Antropologia -- Apunts -- 3

    Els dies 23 a  26 juliol la " European Association of Social Anthropologist" té programada una trobada a Barcelona, organitzada per la Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història, Departament d'Antropologia Social.

.......................................................................................

 Antropologia Barcelona UB 2024 JULIOL.,, 23 / 26...

skip to content

easa

European Association of Social Anthropologists
Association Européenne

Universitat de Barcelona..../organizació...

https://www.ub.edu/portal/web/dp-antropologia/detall/-/detall/el-departament-organitza-18h-easa-european-association-of-social-anthropologists-biennal-conference-

..............................EASA

https://easaonline.org/conferences/easa2024/

PDF version of the programme   

=============================

L'etnomusicòleg Bernhard  Bleibinger  hi  participa.   Dies 25...26..juliol 2024

=============================

https://www.easaonline.org/members/easa/47306

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

https://nomadit.co.uk/conference/117/paper/77018

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

249    número

https://easaonline.org/conferences/easa2024/programme#14862

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

   En aquest Bloc, ja hem parlat de Bernhad Bleibinger, investigador que va fer la seva tesi doctoral sobre Marius Schneider. Aquest fou el mestre de Simbologia de Juan Eduardo Cirlot. 

   BB, ha treballat amb profunditat i rigor en molts treballs de camp. En la seva estada a Barcelona el setembre de  1999   i fins a l'actualitat ha mantingut contactes amb Jaime D.Parra, autor també de la seva tesi doctoral sobre J.- E. Cirlot i nosaltres.

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

   El  programa de la EASA i  UB,  ha mobilitzat segons la premsa local, més de 2000 investigadors. Esperem que els textos treballats seran publicats aviat.

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< 

Jaime D. Parra (1952--)

    Voldríem acabar l' any amb bones notícies. Per això a més de la primera nova, trobareu informacions diverses que hem anat guardant en aquest temps de silenci.


   En aquestes pàgines trobareu informacio sobre la importància de Jaime D. Parra com a creador, poeta, crític i simbòleg. Sense oblidar el seu valor com a professor d' Humanitats, i encara més diverses activitats. El professor Parra, té el do d' escoltar i saber trametre coneixements, ensenyar.
Recentment l'Editorial Fragmenta ha publicat una obra seva. Donem la nota de l' editorial.


<<<També una ressenya de Teresa Costa Gramunt, que té  importancia  perquè aquesta escritora és una exigent crítica, molt documentada en el tema de la Simbología.
https://www.eixdiari.cat/m/doc.aspx?idDocument=80726&utm_source=Butlletins%20Eix%20Diari&utm_campaign=9edb37732e-butlleti_titulars_COPY_01&utm_medium=email


<<<Diploma de especialista universitario en Mitología y Simbología 2018-19
   L' Institut Superior de Ciències Religioses de Catalunya, ha normalitzat aquest any, els estudis de Mitologia i Simbologia.
https://www.iscreb.org/es/formacion-virtual/diploma-despecialista-universitari-en-mitologia-i-simbologia/172    


<<<Centre d' Estudis Mitològics de Catalunya.
http://www.mitologicat.org/2017/12/blogs-de-mitologia-catalana.html    



<<<Jaime D. Parra Claves de simbología

Las figuras esenciales de la ciencia de los símbolos y su relación con la cultura hispánica

Prólogo de Andrés Ortiz-Osés.

http://www.fragmenta.cat/es/fragmentos/cataleg/fragmentos/1013144 

<<< En aquest fi d' any, recordem els grans Mestres, Gilbert Durand. També Alain Verjat, Andrés Ortiz-Osés i els membres del GRIM, del BRI.   Jaime D. Parra,  mereix figurar entre aquests  tres Mestres citats.
   Les seves obres sobre Juan Eduardo Cirlot, són bàsiques i sortosament, han servit de model per a tots els estudiosos actuals de Cirlot. 
Un gran encert de Fragmenta, un pulmo cultural imprescindible, editorial dirigida per Ignasi Moreta..

CRI2i--Apunts -- 4

3ème Congrès International du CRI2i

Imaginaires de l’altérité

Hammamet – Tozeur, Tunisie
6-10 mars 2018

Podeu consultar informació sobre el 3ème Congrès International du Centre de Recherches Internationales sur l'Imaginaire i també informació sobre aquest Centre a:


https://www.ufrgs.br/cri2i/congres/3-2018/   
.............

Comité scientifique

Jean-Jacques WUNENBURGER (Université Jean Moulin Lyon3, France)
Corin BRAGA (Université Babes-Bolyai, Cluj-Napoca, Roumanie)
Hédia ABDELKEFI (I2L- Université Tunis El Manar, Tunisie)
Ali TOUMI ABASSI (Université de la Manouba, Tunisie)
Jalel El GHARBI (Université de la Manouba, Tunisie)
Ana Tais PORTANOVA BARROS (Universite Federale du Rio Grande do Sul, Porto Alegre, Brésil)
Gérard PEYLET (CLARE-LAPRIL, Université Michel de Montaigne, Bordeaux-Montaigne, France)
Véronique ADAM (Université Toulouse II, France)
Hichem ISMAIL (Université de Sfax, Tunisie)

..........................................................
Anteriorment hem donat informació sobre el CRI2i els dies 12/10/15 ; 13/12/15 i  27 12 /17.
..........................................................
Hammamet - Tunis.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tunis 


.....................................................................................................
Juan-Eduardo Cirlot va escriure El libro de Cartago. ple de mites, símbols i misteris. Ressenya:

Algo con forma de alguien

por Pedro Provencio

El libro de Cartago

JUAN EDUARDO CIRLOT

Igitur, Barcelona, 1998

Prólogo de Carlos Edmundo de Ory; Edición de Victoria Cirlot
Montblanc : Ígitur, 1997. -- 102 p. -- (Ígitur/Poesía ; 5).

