diumenge, 2 de març del 2014

Frédéric Mistral (1830-1914)


   Aquest mes es recordarà la gran figura de Frédéric Mistral. Les seves relacions amb Catalunya han estat molt estudiades. És un gran riu que nodreix les cultures de l’època i que  cal recordar a l’ estudiar el Segle XIX fins avui. Frédéric Mistral és un escriptor imprescindible per a l’ estudi de la cultura catalana.

   Intentem aquí en primer lloc, destacar els actes que es fan a França i a Catalunya. En segon lloc,  donar algunes adreces útils per a l’ estudi d’Occitània.

   Després,  el fil conductor de la recerca durandiana a la xarxa ens porta a trobar un estudi que  relaciona el gran poeta Jacint Verdaguer (1845-1902) amb Frédéric Mistral, estudiats amb coneixement de les metodologies de la imatge de Gaston Bachelard, Gilbert Durand i d’ altres.

   En quart lloc, coneixedors  que Gilbert Durand, acadèmic, antropòleg de camp, humanista, culte i pluridisciplinari va prologar llibres del gran folklorista Paul  Sebillot, hem cercat alguns enllaços relatius a folklore i tradició a França  per si poden ser útils. Aquest aportació demostra la importància i respecte  que GD donava a la cultura popular, Tradició i folklore, un dels pous per entendre l'inconscient col·lectiu.  

FRÉDÉRIC  MISTRAL. (1830-1914).
http://ca.wikipedia.org/wiki/Frederic_Mistral

http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0042917.xml#.UxPOAq2DM5s

http://cercle-catala-marsella.flog.cat/conegueu.php

Felibritge

http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0108457.xml#.UxPQvK2DM5s


Extret de: Centre d'Agermanament Occitano-Català.

2014, any Mistral





Aquest any 2014 és el centenari de la mort de Frederic Mistral (Malhana, 8 de setembre de 1830 – 25 març de 1914), Premi Nobel de Literatura l’any 1904, un dels escriptors més importants en llengua occitana i fundador del Felibritge. 


Per homenatjar el poeta, el Felibritge ha tingut la iniciativa de recollir i difondre totes les activitats organitzades per entitats diverses que al llarg de l’any celebraran aquest aniversari.  


El dia 25 de març, data exacta de la seva mort, és el dia escollit per a que a tot arreu on figuri el nom de Mistral -un carrer, escola, monument, placa…- de qualsevol lloc del món, es faci de manera simultània una ofrena de flors com homenatge. 


El CAOC, juntament amb la Generalitat de Catalunya, hem previst commemorar el centenari amb diverses activitats repartides per tot l’any 2014 i obertes a tothom: conferències, concursos, viatges, recitals…, allò que pretenem és fer conèixer la figura de Mistral, únic Premi Nobel en una llengua minoritzada i encara molt desconegut entre nosaltres.


Entre els actes que hem programat destaca la vinguda del Felibritge a Catalunya els dies 28 i 29 de març, concretament de la Mantenença Felibrenca del Llenguadoc-Rosselló acompanyada de les màximes autoritats del Felibritge. El divendres 28 de març faran una ofrena al bust de Mistral a Montjuïc, on recitaran versos i  cantaran l’himne del Felibritge, més tard seran rebuts a la Generalitat de Catalunya, a l’Ajuntament de Barcelona i a la Universitat de Barcelona. El dissabte 29 de març  aniran a Vilanova i la Geltrú on seran rebuts per les autoritats municipals i visitaran el museu Víctor Balaguer.

Web Mistral del Felibritge.

Web Mistral de la Generalitat de Catalunya.

Programa d’actes de la vinguda del Felibritge a Catalunya.

.......................................................................................................................................
Extret del Programa:
Centenari de la mort de Frederic Mistral (1830 –1914)

28 i 29 de març de 2014: actes de vinguda del Felibritge a CatalunyaL’any 2014 es commemora el centenari de la mort de Frederic Mistral (Malhana, 8 de setembre de 1830 – 25 març de 1914), premi Nobel de literatura l’any 1904, un dels escriptors més importants en llengua occitana i fundador del Felibritge.
El Felibritge és un moviment que té com a objectius protegir i promoure la llengua i la cultura occitanes. Es va fundar el 21 de maig de 1854 a Fontsegunho (Provença) i Mistral va ser el seu primer president o capolier.
El Cercle d’Agermanament Occitano-Català, entitat que té com a objectiu posar de manifest els estrets lligams que han existit sempre entre Occitània i els Països Catalans, volem celebrar aquesta efemèride de la manera més rellevant possible.
Entre les activitats que organitzarem durant tot l’any des del CAOC, destaca la participació de la Mantenença Felibrenca del Llenguadoc i Rosselló, una de les seccions del Felibritge que viatjarà a Catalunya per homenatjar Mistral els dies 28 i 29 de març del 2014.

