Ciència -- Apunts -- 2

Ciències humanes...coneixements, saviesa, cor...

    Rellegint Gilbert Durand ens crida l'atenció els mots destacats de "les dieux ont soif". El capítol fa referència a les conques semàntiques, potamologia, mites latents i resurgents. És un tema important i apassionant. Cabdal pels nostres temps encara i la civilització occidental. Una eina per treballar el trajecte antropològic, la cointidentia oppositorum i els grans acords dels mediadors per arreglar el món..

   Amb molt de respecte i curiositat  recordem una cançó de Georges Brassens, que cerquem a la xarxa. Aquest cantautor afegeix "le dieux ont toujours soif". Unes ressenyes de la cançó ens porten a Anatole France. 

   Suposem que Gilbert Durand es referia a l'obra d'Anatole France, premi Nobel. Encara que  la dècada dels  setanta GD i GB, estàven en una brillant etapa de producció. Georges Brassens, un cantautor de províncies havia conquerit Paris, França i salvat moltes fronteres.. Avui forma part  de l'Âge d'Or de la cançó  francesa. 

   Gilbert Durand, amb els seus CRi, va conquerir calladament les Universitats d'arreu del món. No hem estudiat en profunditat Anatole France, però la xarxa el presenta com un bon mediador. La nostra reflexió acaba aquí. Suposem que es referia a ell...Hem satisfet la nostra curiositat gaudint d'aquests tres genis que creiem escrivien en positiu. Donem els  enllaços musicals i biogràfics per els  adolescents i els qui cerquen solucions i creuen en el poder màgic de la cultura. I per mantenir viva la memòria històrica dels coneixements i de la cultura. I també la d'aquests tres gegants generosos. 

Enllaços sobre:

Georges Brassens. -- (1921-1981).

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Georges_Brassens

..................

https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Georges_Brassens

..................Cançó. Mourir pour des idées.....

https://www.brassensenespanol.es/mourir_pour_des_idees.html

....................Ressenyes i  anàlisi.

http://www.analysebrassens.com/?page=texte&id=120&%23

....................

http://www.georgesbrassens.fr/brassenschanson1txt.htm

....................alguns periòdics francesos:

Le Monde. -- consultar a la xarxa---titol de la cançó

...................

Combat .-- consultar  a  la   xarxa ----títol de la cançó i assumpte J.P. Sartre, A. Camus.

A la xarxa es pot consultar "Analyse Brassens" per el seu estudi poètic musical dels diferents àlbums.

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

Anatole France. -- (1844-1924).

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Anatole_France

,,,,,,,,,,,,,,,,,,,

Anatole France. -- Les dieux ont soif.

https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Les_dieux_ont_soif

.....................

Hermes. 

Gilbert Durand (1921-2012)

Alain Verjat (1943-2019),...et al.

El retorno de Hermes: hermenéutica y ciencias humanas.-- Barcelona : Anthropos,1989.

https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=9949

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< 

P.S. -- També veiem que GD i GB, van nèixer el 1921, amb mesos de diferència. Ironies del destí.

Bruixes -- Apunts -- 2

    Una gran aportació del mètode durandià referent a aspectes tècnics,(no dels coneixements) és l'ús de la pluridisciplinarietat en la recerca. Ens referim a l'ús de diferentes branques o especialitats de la Ciència.  

   A  moltes aules d'ensenyament, Gilbert  Durand ha arribat per la via de l'anàlisi literari. Però la seva obra es  nodreix i abraça no sols la Literatura, la crítica literària, sinó moltes especialitats del món dels  coneixements. 

   En aquesta pàgina volem dedicar un toc d'atenció a les seves explicacions sobre  la imatge i el mite, referint-se al segle  XIX, citant Saint-Simon, August Comte,  Joaquim da Fiore i  Henri de Lubac. Ens explica la història de la cultura, i   usa la pluridisciplinarietat  com a eina de recerca. Ho fa al primer  capítol  de "Introduction à  la Mythodologie". 

    Recordem que els dos autors citats primer no són escriptors, poetes o literats sinó filòsofs i introductors de la sociologia. August Comte aporta una nova visió mítica  de Prometeu d'acord amb els corrents industrials i positivistes del segle XIX. 

   Després de citar la pluridisciplinarietat passem a la importància que GD dóna a la "Tradició". 