(L'ànima d l'editorial Ígitur és Rosa Lentini, poetessa).
https://es.wikipedia.org/wiki/Rosa_Lentini    
.................................

https://www.revistadelibros.com/articulos/juan-eduardo-cirlot-el-libro-de-cartago    
   

Extret de:  Revista de Libros. 1/10/1998.

,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,
J.-E. Cirlot. -- El libro de Cartago ; ed. Victoria Cirlot. -- Ediciones  Vaso roto. 2016.-- 137 p.

"Diario de una tristeza irrazonable” subtitulaba Cirlot este libro que, escrito en El café de las Ramblas, en los últimos días de 1946..."

https://www.vasoroto.com/?lg=es&id=4&cid=13&lid=207    
........................................................................................................
L' any 1969, J.-E. Cirlot va publicar uns Poemas de Cartago a:
Separata de: "Papeles de Son Armadans".-- Palma de Mallorca. --  Núm. 165 (dic. 1969). -- 6 f,
........................................................................................................
Més informació sobre el tema el dia 9 d'abril de 2016 i:
........................................................................................................
Parra, Jaime D. -- El círculo y su centro : la esencial unidad de la obra de J.E. Cirlot.-- IN: Barcarola : revista de creación literaria. Dossier Cirlot (monogràfic).  -- Nº 53, junio 1977, p. 69-78.
........................................................................................................
Parra, Jaime D.. -- Cirlot. El poeta y sus símbolos.
Barcelona : Ediciones del Bronce,  2001. -- 221 p.
........................................................................................................
Parra, Jaime D. (coord.).  – La Simbología : grandes  figuras de la ciencia de los símbolos . – Barcelona : Montesinos, 2001. – 239 p. – (Biblioteca de divulgación temàtica ; 71).
........................................................................................................

Marius Schneider -- Apunts -- 5

   Completem la pàgina del dia anterior amb aquesta informació:
Simmetria - Chi siamo
http://www.simmetria.org/chi-siamo
http://www.simmetria.org/attivita/prossimi-eventi/1015-8-4-convegno-su-marius-schneider  
  

   Presentem uns trams per donar més informacions sobre Marius Schneider.    
En el terreny del treball de la investigació de camp, no sempre és possible trobar testimonis orals  que aportin informació viscuda sobre el tema. Però en el cas de l'estada de Marius Schneider a Barcelona, i al voltant de l'any 2000, vam tenir la sort d'entrevistar per obtener documentació, a tres persones clau : el professor Josep Romeu i Figueras, el musicòleg Miquel Querol i la professora Victoria Cirlot, filla de Juan-Eduardo Cirlot.
   Els dos primers van treballar amb ell al CSIC (Tram CSIC). La professora Cirlot ens va aportar les vivències i records del seu pare, Juan-Eduardo Cirlot (Tram Cirlot).


   En aquest trajecte, cal afegir encara dos companys de viatge, pioners de recerques personals sobre M. Schneider,  que hem tingut la sort de conèixer, i amb qui hem compartit esforços i alegries dels seus resultats de les investigacions. obtenint el privilegi d'una gran amistat. Són Jaime D. Parra (Tram Parra) i Bernhard Bleibinger (Tram Bleibinger).


En un tercer lloc, situem el món editorial i els impulsors dels projectes-publicacions (Tram Publicacions) .


La xarxa social permet recuperar alguns títols i treballs de l'univers i món acadèmic (Tram Xarxa).


