Sardenya

   Avui, amb ganes de viatjar, volem dedicar uns moments a una illa del Mediterrani: Sardenya. També a un gran poeta desaparegut, Rafael Caria. Fa poc s' ha publicat part de la seva obra poètica en català.
  El Mediterrani no és un mar, és un oceà quan es tracta d' estudiar-ne les llengües. les cultures, les conquestes, els èxodes i l'estat actual.


Moneda de Sardenya, de Pere III, rei de Sardenya, 1336-1387, amb les quatre barres catalanes.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sardenya    

Distribució geogràfica dels idiomes i dialectes parlats a Sardenya

La llengua pròpia de l'illa és el sard. En una petita zona del nord es parla un dialecte del cors, per la influència corsa. La ciutat de l'Alguer, però, constitueix una illa lingüística on es parla el català. Una altra illa lingüística a la regió és la del lígur, al voltant de Carloforte. Les llengües autòctones actuals estan sent substituïdes per l'italià en les noves generacions. (Wik).

El sard.
http://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_sardo    
El sardo o lengua sarda (sardu o limba / lingua sarda en sardo) es una lengua románica hablada en la isla y región autónoma de Cerdeña. Clasificada como lengua románica occidental, se trata de una macrolengua integrada por un conjunto de variantes dialectales. Es considerada la más conservadora de las lenguas derivadas del latín; además, el nurago se ha conservado en esta lengua, aunque solamente en algunos rasgos.

 

Alguer
Alghero / L'Alguer / S'Alighéra

Alguer

L'alguerès

 

 

A l' Alguer, malgrat el temps, encara s' hi conserva la parla catalana, el dialecte alguerès.

Monumento a la unidad de la lengua en el Alguer.

 http://es.wikipedia.org/wiki/Alguer    

Rafael CARIA

   Vaig conèixer Rafael Caria : una vegada recordo que em va  demanar barques de pesca (crec que vaig recórrer al "Butlletí de Dialectologia Catalana"). Després em va passar materials de l' Alguer, llibres, revistes i bibliografia, que em van ser molt útils, precioses. Era molt amable, educat, sensible. 

Vaig sentir molt la seva mort. Aquesta magnífica ressenya deTeresa Costa Gramunt, implica una visita obligada a la Llibreria i una ullada a la seva obra poètica.

http://www..nuvol.com/critica/lencert-de-rafael-caria/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Rafael_Caria
    
El Mediterrani
   Aquest Mediterrani vigilat per les columnes d'Hèrcules, està voltat de vida, d' il·lusions, de riquesa humana i de records. Records de civilitzacions antigues, cultures extinguides i en perill, que humilment, però amb decisió i el front ben alt, conscients del seu llegat humanístic sembla que diguin silenciosament: "...perdò, per haver existit... "
   Així, hi trobem pobles vençuts en un moment de la seva història que entonen cants d' amor i de record del poder desaparegut. Mar de lluites, d' odis, d' amor i d' amistats, de déus i de sirenes. La sirena més important ha estat, però, sempre, la llibertat.
  Aquest clam que canten sirenes adormides que volen recuperar la seva figura humana que els hi fou arrebatada. però que ja no importa si el present ha anat superant els esculls i s'han redreçat, amb vida, plenitud, civisme i llibertat.
     També és un mar de llàgrimes, de frustacions, de naufragis, de morts inútils per manca de solidaritat i entesa entre el Nord i el Sud. Un mar d' esperança que es converteix en un retorn a l' infern esperant el diàleg, la comunicació, la coincidentia oppositorum i generositat dels poderosos.

Nicolau de Cusa (1400/1--1464). -- Coincidentia oppositorum
..."Identificado como antiaristotélico o antiescolástico, introdujo la noción de coincidentia oppositorum ("coincidencia de opuestos")...(wik)

http://es.wikipedia.org/wiki/Nicol%C3%A1s_de_Cusa  
  
http://webs.racocatala.cat/filosofia/fil-nicolaucusa.htm  

Nicolau de Cusa, citat per Gilbert Durand a:
http://es.scribd.com/doc/112654342/Ciencia-del-hombre-y-tradicion-Gilbert-Durand