   Hem trobat una noticia al Dipòsit Digital de la  UB, relacionada amb el mètode durandià aplicada a una poetessa catalana: Maria Mercè Marçal, escrita per una estudiant, Laia Pérez Monné i que va obtenir un premi el 2018/2019: "La nit, tres dones i moltes llunes. Anàlisi de l'obra poètica de Maria Mercè Marçal". 

https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/170568/5/La%20nit%20tres%20dones%20i%20moltes%20llunes.pdf

Inclou un comentari de GD, sobre bruixes. Valorem molt aquest treball perquè  inclou a la bibliografia final l'obra de G.Durand "Lo Imaginario", en castellà, publicada per Columna/Bronce el  2000, per iniciativa nostra i amb esperit de servei per Àlex Susanna. 

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

Gilbert Durand explica el seu mètode i records a "Fondements et perspectives d'une Philosophie de l'Imaginaire". 

 http://www.religiologiques.uqam.ca/no1/fondements.pdf

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

Alguns autors que han escrit sobre Bruixes:  

Teresa Costa Gramunt. 

24 novembre 2021, La Fura.Vilafranca del Penedes.

https://lafurapenedes.cat/bruixes-a-la-llum/

...................

26 novembre 2021.  El Vel  d'Harmonia.

https://elveldharmonia.blogspot.com/2021/

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

Georges Bertin.

L'Association des Amis de Gilbert Durand va publicar informació amb motiu del seu traspàs el 2022. Aquest enllaç publica part  de la seva obra sobre esoterisme, Matèria de Bretanya, Medievalisme i Imaginari.

https://amisgilbertdurand.com/georges-bertin-un-chevalier-entre-ciel-et-terre/

.....................

Citem el seu Bloc "Chamanes et sorcières".

https://georges-bertin.webnode.fr/chamanes-et-sorcieres/

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

Esperem que aquests informacions sobre el mal, l'obscurantisme, l'infern clàssic i el de la terra, serveixin per anar fent un món millor i perquè desapareixi el dolor i la crueltat humana gràcies als coneixements, tolerància  i al diàleg.

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<    

Gilbert Durand -- Apunts -- 11

Articles diversos sobre Gilbert Durand trobats a la xarxa.


Ignacio Riffo-Pavón. -- El Imaginario: revisitando la obra de Gilbert Durand. IN:
Imagonautas. Revista interdisciplinaria sobre imaginarios sociales. Núm 13 (2019).
http://imagonautas.webs.uvigo.gal/index.php/imagonautas/article/view/151


Dins del número monogràfic. -- Imagonautas. -- Núm. 13 (2019). -- Globalización, futuro, mercado inmobiliario, perros y gatos, Cornelius Castoriadis, Gilbert Durand.
http://imagonautas.webs.uvigo.gal/index.php/imagonautas/issue/view/35


---Revue Acropolis. ( Entrevista 1985). -- Gilbert Durand. -- Que sont devenus le mythe et l’imaginaire en Occident ?.
https://www.revue-acropolis.fr/testimonial/gilbert-durand/

Gilbert Durand -- Apunts -- 7

Alquímia -- Apunts -- 2. 
   La metodología pluridisciplinària de Gilbert Durand li permet abraçar moltes disciplines i enunciar "Ciència de l'Home i Tradició", ja citada en aquestes pàgines. Aquí repassa i revaloritza el mite, la creació, l'Hermetisme, C.G. Jung, H. Corbin, l'historicisme, la Tradició, la Ciència, la història de la cultura, Paracels  i la homeopatia.
https://es.wikipedia.org/wiki/Paracelso  
  
   Seguint el fil dels darrers dies, donem dades sobre l'Alquímia, somni i font d'inspiració humana des dels temps antics.
Més sobre l'Alquímia.