Ja s'ha donat informació en aquest mateix Bloc. Citem avui alguns títols i esperem fer-ho més endavant encara sota els mateixos apartats.
...............................................................................
Tram CSIC.
Article Musicología, IN: Enciclopèdia catalana.
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0125412.xml    
................
Francesc Bonastre i Bertrán. -- Miquel Querol i Gavaldà, In memoriam.-- Anuario Musical, 57 (2002) 297. (Consulta a la xarxa).
................
[Sobre l'època del CSIC].-- Mariano Lambea [et al...] -- Estudio estadístico-descriptivo sobre los contenidos y líneas de investigación del Anuario musical (vol. I, 1946 al vol. 51, 1996).-- (Equipo de trabajo dirigido por...). (Consulta a la xarxa)
................
Tram Cirlot.
Cirlot, Victoria. -- El oído interior. Acerca del encuentro de Cristina Campo, María Zambrano y Marius Schneider.
http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0185308214724241
................
Tram Parra.
Parra, Jaime D. -- La simbología de Marius Schneider : el sonido creador. --IN: Schneider, Marius.-- La danza de espadas y la tarantela : Ensayo musicológico, etnográfico y arqueológico sobre los ritos medicinales ; Presentación, Manuela Amado.--[2a ed.]. --  Zaragoza : Institución Fernando el Católico, 2016. -- 216 p.
................
Amela, Víctor M. -- La tarantela y la jota  son danzas medicinales.-- La Vanguardia, 03/02/2017.
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20170203/413963911885/la-tarantela-y-la-jota-son-danzas-medicinales.html 
................
Tram Bleibinger.
Bleibinger, Bernhard. -- Von megalithischen kopfjàgern, mittelalterlichen kriegern, Charlton Heston und der filmanalyse: einflüsse einer pràhistorischen musik-ethnologie im schaffen Juan-Eduardo Cirlots. -- Anuario Musical, 60 (2005), p. 253-272.
http://anuariomusical.revistas.csic.es/index.php/anuariomusical/article/viewFile/56/57
................
Bleibinger, Bernhard. -- Marius Schneider ; presentació Jaime D. Parra. -- Plaquetona Els Vilamarins. -Equip Insòlit, 2017.-- (Consulta al bloc a partir del dimarts, 7 de febrer, 2017). (Bloc i Projecte de Carles Molins ; amb la col·laboració de Els Vilamarins).--http://laplaquetonavilamarins.blogspot.com.es/
.
...............
Tram Publicacions
Ediciones Siruela--Catàleg
http://www.siruela.com/catalogo.php?id_libro=67    
.................
Tram Xarxa.
Realismo Fantástico, bloc.
http://www.realismofantastico.net/2014/11/el-origen-musical-de-los-animales.html
................. 
Tesina-- María Cecilia Tomasini. -- El orden, lo sagrado y la belleza. Las proporciones musicales en la catedral de Chartres. -- Facultad de Humanidades, Universidad de Palermo, Argentina-- 28 abril 2005.-- 178 p.-- (Es pot recuperar a la xarxa). (Cita: Marius Schneider --Timeo -- Chartres -- Cosmos  -- Geometría --Hani--Centro -- Alma del Mundo-- Imago Mundi).

Juan-Eduardo Cirlot (1916-1973)

   Fa uns dies vam saber que la Llibreria les Punxes de Barcelona volia commemorar durant una setmana el record del centenari del naixement de la figura polièdrica de Juan-Eduardo Cirlot. Avui d'altres llibreries com la Casa del Libro i moltes més, també ho faran.
  Ofereixen especialment les darreres publicacions d'aquest autor publicades per Ediciones Siruela.  Aquesta editorial, disposa d'un catàleg a la xarxa.

http://www.siruela.com/archivos/Catalogo_abril_julio2016-b.pdf

   Del seu catàleg citem  les dades bibliogràfiques d'una obra inèdita fins ara i una breu biografia de l'editorial. També una presentació a :

El Día de Córdoba, el 23-03-2016
"Siruela recupera la única novela que escribió Juan Eduardo Cirlot.

Celebramos el centenario del nacimiento de Juan Eduardo Cirlot con el hallazgo de su única novela, censurada en 1950 e inédita hasta hoy.

Juan Eduardo Cirlot escribió Nebiros, la única novela en su obra, en el verano de 1950."

http://www.eldiadecordoba.es/article/ocio/2247104/siruela/recupera/la/unica/novela/escribio/juan/eduardo/cirlot.html    

..............................................................
 

Cirlot, Juan-Eduardo. -- Nebiros ; Epílogo de Victoria Cirlot. -- Madrid : Ediciones Siruela, 2016. -- 188 p. -- (Libros del Tiempo ; 333).

 

PUBLICACIÓN: abril de 2016

Narrativa

ISBN: 978-84-16638-74-1 PVP: 18,22 / 18,95 €

También disponible en e-book

Rights arrangement by Ediciones Siruela

 

LIBROS DEL AUTOR EN SIRUELA:

Browning

Del no mundo

Diccionario de los ismos

Diccionario de símbolos

En la llama

6

 ...........

 

 

 

 

JUAN EDUARDO CIRLOT

 

(Barcelona, 1916-1973) fue compositor, poeta y crítico de arte. Fue formado en la composición musical por el maestro Fernando Ardévol y perteneció al círculo Manuel de Falla, aunque en 1950 abandonó definitivamente este ámbito de creación. Entre 1940-1943 vivió en Zaragoza, movilizado por los nacionales, y en esa ciudad fue acogido por el grupo intelectual, en especial, por Alfonso Buñuel, hermano del cineasta, lo que le permitió acceder a la biblioteca de éste y entrar en contacto con el surrealismo. En 1949 entró a formar parte del grupo Dau al Set.

..........
A la xarxa: Wikipèdia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Juan-Eduardo_Cirlot_Laporta    

 

https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Eduardo_Cirlot    

............................................................
--Sobre aquest autor, també trobareu informació retrospectiva en aquest bloc.
--Ha estat objecte de molts estudis. articles, tesis doctorals i inspiració per a obres de creació poètica personals i poemaris.
............................................................
2001.--  El Cultural---7-03-2001. -- Ressenya.

http://www.elcultural.com/revista/letras/Cirlot-El-poeta-y-sus-simbolos/1045     

Parra, Jaime D.. -- Cirlot. El poeta y sus símbolos.
Barcelona : Ediciones del Bronce,  2001. 221 p. --

LUIS ANTONIO DE VILLENA |  El Cultural. 07/03/2001 |

.............................................................
2001. -- Parra, Jaime D. (coord.).  – La Simbología : grandes  figuras de la ciencia de los símbolos . – Barcelona : Montesinos, 2001. – 239 p. – (Biblioteca de divulgación temàtica ; 71). -- (Conté Bibliografia).

