dilluns, 9 d’octubre de 2017

Imaginari-

Imaginari -- Apunts -- 171009
---Aquest setembre s'han publicat les actes del Congrés sobre Marius Schneider, celebrat a Roma.
http://www.simmetria.org/    
Novità in Librería
Atti del Convegno: 'Schneider - Musica arte e conoscenza'
 ISBN 889915232-1
------------
També la traducció italiana de l'article de:
Gilbert Durand--Chaoying Durand Sun

Il drago in Asia e in Europa

L’Europa gode di una vantata tradizione di lotta contro il drago, a partire da San Giorgio, e dall’arcangelo Michele, fino al capitano Nemo del famoso romanzo di Giulio Verne. 
Completamente diversa è la tradizione dell’Asia continentale e specialmente della Cina.
Gli antropologi dell’immaginario Gilbert Durand e Chaoying Sun ne espongono le cause in un breve saggio a due mani
Extret d'Àtopon, setembre 2017--`
------------
Àtopon. Redacció
https://www.atopon.it/author/redazione/    




De Gilbert Durand:
L’anima tigrata. I plurali di «psyché»
------------

dilluns, 4 de setembre de 2017

Matèria de Bretanya -- Apunts 10

Continuació del dia anterior, 18 d'agost.
   Avui voldríem explicar l'inici de la troballa de Merli sense accent.
----------Gràcies a una amiga vam rebre una ressenya publicada al bloc Vademécum de Maria Toldrà, un bloc de presentació impecable i d'un contingut excel·lent. Una ullada ens va permetre conectar amb Merli.
----------L'especialista en goigs Nora   Vela, el passat 4 de juny, hi parlava com a convidada de: Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657).
https://mariatoldra.wordpress.com/.../pomell-de-goigs-del-jardi-d...
Citem:  "L’any 1657 es publicava a Barcelona un interessant recull de devocions marianes al principat de Catalunya sota el títol de Jardín de María. Era fet pel gironí dominicà Narcís Camós. En plena guerra dels Segadors ...", "Ara fa 360 anys que es publicava aquest llibre, primer a Barcelona el 1657, i temps després es reeditava a Girona".
L'estil de Nora Vela és clar i seductor i ens situa dins del món popular, erudit i acadèmic dels goigs amb aquest article:
"Tot havia arrencat feia segles. Com va escriure Alfons Serra Baldó:
D’entre les devocions a la Verge Maria que obtingueren una major difusió a l’edat mitjana, a l’escalf de la intensa propaganda de la vida de la Verge feta pels dominics des dels primers temps de la seva actuació apostòlica, la dels goigs de la Mare de Déu va ésser tinguda en especial estima i celebrada ben aviat amb una copiosa literatura laudatòria. Els passatges més assenyalats de la vida de la Verge, fites glorioses de la seva santedat, són glossats en múltiples composicions que canten els cinc, els set, els nou, els deu, els dotze o fins els quinze goigs terrenals de la Verge Maria".
---El 30 de juliol, al mateix bloc, Nora Vela publicava un altre article on es cita Merli sense accent.  "Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657): el Merli d’Alguaire".
https://mariatoldra.wordpress.com/2017/07/30/pomell-de-goigs-del-jardi-de-maria-de-narcis-camos-1657-el-merli-dalguaire/    
"Notícia de Nostra Senyora del Merli d’Alguaire del Jardí de Maria de Narcís Camós
La notícia de l’advocació de Nostra Senyora del Merli d’Alguaire que relata Narcís Camós[1] comença mencionant el convent de les monges de l’orde de Sant Joan de Jerusalem que la custodien i els diversos episodis viscuts al llarg de la seva història.[2] També pretén trobar en raons etimològiques l’origen del seu nom, que relaciona amb la paraula “merlet”:
por haver sido hallada en un montesico de piedras hecho a la traça de un almeda, que en lengua Catalana se llama Merlet, y lo hazen por adorno de algunas torres y casas o otros edificios.
Etimologia de la qual s’allunya Joan Coromines, que relaciona el topònim amb l’arrel cèltica de margila, “marga”, ‘terra d’argila calcària’.[3] D’altra banda, és del tot incorrecta la grafia “Merlí” que alguns han donat al santuari i a l’advocació de la seva patrona, tal com testimonien els goigs del Brusi i els de 1969 de la relació que el lector trobarà més avall i els de Manresa del segle XIX que, per llicència poètica, obliguen a rimar amb “-í”.
L’escultura, Camós la descriu com de fusta policromada i molt antiga."
---------- La página anterior d'aquest bloc ha estat profitosa, ja que alguns professors seguidors s'han apuntat per a posteriors recerques. Anteriorment vam donar breument els diccionaris que sabem que es troben a la xarxa. L'obra cabdal en vuit volums de  Joan COROMINES, Onomasticon Cataloniae, només existeix en suport paper. Les postals i comentaris rebuts pels professors amics diuen ben clar que no el tenen a mà en èpoques de vacances...Creiem però, que les indicacions de Nora Vela ja desvelen una mica el misteri etimològic de Merli sense accent en llengua catalana...
----------La recerca a la xarxa, però ens va portar a conèixer un altre investigador de la Universitat de Lleida, Moisés Selfa Sastre, que també cita el mot Merli:
https://www.researchgate.net/profile/Moises_Sastre    
---Podeu recuperar la cita per : "Moisés Selfa Sastre, Joan Coromines, Onomastion Cataloniae, "Merli en el año 1845, pero al quedar despoblado este último municipio".