Ramon d'Alòs-Moner i de Dou (1885-1939)
http://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibramondalos/ca/canal/ramon-dalos-moner  
................
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_d%27Al%C3%B2s-Moner_i_de_Dou
 ..............
   Casualment, hem trobat una cita del 31 de desembre de l' any 1931 d'aquest erudit català, que signa una memòria de l'IEC i  parla d'un programa internacional de catalogació de manuscrits alquímics, vinculats amb l' "Union Académique International", institució molt vinculada a l'Institut d'Estudis Catalans. Ens referim a Ramon d'Alòs Moner. 
Volem donar la referència trobada.
Institut d'Estudis Catalans. -- Anuari MCMXXVII-XXXI (1936). -- Memòria sobre la participació de l'Institut d'Estudis Catalans en els treballs de la Unió Acadèmica Internacional, durant els anys 1927-1931. Secció Històrico-Arqueològica. Memòries -- P. XIL - XLII.--
Ramon d'Alòs-Moner. -- Els Treballs del Comité internacional de Ciències Històriques i la participació que hi ha tingut l'Institut d'Estudis Catalans, durant els anys 1927-1931    
...............
   Seguint també el fil del bloc i el full del calendari, (23 d'abril, festivitat de Sant Jordi i Festa del llibre)  Ramon d'Alòs va escriure una monografia sobre Sant Jordi, publicada per l'editorial Barcino el 1926. Sortosament va ser reeditada per un familiar seu i Edicions Alba de Barcelona, el 1975. Aquesta obra és una introducció històrica i llegendària sobre el patró de Catalunya, amb il·lustracions d'art català.
..............
   I també va escriure sobre Arnau de Vilanova (1238?-1311?) metge català de l'Edat mitjana (amb atribucions alquímiques). Amb Ramon Llull, és-són encara objecte de recerques universitàries.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Arnau_de_Vilanova  
..........
Universitat Autònoma de Barcelona.
http://grupsderecerca.uab.cat/arnau/alquimia
..........
Cumbres medievales:
http://www.cumbresmedievales-sigloxiii.comocreartuweb.es/pensamiento-y-arte/introduccion-a-la-alquimia.htm
..........
Sobre Arnau de Vilanova, sanitat i medicina medieval.
Lluís Llort.-- Antònia Carré, autora de l'edició crítica :
"Arnau de Vilanova, contemporani de Ramon Llull, va escriure el Regiment de sanitat per al rei d'Aragó, en llatí, entre el 1305 i el 1308..."
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1119611-es-un-llibre-important-radicalment-actual.html    
..........
Antònia Carré. -- Del regiment de sanitat a la literatura. El cas d’Arnau de Vilanova.  http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/view/753
..........    
http://dx.doi.org/10.3989/aem.2015.45.1.08
..........
Sobre la Història de la Ciència  a l'Edat mitjana:
Universitat de Barcelona. Scièntia.cat. La ciència en la cultura catalana a l'Edat mitjana i el Renaixement
http://sciencia.cat/    
..........
Universitat de Barcelona. IRCUM. Institut de recerca en cultures medievals.
http://www.ircvm.ub.edu/SearchResults/tabid/40/language/es-ES/Default.aspx?Search=arnau+de+vilanova     
..........
Sobre Alquímia i alguns escriptors catalans : Josep Palau i Fabre.


Josep Palau i Fabre (1917-2008), un poeta, creador i activista cultural del qual es celebra també enguany el centenari va escriure el 1952, els "Poemes de l'Alquimista".
A la vegada és un gran coneixedor de Picasso.
............ 
Visat. Pen Català. Revista digital.
http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/articles/61/22//0//josep-palau-i-fabre.html
............
Teresa Costa-Gramunt.--Un retrat de Palau i Fabre.-- Núvol, 21 abril 2017.
http://www.nuvol.com/opinio/un-retrat-de-palau-i-fabre/?utm_source=Nuvol+Newsletter&utm_campaign=a91fc819a9-EMAIL_CAMPAIGN_2017_04_20&utm_medium=email&utm_term=0_b03a8deaed-a91fc819a9-169441497    
...........
De la relació de l'Hermetisme amb l'Alquímia hem trobat:
Xavier Renau, Informació sobre la gnosi hermètica, fases del procès alquímic, 2008.
http://www.hermeticum.net/html/princast.htm    
..............
   Segons paraules d'Alain Verjat, la definició d'Hermetisme té una relació amb l'Alquímia en aquest sentit : 
"Hermetisme, hermètic significa: que no deixa entrar res (per ex. l’aire), que no es deixa penetrar, que és secret i reservat als que en saben. D’aquí la hermenéutica que és l’art d’explicitar allò que és implícit. 

