre dels Canvis(Yijing), que impregna tot la filosofia xinesa posterior".
http://www.catedraferratermora.cat/2017/09/13/curs-introducci%C3%B3-a-la-filosofia-del%C3%A0sia-la-filosofia-xinesa.html    
-----------------------------------
---Magia. Actualitat : octubre 2017.
--Harry Potter A History of Magic - The British Library. Open until Wed 28 Feb 2018. Exhibition.

https://www.bl.uk/events/harry-potter-a-history-of-magic 

---G. Doré--------Merlí i Bibiana

Idylls of the King 10.jpg

dilluns, 4 de setembre del 2017

Matèria de Bretanya -- Apunts 10

Continuació del dia anterior, 18 d'agost.
   Avui voldríem explicar l'inici de la troballa de Merli sense accent.
----------Gràcies a una amiga vam rebre una ressenya publicada al bloc Vademécum de Maria Toldrà, un bloc de presentació impecable i d'un contingut excel·lent. Una ullada ens va permetre conectar amb Merli.
----------L'especialista en goigs Nora   Vela, el passat 4 de juny, hi parlava com a convidada de: Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657).
https://mariatoldra.wordpress.com/.../pomell-de-goigs-del-jardi-d...
Citem:  "L’any 1657 es publicava a Barcelona un interessant recull de devocions marianes al principat de Catalunya sota el títol de Jardín de María. Era fet pel gironí dominicà Narcís Camós. En plena guerra dels Segadors ...", "Ara fa 360 anys que es publicava aquest llibre, primer a Barcelona el 1657, i temps després es reeditava a Girona".
L'estil de Nora Vela és clar i seductor i ens situa dins del món popular, erudit i acadèmic dels goigs amb aquest article:
"Tot havia arrencat feia segles. Com va escriure Alfons Serra Baldó:
D’entre les devocions a la Verge Maria que obtingueren una major difusió a l’edat mitjana, a l’escalf de la intensa propaganda de la vida de la Verge feta pels dominics des dels primers temps de la seva actuació apostòlica, la dels goigs de la Mare de Déu va ésser tinguda en especial estima i celebrada ben aviat amb una copiosa literatura laudatòria. Els passatges més assenyalats de la vida de la Verge, fites glorioses de la seva santedat, són glossats en múltiples composicions que canten els cinc, els set, els nou, els deu, els dotze o fins els quinze goigs terrenals de la Verge Maria".
---El 30 de juliol, al mateix bloc, Nora Vela publicava un altre article on es cita Merli sense accent.  "Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657): el Merli d’Alguaire".
https://mariatoldra.wordpress.com/2017/07/30/pomell-de-goigs-del-jardi-de-maria-de-narcis-camos-1657-el-merli-dalguaire/    
"Notícia de Nostra Senyora del Merli d’Alguaire del Jardí de Maria de Narcís Camós
La notícia de l’advocació de Nostra Senyora del Merli d’Alguaire que relata Narcís Camós[1] comença mencionant el convent de les monges de l’orde de Sant Joan de Jerusalem que la custodien i els diversos episodis viscuts al llarg de la seva història.[2] També pretén trobar en raons etimològiques l’origen del seu nom, que relaciona amb la paraula “merlet”:
por haver sido hallada en un montesico de piedras hecho a la traça de un almeda, que en lengua Catalana se llama Merlet, y lo hazen por adorno de algunas torres y casas o otros edificios.
Etimologia de la qual s’allunya Joan Coromines, que relaciona el topònim amb l’arrel cèltica de margila, “marga”, ‘terra d’argila calcària’.[3] D’altra banda, és del tot incorrecta la grafia “Merlí” que alguns han donat al santuari i a l’advocació de la seva patrona, tal com testimonien els goigs del Brusi i els de 1969 de la relació que el lector trobarà més avall i els de Manresa del segle XIX que, per llicència poètica, obliguen a rimar amb “-í”.
L’escultura, Camós la descriu com de fusta policromada i molt antiga."
---------- La página anterior d'aquest bloc ha estat profitosa, ja que alguns professors seguidors s'han apuntat per a posteriors recerques. Anteriorment vam donar breument els diccionaris que sabem que es troben a la xarxa. L'obra cabdal en vuit volums de  Joan COROMINES, Onomasticon Cataloniae, només existeix en suport paper. Les postals i comentaris rebuts pels professors amics diuen ben clar que no el tenen a mà en èpoques de vacances...Creiem però, que les indicacions de Nora Vela ja desvelen una mica el misteri etimològic de Merli sense accent en llengua catalana...
----------La recerca a la xarxa, però ens va portar a conèixer un altre investigador de la Universitat de Lleida, Moisés Selfa Sastre, que també cita el mot Merli:
https://www.researchgate.net/profile/Moises_Sastre    
---Podeu recuperar la cita per : "Moisés Selfa Sastre, Joan Coromines, Onomastion Cataloniae, "Merli en el año 1845, pero al quedar despoblado este último municipio".