.......................................................................................................................................
ENLLAÇOS
Centre d’Agermanament Occitano-Català. CAOC.
..........................

Web Mistral del Felibritge.

http://www.mistral2014.org/


..........................

Web Mistral. -França

http://www.mistral2014.org/
 
..........................
Centenari de la mort de Frederic Mistral (1830-1914). Programa.

Programa d’actes de la vinguda del Felibritge a Catalunya.
http://caoc.cat/wp-content/ uploads/2014/02 / programaMistral_vinguda_ felibres.pdf

....................................



RECERQUES.

Xavier Ravier.  Université de Toulouse II -Le Mirail.

Lieux, images, événements dans l´écriture poètique : Jacint Verdaguer.— Estudis Romànics , Barcelona : Institut d’Estudis Catalans,  Vol. 34 (2012), p. 289-309. –

(L’autor parteix de les recerques de Gaston Bachelard, Gilbert Durand, Jean Burgos i d’ altres per estudiar aspectes de l’ obra de Mn. Jacint Verdaguer relacionades amb Frédéric Mistral (especialmente a l’ Atlàntida i a Canigó).. Els textos utilitzats de Jacint Verdaguer són a cura de Pere Farrés i Arderiu, Narcís Garolera i Llorenç  Soldevila).

 
Sobre Jacint Verdaguer:
..............................
Una altra cita  sobre  Frédéric Mistral, d’un autor que coneix Gilbert Durand:
“La sorcière”.
 Sobre Fréderic MISTRAL  i  Paul SEBILLOT  relacionats pel tema folklòric.


"La science du langage en France de 1870 à 1885 : du marché civil au marché étatique" / G.  Bergounioux, IN:


http://fr.wikipedia.org/wiki/Drac_(d%C3%A9mon)
...........................

Sobre  Paul SEBILLOT. (1843-1918). Etnòleg i folklorista.


...........................
Sobre Gilbert DURAND.
Gilbert DURAND, volent revaloritzar la seva obra,  va  prologar  Paul Sébillot  en ser reeditada Le Folklore en France , 1ère Édition 1904-1906, per Imago, Paris,  8 volumes, 1982-1986. –

 (Vol. 1: Le ciel, la nuit et les esprits de l'air ; Vol. 2: La terre et le monde souterrain ; Vol. 3: La Mer ; Vol. 4: Les eaux douces ; Vol. 5: La faune ; Vol. 6: La flore ; Vol. 7: Les monuments ; Vol. 8: Le peuple et l'histoire).
En citem un dels dos que coneixem.
Gilbert Durand.—“Préface”.—IN : Sebillot, Paul.—Le ciel, la nuit et les esprits de l’ air.—Paris : Imago, 1982.—P. 9-13. – (Le folklore de France ; 1)
.......................
CULTURA POPULAR. Folklore.
“ART POPULAIRE”. Encyclopédie Larousse. IN:

La Coupo Santo
La Coupo Santo


Partitures dels anys trenta
.......................

Sobre Frédéric Mistral i Alexandre de Riquer (1856-1920). 


("Escalibur", Capítol VIII de "Poema del Bosc", Reedició, 2014).


http://ca.wikipedia.org/wiki/Alexandre_de_Riquer_i_Ynglada
 

Au poète Alexandre de Riquer

Tous mes remerciements pour le plaisir que j’ai eu à

lire les XVIII chants du Poema del Bosch, cette épopée de

la forêt, où les arbres sont des héros, où les feuilles bruissantes

murmurent les légendes sylvestres, où la langue catalane

devient la voix superbe de la mystérieuse et divine

nature. Je vous félicite pour la splendeur de vos descriptions

qui rappellent l’horreur sacrée des végétations antiques

et des bois où dort la Belle du conte populaire.

Je vous serre la main confraternellement.  

F. Mistral

Maillane (Provence), 3 abril 1910  

[Dedicatòria de l’edició primera i única de Poema del Bosch, 1910]

dissabte, 22 de febrer del 2014

POÈTICA 140222


Cal destacar aquest acte, síntesi d’un univers cultural, poètic i creatiu indescriptible. Posteriorment es podran trobar pòsters a les llibreries.