Desprès, el sentit més durandià és el d’Hermes Trimegist, amb tota l’història de l’alquímia, etc. és a dir el no-dualisme, la lògica del terç inclòs, l’analogia universal i el règim nocturn de l’imatge". 
.........................................
Gilbert Durand i Richard Wagner


   Gilbert Durand va nèixer el dia 1 de maig de 1921. Aquesta jornada que reivindica els drets dels treballadors, fou establerta a París el 1889.
   La data de naixement per llei de vida està vinculada a la data de la mort. Amb aquest motiu, del teixit cultural d'aquesta cultura catalana i d'aquesta ciutat Barcelona, que ofereix un esplendoròs Liceu, donem un article sobre la presentació de l'obra de Richard Wagner, l'Holandés errant, que va inspirar a molts escriptors catalans. Remarquem la cita sobre Joan Maragall i "El comte Arnau", que enllaça amb el passat dia del blog.
...........
Aina Vega i Rofes. -- Un Holandés de conte al Liceu, IN:  Núvol, 25 d'abril 2017.
"El proper dimarts 2 de maig s’estrena al Liceu Der fliegende Holländer (L’holandès errant), una de les primeres obres de Richard Wagner..."
http://www.nuvol.com/noticies/un-holandes-de-conte-al-liceu/ 
..............   
   Gilbert Durand era un estudiós de R. Wagner. Va escriure un article a l'obra col·lectiva : "La musique souvent ... : essai sur l'imaginaire musical / C.R.I. , Grenoble : Université de Grenoble, 1984". -- "Wagner et les mythes décadents" , p. 19-38. -- El llibre també inclou un article de Alain Verjat, UB, sobre Claude Debussy.

   Aquest títol forma part de "Les fleurs du mal" , 1856, de Charles Baudelaire (1821-1867). nascut cent anys abans que Gilbert Durand.
http://poesie.webnet.fr/lesgrandsclassiques/poemes/charles_baudelaire/la_musique.html     

La musique

La musique souvent me prend comme une mer !
Vers ma pâle étoile,
Sous un plafond de brume ou dans un vaste éther,
Je mets à la voile ;
La poitrine en avant et les poumons gonflés
Comme de la toile,
J'escalade le dos des flots amoncelés
Que la nuit me voile ;
Je sens vibrer en moi toutes les passions
D'un vaisseau qui souffre ;
Le bon vent, la tempête et ses convulsions
Sur l'immense gouffre
Me bercent. D'autres fois, calme plat, grand miroir
De mon désespoir !

........................................................................

http://www.lescorriges.com/article-2561--baudelaire__les_fleurs_du_mal__la_musique.php
............
Al final de "Ciencia del Hombre y Tradición", p. 281, Gilbert Durand recomana "leer a los poetas", es decir, no despreciar nada de la cultura, no separar pretenciosamente la ciencia del hombre del léxico cotidiano ni del canto y las quejas de los hombres  que expresan los poetas, mantenedores del mito".

El Mite

Las ninfas danzan al compás de la lira de Orfeo  

 Hem trobat aquest article classificatori del MITE. N'hi ha molts...

MYTHOS

Mito (citas españolas)

(Recop.) Justo Fernández López

 

http://hispanoteca.eu/Lexikon%20der%20Linguistik/mo/MYTHOS%20-%20Citas%20espa%C3%B1olas%20sobre%20mito.htm    
.........................................
El PAIS

domingo, 4 de abril de 1982

Tribuna:TRIBUNA LIBRE

Gilbert Durand: Mitocrítica, mitoanálisis, mitodología

Francisco Javier Hernandez 4 ABR 1982  

 

http://elpais.com/diario/1982/04/04/cultura/386719201_850215.html    
..........................................................................

El pensamiento de Gilbert Durand:

los mitemas y la reflexología

Publicado por Jorge Gonzalo

http://suite101.net/article/el-pensamiento-de-gilbert-durand-los-mitemas-y-la-reflexologia-a39742#.U6Hcxa2bs5s     
 

..........................................................................