---D'aquest professor i  del seu currículum ens interessa remarcar aquest projecte pels nostres seguidors traductors : Elaboración y catalogación de un corpus de textos escritos en ELE producidos por estudiantes sinohablantes (2017-2019).

----------També es pot consultar a la xarxa l': Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
http://www.icgc.cat/    
Llista de topònims, PDF
http://www.icgc.cat/content/download/16125/49645/version/5/file/index_nomenclator_2009_20150223.pdf
---on apareixen uns topònims amb  21 variants a partir de "merla" i fins arribar a :  Merli. 
---També Merli es cita dins d'un apartat referent a les eres geològiques, al costat de les argiles i materials que s'estàven formant i sedimentant: Torrent d'en Merli, Turo/ del Pou d'en Merli, i curiosament relacionats amb l'aigua.
----------Però tornem a Merlín.
http://www.persee.fr/doc/onoma_0755-7752_2005_num_45_1_1571    
   En la recerca, i ja que hem citat a Joan Coromines, donem aquest article trobat que esperem agradarà els amics artúrics i filòlegs romanistes. Es tracta d'etimologies de llengües indoeuropees, romàniques i l'autor, Julián Santano Moreno fa referència a la cultura de les urnes (Urnenfelder) i al sorotapte, tema tractat aquí el passat mes de maig.
---A la pàg. 169, apareix :
"El Baladro del sabio Merlín es una novela artúrica escrita en castellano que refunde los mitos y narraciones en torno a Merlín y que parece vinculada a una mucho más pequeña novela anterior de origen francés. Fue impresa en Burgos en 1498 y en una segunda edición con variantes en Sevilla, 1535".
https://es.wikipedia.org/wiki/El_baladro_del_sabio_Merl%C3%ADn    
----------
Merlí és un mag vinculat al Rei Artús i a les seves llegendes. Alguns creuen que podría guarir els mals del món i de la humanitat.


---Magia.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Merl%C3%AD
---El món de la magia és diferent en cada cultura. Recordem alguns dels seus aspectes:
https://es.wikipedia.org/wiki/Magia 
    
Continuarà...









 

diumenge, 15 de maig del 2016

Ramon Llull -- Apunts - 1

   La Generalitat de Catalunya va decretar celebrar aquest els anys 2015 i  2016, com
Any Ramon Llull.

Per siituar el personatge citem:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull
    
http://www.escriptors.cat/autors/llullr/pagina.php?id_sec=2850


https://fr.wikipedia.org/wiki/Raymond_Lulle

https://es.wikipedia.org/wiki/Literatura_en_catal%C3%A1n 
        
La convocatòria ha estat molt ben rebuda als Països Catalans, especialment a les Illes Balears on va nèixer i viure. El Govern de les Illes Balears va crear aquest bloc lúdic i cultural.

http://www.rutasramonllull.com/

http://www.rutasramonllull.com/interactivo/vicisivirtuts_cat/index.html    
    
Arreu de la Península Ibèrica, Europa i internacionalment, també se n'ha fet molt ressó.

Aquesta setmana que comença, París serà la seu d'un gran col·loqui lul·lià i d'història de la  filosofia medieval:
Colloque d' Histoire de la Philosphie Médiévale, 19-21 mai 2016.

http://www.enc-sorbonne.fr/sites/default/files/atoms/files/programme_19-21_mai_2016-colloque_llull-paris.pdf

................

ESTUDIS sobre RAMON LLULL

1935. -- Alfons Serra-Baldó, “Les vies de la versificació de Llull”, Quaderns de Poesia, Barcelona, 4 (1935), 21 ss.

2009. -- Una introducció a l'Obra catalana de Ramon Llull / Jaume Medina Casanovas. -- Notandum 20 mai-ago 2009 CEMOrOC-Feusp / IJI-Universidade do Porto.
http://www.hottopos.com/notand20/jaume.pdf

2016, I, 31. --  Els goigs de Ramon Llull (3).- Autor convidat, Nora Vela.

https://mariatoldra.wordpress.com/2016/01/31/els-goigs-de-ramon-llull-3/
  .....................
Adaptacions per a infants d'obres de Ramon Llull.