---D'aquest professor i  del seu currículum ens interessa remarcar aquest projecte pels nostres seguidors traductors : Elaboración y catalogación de un corpus de textos escritos en ELE producidos por estudiantes sinohablantes (2017-2019).

----------També es pot consultar a la xarxa l': Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
http://www.icgc.cat/    
Llista de topònims, PDF
http://www.icgc.cat/content/download/16125/49645/version/5/file/index_nomenclator_2009_20150223.pdf
---on apareixen uns topònims amb  21 variants a partir de "merla" i fins arribar a :  Merli. 
---També Merli es cita dins d'un apartat referent a les eres geològiques, al costat de les argiles i materials que s'estàven formant i sedimentant: Torrent d'en Merli, Turo/ del Pou d'en Merli, i curiosament relacionats amb l'aigua.
----------Però tornem a Merlín.
http://www.persee.fr/doc/onoma_0755-7752_2005_num_45_1_1571    
   En la recerca, i ja que hem citat a Joan Coromines, donem aquest article trobat que esperem agradarà els amics artúrics i filòlegs romanistes. Es tracta d'etimologies de llengües indoeuropees, romàniques i l'autor, Julián Santano Moreno fa referència a la cultura de les urnes (Urnenfelder) i al sorotapte, tema tractat aquí el passat mes de maig.
---A la pàg. 169, apareix :
"El Baladro del sabio Merlín es una novela artúrica escrita en castellano que refunde los mitos y narraciones en torno a Merlín y que parece vinculada a una mucho más pequeña novela anterior de origen francés. Fue impresa en Burgos en 1498 y en una segunda edición con variantes en Sevilla, 1535".
https://es.wikipedia.org/wiki/El_baladro_del_sabio_Merl%C3%ADn    
----------
Merlí és un mag vinculat al Rei Artús i a les seves llegendes. Alguns creuen que podría guarir els mals del món i de la humanitat.


---Magia.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Merl%C3%AD
---El món de la magia és diferent en cada cultura. Recordem alguns dels seus aspectes:
https://es.wikipedia.org/wiki/Magia 
    
Continuarà...









 

divendres, 18 d’agost de 2017

Matèria de Bretanya -- Apunts -- 9

   L'estiu és temps de vacances i de viatges, de cercar racons coneguts o desconeguts. És així, que en la zona fronterera de Catalunya amb Aragó, hem trobat un nom, "Merli", sense accent, que ens ha fet repassar algunes de les entrades de la xarxa dedicades al gran mag Merlí.