Dau al Set va ser un moviment d’ avantguarda de la postguerra a Catalunya.

Joan Ponç en va ser un destacat activista. La seva obra ofereix múltiples maneres d’anàlisi per a exercitar temes de l'imaginari.

També  va col·laborar en aquest cercle  el creador polifacètic Juan-Eduardo Cirlot, gran promotor de la simbologia amb el seu Diccionario de Símbolos.

...............

La Fundació Lluís Carulla que vetlla per la conservació del patrimoni cultural i tradicional, té cura també de l’ Associació Joan Ponç.

(Informació extreta de la invitació a l’ acte poètic):

Edicions Poncianes desfermen les seves Bèsties a L’Horiginal

Arnau Pons, Guillem Serrahima i Jaume Pons Alorda, entre d’altres, llegiran les seves traduccions d’autors com Beckett, Pasolini i Whitman.

El segell editorial de l’Associació Joan Ponç presenta, el proper dimecres 26, a les 20.30h, la seva nova col·lecció anomenada Bèsties. Citats a l’obrador poètic de referència, L’Horiginal, a dos quarts de nou del vespre, els assistents podran gaudir dels sis pòsters de què consta la col·lecció. Aquesta és una de les singularitats del projecte: no es tracta de literatura impresa en llibres sinó de pòsters de gran format. Cadascun conté la imatge d’un autor universal juntament amb fragments de la seva obra traduïts al català.

Jordi Carulla-Ruiz, director d’Edicions Poncianes, inicia aquest projecte amb la intenció d’apropar als lectors catalans grans autors que s’han entregat a la literatura al llarg de la història a través de traduccions de qualitat realitzades per autors actius en el panorama poètic català.       ...

Joan Ponç Bonet


Dau al Set (1948-1956)



..............

Associació Joan Ponç. Edicions Poncianes.  

http://www.culturaca.com/les- Bèsties-desfermades-per- edicions-Poncianes /


Les bèsties desfermades per Edicions Poncianes

 

dimecres, 5 de febrer del 2014

Univers Patxot : 50è aniversari de la seva mort


El dia 22 de gener aquest blog va informar d’una traducció de Rafael Patxot i d’ altres temes:


El diari La Vanguardia del dimarts 4 de febrer 2014, p. 35 publica:
“Un universo en el Montseny” per Martina Faro Palau. (Universo Patxot. 50º Aniversario de su muerte).— (...La Diputación de Barcelona y el consejo asesor de la Masia Mariona organizan actividades...).
................
Univers Patxot. Diputació de Barcelona. 2014.
http://parcs.diba.cat/?parc=3 i Tipus = 24 & m = 29 & s = 1114


PROGRAMA PRELIMINAR - Diputació de Barcelona 


… dedicat a l'obra de mecenatge de Rafael. Patxot. Publicacions .... de l'” Observatori. CatalÀ” de Rafael. Patxot. Universitat de. Barcelona, edifici històric.
Observatori Català de Patxot — Universitat de Barcelona. Visites guiades
.................
CEC. Centre Excursionista de Catalunya. Gener 2014.
.................
A partir de 22 de març 2014, a CosmoCaixa, Museu de la Ciència,  es podrà veure l’ exposició: “Atlas de las nubes”.

................
Montserrat Serra.— "Estudi de la Masia Catalana, una herència Noucentista de Rafael Patxot".
................ 
Associació Catalana de Meteorologia

..............
Propera web (febrer - març):
Univers Patxot
...............
Exposicions itinerants. Palau Robert. Generalitat de Catalunya.
La vida a pagès.
L’estudi de la masia catalana.
Rafael Patxot, humanista, científic i mecenes.
 .........................................
NOTA : Vegeu la pàgina del 4 d'agost del 2014
Amb data de finals de juliol 2014 s' ha completat el web Univers Patxot

diumenge, 2 de febrer del 2014

La Candelera



   Aquesta festa es celebra especialment a la ciutat de Valls (Alt Camp).
(Goig extret del Blog de Nora Vela). També en molts pobles catalans i d'altres països. És la gran festa de la llum.