1938, i amb reedicions el 1988 i el 2010. -- Alfons Serra-Baldó. -- 10 Llibres catalans. -- Barcelona : Generaitat de Catalunya (1938). -- Publicacions de l'Abadia de Montserrat (1988, 2010). --El primer capitol del llibre és "El llibre de les bèsties". Amb il·lustracions de Quelus.
......................
  
2015,  XII, 08. --   La Vanguardia. -- Després de la propaganda, trobareu l'article: Novedades que evocan la figura de Llull de Núria Escut.
Comença amb el "Llibre de les bèsties", il·lustrat per Perico Pastor, Versió de Miquel Desclot.-- Més informació d'aquest a:

2015, XI, 10.-- Nació digital.
http://www.vilaweb.cat/noticies/es-presenta-la-versio-de-miquel-desclot-del-llibre-de-les-besties-de-ramon-llull-amb-il%C2%B7lustracions-de-perico-pastor/
,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,

2016. -- Llibre del gentil i dels tres savis, de Ramon Llull | Versió d'Ignasi Moreta. Il·lustracions d'Àfrica Fanlo. -- Extret de:  [Fragmenta informa 81]: Esperant Sant Jordi, activitats arreu de Catalunya.
http://www.fragmenta.cat/ca/petit-fragmenta_429198/494536  

.....................
La bibliografi lul·liana, és molt extensa. Ens hem limitat a recordar uns noms, però encara queden molts amics, coneguts, erudits i institucions per a recordar aquesta figura que va escriure en llatí, però que va creure en les possibilitats de la llengua vulgar, la llengua del poble de la seva època, que avui, és una esplendorosa llengua romànica.
Esperem que aquesta pàgina pugui contribuir a informar als amics llunyans de la celebració del Congrés lul·lià de París. Un dels professors,  Amador Vega, té una extensa bibliografia lul·liana.
https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=102669  

Per acabar la pàgina, no cal oblidar les editorials com Barcino, i institucions com la Universitat de Barcelona amb la seva base de dades lul·liana.  

diumenge, 27 de setembre del 2015

Sirenes - Apunts - 1

Sirenes...
Éssers fabulosos,  profètics,  que cantaven i seduïen els navegants i els humans...
Al llarg dels temps, han inspirat poetes, pintors, novel·listes...

Han estat objecte de múltiples interpretacions: amor, puresa, sensualitat, frustació, sublimació, impotència, determinisme...
..........................................
Avui, recuperem un erudit exiliat el 1939 a França, que va escriure tractats de poètica, versificació, sobre els trobadors medievals i molt sensible a autors i temes literaris diversos, entre ells, les sirenes.

Article d'Alfons Serra-Baldó (1909-1993), amb múltiples cites literàries : Homer, Hesíode, Milà i Fontanals, Hölderlin, Lurlei, Shelley, Leopardi, Keats, Byron, Kleist, Larra, Puixkin, Walter Scott, Rubió, Àngel Guimerà...
 
«Dues sirenes». Revista de Catalunya, vol. 16, núm. 85 (15 abril 1938), p. 485-514.

Disponible en línia a:

Extret de:Revista de Catalunya. Núm. 085 (15 abr. 1938). --
Publicació original: Barcelona : Fundació Revista de Catalunya, [1924]-, Any 1, vol. 1, núm. 1 (jul. 1924) - nova etapa, núm. 102 (des. 1995)-
(Còpia permesa amb finalitat d´estudi o recerca, citant la font "Biblioteca de Catalunya").
..........................................................................................
Sobre Mètrica, versificació i poètica catalana.
Inici Universitat de Lleida-Catalunya.
Línies de recerca
Bibliografia sobre mètrica
(a cura de Joan R. Veny-Mesquida)
http://www.catedramariustorres.udl.cat/recerca/biblio/metrica.php

Serra i Baldó, Alfons & Rossend Llates, Resum de poètica catalana. Mètrica i versificació, Barcelona, Barcino, 1981 [fac. 1932]
..........................................................................................