MITOLOGIA

http://www.culturageneral.net/mitologia/

 

Modernisme i Noucentisme

   A Catalunya, la riquesa humana, cultural i artística dels homes pioners, creadors, treballadors, artesans i societat que visqueren en el tombant del segle XIX i XX, va cristal·litzar en la consciència d' un nou temps modern, de la modernitat, conegut com Modernisme. Els mateixos anhels i aires nous que a molts països d' Europa i del món. Les arrels del passat gloriós medieval hi era ben present així com la continuïtat històrica.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Modernisme

   Poc a poc es canalitzen els sectors literaris, filològics, culturals i polítics en una altre concepte i cànon, més racional, de signe contrari o complementari, però igualment positiu pel País i la societat; el Noucentisme, a partir del 1906 aproximadament. Aquesta presa de consciència recolzada per les quatre Diputacions catalanes mena a fer possible l'aplicació d'un règim administratiu ampli d' autogestió, d'acord amb el govern central. Aquest règim només el va sol·licitar Catalunya encara que se n' haurien pogut beneficiar també la resta de províncies espanyoles.
 http://ca.wikipedia.org/wiki/Nnoucentisme

http://lletra.uoc.edu/ca/periode/el-noucentisme/detall

MANCOMUNITAT DE CATALUNYA.
   El 6 d'abril de 1914 es va establir la Mancomunitat de Catalunya, avui fa cent anys.
Va ser la federació voluntària de les quatre diputacions catalanes, amb l'objectiu de recuperar la unitat trencada per l' aplicació de la divisió provincial de 1833. Amb el model de les glorioses i antigues Corts Catalanes es volia recuperar la gestió administrativa per modernitzar Catalunya en tots els aspectes: econòmic, cultural,
artístic, educació i vida quotidiana. El president de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba fou el líder i primer president de la Mancomunitat. Amb aquest motiu es celebren avui una sèrie d' actes per recordar l'esplendor cultural que va portar una força impulsiva per a  millorar al país.

De TV3: http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/cronologia/cron103716314.htm    
...........
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mancomunitat_de_Catalunya
...........
http://www.mancomunitatdecatalunya.cat/breu-historia-2/    

Poc temps abans de la seva desaparició, el professor Jordi Castellanos, citat el dia 3 d'abril com un dels estudiosos del Modernisme en una etapa de crítica creacional i revisionista, en una entrevista a la revista Serra d'Or, comentava que volia revisar els conceptes i cànons modernistes. Creiem que el Modernisme, el Noucentisme poden ser objecte d'un estudi metodològic sota la temàtica durandiana de les conques semàntiques, una proposta interessant que Gilbert Durand va iniciar en una de les seves aportacions a Eranos. Es l'article : La belleza como presencia paraclética. Ensayo sobre los resurgimientos de una Cuenca semàntica, dins:

La crisis espiritual en Occidente

Gilbert Durand

Edición de Alain Verjat. Siruela. Madrid, 2011. 404 páginas, 26 euros

 Posteriorment va desenvolupar i ampliar l' article  a l' obra Introduction à la mythodologie. Mythes et sociétés, 1996. -- Publicat a Buenos Aires, en versió castellana:

MITOS Y SOCIEDADES: INTRODUCCION A LA MITODOLOGIA /

Gilbert DURAND                                                                                                                                                                                             BIBLOS, 2003, 192 p.
ISBN 9789507863981

Una proposta: la recepció a Catalunya dels prerafaelites i de Richard Wagner, van ser sens dubte uns rius bàsics que amb el seu cabdal van nodrir el Modernisme.

Donem alguns exemples de conques semàntiques i Imaginari a la xarxa:

Liliana Sardi. Ressenya de Mitos y sociedades. Revista de Estudios Clásicos, No. 32 (2005).

http://bdigital.uncu.edu.ar/objetos_digitales/2818/sardiestudiosclasicos32.pdf  

Biblio-Arcadia. Sobre Mythe et Sociétés.
http://www.biblio-arcadia.fr/18-A-Z.htm       
 

Bitácora de lecturas de Ricardo López Göttig. Historia, literatura, mitología, orientalismo y filosofía política:
http://lecturasrlg.blogspot.com.es/2012/05/mitos-y-sociedades-de-gilbert-durand.html    
..............................................................................................................
Ivan Pintor Iranzo: A propósito de lo Imaginario.
http://www.iua.upf.edu/formats/formats3/pin1_e.htm
..............................................................................................................
Salvador Lira Saucedo y Carmen F. Galán. --  Ficcionario de Teoria Literaria. Mito i -crítica
http://hiperficcionario.blogspot.com.es/2011/10/mito-y-critica.html