Els goigs són una manifestació a la vegada popular i culte.
................
Josefina Roma.—Els goigs com a mite i èpica local.
................
Alfons Serra-Baldó.—Els “Goigs de la Verge Maria” en l’ antiga poesia catalana. – En:  Homenatge a Antoni Rubió i Lluch : Miscel·lània d' estudis literaris, històrics i lingüístics, vol. 3. -- Barcelona : 1936. -- (En línia als enllaços del Blog de Nora Vela).
................
Dominique de Courcelles.—La paraula de l’ àngel. Una aproximació plural als goigs ; edició a cura d’ Ignasi Moreta ; traducció d’ Helena Cots. --  Barcelona : ed. Fragmenta, 2008.
...............
Nora Vela.—Blog sobre els goigs....cada dia un goig...
...............
Nora Vela.—Los “goigs” o gozos a través de recursos electrónicos.— Bid, núm. 23 ( desembre 2009).
(Resum fet per l’ autora:

Compilación de recursos electrónicos sobre gozos en Internet acompañados de comentarios orientativos y de unas notas que constituyen una bibliografía sugerente y actualizada. Se considera que, en la actualidad, el valor de estos documentos pasa a ser esencialmente literario, documental y artístico, como objetos que son de estudio y de investigación. El propósito es el de estimular trabajos de investigación y tesis elaboradas a partir de los temas que se apuntan y basadas en la consulta de las colecciones de gozos más completas. Cada recurso se presenta con su título, su dirección electrónica y el análisis pertinente). 
 



.................



Amadeu Pons i Serra.—Elements per a l’ ordenació i la catalogació d’ una col·lecció de goigs. – Barcelona : Amics dels Goigs ; Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona ; Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. 1984.



................
Amadeu Pons i Serra.—Exposició: “Quin goig de...goigs!”.—Bid, núm. 14 (juny 2005).



.................
http://ca.wikipedia.org/wiki/Candelera

"Si la Candelera plora, l'Hivern és fora, si la Candelera riu, el fred és viu".
Refrany meteorològic...


Presentació de Jesús al Temple, per Fra Angelico, 1440 (Florència, San Marco)
Presentació de Jesús al Temple, o
Purificació de la Mare de Déu

.................. 
Gaston Bachelard, mestre de Gilbert Durand.
Autor de : Poétique du feu (Suzanne Bachelard, ed.), La Flamme d’ une chandelle. -- Va ser molt conegut i estudiat pels alumnes de l' Institut Français i Liceu francès de Barcelona, avui professors i crítics literaris.
http://www.republique-des-lettres.com/bachelard-9782824901527.php
...............
Association Internationale Gaston Bachelard. França. Adreça. Publicacions.
 Jean-Jacques WUNENBURGER, President de l'Association Internationale Gaston Bachelard
Jean LIBIS, Vice-President de l'Association
Julien LAMY, membre del Bureau de l'Association,

Responsable del site www.gastonbachelard.org
 

divendres, 31 de gener del 2014

Agustí Bartra (1908-1982)


   La nostra intenció í abans d’establir judicis crítics és, primer, anar fent un recompte de treballs d’estudiosos que han utilitzat els materials proposats per Gilbert Durand a fi de que més tard algun dia es pugui establir una història literària completa i també crítica de la seva recepció a la literatura i cultura catalanes. En segon lloc i al mateix temps, anar reunint i relacionant, en el possible, els materials antropològics (al·luvions diversos transportats pels homes) que han arribat a la cultura catalana (una gran conca semàntica) d’ una manera caòtica, dispersa, desordenada, supeditada a la creativitat i iniciativa d’estudiosos, creadors, crítics, comissaris d’ exposicions, periodistes, etc. En tercer lloc, creiem que aquesta tasca pot ser útil i enriquidora per anar informant i nodrint dia a dia els nostres amics, lectors, investigadors  a fi d’assolir un nivell científic exigent i digne.  
Continuació  del dia 26 de gener 2014. 
   El Bibliobús  del Servei de Biblioteques al Front va fer molts viatges del Palau Robert-Diagonal, seu de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 1939 a Perpinyà. Ara fa 75 anys que diuen que va acabar abandonat en un dels carrers d’ aquesta ciutat. Va fer una gran tasca salvant intel·lectuals, la cultura i la llengua. Els il·lustres viatgers ocupants, de Perpinyà es van dirigir als llocs on les autoritats franceses  els hi havien ofert refugi : a Tolosa del Llenguadoc, a Roissy-en-Brie i d’ altres llocs. Alguns membres de la Institució de les Lletres Catalanes, professors, intel·lectuals van residir algun temps en aquest darrer indret, prop de París. Així ho van fer entre d’ altres, Carles Riba, Mercè Rodoreda... També  Anna Murià que ben aviat va conèixer  Agustí Bartra.  Aquesta parella es va exiliar a Mèxic. Van tenir dos fills: Roger i Elionor . El 1970 van tornar  de l’ exili a Catalunya. Els exiliats catalans a Amèrica, van tenir un paper molt important i van aportar riquesa humana i intel·lectual en tots els camps: acadèmic, universitari, editorial, pedagògic, investigació, comercial , etc.
   Quan molts dels exiliats catalans van tornar a Catalunya, van enriquir la literatura catalana amb temes, motius, mites, llegendes i personatges extrets de l' Imaginari americà.   
El conreu de la llengua catalana (patrimoni d' Europa) abraça avui encara les zones històriques medievals de la Corona catalanoaragonesa : Catalunya, Valencia, Illes Balears,  Zones d’ Aragó, l’ Alguer a Itàlia i Andorra.