Amb motiu del centenari del seu naixement, unes persones amigues i unes institucions  li van retre un homenatge que es pot consultar en la següent publicació:

Llecha Llop, Lluna i Lídia Anoll (eds.):Miscel·lània inmemoriamAlfons Serra-

Baldó (1909-1993) en el centenari del seu naixement, Publicacions de l’Abadia

deMontserrat, 2011; «Textos i Estudis de Cultura Catalana», núm. 169

Ressenya de Xavier Luna a Llengua i Literatura,  22 (2011-2012), p. 75-184.

http://www.raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/download/255763/342692    
..........................................................................................
Pintura. -- Extret de:
Pictures by J.W. Waterhouse

A Mermaid

Date: 1900
Medium: Oil on canvas
Size: 98 x 67 cm
Location: Royal Academy of Arts, London, UK




......................................................................................
Presència de les sirenes en la Tradició germànica.
Extret de: Lorelei. (Wikipedia--google)

https://es.wikipedia.org/wiki/Lorelei    

El risco de Lorelei a orillas del Rin


Gabriel Ferrater (1922-1972) poeta, lingüista, traductor i crític, cita A. Serra-Baldó, junt amb els grans mestres  de la literatura catalana, en agraïment a la publicació en edició bilingüe de Els Trobadors, el 1934.
(Aquesta obra ha estat reeditada per Editorial Barcino el 1998 i el 2010, a petició de professors universitaris).

"Gràcies doncs a tots els altres,
Masso Torrents--Serra-Baldó,
Riquer i els Rubió tots dos,
i els editors de bona jeia
Champion i Casacuberta..."

(Poema inacabat)
...........................
Josep Maria de Casacuberta i Roger  (1897-1985) fou un filòleg i editor català, fundador de l'Editorial Barcino que realitzà una gran tasca de recuperació dels clàssics catalans. 


 Resultado de imagen de editorial barcino logo

diumenge, 28 de desembre del 2014

Biblioteques -- Apunts 1

   Sota aquest senzill encapçalament, "Biblioteques -- Apunts", s'hi podran trobar moltes informacions sobre l'Imaginari, Humanitats, Ciència de l'Home. Cal tenir temps per navegar una estona.

   Aquest Nadal, un gran amic m'ha obsequiat amb un  lloc-web de la Universitat de València:

          Parnaseo.
           ciber-paseo por la literatura.
           http://parnaseo.uv.es/

   He anat directament a la Library of Congress. Aquesta biblioteca m'ha permés trobar una obra de Gilbert Durand que no coneixia i que cito pels estudiosos especialitzats, ja que confirma una vegada més, la universalitat de la seva obra:

http://www.loc.gov/cgi-bin/zgate?present+2408536+Default+6+1+F+1.2.840.10003.5.10+6+/cgi-bin/zgate%3fACTION%3dINIT%26FORM_HOST_PORT%3d/prod/www/data/z3950/locils2.html,z3950.loc.gov,7090


Author: 880-01 Chin, Hyćong-jun, 1952- Title: 880-02 Sangsangjćogin kćot ćui in®ganhak : Chilberću Twirang ćui sinhwa pangbćomnon yćon®gu / Chin Hyćong-jun chićum. Edition: 880-03 Ch°op°an. Published: 880-04 Sćoul : Munhak kwa Chisćongsa, 1992. Description: 205 p. : ill. ; 23 cm. LC Call No.: BL313.C484 1992 ISBN: 8932005605 : W4000 Notes: Includes bibliographical references (p. 202-205). Subjects: Mythology. Archetype (Psychology) Durand, Gilbert, 1921- Control No.: 5217794


  Considerem que aquest lloc valencià és molt important i que calia dedicar-li una pàgina. Un refrany català diu:
"De mica en mica, s' omple la pica".

Universitat de València

www.uv.es/

  En aquest Nadal, voldríem avançar de mica en mica dins del coneixement de  l'Univers i els misteris del món i de la vida.
......................

Arquetips, inconscient col·lectiu:
http://es.wikipedia.org/wiki/Inconsciente_colectivo

.....................
Sobre Gilbert Durand i els arquetips.  
(Extret de Formats-3/Ivan Pintor Iranzo)

A propósito de lo imaginario


Ivan Pintor Iranzo

    http://www.iua.upf.es/formats/formats3/pin1_e.htm

......................

Nadal 2014...Un sonet i un article d'un text de 1794 a:

Persée : Portail de revues en sciences humaines et sociales


por A. Serra-Baldó

Bulletin Hispanique, 1945, Volumen 47, Número de la revista 1
Artículo científico:
Texto completo en línea



"Je crois intéressant de publier une version française du célèbre sonnet espagnol A Cristo crucificado, datée de 1794. Cette version figure au folio 108 verso du manuscrit n° 929 de la bibliothèque municipale de Toulouse. "