----------El primer que trobem ha estat aquest nom relacionat amb una invocació a la Mare de Déu: Mare de Déu del Merli.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Merli
     
----------de: Els Goigs de l'Ignasi. Els goigs a les comarques de Lleida,
https://goigsdelignasi.jimdo.com/el-segri%C3%A0/alguaire/mare-de-d%C3%A9u-del-merli/    
citem un raonament etimològic: "La tradició compta que, enmig de les ruïnes de la capella i del que havia estat l'antic poblat, un pastor va trobar, sobre un merlet, una imatge de la Mare de Déu, la qual anomenaren, per aquest motiu, del Merli"



----------Aquest raonament ens porta a consultar el DCVB, http://dcvb.iecat.net/
i trobem:
---Merli:
1. MERLÍ m.
Fil de dos o tres caps plegat en madeixes de forma de bastó, que s'empra en la pesca (Barc., Men.); cast. merlín.
2. MERLÍ
Llin. existent a Gir., Salt, Barc., Cardona, Manresa, Argentona, Val., Alboraia, Morvedre, etc.
---Merlet: a causa de l'extensió de l'article us invitem a consultar directament el Diccionari Català Valencia Balear.
---La Wikipedia  ofereix una visió arquitectónica:
----------Aquesta és una primera aproximació.
----------Consultada la xarxa, les informacions sobre el mag Merlí es desborden. Hem seleccionat les següents:
---La RAE---no ofereix cap informació al seu diccionari sobre Merlín
---La Wikipedia cita Jean Markale:
---La Wiki Mitología explica:
   
---Andrés Ortíz-Osés i Patxi Lanceros, van editar aquest diccionari que recull informació sobre el tema, a càrrec de Blanca Solares i Philippe Walter:
"Este Diccionario intenta articular en torno al tema de la existencia, los aspectos relevantes y asuntos fundamentales de la vida humana".

---https://books.google.es/books?isbn=8476587996


---Podeu també consultar a la xarxa, l'obra de Blanca Solares  : Merlín, Arturo y las Hadas. Philippe Walter y la hermenéutica del imaginario medieval.-- Cuernavaca : Unam, 2007. -- 149 p.
---Aquesta página és una postal d'estiu, des d'un poble petit que es diu Merli, sense accent. Esperem que sigui una invitació per a molts futurs i més importants treballs sobre el gran Merlí artúric i també sobre Merli. En tot cas, vol ser també un homenatge a la terra fronterera de Ponent, als pobles petits, als qui hi viuen, que cultiven la cultura popular, les tradicions, i els goigs.
Merlin ou le savoir du monde par Walter
Philippe Walter. -- Merlin ou le savoir du monde.
Paris : Imago, 2000.

continuarà...

dimarts, 1 d’agost de 2017

Commemoracions - 170801

Commemoracions també, a la página del 26 de gener de 2017


El dia 1 d'agost de 1917 moria un gran erudit, advocat, polític i periodista:


Enric Prat de la Riba i Sarrà.1870-1917.
La seva gran visió li va permetre connectar amb tota la cultura brillant i vital catalana i europea de principis del segle XX. Sempre treballant en equip i amb els suports institucionals de l'època, va planificar una xarxa cultural i patrimonial d'institucions de cultura, ensenyament. recerca, biblioteques, museus, que modernitzaren Catalunya. Els moviments culturals del Modernisme i Noucentisme  foren també el precedent  i motors d'aquests grans canvis i progrés.    

https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Prat_de_la_Riba_i_Sarr%C3%A0
Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925.
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/02/26/la-mancomunitat-de-catalunya-1914-1925/ 
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mancomunitat_de_Catalunya   
http://www.mancomunitatdecatalunya.cat/breve-historia/  


A pricipis de l'any 2017, l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, una de les institucions centenàries fundades en aquella època, ja va anunciar aquesta commemoració.