Atlas Lingüític del domini Català. ALDC.– Joan Veny i Clar. Lídia Pons i Griera. IEC.

És per això que les universitats d’aquests indrets citats, disposen d’ uns importants i moderns  departaments de filologia catalana molt avançats i ben relacionats. Molts dels actuals professors van cursar la seva carrera universitària a Catalunya, a la Universitat de Barcelona o a la Universitat Autònoma de Barcelona. El dia 15 de desembre  vam citar l’obra de Joaquim Espinòs Felipe, professor a la Universitat d’ Alacant, “Poètica de l’ Imaginari” on parla de Gilbert Durand, Gaston Bachelard, Alain Verjat i d’ altres d’ una manera molt entenedora.
ESPINÓS FELIPE, Joaquim. – La poètica de l’Imaginari.—Alacant : Servei de Publicacions. Universitat d’ Alacant, 1999. – 74 p. – [Manual que recull la trajectòria durandiana].
Joquim Espinòs va fer la seva tesi doctoral sobre el poeta Agustí Bartra, seguint una metodologia durandiana. Sortosament es pot trobar en línia, per la qual cosa recomanem la seva lectura.
 Sobre Agustí Bartra (1908-1982).
...............
Associació d’ Escriptors en Llengua Catalana
...............
Anna Murià.—L’ obra de Bartra: assaig d’ aproximació.
................

Associació d’ Escriptors en Llengua Catalana. Sobre Anna Murià.
.................
Francesc Foguet i Boreu.—Teatre, mite i poesia : dossier  Agustí Bartra.
...............
Joquim Espinòs Felipe.—La imaginació compromesa. L’obra d’ Agustí Bartra. (Una aplicació de la Poètica de l’ Imaginari).—Tesi doctoral de la Universitat d’ Alacant. 1996.—Fer click a La imaginació compromesa.

http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5465/1/Espin%25C3%25B3s%2520Felipe,%2520Joaquim.pdf

L'obra d'Agustí Bartra. (Una aplicació de la Poètica de l'Imaginari). Joaquim Espinòs Felipe. Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la  ...

...............
Sobre Roger Bartra (creador independent).— El salvaje europeo.-- Exposició a Barcelona, CCCB, 2004.
Olga Spiegel. —El salvaje, un mito europeo.
...............
Jaume Vidal Oliveras.—El imaginario del monstruo.
 
..............
Entrevista con Roger Bartra. 2008.

..............


 Oda a Catalunya des dels tròpics. Mèxic: Biblioteca Catalana, 1942.
...............

Publicacions de Roger Bartra.


