El
passat dia 6 de gener, a la matinada, vaig trobar una maleta al peu del balcó, que
havien deixat els Reis de l'Orient. La vaig obrir i dins hi havia un gavadal
de paquets petits amb etiquetes i encàrrecs. El dia 9 anava a obrir-ne un, quan
la televisió va comunicar la defunció de Josep Maria Castellet Díaz
de Cossío. Em vaig commoure profundament i una munió de records i pensaments em
van venir a la memòria. Penso que cal procedir una mica cronològicament. El
gran crític, escriptor, editor, amb la seva política cultural (així com un
equip d’altres personalitats, algunes desaparegudes recentment com Max Cahner),
va marcar la nostra joventut, la nostra
generació de tal manera que de vegades ens considerem “ la generació d'Edicions 62” ( encara que ell hi va començar a treballar el 1964).
L'Editorial Edicions 62, creada aquest any, va
fer i està fent, un treball extraordinari. Per a nosaltres va ser important
l’antologia “Poesia catalana del Segle XX” a càrrec de Joaquim Molas i Josep
Maria Castellet, publicada el 1963. Vam recuperar el fil històric biològic,
familiar i cívic : seguíem existint com a poble. Llegíem les poesies, les recitàvem
de memòria, cantant pels carrers. Sempre m'ha guiat la màxima dels crèdits del principi de l'antologia, que
cito de memòria avui:
“Només
és lliure, qui s’insereix en la realitat i la transforma, no qui actua darrera
els núvols” / Cesare Pavese
La
mort de Josep Maria Castellet és la pèrdua d'una gran figura humana
intel·lectual per a les Humanitats, a Catalunya i al món. Va representar la
lluita i el triomf per arribar a una
normalitat cultural, la llibertat editorial, intel·lectual
dins de la dictadura anormal. El
1962 i a partir d'aleshores, amb l'editorial
“Edicions 62” ens vam sentir lliures, catalans i participants de la cultura universal.
Ell, certament
formava part d'un equip virtual i invisible d'uns intel·lectuals que van
assumir el seu repte de reconstruir una país i una cultura amb coordenades
universals. El seu mèrit personal, però, és innegable, com a creador i home d'acció cívica i cultural.
El
2014 tenim davant una societat multicultural, una cultura desbordant de
vitalitat i d’ ànsies de créixer, amb els recursos de la interdisciplinarietat,
les xarxes socials, la creativitat i la
recerca del “jo” i de l'Imaginari. Tots els coneixements proposats per Gilbert Durand ens poden servir per enriquir i comprendre millor aquesta societat i la seva evolució històrica.
La premsa ha parlat generosament de Josep M. Castellet. Volem recordar uns aspectes importants o poc coneguts de les seves activitats, que creiem importants.
Citem aquest fragment del text d'Alain Verjat, “La recerca del temps perdut”, a “Presentació” de “El temps retrobat ” de Marcel Proust, publicat el 1986 per Edicions 62 i “La Caixa”, a la Col·lecció Les millors obres de la Literatura Universal, 6 (MOLU ; 6). Diu així, p.13:
La premsa ha parlat generosament de Josep M. Castellet. Volem recordar uns aspectes importants o poc coneguts de les seves activitats, que creiem importants.
Citem aquest fragment del text d'Alain Verjat, “La recerca del temps perdut”, a “Presentació” de “El temps retrobat ” de Marcel Proust, publicat el 1986 per Edicions 62 i “La Caixa”, a la Col·lecció Les millors obres de la Literatura Universal, 6 (MOLU ; 6). Diu així, p.13:
“Així,
el procés hermètic d'“El temps retrobat” permet d'entendre i d'aplicar el
principi creador, la unitat total i primigènia, la sintaxi analògica de l'univers de les formes i dels éssers. Va més enllà de la simple reconciliació
entre present i passat, realitza la unificació del “jo” i del món palesant els
lligams secrets que fan la coherència de l`univers i de la vida; així Proust
ens fa passar d’un univers profà, tan present que mai no l’ entenem, a un món
poètic, estructurat segons les lleis de l'analogia, en què tot té sentit. Recerca
de la veritat i del saber total, l'obra de Proust, missatger i iniciador dels
seus lectors, els duu pels camins sovint amagats de la bellesa de l'Univers i de
la vida; camins que coneixem tots des de sempre i que, tanmateix, hem oblidat”.
