Aquesta festa es
celebra especialment a la ciutat de Valls (Alt Camp).
(Goig extret del Blog de Nora Vela). També en molts pobles catalans i d'altres països. És la gran festa de la llum.
(Goig extret del Blog de Nora Vela). També en molts pobles catalans i d'altres països. És la gran festa de la llum.
Els
goigs són una manifestació a la vegada popular i culte.
................
Josefina
Roma.—Els goigs com a mite i èpica local.
................
Alfons
Serra-Baldó.—Els “Goigs de la Verge Maria” en l’ antiga poesia catalana. – En: Homenatge a Antoni Rubió i Lluch : Miscel·lània d' estudis literaris, històrics i lingüístics, vol. 3. -- Barcelona : 1936. -- (En
línia als enllaços del Blog de Nora Vela).
................
Dominique
de Courcelles.—La paraula de l’ àngel. Una aproximació plural als goigs ; edició
a cura d’ Ignasi Moreta ; traducció d’ Helena Cots. -- Barcelona : ed. Fragmenta, 2008.
...............
Nora
Vela.—Blog sobre els goigs....cada dia un goig...
...............
Nora
Vela.—Los “goigs” o gozos a través de recursos electrónicos.— Bid, núm. 23 ( desembre
2009).
(Resum
fet per l’ autora:
Compilación de recursos
electrónicos sobre gozos en Internet acompañados de comentarios orientativos y
de unas notas que constituyen una bibliografía sugerente y actualizada. Se
considera que, en la actualidad, el valor de estos documentos pasa a ser
esencialmente literario, documental y artístico, como objetos que son de
estudio y de investigación. El propósito es el de estimular trabajos de
investigación y tesis elaboradas a partir de los temas que se apuntan y basadas
en la consulta de las colecciones de gozos más completas. Cada recurso se
presenta con su título, su dirección electrónica y el análisis pertinente).
.................
.................
http://ca.wikipedia.org/wiki/Candelera
Amadeu
Pons i Serra.—Elements per a l’ ordenació i la catalogació d’ una col·lecció de
goigs. – Barcelona : Amics dels Goigs ; Biblioteca Pública Episcopal de
Barcelona ; Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. 1984.
................
Amadeu
Pons i Serra.—Exposició: “Quin goig de...goigs!”.—Bid, núm. 14 (juny 2005).
.................
http://ca.wikipedia.org/wiki/Candelera
"Si la Candelera plora, l'Hivern és fora, si la Candelera riu, el fred és viu".
Refrany meteorològic...
Refrany meteorològic...
Presentació de Jesús al Temple, per Fra Angelico, 1440 (Florència, San Marco) | |
Presentació de Jesús al Temple, o Purificació de la Mare de Déu |
---|
..................
Gaston Bachelard, mestre de Gilbert Durand.
Gaston Bachelard, mestre de Gilbert Durand.
Autor
de : Poétique du feu (Suzanne Bachelard, ed.), La Flamme d’ une chandelle. -- Va ser molt conegut i estudiat pels alumnes de l' Institut Français i Liceu francès de Barcelona, avui professors i crítics literaris.
http://www.republique-des- lettres.com/bachelard- 9782824901527.php
...............
Jean-Jacques WUNENBURGER, President de l'Association Internationale Gaston Bachelard
Jean LIBIS, Vice-President de l'Association
Julien LAMY, membre del Bureau de l'Association,
Responsable del site www.gastonbachelard.org
...............
Association
Internationale Gaston Bachelard. França. Adreça. Publicacions.
Jean LIBIS, Vice-President de l'Association
Julien LAMY, membre del Bureau de l'Association,
Responsable del site www.gastonbachelard.org
A propòsit de la imatge de Fra Angèlico opino que la crítica d’art romàntica esforçada en trobar raons transcendents en l’obra dels artistes, ja siguin racionals, exaltats, violents o hermètics, dionisíacs o apol•linis, ha volgut trobar èxtasi on nomes hi havia reflexió callada i, on hi havia mesura, volien veure unció.
ResponEliminaEls crítics d’art romàntics intentaren interpretar misteriosos arcans en els llenguatges estètics més prudents de l’art. Van veure les obres del Quatrrocento curulles de atordiment, d’alienació mística, d’exaltació i rauxa.
Il Beato Angelico no es lliurà de la interpretació romàntica. L’obra de Fra Angelico fou qualificada de mística per els crítics romàntics. Van dir que les seves taules i frescos eren visions celestials, un pur èxtasi conventual. No, no i no, la seva obra està molt lluny de la rauxa i de l’alienació mística.
L’obra de Giovanni da Fiesole, conegut com Il Beato Angelico és didàctica, no és mística. Fra Angelico era de l’Ordre dels Predicadors i com a predicador es dedicà a difondre el Dogma amb la seva pintura.
És ben cert que la totalitat de l’obra de Fra Angelico és de caràcter religiós, el seu art utilitza, però, el llenguatge de la raó. També és cert que el seu programa artístic va estar inspirat per uns elevats principis doctrinals i estava dirigit cap a la predicació i el proselitisme, però Fra Angelico va treballar amb l’empirisme i el rigor de la prespectiva, si més no com a coneixement de la realitat tangible. Advertí el perill de la secularització de l’art però no es va enfrontar a les corrents culturals que el fomentaven.
L’obra de Fra Angelico no te cap dramatisme, es mesurada. Te el precepte, la serenor i la gravetat rigorosa del Renaixement, diria fins i tot, que en la seva obra es nota un cert indici de paganisme, veiem sinó el Devallament de la creu per a la Santa Trinità (1440) o el fres de Sant Silvestre que rep els bens de l’església (1447)