Aquesta obra que recull els grans simbòlegs contemporanis, va ser pensada, segons el coordinador Jaime D. Parra, "para arropar a Cirlot". La qual cosa demostra la sensibilitat d'aquest erudit, que no sols va treballar amb intensitat a fons en la seva tesi doctoral la figura de Cirlot, sinó que a més, va ser conscient del què calia fer i publicar en el terreny de la cultura i simbologia peninsular.
.............................................................
2005. -- Bernhard Bleibinger. -- Marius Schneider und der Simbolismo : ensayo musicológico y etnológico sobre un buscador de símbolos. -- München : VASA Verlag, 2005. -- 413    p. --  (Alteritas. Münchner ethnologische Impressionen ; 2). 
Tesi doctoral sobre Schneider, amic i mestre de simbologia de Cirlot. .............................................................

2006. --  Costa-Gramunt, Teresa. -- Cinc visions.-- Lleida : Pagès, 2006.
Traducció castellana.
http://www.acec-web.org/spa/oo.asp?art=545    
.............................................................

2011, novembre.-- Exposició a Barcelona sobre

Juan Eduardo Cirlot. La habitación imaginaria, Exposición.

http://www.arteinformado.com/agenda/f/juan-eduardo-cirlot-la-habitacion-imaginaria-53175  

...........

El País, 16/11/2011

El lugar de Cirlot

El centro Arts Santa Mònica acoge una intensa exposición sobre el mundo del polifacético escritor y crítico de arte

http://elpais.com/diario/2011/11/16/catalunya/1321409249_850215.html
................................................................
2015. -- 29th June-2nd July 2015. -- The Middle Ages in the Modern World (MAMO2015). -- University of Lincoln, Lincoln.
 -- Juan Miguel Zarandona, Universidad de Valladolid-Soria. Dossier expositiu.
Medieval Celtic and Arthurian motifs in Juan E. Cirlot's (1916-1973) poetical works.
................................................................

2015. -- Recentment, a l'octubre del 2015, Juan-Eduardo Cirlot va ser objecte d'una Trobada-homenatge a Cádiz​:

"La Fundación Carlos Edmundo de Ory, cuyas actividades organiza con suma eficiencia el poeta y narrador Javier Vela, inicia el curso con una estupenda propuesta. Tres días (14, 15 y 16 de octubre) de actos para recordar a un poeta singular: La amistad celeste. V Jornadas de la Fundación Carlos Edmundo de Ory, en torno a Juan Eduardo Cirlot."

http://antonioserranocueto.blogspot.com.es/2015/10/juan-eduardo-cirlot-en-la-fundacion-ory.html    

.......................................................,,,,,,,,,
2015. -- 30 diciembre
Rodrigo Agulló.
Juan Eduardo Cirlot, entre el símbolo y la llama.
El Manifiesto, 30 diciembre 2015.

http://www.elmanifiesto.com/articulos.asp?idarticulo=3843    
................................................................

 2016---8 abril--Noticias sobre Juan Eduardo Cirlot | EL PAÍS

http://elpais.com/tag/juan_eduardo_cirlot/a/    

 

 

Jurgis Baltrusaitis (1903-1988), fill

   Aquesta pàgina també es podria dir "L’air et l’ eau du temps". L’air, és el que passa cada dia, el moment ; el sol, que s’aixeca i es pont. L’eau, seria l’abans,  el que corre, allò que ve de lluny, arriba al present i va endavant, cap el futur. Llegendes i mites d'abans que s' actualitzen, les escolten els infants i així van perdurant en el temps futurs.

   Seguint el propòsit d'aquest blog de relacionar noms, persones, coses, idees, temes, formes, llocs, avui voldríem parlar de Jurgis Baltrusaitis, que vaig conèixer gràcies a un estudiant de Belles Arts. La història de la cultura no són només dates concretes, són fets, trams, períodes curts o llargs, en els quals els personatges, temes, etc. es mouen, entren i surten a l' escena.  Així, en un moment concret vaig conèixer J. Baltrusaitis.
Cercava informació sobre l'art romànic, els capitells plens de formes humanes, d'animals, de monstres, de vegetals, de símbols. I em vaig trobar amb un univers de formes, amb un investigador universal que (d'acord o no), entronca amb les arrels de l' home i la seva evolució cultural.
Voldríem parlar-ne des de tres aspectes.

http://en.wikipedia.org/wiki/Jurgis_Baltru%C5%A1aitis_(son)    

http://barzaj-jan.blogspot.com.es/2013/07/fascinacion-por-oriente-en-la-edad-media.html    

http://www.dictionaryofarthistorians.org/baltruaitisj.htm    

Baltrusaitis, Jurgis, 1903-

La Edad Media fantástica : antigüedades y exotismos en el arte gótico / Jurgis Baltrusaitis ; [traducción de José Luis Checa]. -- Madrid : Cátedra, 1983.—292 p. – (Ensayos Arte)

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

   Aspecte 1.—El primer és d’ informació bibliogràfica, el 1999, de quan necessitava informació sobre els Capitells de Sant Cugat del Vallès, immortalitzats per Marius Schneider (1903-1982) i abans per J. Baltrusaitis. Per tota aquests autors de la recerca cal comptar amb els catàlegs de les biblioteques i les recents reedicions.  Hem seleccionat alguns títols i articles que transcrivim.  També citem el "Diccionari" ja clàssic de Juan-Eduardo Cirlot (1916-1973), que va tenir per mestre de simbologia, Marius Schneider i que cita  igualment J. Baltrusaitis.