Creiem
que aquests mots també poden ser un bon record per a l'autor de “La hora del lector, 1957”
que va intentar construir molts ponts de diàleg, amb sinergies i analogies.
....................................................................................................
COMENTARIS
i ASPECTES per a RECORDAR
GAVADAL.
-- Em ve el record de la bibliotecària María-Paz Díaz de Cossio, que sovint
parlava d’ ell. Amable, amb do de gents, rebia les bibliotecàries que els
dilluns anaven a cercar suport tècnic a la Central de Biblioteques de la
Diputació. Els hi facilitava especialment el préstec de discs de música i
idiomes. Vaig aprendre aquesta paraula d'ella, ja que la usava molt sovint. El
diccionari de l'Institut d’Estudis Catalans defineix així aquest mot, en
segona acceptació: “Moltes coses”. Ex.: “Vaig comprar un gavadal de llibres que
no sé pas on posaré”.
...................................................................................................
1962.—Esment
de la importància de la creació de l'Editorial Edicions 62 des del seu moment
fins a l’actualitat. Amb motiu del cinquantenari se li han dedicat estudis com “Un
far de l’ edició catalana moderna” per Gustau
Muñoz, comentant el seu catàleg (2012) amb més de cinc mil títols.
Quan aquesta editorial publica en llengua castellana ho fa amb el segell d'Editorial Península. Ha publicat dos estudis de Michel Maffesoli. El 1977, "Lògica de la dominación". El 2009, "Iconologías : nuestras idolatrías posmodernas".
Quan aquesta editorial publica en llengua castellana ho fa amb el segell d'Editorial Península. Ha publicat dos estudis de Michel Maffesoli. El 1977, "Lògica de la dominación". El 2009, "Iconologías : nuestras idolatrías posmodernas".
.........................................................................................
1963.—Publicació
de l'antologia citada“Poesia catalana
del segle XX” / Joaquim Molas, Josep M. Castellet.—Barcelona : Edicions 62,
1963.— 576 p. -- (Llibres a l'abast ; 3).
........................................................................................
1964.
Desembre. Celebració a Barcelona del "Congrés de Cultura Catalana", (gestat des del
1961) durant tres sessions d'un cap de setmana i presidit, a la clausura, per dues
figures del Comité d'Honor, l'Abat Aureli M. Escarré de l'Abadia de
Montserrat i Jordi Rubió i Balaguer.
Francesc Vallverdú que ha estudiat el tema, diu que segons Jordi Carbonell, la idea era de Castellet, davant de Teresa Muñoz Lloret que a l'estudi “Josep M .Castellet retrat d'un personatge”, Barcelona, Edicions 62, 2006, recull una altra versió. La premsa d'aquests dies ha citat també la seva participació en aquest congrés.
Francesc Vallverdú que ha estudiat el tema, diu que segons Jordi Carbonell, la idea era de Castellet, davant de Teresa Muñoz Lloret que a l'estudi “Josep M .Castellet retrat d'un personatge”, Barcelona, Edicions 62, 2006, recull una altra versió. La premsa d'aquests dies ha citat també la seva participació en aquest congrés.
......................................................................................
1972.
– Del 22 al 29 d’abril de 1972 i amb motiu de l'Any Internacional del Llibre,
es va celebrar a Barcelona el “IV Congreso Nacional de Archivos y V de Bibliotecas”.
Les ponències, comunicacions i crònica, les va publicar l’ Asociación Nacional de Archiveros,
Bibliotecarios y Arqueólogos, a Madrid, el 1975. El Servei de Biblioteques de
la Diputació de Barcelona va considerar interessant invitar Josep M. Castellet
i Francesc Vallverdú de les Edicions 62 que van presentar una breu comunicació
sobre Sociologia de la Lectura i edició, i, van assistir a diversos actes del Congrés de
Sant Jordi, com el recordem. En aquells
moments ja parlavem de l'obra de Robert Escarpit.
....................................................................................................
....................................................................................................
1981.—
La revista “Faristol” núm. 2 (1986) va publicar
un article que reflecteix la participació de Josep Maria Castellet el
1981 en la constitució del Consell Català del Llibre per a infants.