diumenge, 30 de juliol de 2017

Llavors d'or -- Apunts -- 1

   El passat solstici de juny va obrir una altra estació, l'estiu. Als rius, després de l'hivern i la primavera s'han anat acumulant detritus minerals de tota mena. La força de l'aigua, la violència dels corrents, la llei de la gravetat que comporta velocitat, fricció i erosió, fa que els materials hagin sofert una transformació. El procès alquímic dels orígens de l'univers que va originar la terra, les roques, els minerals, surt a la superficie, gràcies a l'aigua que modela les pedres i aquests detritus. És aleshores, quan  per la descomposició de la masa mineral i de vegades vegetal, apareixen a les aigües, les llavors d'or.
Així mateix, després de l'hivern i de la primavera se'ns ha acumulat materials preciosos, que són or pur i que només podem citar, sense profunditzar en crítiques que deixem a la vostra elecció. En direm llavors d'or, però cada material és d'un diferent mineral i/o vegetal, i de pedres precioses, trencades, sense polir, arrastrades pel corrent del riu.
.....................................
<<<Comencem per un llibre sobre el Carnaval publicat per Teresa Costa-Gramunt. En el seu bloc, El Vel d'Harmonia, del 18 de gener de 2017, l'autora explica facetes de la seva obra. Per la mateixa época, va presentar a Badalona una exposició sobre el Carnaval, a l'espai Betúlia.
http://elveldharmonia.blogspot.com.es/2017/01/el-carnaval-i-les-seves-figures.html    
......................................
<<< 21 abril 2017. El Vel d'Harmonia.-- TCG publica una ressenya sobre Poemes essencials de Manuel de Cabanyes (1808-1833), traduïts per Oriol Pi de Cabanyes.
--Sobre Aquest poeta romàntic trobareu més informació al bloc del dia 25 d'octubre de 2015.
http://elveldharmonia.blogspot.com.es/2017/04/un-poeta-rebel.html    
......................................
<<< El 2 de juny del 2017 aquesta autora publica a Núvol, una ressenya de:
Teresa M. Sala a Visions dels Pirineus. Entre la Renaixença i el Modernisme (Edicions de la Universitat de Barcelona). Com podeu llegir la natura es barreja amb la terra, els personatges, els mites, les llegendes, i les boires...Els Pirineus, són diu T. M.Sala, les Catedrals de la Terra....T.C.G. ofereix una página modèlica de creativitat crítica. L'element aigua de la potamologia empeny la història de la terra, i dels autors literaris catalans dels darrers segles.
......................................
<<<A les portes de l'agost, apareix a la xarxa una magnífica troballa, una llavor d'or aïllada : el bloc d' Aline Reyes que celebra la reedició de la nova edició de Les Structures anthropologues de l'Imaginaire de Gilbert Durand. Esperem que sigui el preludi d'un agost refrescant.
http://journal.alinareyes.net/2017/07/26/substance-du-jour-couleurs-du-jour-avec-gilbert-durand-et-paris/

dimecres, 24 de maig de 2017

Joan Coromines -- Apunts -- 1

   Aquesta pàgina inicia una sèrie nova: "Els Grans Mestres i l'aigua". Intentarem explicar com les KANTAS NISKAS uneixen la filologia, amb l'antropologia i la mitología.
   Deixem a l'antropòleg Gilbert Durand per al final. I recordem breument el gran filòleg i romanista Joan Coromines (1905-1997), ben conegut pels seus diccionaris etimològics sobre les llengües catalana i castellana, a més de nombrosos articles i obres.
   La primera informació la podeu trobar (a més de les biblioteques) a la Fundació Pere Coromines, que recull la memòria del seu pare i la seva (biografia, bibliografia, etc.).
http://www.fundaciocoromines.cat/joan-coromines/  
   
   Recordar Joan Coromines és recordar milers de paraules, mots, topònims, noms i el seu orígen. Les seves recerques foren un constant treball de camp, visitant tots els racons de la geografía catalana o dels llocs que cita. Això vol dir que les seves recerques foren globals, profundes, abraçant tots els aspectes de la vida d'una manera pluridisciplinària. Va unir la docència universitària amb la recerca in situ, sintetitzant, intuïnt, deduïnt i alguna vegada, creant enunciats i fòrmules. Va posar la ciència i la filologia al servei de la vida i de la societat. Les seves recerques, enquestes orals i escrites recullen la riquesa de molts informants, de moltes generacions ; la riquesa de la memòria històrica de la llengua que s'haurien perdut sense la seva iniciativa.  És en aquests aspectes, a més de l'època i segles que visqueren,  i perquè coincideixen en molts valors i temes acadèmics,(Joan Coromines i Gilbert Durand) des del seu propi prisma, que creiem que els hem de recordar. Algunes obres de Joan Coromines:
Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana (1954-1957), 4 vols.
Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico (1980-1991), 6 vols.
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-2001), 10 vols.
Onomasticon Cataloniae (1989-1997), 8 vols
   Joan Coromines és un dels grans filòlegs moderns que han aconseguit que la llengua catalana ocupi un lloc important dins de la romanística internacional. Aquest any 2017 fa vint anys que va desaparèixer i és per això que als Països de parla catalana s'han celebrat diversos actes i conferències. Els dies 25 i 26 de maig es celebrarà al País valencià un congrés internacional amb aquest motiu: Joan Coromines i el País Valencià, organitzat per l'equip dirigit per José Enrique Gargallo, Universitat de Barcelona. Aquest professor i equip, al llarg de tres congressos anuals han demostrat com es pot i s'ha de treballar a la Universitat d'una manera pluridisciplinària ("Mirades de la Ciència sobre el temps"). 
..
   Hem cercat un nexe que unexi i relacioni els dos grans Mestres citats: i l'hem trobat en aquest article, que parla de l'aigua i d'èssers mitològics amb poders màgics, les nimfes.
   Coromines, Joan.-- Les Plombs sorothaptiques d'Arles. -- Tübingen : Max Niemeyer, 1975. -- 53 p. -- Separata de: Zeitschrift für Romanische Philologie, Band 91, Heft 1/2 (1975).
   L'article parla de la cultura dels camps d'urnes a Arles (França), dels enterraments en urnes. La troballa d'unes inscripcions en unes restes de ploms, escrites en sorotapte i en llatí, fan referencia a unes nimfes d'aigua, que són conegudes com "sagrades nimfes" "KANTAS NISKAS",
<<<El sorotapte és la llengua indoeuropea precèltica.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sorotapte


https://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_sorot%C3%A1ptico
 

<<<La història de la llengua catalana estudia el substrat català, les llengúes preromanes i els seus precedents.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Substrat_catal%C3%A0    
<<<Aquest article dels ploms d'Arles figura a la base de dades Hesperia. -- Banco de datos de lenguas paleohispánicas.



<<<El leit motiv de l'obra de Gilbert Durand és el pas i l'angoixa del temps. Al llarg del bloc hem repetit la importància que creiem que té l'enunciat de la "potamología" per a l'estudi de la història de la cultura. Durand s'inspira en el "cicle de l'aigua" per endinsar-se en les profunditats del "temps".



   "L'eau qui coule est la figure de l'irrévocable, L'eau est épiphanie du malheur du temps, elle est clepsydre définitive".


   G. Durand ens ha enriquit amb l'actualització del món mitològic. Així, les nimfes que pel filòleg lector són secundàries, per a molts investigadors de la xarxa social passen a un nivell primari. L'Arles i la seva zona d'aigües màgiques, curatives i miraculoses esdevenen la llar de les nimfes d'aigua, les sagrades nimfes.
<<<De René-Gabriel Ojeda.-- Les Nymphes, 9 nov. 2009.-- Capítol : "En dehors de la mythologie greco-romaine".
http://zipanatura.fr/nymphes/    


<<<D'altres articles de la xarxa referents a les troballes d'Arles, Amélie.


<<<Olivier Rimbault.--
[PDF]Les lamelles de plomb gravées d'Amélie-les-Bains ... - Via-neolatina






<<<Inscriptions "ligures" en Roussillon:
http://www.arbre-celtique.com/forum/viewtopic.php?p=70811&sid=bd4983de92f4443b2a999e43e093c71c   


<<<Lykonius. -- Inscripciones ligures del Rosellón.-- 26-III-2007.
...Nimfes d'aigua i/o Nimfes del bosc... KANTAS NISKAS...