George Frederic Watts: El Minotauro, 1885. Tate Londres

diumenge, 26 de gener del 2014

Barbara


   Fa molts anys, a la Universitat, Gabriel Ferrater recordava que un dia el poeta Carles Riba li havia explicat com, en un instant,  s’ havia inspirat per descriure una imatge que després va plasmar en un dels seus versos.
   De vegades, en la nostra memòria, les imatges s’agrupen en sinèrgies que ens ajuden a entendre el món i enriqueixen el nostre coneixement.
   De vegades, associem noms i creem sinèrgies, amb base filològica certa o incerta, però sempre respectant i estimant.
BARBARA
Rappelle-toi Barbara
Il pleuvait sans cesse sur Brest ce jour-là
Et tu marchais souriante
Épanouie ravie ruisselante
Sous la pluie
Rappelle-toi Barbara
Il pleuvait sans cesse sur Brest
Et je t'ai croisée rue de Siam
Tu souriais
Et moi je souriais de même
Rappelle-toi Barbara
Toi que je ne connaissais pas
Toi qui ne me connaissais pas
Rappelle-toi
Rappelle-toi quand même ce jour-là
N'oublie pas
Un homme sous un porche s'abritait
Et il a crié ton nom
Barbara
Et tu as couru vers lui sous la pluie
Ruisselante ravie épanouie
Et tu t'es jetée dans ses bras
Rappelle-toi cela Barbara
Et ne m'en veux pas si je te tutoie
Je dis tu à tous ceux que j'aime
Même si je ne les ai vus qu'une seule fois
Je dis tu à tous ceux qui s'aiment
Même si je ne les connais pas
Rappelle-toi Barbara
N'oublie pas
Cette pluie sage et heureuse
Sur ton visage heureux
Sur cette ville heureuse
Cette pluie sur la mer
Sur l'arsenal
Sur le bateau d'Ouessant
Oh Barbara
Quelle connerie la guerre
Qu'es-tu devenue maintenant
Sous cette pluie de fer
De feu d'acier de sang
Et celui qui te serrait dans ses bras
Amoureusement
Est-il mort disparu ou bien encore vivant
Oh Barbara
Il pleut sans cesse sur Brest
Comme il pleuvait avant
Mais ce n'est plus pareil et tout est abimé
C'est une pluie de deuil terrible et désolée
Ce n'est même plus l'orage
De fer d'acier de sang
Tout simplement des nuages
Qui crèvent comme des chiens
Des chiens qui disparaissent
Au fil de l'eau sur Brest
Et vont pourrir au loin
Au loin très loin de Brest
Dont il ne reste rien.

......Recitat per Serge Reggiani, Yves Montand i d’ altres. Musicat per Joseph Kosma. Tema de magnífics films.


................................................................................................................
VERCORS.
   Fins que no vam conèixer Gilbert Durand, Vercors era  només un pseudònim i el llibre “El silenci del mar” que es citava a classe, traduït i publicat el 1947 en català,  després de la supressió d’aquesta llengua. Fou reeditat a Barcelona el 1978 (castellà) i el 1987 (català).
   Basarab Nicolescu comunica el traspàs de Gilbert Durand a: René Barbier.— “La mort de Gibert Durand”.

Gilbert Durand (1921-2012) était un universitaire français connu pour ses travaux sur l’imaginaire et la mythologie.

Il était membre fondateur du CIRET et un fidèle sans faille de la transdisciplinarité.

Agrégé de philosophie, successivement professeur de philosophie de 1947 à 1956, professeur titulaire et professeur émérite de sociologie et d’anthropologie à Grenoble II, disciple de Gaston Bachelard, d’Henry Corbin, de Stéphane Lupasco et de Carl Gustav Jung, maître de Michel Maffesoli, Gilbert Durand a été le cofondateur - avec Léon Cellier et Paul Deschamps en 1966 - et le directeur du Centre de recherche sur l’imaginaire, noyau d’un réseau international de plus d’une soixantaine de laboratoires, et membre du Cercle Eranos et ancien résistant du Vercors.


...............
François Vignale.—“Et vous, Vercors...Diffusion du “Silence de la mer”...”.- 2 décembre 2012.

...............
Parc regional de Vercors.
...............
Ressenya de: Ricardo Marín Ruiz.—Tres visiones de España durante la guerra civil : [André Malraux, George Orwell, Ernest Hemingway]. – (La bibliografia cita M. Eliade, G. Durand, C. G. Jung, P. Brunel).
...............
Alain Verjat Massmann.—La guerre a-t-elle- un sens ?. Saint-Exupéry en Espagne.— En: Literatura y guerra civil : Influencias de la guerra de España en las letras francesas e hispánicas : Actas del Coloquio internacional...eds.  Àngels Santa.--  Lleida : Facultad de Letras ; Barcelona : Universidad de Barcelona : PPU, 1988.—P. 27-41.
...............
 Vicenç Allué.—El Servei de Biblioteques del Front: epopeia cultural del segle XX.
El "Bibliobús del Servei de Biblioteques al Front" que portava llibres als soldats durant la guerra, a finals de gener de 1939, va fer molts viatges i va portar el filòleg Pompeu Fabra, la novel·lista  Mercè Rodoreda, el poeta Joan Oliver, Anna Murià i d’ altres escriptors de la “Institució de les Lletres Catalanes” a l’ exili, a la frontera amb França, on van continuar la seva obra literària. 
...............
De vegades, acabada la barbàrie, la misèria, el treball, les il·lusions  creatives i la vida quotidiana  agermanen els homes i fan redreçar un poble, una cultura i una llengua.
...............