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

   Aspecte 2. – El segon són les relacions que he trobat de J. Baltrusaitis  amb Catalunya, l’ Institut d’ Estudis Catalans i d' altres arrels. No m’ he endinsat en la recerca, espero que d’ altres ho facin algun dia, però ha estat una satisfacció  veure que aquesta relació existia, ja que demostra la universalitat de la cultura catalana.

Exemples: El curs de l' aigua.
   A finals del S. XIX i principis del S. XX, tota la societat catalana conscient, burgesos, artesans, obrers, artistes va emergir com un torrent potent, una deu benèfica, per reconstruir una Pàtria mil·lenària, enyorant un passat medieval gloriós i cercant bellesa a la vida quotidiana. Es va vessar la petita conca semàntica del moviment  anomenat  "Modernisme" i un temps de civilitat, d' ordre i planificació  va donar pas al  "Noucentisme".
    Primer, fou la preocupació de la llengua catalana : el record de la Cancelleria, els grans autors medievals i els drets lingüístics van portar el 1906 al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, amb presència de filòlegs eminents de les Illes Balears, valencians, aragonesos, de l' Alguer i d' Europa. 
   Després, el 1907, es va crear l'Institut d' Estudis Catalans, pluridisciplinari amb la finalitat de responsabilitzar-se de l' inventari del patrimoni artístic, i arquitectònic del País. L'art romànic i el gòtic, van ser objecte d' atenció. A lloms de mules, al Pirineu, o a les planes, sense carreteres,  es van anar recopilant i inventariant els grans monuments construïts a l' Edat mitjana pels artesans locals o per artistes vinguts d' arreu d' Europa.  

El passat dia 6 d’abril, la celebració del moment era el Centenari de la Mancomunitat de Catalunya (1914-2014). Les iniciatives cíviques i polítiques van cristal·litzar en una institució administrativa que recuperava unificant el territori (dividit en quatre províncies realitzada el  1812-1833 ),  per a la seva modernització.  Aquestes aigües
ja canalitzades, ens van anar guiant.

Enric Prat de la Riba en va ser el primer president. Va morir l’ any 1917 i el va succeir Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Aquest polític fou també un gran  especialista en art romànic i conegué molt bé les obres de Jurgis Baltrusaitis referents a Catalunya.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Puig_i_Cadafalch

Baltrušaitis, Jurgis.-- Les chapiteaux de Sant Cugat del Vallès.--  Paris : Librarie Ernest Leroux (Imp. des Presses Universitaires de France), 1931.-- 150 p.  

   Aquesta obra fou molt coneguda en la seva època. Posteriorment també hi van treballar Marius Schneider, Juan-Eduardo Cirlot i del nostre temps, l'etnomusicòleg Bernhard Bleibinger.

Estudis diversos: 

>Josep Puig i Cadafalch. – Jurgis Baltrusaitis.  Les chapiteaux de Sant Cugat del Vallès, IN: Anuari de l’ Institut d’Estudis Catalans, VIII (1927-1931), Barcelona, 1936, p. 272.273.

>Georges Gaillard. -- Notes d' Histoire de l' Art, IN: Bulletin Hispanique, vol. 34-3, 1932, p.215-260. (Ressenya sobre l'article anterior, p. 254-258). 
http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/hispa_0007-4640_1932_num_34_3_2456    

>Homenatge a Josep Puig i Cadafalch. Institut d' Estudis Catalans. 17 d' octubre 1947. (Hi participa Jurgis Baltrusaitis, membre de l' IEC). Barcelona, 1947-1951.
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000059%5C00000058.pdf     
 

>J. A. Maravall. La cultura del barroco.
http://www.slideshare.net/lesalvar/la-cultura-del-barroco-18209900    

>Marius Schneider.—El origen musical de los animales-símbolos en la mitoglogía y la escultura antigues.— Madrid : Ediciones Siruela, 1998.—507 p. – (El Árbol del Paraíso ; 12).  (reed.).

>Juan-Eduardo Cirlot.— Diccionario de símbolos. -- Madrid : Ediciones Siruela, 1997. --  520 p. (reed.).

>Bernhard Bleibinger. -- Marius Schneider und der Simbolismo : ensayo musicológico y etnológico sobre un buscador de símbolos. -- München : VASA Verlag, 2005. -- 413    p. --  (Alteritas. Münchner ethnologische Impressionen ; 2). 

........................................................................................
Arrels populars diverses: la Mort, Setmana Santa, la Passió.

REVISTA D’IGUALADA . NÚM. 5, SETEMBRE DE 2000
Una comparsa macabra a la llum del barroc:  la Dansa de la Mort de Verges
Francesc Massip
Lenke Kovàcs
http://www.revistaigualada.cat/ImatgesArticles/2008/05.00.16.pdf

.............
Francesc Massip
Huellas de Oriente en las representaciones macabras de la Europa medieval:
el caso catalán, IN: Cuadernos del CEMYR, 19 ( dic. 2011), p. 137-161.

http://publica.webs.ull.es/upload/REV%20CEMYR/19%20-%202011/TEXTOS%20COMPLETOS/06%20Massip.pdf
.............
Montserrat Flores Juanpere.-- Les danses de la mort : una visió iconogràfica.
http://www.festes.org/arxius/mortvisioeconografica.pdf

(Les relaciona amb l'obra : Teatre català antic, 1995 de Josep Romeu i Figueras).
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

  Aspecte 3.—El tercer és veure com Gilbert Durand i la gran recerca de la Tradició (per exemple, els "Cahiers internationaux de Symbolisme") el citaven de manera habitual pel seu gran coneixement arquitectònic, escultòric i artístic de les formes reals o fantàstiques.   