Aquesta
institució va tenir la seva gènesi el 21 d’octubre de 1981, en una reunió que en fou la primera, a la Cambra del Llibre
de Catalunya. El promotor va ser Manuel Cuyás, president. Hi van assistir,
Josep Maria Castellet, president de l’ Associació Catalana d'Escriptors; Maria Rius en representació de l'Associació
d'Il·lustradors ; Maria Artal, de les
Biblioteques de la Generalitat, i Lluis
Herrero del Gremi de Llibreters. En Josep
Maria Puigjaner hi va assistir en qualitat d'observador i una representant de
l'IBBY a Barcelona a títol personal. Aquesta reunió es va pronunciar com a
Junta gestora per a la creació posterior del Consell Català de Llibres per a
Infants. Els acords bàsics foren:
1.—
Unir els esforços per crear una plataforma de promoció i difusió de llibre
català per infants, a Catalunya i a l'estranger.
2.—Constitució
de la Junta gestora del Consell Català de Llibres per a Infants, sota la
presidència de M. Cuyàs per a negociar a nivell estatal i internacional aquesta
institució.
3.-
Exposar i presència del llibre infantil a fires internacionals, com la de
Bolonia de 1983.
4.—Sol·licitud
a l'IBBY d’ una secció catalana i de la corresponent secció espanyola de l’ IBBY. Aleshores es va
constituir la secció nacional espanyola
i Josep Maria Castellet va insistir en delimitar la distribució estatal en base
a l'àrea lingüística dels dominis lingüístics existents: català, basc, gallec i
castellà. Aquesta institució té avui el nom de: Consell Català de Llibres per a
Infants i Joves.
Aquesta
realització va ser possible gràcies a l'impuls anterior dels professionals
vinculats al llibre infantil i a unes “Jornades catalanes per a infants”, a les
quals Josep Maria Castellet no va assistir.
.....................................................................................................
.....................................................................................................
La
MOLU (=Les Millors obres de la Literatura universal), col·lecció dirigida per
Joaquim Molas i assessorada per Josep M. Castellet i Pere Gimferrer. Publicada per Edicions 62 i “La Caixa”.
Les obres d'aquesta col·lecció són traduccions
en català, precedides d’una presentació escrita per un escriptor diferent del
traductor. La normativa catalogadora bibliotecària elimina el presentador
(AVM) a la fitxa dels catàlegs. Volem recuperar aquí, alguns pròlegs i
presentacions d'Alain Verjat Massmann dignes de ser citats pel mètode i
sensibilitat.
MOLU
; 6. – Hugo, Victor.—Nostra Senyora de París, 1482.— 1981.
MOLU
; 9.— Zola, Émile.—Nana.-- 1981.
MOLU
; 29.— Racine, Jean.—Tragèdies.-- 1983.
MOLU
; 42.— Rousseau, Jean-Jacques.—Les confessions. – Presentació : El Jo, la
llibertat i els altres”.—1985.
MOLU
; 44. – Poesia francesa : Antologia del segle XIII al XIX. A cura d’Alain
Verjat. Traduccions de Xavier Benguerel...[et al].—“Presentació”, “Nota sobre
l’edició” i algunes traduccions per Alain Verjat.
MOLU-Segle
XX ; 6. – Proust, Marcel.—El temps retrobat.—1986.
MOLU-Segle
XX ; 10.—Poesia francesa contemporània : antologia a cura d’ Alain Verjat.
....................................................................................
ENLLAÇOS de premsa actuals
“Per
a saber més”. Mor Josep M. Castellet.
......................................................................................
Vilaweb.
9-01-2014.—“S'ha mort l'editor Josep Maria Castellet”.
http://www.vilaweb.cat/
.....................................................................................
.....................................................................................
Associació
d'Escriptors en Llengua Catalana.
............................................................................................
El
País, 9-01-2014. – “Adiós a un intel·lectual total : Josep Maria Castellet,
pura literatura. Fue un gran defensor de la condición profesional del autor y
tendió puentes entre Cataluña y España”.
............................................................................................
Wikipèdia.
Josep Maria Castellet.
..........................................................................................................................
Wikipèdia.
Assemblea permanent d’ Intel·lectuals Catalans. Congrés de Cultura Catalana del
1975-1977.
http://ca.wikipedia.org/wiki/
...........................................................................................
...........................................................................................
El
Pais-2012-08-02.—“Autorretrato del editor bien educado: Josep Maria –Castellet
celebra los cincuenta años de Edicions 62...”.
..............................................................................
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada