Aquesta
pàgina també es podria dir "L’air et l’ eau du temps". L’air, és el que passa cada dia, el moment ; el sol,
que s’aixeca i es pont. L’eau, seria l’abans,
el que corre, allò que ve de lluny, arriba al present i va endavant, cap el futur. Llegendes i mites d'abans que s' actualitzen, les escolten els infants i així van perdurant en el temps futurs.
Seguint el propòsit d'aquest blog de relacionar
noms, persones, coses, idees, temes, formes, llocs, avui voldríem parlar de
Jurgis Baltrusaitis, que vaig conèixer gràcies a un estudiant de Belles Arts. La
història de la cultura no són només dates concretes, són fets, trams, períodes curts
o llargs, en els quals els personatges, temes, etc. es mouen, entren i surten
a l' escena. Així, en un moment concret vaig conèixer J. Baltrusaitis.
Cercava informació sobre l'art romànic, els capitells plens de formes humanes, d'animals, de monstres, de vegetals, de símbols. I em vaig trobar amb un univers de formes, amb un investigador universal que (d'acord o no), entronca amb les arrels de l' home i la seva evolució cultural.
Voldríem
parlar-ne des de tres aspectes.
http://en.wikipedia.org/wiki/Jurgis_Baltru%C5%A1aitis_(son)
http://barzaj-jan.blogspot.com.es/2013/07/fascinacion-por-oriente-en-la-edad-media.html
http://www.dictionaryofarthistorians.org/baltruaitisj.htm
Baltrusaitis,
Jurgis, 1903-
La Edad Media fantástica : antigüedades y exotismos en
el arte gótico / Jurgis Baltrusaitis ;
[traducción de José Luis Checa]. -- Madrid
: Cátedra, 1983.—292 p. – (Ensayos Arte)
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
Aspecte 1.—El primer és d’ informació
bibliogràfica, el 1999, de quan necessitava informació sobre els Capitells de
Sant Cugat del Vallès, immortalitzats per Marius Schneider (1903-1982) i abans per J. Baltrusaitis. Per tota aquests autors de la recerca cal comptar amb els catàlegs de les biblioteques i les recents
reedicions. Hem seleccionat alguns
títols i articles que transcrivim. També
citem el "Diccionari" ja clàssic de Juan-Eduardo Cirlot (1916-1973), que va tenir per mestre de
simbologia, Marius Schneider i que cita igualment J. Baltrusaitis.
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
Aspecte 2. – El segon són les relacions que he
trobat de J. Baltrusaitis amb Catalunya, l’ Institut d’ Estudis Catalans i d' altres arrels. No m’ he endinsat en la recerca, espero que d’
altres ho facin algun dia, però ha estat una satisfacció veure que aquesta relació existia, ja que demostra la universalitat de la cultura catalana.
Exemples: El curs de l' aigua.
A finals del S. XIX i principis del S. XX, tota la societat catalana conscient, burgesos, artesans, obrers, artistes va emergir com un torrent potent, una deu benèfica, per reconstruir una Pàtria mil·lenària, enyorant un passat medieval gloriós i cercant bellesa a la vida quotidiana. Es va vessar la petita conca semàntica del moviment anomenat "Modernisme" i un temps de civilitat, d' ordre i planificació va donar pas al "Noucentisme".
Primer, fou la preocupació de la llengua catalana : el record de la Cancelleria, els grans autors medievals i els drets lingüístics van portar el 1906 al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, amb presència de filòlegs eminents de les Illes Balears, valencians, aragonesos, de l' Alguer i d' Europa.
Després, el 1907, es va crear l'Institut d' Estudis Catalans, pluridisciplinari amb la finalitat de responsabilitzar-se de l' inventari del patrimoni artístic, i arquitectònic del País. L'art romànic i el gòtic, van ser objecte d' atenció. A lloms de mules, al Pirineu, o a les planes, sense carreteres, es van anar recopilant i inventariant els grans monuments construïts a l' Edat mitjana pels artesans locals o per artistes vinguts d' arreu d' Europa.
El
passat dia 6 d’abril, la celebració del moment era el Centenari de la
Mancomunitat de Catalunya (1914-2014). Les iniciatives cíviques i polítiques van cristal·litzar en una institució administrativa que recuperava unificant el territori (dividit en quatre províncies realitzada el 1812-1833 ), per a la seva modernització. Aquestes aigües
ja canalitzades, ens van anar guiant.
Enric Prat de la Riba en va ser el primer president.
Va morir l’ any 1917 i el va succeir Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Aquest polític fou també un gran especialista en art romànic i conegué molt bé les obres de Jurgis Baltrusaitis referents a Catalunya.
Baltrušaitis, Jurgis.-- Les chapiteaux de Sant Cugat del Vallès.-- Paris : Librarie Ernest Leroux (Imp. des Presses Universitaires de France), 1931.-- 150 p.
Aquesta obra fou molt coneguda en la seva època. Posteriorment també hi van treballar Marius Schneider, Juan-Eduardo Cirlot i del nostre temps, l'etnomusicòleg Bernhard Bleibinger.
Estudis diversos:
>Josep Puig i Cadafalch. – Jurgis Baltrusaitis. Les chapiteaux
de Sant Cugat del Vallès, IN: Anuari de l’ Institut d’Estudis Catalans, VIII
(1927-1931), Barcelona, 1936, p. 272.273.
>Juan-Eduardo Cirlot.— Diccionario de símbolos. -- Madrid :
Ediciones Siruela, 1997. -- 520 p.
(reed.).
>Bernhard Bleibinger. -- Marius Schneider und der Simbolismo : ensayo musicológico y etnológico sobre un buscador de símbolos. -- München : VASA Verlag, 2005. -- 413 p. -- (Alteritas. Münchner ethnologische Impressionen ; 2).
........................................................................................
Arrels populars diverses: la Mort, Setmana Santa, la Passió.
REVISTA D’IGUALADA . NÚM. 5, SETEMBRE DE 2000
Una comparsa macabra a la llum del barroc: la Dansa de la Mort de Verges
Francesc Massip
Lenke Kovàcs
http://www.revistaigualada.cat/ImatgesArticles/2008/05.00.16.pdf
.............
Francesc Massip
Huellas de Oriente en las representaciones macabras de la Europa medieval:
el caso catalán, IN: Cuadernos del CEMYR, 19 ( dic. 2011), p. 137-161.
http://publica.webs.ull.es/upload/REV%20CEMYR/19%20-%202011/TEXTOS%20COMPLETOS/06%20Massip.pdf
.............
Montserrat Flores Juanpere.-- Les danses de la mort : una visió iconogràfica.
http://www.festes.org/arxius/mortvisioeconografica.pdf
(Les relaciona amb l'obra : Teatre català antic, 1995 de Josep Romeu i Figueras).
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
Aspecte 3.—El tercer és veure com
Gilbert Durand i la gran recerca de la Tradició (per exemple, els "Cahiers internationaux de
Symbolisme") el citaven de manera habitual pel seu gran coneixement arquitectònic, escultòric i artístic de les formes reals o fantàstiques.
En la Diada de Sant Jordi cal recordar la figura llegendària del drac, un animal ferotge, un monstre, present a moltes cultures.
Exemples :
Chaoying Sun et Gilbert Durand. -- Le renversement européen du dragon asiatique,
IN:
Rôle des traditions populaires dans la construction de l'Europe. Saints et Dragons. Actes du colloque organisé les 23-25 mai 1996 à l'Université de Mons-Hainaut par le Ciéphum de l'Université de Mons-Hainaut et le secteur de l'ethnologie du Ministère de la Communauté Française de Belgique. Dans : Cahiers internationaux de symbolisme 86-87-88 (1997) et Tradition Wallone 13 (1996), 2 t. -- (*Donem la taula).
Gilbert Durand et Chaoying Sun.-- Mythe, thèmes et variations. - Paris, Desclée de Brouwer, 2000. - (Sociologie du quotidien). - 271 p.
Marie.Cécile GUHL. -- Les paradís ou la configuration mythique et archétypale du refugi.-- Circé, Cahiers du Centre de recherche sur l'Imaginaire, 3. Le Refuge (2).-- Paris : Lettres modernes, 1972. -- P. 3-103.
Gérard Luciani.-- Les monstres dans "La Divine Comédie". -- Circé, Cahiers du Centre de recherche sur l'Imaginaire, 5. Le monstre (2). -- Paris : Lettres modernes, 1975.-- 93 p. .....................................................................................
*. - Ces volumes réunissent les textes des communications d'un colloque visant à faire découvrir maints aspects méconnus des
saints dits «sauroctones», c'est-à-dire de ceux qui tuent ou, plus souvent, maîtrisent des dragons. Derrière ces recherches, c'est l'image même du dragon qui se profile, dans toute sa complexité: le dragon protéiforme, toujours vaincu, et toujours renaissant... jusqu'à nos jours.