En la Diada de Sant Jordi cal recordar la figura llegendària del drac, un animal ferotge, un monstre, present a moltes cultures. 

Exemples :
Chaoying Sun et Gilbert Durand. -- Le renversement européen du dragon asiatique,
IN:
Rôle des traditions populaires dans la construction de l'Europe. Saints et Dragons. Actes du colloque organisé les 23-25 mai 1996 à l'Université de Mons-Hainaut par le Ciéphum de l'Université de Mons-Hainaut et le secteur de l'ethnologie du Ministère de la Communauté Française de Belgique. Dans : Cahiers internationaux de symbolisme 86-87-88 (1997) et Tradition Wallone 13 (1996), 2 t. -- (*Donem la taula).

Gilbert Durand et Chaoying Sun.-- Mythe, thèmes et variations. -  Paris, Desclée de Brouwer, 2000. - (Sociologie du quotidien). -   271 p.  

Marie.Cécile GUHL. -- Les paradís ou la configuration mythique et archétypale du refugi.-- Circé, Cahiers du Centre de recherche sur l'Imaginaire, 3. Le Refuge (2).-- Paris : Lettres modernes, 1972. -- P. 3-103.

Gérard Luciani.-- Les monstres dans "La Divine Comédie". -- Circé, Cahiers du Centre de recherche sur l'Imaginaire, 5. Le monstre (2). -- Paris : Lettres modernes, 1975.-- 93 p. .....................................................................................

*. - Ces volumes réunissent les textes des communications d'un colloque visant à faire découvrir maints aspects méconnus des saints dits «sauroctones», c'est-à-dire de ceux qui tuent ou, plus souvent, maîtrisent des dragons. Derrière ces recherches, c'est l'image même du dragon qui se profile, dans toute sa complexité: le dragon protéiforme, toujours vaincu, et toujours renaissant... jusqu'à nos jours.
Qu'on s'intéresse au combat contre la bête, à ceux qui la combattent ou à la bête elle-même, mais également si l'on est concerné par le rôle et la place des traditions orales en Europe, cet ouvrage collectif est indispensable. Pour en juger, il suffit de citer quelques-unes des interventions: «Aspects des fondements culturels de la construction de l'Europe» (Jean Poirier), «Le renversement européen du dragon asiatique» (Chaoying Sun et Gilbert Durand), «Le dragon: mal manifeste ou force cachée?» (Jean Dierkens), «Saint sauroctones et fêtes celtiques» (Bernard Sergent), «Saints populaires, calendrier et identité dans le Nord du Portugal, le rôle du symbolisme religieux» (José da Silva Lima), «Saint Georges et la princesse» (Pierre Somville), «Serpents et dragons dans le bestiaire sacré de Samuel Borchart ou le folklore dans la Bible» (Jean Fraikin), «Maisnie Hellequin, charivari comedia dell'arte» (Ambrogio Artoni), «La neuvaine de saint Hubert, une pensée sauvage?» (Paul-Pierre Gossiaux), «La naturalisation du dragon en Europe» (Jean-Loïc Le Quellec), «Saints et géants, une identification rare» (Jean-Pierre Ducastelle), «La ducasse de Mons» (Benoît Van Caeneghem), «À propos du lumeçon de Mons: coquilles et spirales» (Léon Marquet), «Prédictions calendaires agricoles des animaux mythiques» (Piercarlo Grimaldi), «L'étrange cas de saint Georges en Catalogne: vieux laboureur ou jeune cavalier?» (Jean-Louis Olive), «Saints et dragons» (Paolo Grimaldi), «Saint Gengoult, sa femme et l'oiseau» (Colette Mechin), «Saint Jacques, vainqueur du serpent et de la reine Louve» (Manuel Mandianes), «Du diable au dragon: péripétie du légendaire de saint Bernard de Menthon» (André Carénini). -- Qu'on s'accorde ou non avec les idées développées par leurs auteurs, toutes ces études suscitent la réflexion, et apportent souvent un matériel documentaire de tout premier plan.
............................................................................................................
Extret de:                                     IL FILO di ÁTOPON

(da átopon Vol. VI)
Il Drago in Asia e in Europa

Diversità delle accezioni simboliche
Gilbert Durand – Chaoying Sun
(traduzione di Maria Pia Rosati)

http://www.atopon.it/index.php?page=il-drago-in-asia-e-in-europa    

.................................................................................................
Andrés Ortiz Osés. -- San Jorge y los símbolos. IN: Fratría, 19-04-2013.

http://blogs.periodistadigital.com/fratria.php/2013/04/19/san-jorge-y-los-simbolos
.................................................................................................
Javier Barreiro. Ressenya de: Claude Kappler. -- Monstruos, demonios y maravillas a fines de la Edad Media. -- Akal, 1986 (Paris, 1980)


http://www.literaturas.info/Revista/2014/01/monstruos-demonios-y-maravillas-a-fines-de-la-edad-media/    

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
Jurgis Baltrusaitis (1873-1944).

