Avui voldríem explicar l'inici de la troballa de Merli sense accent.
----------Gràcies a una amiga vam rebre una ressenya publicada al bloc Vademécum de Maria Toldrà, un bloc de presentació impecable i d'un contingut excel·lent. Una ullada ens va permetre conectar amb Merli.
----------L'especialista en goigs Nora Vela, el passat 4 de juny, hi parlava com a convidada de: Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657).
https://mariatoldra.wordpress.
Citem: "L’any 1657 es publicava a Barcelona un interessant recull de devocions marianes al principat de Catalunya sota el títol de Jardín de María. Era fet pel gironí dominicà Narcís Camós. En plena guerra dels Segadors ...", "Ara fa 360 anys que es publicava aquest llibre, primer a Barcelona el 1657, i temps després es reeditava a Girona".
L'estil de Nora Vela és clar i seductor i ens situa dins del món popular, erudit i acadèmic dels goigs amb aquest article:
"Tot havia arrencat feia segles. Com va escriure Alfons Serra Baldó:
D’entre les devocions a la Verge Maria que obtingueren una major difusió a l’edat mitjana, a l’escalf de la intensa propaganda de la vida de la Verge feta pels dominics des dels primers temps de la seva actuació apostòlica, la dels goigs de la Mare de Déu va ésser tinguda en especial estima i celebrada ben aviat amb una copiosa literatura laudatòria. Els passatges més assenyalats de la vida de la Verge, fites glorioses de la seva santedat, són glossats en múltiples composicions que canten els cinc, els set, els nou, els deu, els dotze o fins els quinze goigs terrenals de la Verge Maria".---El 30 de juliol, al mateix bloc, Nora Vela publicava un altre article on es cita Merli sense accent. "Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657): el Merli d’Alguaire".
https://mariatoldra.wordpress.
"Notícia de Nostra Senyora del Merli d’Alguaire del Jardí de Maria de Narcís Camós
La notícia de l’advocació de Nostra Senyora del Merli d’Alguaire que relata Narcís Camós[1] comença mencionant el convent de les monges de l’orde de Sant Joan de Jerusalem que la custodien i els diversos episodis viscuts al llarg de la seva història.[2] També pretén trobar en raons etimològiques l’origen del seu nom, que relaciona amb la paraula “merlet”:
por haver sido hallada en un montesico de piedras hecho a la traça de un almeda, que en lengua Catalana se llama Merlet, y lo hazen por adorno de algunas torres y casas o otros edificios.Etimologia de la qual s’allunya Joan Coromines, que relaciona el topònim amb l’arrel cèltica de margila, “marga”, ‘terra d’argila calcària’.[3] D’altra banda, és del tot incorrecta la grafia “Merlí” que alguns han donat al santuari i a l’advocació de la seva patrona, tal com testimonien els goigs del Brusi i els de 1969 de la relació que el lector trobarà més avall i els de Manresa del segle XIX que, per llicència poètica, obliguen a rimar amb “-í”.
L’escultura, Camós la descriu com de fusta policromada i molt antiga."
---------- La página anterior d'aquest bloc ha estat profitosa, ja que alguns professors seguidors s'han apuntat per a posteriors recerques. Anteriorment vam donar breument els diccionaris que sabem que es troben a la xarxa. L'obra cabdal en vuit volums de Joan COROMINES, Onomasticon Cataloniae, només existeix en suport paper. Les postals i comentaris rebuts pels professors amics diuen ben clar que no el tenen a mà en èpoques de vacances...Creiem però, que les indicacions de Nora Vela ja desvelen una mica el misteri etimològic de Merli sense accent en llengua catalana...
----------La recerca a la xarxa, però ens va portar a conèixer un altre investigador de la Universitat de Lleida, Moisés Selfa Sastre, que també cita el mot Merli:
https://www.researchgate.net/
---Podeu recuperar la cita per : "Moisés Selfa Sastre, Joan Coromines, Onomastion Cataloniae, "Merli en el año 1845, pero al quedar despoblado este último municipio".
---D'aquest professor i del seu currículum ens interessa remarcar aquest projecte pels nostres seguidors traductors : Elaboración y catalogación de un corpus de textos escritos en ELE producidos por estudiantes sinohablantes (2017-2019).
----------També es pot consultar a la xarxa l': Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
http://www.icgc.cat/
Llista de topònims, PDF
http://www.icgc.cat/content/download/16125/49645/version/5/file/index_nomenclator_2009_20150223.pdf
---on apareixen uns topònims amb 21 variants a partir de "merla" i fins arribar a : Merli.
---També Merli es cita dins d'un apartat referent a les eres geològiques, al costat de les argiles i materials que s'estàven formant i sedimentant: Torrent d'en Merli, Turo/ del Pou d'en Merli, i curiosament relacionats amb l'aigua.
----------Però tornem a Merlín.
http://www.persee.fr/doc/
En la recerca, i ja que hem citat a Joan Coromines, donem aquest article trobat que esperem agradarà els amics artúrics i filòlegs romanistes. Es tracta d'etimologies de llengües indoeuropees, romàniques i l'autor, Julián Santano Moreno fa referència a la cultura de les urnes (Urnenfelder) i al sorotapte, tema tractat aquí el passat mes de maig.
---A la pàg. 169, apareix :
"El Baladro del sabio Merlín es una novela artúrica escrita en castellano que refunde los mitos y narraciones en torno a Merlín y que parece vinculada a una mucho más pequeña novela anterior de origen francés. Fue impresa en Burgos en 1498 y en una segunda edición con variantes en Sevilla, 1535".
https://es.wikipedia.org/wiki/
----------
Merlí és un mag vinculat al Rei Artús i a les seves llegendes. Alguns creuen que podría guarir els mals del món i de la humanitat.
---Magia.
https://ca.wikipedia.org/wiki/
---El món de la magia és diferent en cada cultura. Recordem alguns dels seus aspectes:
https://es.wikipedia.org/wiki/
Continuarà...