Qu'on s'intéresse au combat contre la bête, à ceux qui la combattent ou à la bête elle-même, mais également si l'on est concerné par le rôle et la place des traditions orales en Europe, cet ouvrage collectif est indispensable. Pour en juger, il suffit de citer quelques-unes des interventions: «Aspects des fondements culturels de la construction de l'Europe» (Jean Poirier),
«Le renversement européen du dragon asiatique» (Chaoying Sun et Gilbert Durand), «Le dragon: mal manifeste ou force cachée?» (Jean Dierkens), «
Saint sauroctones et fêtes celtiques» (Bernard Sergent), «
Saints populaires, calendrier et identité dans le Nord du Portugal, le rôle du symbolisme religieux» (José da Silva Lima), «
Saint Georges et la princesse» (Pierre Somville), «Serpents et dragons dans le bestiaire sacré de Samuel Borchart ou le folklore dans la Bible» (Jean Fraikin), «Maisnie Hellequin, charivari comedia dell'arte» (Ambrogio Artoni), «La neuvaine de
saint Hubert, une pensée sauvage?» (Paul-Pierre Gossiaux), «La naturalisation du dragon en Europe» (Jean-Loïc Le Quellec), «
Saints et géants, une identification rare» (Jean-Pierre Ducastelle), «La ducasse de Mons» (Benoît Van Caeneghem), «À propos du lumeçon de Mons: coquilles et spirales» (Léon Marquet), «Prédictions calendaires agricoles des animaux mythiques» (Piercarlo Grimaldi),
«L'étrange cas de saint Georges en Catalogne: vieux laboureur ou jeune cavalier?» (Jean-Louis Olive), «
Saints et dragons» (Paolo Grimaldi), «
Saint Gengoult, sa femme et l'oiseau» (Colette Mechin), «
Saint Jacques, vainqueur du serpent et de la reine Louve» (Manuel Mandianes), «Du diable au dragon: péripétie du légendaire de
saint Bernard de Menthon» (André Carénini). -- Qu'on s'accorde ou non avec les idées développées par leurs auteurs, toutes ces études suscitent la réflexion, et apportent souvent un matériel documentaire de tout premier plan.
............................................................................................................
Extret de: IL FILO di ÁTOPON
(da átopon Vol. VI)
Il Drago in Asia e in Europa
Diversità delle accezioni simboliche
Gilbert Durand – Chaoying Sun
(traduzione di Maria Pia Rosati)
http://www.atopon.it/index.php?page=il-drago-in-asia-e-in-europa
.................................................................................................
Andrés Ortiz Osés. -- San Jorge y los símbolos. IN: Fratría, 19-04-2013.
http://blogs.periodistadigital.com/fratria.php/2013/04/19/san-jorge-y-los-simbolos
.................................................................................................
Javier Barreiro. Ressenya de: Claude Kappler. --
Monstruos, demonios y maravillas a fines de la Edad Media. -- Akal, 1986 (Paris, 1980)
http://www.literaturas.info/Revista/2014/01/monstruos-demonios-y-maravillas-a-fines-de-la-edad-media/
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
Jurgis Baltrusaitis (1873-1944).
Fent la recerca m'he interessat per la figura del seu pare, poeta simbolista, relacionat amb William Blake, i aquesta preciosa Mare de Déu negra.
http://en.wikipedia.org/wiki/Jurgis_Baltru%C5%A1aitis
http://www.lituanus.org/1974/74_1_01.htm
Extret de Lecturalia:
Biografía de Jurgis
Baltrusaitis, senior
Terminó el bachillerato en el
Instituto de Kaunas en 1893, estudiando en la Facultad de Ciencias Exactas y
Naturales de la Universidad de Moscú, mientras asistía a diversas clases en la
Facultad de Historia y Filología, llegando a dominar quince idiomas. Desde 1895
colaboró en diversas revistas literarias en Moscú, fundando la revista Skorpio,
que publicaba varias revistas relacionadas con el movimiento simbolista. Entre
1900 y 1914, viajó por toda Europa, especialmente por Italia y Noruega, y en
1920 fue nombrado embajador de Lituania en Moscú. En 1939, trabajó como
agregado de la embajada de Lituania en París. Durante toda su vida, trabajó como
traductor. Su trabajo literario fue la poesía, escribiendo en lituano y ruso, y
su estilo era el simbolista, propio de la época.
Jurgis Baltrusaitis, (1873-1944) pare (???)
http://www.bernardinai.lt/straipsnis/2011-02-01-janina-survilaite-sveicarijos-lb-60-meti-pasitinkant/57186/comments
Cita:
Vasario 16-osios gimnazijos direktorius V. Natkevičius sudomino
dalyvius kalbėdamas apie Fausto Kiršos ir Jurgio Baltrušaičio idėjinę poeziją.
Pagal Natkevičių simbolistinę lyriką J. Baltrušaitis pasirinko įtakojamas ano
meto rusų simbolistų ir savo prigimties: nuolat ieškoti gilesnės daiktų bei
reiškinių prasmės, siekti atskleisti visatos esmę.
„
... J. Baltrušaitis reiškė lygią pagarbą jūrų gelmei ir lašeliui,
lenkėsi ne tik didingiems dangaus žydrynės gaisams bet ir pavasario lapų balsams
bei rudens stagarams, meldėsi ne tik jaunam rožės žiedui, bet ir paprastai
šakelei dulkimam kely ir klaupėsi prieš mažytę žemės smiltį“...