Fent la recerca m'he interessat per la figura del seu pare, poeta simbolista, relacionat amb William Blake, i aquesta preciosa Mare de Déu negra.
http://en.wikipedia.org/wiki/Jurgis_Baltru%C5%A1aitis
http://www.lituanus.org/1974/74_1_01.htm   

Extret de Lecturalia:


Biografía de Jurgis Baltrusaitis, senior

Terminó el bachillerato en el Instituto de Kaunas en 1893, estudiando en la Facultad de Ciencias Exactas y Naturales de la Universidad de Moscú, mientras asistía a diversas clases en la Facultad de Historia y Filología, llegando a dominar quince idiomas. Desde 1895 colaboró en diversas revistas literarias en Moscú, fundando la revista Skorpio, que publicaba varias revistas relacionadas con el movimiento simbolista. Entre 1900 y 1914, viajó por toda Europa, especialmente por Italia y Noruega, y en 1920 fue nombrado embajador de Lituania en Moscú. En 1939, trabajó como agregado de la embajada de Lituania en París. Durante toda su vida, trabajó como traductor. Su trabajo literario fue la poesía, escribiendo en lituano y ruso, y su estilo era el simbolista, propio de la época.

  

 Jurgis Baltrusaitis, (1873-1944) pare (???)

http://www.bernardinai.lt/straipsnis/2011-02-01-janina-survilaite-sveicarijos-lb-60-meti-pasitinkant/57186/comments
Cita:

Vasario 16-osios gimnazijos direktorius V. Natkevičius sudomino dalyvius kalbėdamas apie Fausto Kiršos ir Jurgio Baltrušaičio idėjinę poeziją. Pagal Natkevičių simbolistinę lyriką J. Baltrušaitis pasirinko įtakojamas ano meto rusų simbolistų ir savo prigimties: nuolat ieškoti gilesnės daiktų bei reiškinių prasmės, siekti atskleisti visatos esmę.

 „... J. Baltrušaitis reiškė lygią pagarbą jūrų gelmei ir lašeliui, lenkėsi ne tik didingiems dangaus žydrynės gaisams bet ir pavasario lapų balsams bei rudens stagarams, meldėsi ne tik jaunam rožės žiedui, bet ir paprastai šakelei dulkimam kely ir klaupėsi prieš mažytę žemės smiltį“...

 

POÈTICA 140222

Cal destacar aquest acte, síntesi d’un univers cultural, poètic i creatiu indescriptible. Posteriorment es podran trobar pòsters a les llibreries.

Dau al Set va ser un moviment d’ avantguarda de la postguerra a Catalunya.

Joan Ponç en va ser un destacat activista. La seva obra ofereix múltiples maneres d’anàlisi per a exercitar temes de l'imaginari.

També  va col·laborar en aquest cercle  el creador polifacètic Juan-Eduardo Cirlot, gran promotor de la simbologia amb el seu Diccionario de Símbolos.

http://revistadeletras.net/la-habitacion-imaginaria-de-juan-eduardo-cirlot/

...............

La Fundació Lluís Carulla que vetlla per la conservació del patrimoni cultural i tradicional, té cura també de l’ Associació Joan Ponç.

(Informació extreta de la invitació a l’ acte poètic):

Edicions Poncianes desfermen les seves Bèsties a L’Horiginal

Arnau Pons, Guillem Serrahima i Jaume Pons Alorda, entre d’altres, llegiran les seves traduccions d’autors com Beckett, Pasolini i Whitman.

El segell editorial de l’Associació Joan Ponç presenta, el proper dimecres 26, a les 20.30h, la seva nova col·lecció anomenada Bèsties. Citats a l’obrador poètic de referència, L’Horiginal, a dos quarts de nou del vespre, els assistents podran gaudir dels sis pòsters de què consta la col·lecció. Aquesta és una de les singularitats del projecte: no es tracta de literatura impresa en llibres sinó de pòsters de gran format. Cadascun conté la imatge d’un autor universal juntament amb fragments de la seva obra traduïts al català.

Jordi Carulla-Ruiz, director d’Edicions Poncianes, inicia aquest projecte amb la intenció d’apropar als lectors catalans grans autors que s’han entregat a la literatura al llarg de la història a través de traduccions de qualitat realitzades per autors actius en el panorama poètic català.       ...

Joan Ponç Bonet

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Pon%C3%A7_i_Bonet 

Dau al Set (1948-1956)

http://lletra.uoc.edu/ca/revista/dau-al-set-1948-1956

http://revistadeletras.net/ dau-l'establiment d'-una-filosofia-de- la-Existència-Al voltant-de- arnau-puig /

..............

Associació Joan Ponç. Edicions Poncianes.  

http://www.culturaca.com/les- Bèsties-desfermades-per- edicions-Poncianes /


Les bèsties desfermades per Edicions Poncianes
 

Eugeni d'Ors, Mircea Eliade, Henry Corbin, Gilbert Durand, J.-E. Cirlot i els àngels

   El passat 28 de desembre va ser la diada de “Els Sants innocents”. Els llibres sagrats expliquen que un àngel va avisar en somnis a Sant Josep que fugís amb l’Infant Jesús per evitar la massacre de nadons decretada per Herodes. Els llibres sagrats parlen sovint d’ aquests éssers invisibles o visibles per a alguns, estudiats per diversos erudits i humanistes de moltes religions i cultures.