Resultado de imagen de nimfes del bosc
Alexandre de Riquer i Ynglada
(1856-1920) 
Nimfes del bosc


dilluns, 8 de maig de 2017

Gotes de pluja --Apunts -- 1

   Gotes d'aigua, idees, conferències ... Com la pluja que genera vida..
"Que la pluja caigui poc a poc en els sembrats..."
   Així, les editorials plasmen els desitjos i inquietuds  dels creadors, les seves idees i el sembrat va creixent i es va fent gran, com el teixit cultural. Neixen llibres.
   La pluja fa que es descabdellin les utopies, que l'aigua estancada torni a córrer, que  l'immbolisme trontolli i caigui, que la comunicació i el diàleg agermani i nivelli idees, cultures, parers, creant fites de diàleg i de respecte.
Pluja...
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pluja
Mil gotes de pluja, com mil fulls dels llibres, com milers de llibres, que fan diàleg i comunicació, establint milers de ponts de pau...
Gotes i llibres que fan posible les Editorials.
.....................................................
2017, 14 mars. De la seu fundacional, CRI de Grenoble recent, ELLUG:
http://ellug.univ-grenoble-alpes.fr/fr/publications/collections/ateliers-de-l-imaginaire/ateliers-de-l-imaginaire-67726.kjsp
.....................................................     
Retrospectiu, sense data. Editorial de diàleg:
Figures libres sur Ultreïa, revue des Éditions Hozhoni
http://revue-ultreia.com/figures-libres/ 
.....................................................
2017, maig. --Evénements SPHERE :  París, CNRS.
http://www.sphere.univ-paris-diderot.fr/spip.php?article794&lang=fr    
.....................................................
2017, febrer. --Gilbert Durand                                                                                                                                       . D.Navarria (a cura di). -- L'anima tigrata. I plurali di «psyché.
https://www.amazon.it/Anima-tigrata-Gilbert-Durand/dp/8857537161
.....................................................
2017, maig. -- Pariscope médiévale.
https://parimed.hypotheses.org/    
https://parimed.hypotheses.org/2399
12 Mai: Séminaire « Pouvoirs de l’imagination. Approches historiques » (EHESS).

......................................................
2017, maig. -- Inclou informacions artúriques i de Matèria de Bretanya.--
Les Imaginales ». --
Les invités »
BERTIN Georges. --

16e édition18-21 mai 2017 / Épinal
 https://www.imaginales.fr/invites/bertin-georges/ 
   
https://www.imaginales.fr/imaginales-maconniques-esoteriques/?journee=20-05-
2017&lieu=Temple+ma%C3%A7onnique


https://imaginalemepinal.com/hautes-terres-arthuriennes/#more-2032    
......................................................
Retrospectiva. -- SYMBOLOS--Revista Internacional de Arte-Cultura-Gnosis
http://symbolos.com/
.....................................................
2017, Maig. -- Libros del Innombrable, informa:
http://www.librosdelinnombrable.com/
http://librosdelinnombrable.blogspot.com.es/
http://raulherrero.blogia.com/
http://raulherrero.blogspot.com.es/
........................................................
[Fragmenta Informa 92] Fragmenta fa deu anys amb un Fòrum i dues novetats.
Butlletí núm. 92 (4-4-2017)
FRAGMENTA va néixer el 8 de maig del 2007 de la mà d’Ignasi Moreta i Inês Castel-Branco. Publica al voltant de deu llibres l’any, en català, amb un tiratge mitjà de 1.500 exemplars. -- Trobada : III Fòrum Fragmenta el dissabte 20 de maig 2017.


http://www.fragmenta.cat/ca/quisom/presentacio
http://www.fragmenta.cat/ca/inici  


Novetat: Victoria Cirlot i Blanca Garí (ed.) El monestir interior

Amb textos de Caroline Bruzelius, Victoria Cirlot, Blanca Garí, Marco Rainini i María Tausiet.

..................Col·leccions:
  • Assaig: aproximacions al fet religiós des de diversos àmbits
  • Introduccions: petites monografies sobre grans temes
  • Sagrats i Clàssics: la millor literatura espiritual de la humanitat en traduccions directes de l'original
  • Opera Omnia Raimon Panikkar: les obres completes del pensador català més reconegut internacionalment
  • Fragmentos: textos clàssics i d'assaig en castellà
  • Petit Fragmenta: àlbums il·lustrats per als més petits
  •  

    ........................................................
    2017, Maig. -- Editorial Kairós ha publicat llibres d'aquest autor.
    -- Budisme tibetà. -- Conferència de Chögyal Namkhai Norbu en la UAB.--
    http://editorialkairos.com/agenda/conferencia-de-choegyal-namkhai-norbu-en-la-uab
    ........................................................