Volem recordar breument, alguns autors tractats en el nostre cercle. Un autor medieval,  Francesc d’ Eiximenis ( 1330-1409) va escriure el “Llibre dels Àngels”, (1392). Aquesta obra va ser  traduïda al francès i actualment encara és objecte de tesis i tractament digital. Proposem consultar:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Eiximenis

http://www.escriptors.cat/autors/eiximenisf/obra.php?id_publi=7470

http://alnaicha.blogs.uv.es/2009/10/20/francesc-eiximenis-i-el-seu-llibre-dels-angels/

http://es.wikipedia.org/wiki/Angelolog%C3%ADa

 

Eugeni d’ Ors (1881-1954) en va ser també  un dels principals estudiosos. Aquest prolífic i polifacètic autor va tenir un gran paper a Catalunya a principis del Segle XX. Va ser una figura important del Modernisme català, època que representa un esclat de vida, cultura i regeneracionisme, per la integració de nous corrents artístics europeus diversos de tots tipus: art, artesania, música, literatura, escultura, orfebreria, arquitectura... en la vida quotidiana i en la cultura oficial d’ aquesta conca semàntica cultural receptiva que és Catalunya. Ja dins del Segle XX, per canalitzar i consolidar la riquesa i renovació del país assolida en molts camps, els anhels populars i la classe política dirigent són la base latent del moviment denominat Noucentisme,  que aporta la idea de civilitat, ordre, racionalització i academicisme, de signe oposat teòricament al Modernisme (encara que en molts aspectes són complementaris).   

Eugeni d’ Ors va ser el gran representant del moviment Noucentista. Ens interessa molt com a teoritzador de la cultura, però aquí volem citar només els seus estudis sobre els àngels. La seva vida i obra tenen dos etapes marcades ben clares: la producció en llengua catalana  i l’ etapa en llengua castellana.  Aquesta darrera etapa és la més coneguda internacionalment.  Citem obres seves (o estudis sobre ell) per la relació i recepció que van tenir amb els autors citats al  títol d’ aquest escrit.
Obres:
La ciència de la cultura.-- Madrid : Rialp, 1964.-- 496 p.

Oraciones para el creyente en los Ángeles.-- Barcelona : Edit. Apolo, 1940.-- 60 p.


Després dels anys quaranta, Eugeni d’Ors va ser conegut a Europa, especialment com a crític d’art. En canvi, a Barcelona, va obrir un món nou a J.-E. Cirlot amb: ORS, Eugeni d'. – Introducción a la vida angélica : cartas a una soledad. – Buenos Aires : Editoriales Reunidas, 1941 (reed.Tecnos, 1987). – 208 p. Eugeni d’Ors també ens interessa perquè en la postguerra torna a reprendre el fil de la revisió de la ciència de la cultura.

Estudis sobre E. d'Ors, Mircea Eliade, H. Corbin.
http://es.wikipedia.org/wiki/Eugenio_d'Ors    

http://www.letraslibres.com/ sites / default / files / pdfs_ articulospdf_art_7840_6735.pdf

http://www.ciudadredonda.org/admin/upload/files/1cr_t_adjuntos_30.pdf

https://revistas.ucm.es/index.php/ILUR/article/download/ILUR0808440055A/25720

http://revistas.ucm.es/index.php/ILUR/article/download/ILUR0707110081A/26079

 

http://fradive.webs.ull.es/artic/globalizacionmito.pdf

http://eskenazi.net16.net/

Estudis globals:
Parra, Jaime D. -- El poeta y sus símbolos : variaciones sobre Juan-Eduardo Cirlot.--
Barcelona : Ediciones del Bronce, 2001.-- 220 p.

Estudis sobre H. Corbin
http://ibnarabisociety.es/ Scripts/Documentos/junio2013 / La_fenomenologia_en_el_origen_ del_pensamiento_de_Henry_ Corbin.pdf

http://pleroma-blog.blogspot.com/2012/09/la-teofania-angelica-como-pedagogia.html

http://www.revistadelibros.com/articulos/henry-corbin-y-la-imagen-del-alma

 L'obra d' E. d'Ors (sobre art, barroc, teoria de la cultura), és coneguda internacionalment per Gilbert Durand, Michel Maffesoli, Corin Braga (Cluj) i molts d' altres...

http://encls.net/files/Braga1.pdf

Estudis diversos sobre els àngels d' amics del cercle:
Carmen Valencia, Marc Ignasi Corral ; pròleg de Carles Duarte. -- Just Enoc.-- Barcelona : La Busca, 2013.-- Ressenya de Teresa Costa Gramunt en : Eco de Sitges, 15 de març de 2013.

Sergi Gascón Urís.-- Edició del "Llibre dels àngels " de Francesc Eiximenis. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 1992.

L' estudiosa del Modernisme i dels prerafaelites Mariàngela Cerdà i Surroca, és autora de diversos articles sobre els àngels, Eugeni d' Ors i Apel·les Mestres. 


Web de l' Associació Amics dels Àngels de Barcelona:
www.assocangels.entitatsbcn.net


BON  ANY   2014  !!!

Amb data del dia 1 gener, un amic em dóna aquesta informació: ...
"...són importants els àngels del segle XX que ignoren d' on vénen o cauen impensadament, similars a esperits purs o blancs: en R.M. Rilke, Rafael Alberti, Ramon Vinyes, Mercè Rodoreda. M' enviarà un article d' Esperanza López Parada que en parla extensament".