Eugeni d'Ors, Mircea Eliade, Henry Corbin, Gilbert Durand, J.-E. Cirlot i els àngels

   El passat 28 de desembre va ser la diada de “Els Sants innocents”. Els llibres sagrats expliquen que un àngel va avisar en somnis a Sant Josep que fugís amb l’Infant Jesús per evitar la massacre de nadons decretada per Herodes. Els llibres sagrats parlen sovint d’ aquests éssers invisibles o visibles per a alguns, estudiats per diversos erudits i humanistes de moltes religions i cultures.

Volem recordar breument, alguns autors tractats en el nostre cercle. Un autor medieval,  Francesc d’ Eiximenis ( 1330-1409) va escriure el “Llibre dels Àngels”, (1392). Aquesta obra va ser  traduïda al francès i actualment encara és objecte de tesis i tractament digital. Proposem consultar:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Eiximenis

http://www.escriptors.cat/autors/eiximenisf/obra.php?id_publi=7470

http://alnaicha.blogs.uv.es/2009/10/20/francesc-eiximenis-i-el-seu-llibre-dels-angels/

http://es.wikipedia.org/wiki/Angelolog%C3%ADa

 

Eugeni d’ Ors (1881-1954) en va ser també  un dels principals estudiosos. Aquest prolífic i polifacètic autor va tenir un gran paper a Catalunya a principis del Segle XX. Va ser una figura important del Modernisme català, època que representa un esclat de vida, cultura i regeneracionisme, per la integració de nous corrents artístics europeus diversos de tots tipus: art, artesania, música, literatura, escultura, orfebreria, arquitectura... en la vida quotidiana i en la cultura oficial d’ aquesta conca semàntica cultural receptiva que és Catalunya. Ja dins del Segle XX, per canalitzar i consolidar la riquesa i renovació del país assolida en molts camps, els anhels populars i la classe política dirigent són la base latent del moviment denominat Noucentisme,  que aporta la idea de civilitat, ordre, racionalització i academicisme, de signe oposat teòricament al Modernisme (encara que en molts aspectes són complementaris).   

Eugeni d’ Ors va ser el gran representant del moviment Noucentista. Ens interessa molt com a teoritzador de la cultura, però aquí volem citar només els seus estudis sobre els àngels. La seva vida i obra tenen dos etapes marcades ben clares: la producció en llengua catalana  i l’ etapa en llengua castellana.  Aquesta darrera etapa és la més coneguda internacionalment.  Citem obres seves (o estudis sobre ell) per la relació i recepció que van tenir amb els autors citats al  títol d’ aquest escrit.
Obres:
La ciència de la cultura.-- Madrid : Rialp, 1964.-- 496 p.

Oraciones para el creyente en los Ángeles.-- Barcelona : Edit. Apolo, 1940.-- 60 p.


Després dels anys quaranta, Eugeni d’Ors va ser conegut a Europa, especialment com a crític d’art. En canvi, a Barcelona, va obrir un món nou a J.-E. Cirlot amb: ORS, Eugeni d'. – Introducción a la vida angélica : cartas a una soledad. – Buenos Aires : Editoriales Reunidas, 1941 (reed.Tecnos, 1987). – 208 p. Eugeni d’Ors també ens interessa perquè en la postguerra torna a reprendre el fil de la revisió de la ciència de la cultura.

Estudis sobre E. d'Ors, Mircea Eliade, H. Corbin.
http://es.wikipedia.org/wiki/Eugenio_d'Ors    

http://www.letraslibres.com/ sites / default / files / pdfs_ articulospdf_art_7840_6735.pdf

http://www.ciudadredonda.org/admin/upload/files/1cr_t_adjuntos_30.pdf

https://revistas.ucm.es/index.php/ILUR/article/download/ILUR0808440055A/25720

http://revistas.ucm.es/index.php/ILUR/article/download/ILUR0707110081A/26079

 

http://fradive.webs.ull.es/artic/globalizacionmito.pdf

http://eskenazi.net16.net/

Estudis globals:
Parra, Jaime D. -- El poeta y sus símbolos : variaciones sobre Juan-Eduardo Cirlot.--
Barcelona : Ediciones del Bronce, 2001.-- 220 p.

Estudis sobre H. Corbin
http://ibnarabisociety.es/ Scripts/Documentos/junio2013 / La_fenomenologia_en_el_origen_ del_pensamiento_de_Henry_ Corbin.pdf

http://pleroma-blog.blogspot.com/2012/09/la-teofania-angelica-como-pedagogia.html

http://www.revistadelibros.com/articulos/henry-corbin-y-la-imagen-del-alma

 L'obra d' E. d'Ors (sobre art, barroc, teoria de la cultura), és coneguda internacionalment per Gilbert Durand, Michel Maffesoli, Corin Braga (Cluj) i molts d' altres...

http://encls.net/files/Braga1.pdf

Estudis diversos sobre els àngels d' amics del cercle:
Carmen Valencia, Marc Ignasi Corral ; pròleg de Carles Duarte. -- Just Enoc.-- Barcelona : La Busca, 2013.-- Ressenya de Teresa Costa Gramunt en : Eco de Sitges, 15 de març de 2013.

Sergi Gascón Urís.-- Edició del "Llibre dels àngels " de Francesc Eiximenis. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 1992.

L' estudiosa del Modernisme i dels prerafaelites Mariàngela Cerdà i Surroca, és autora de diversos articles sobre els àngels, Eugeni d' Ors i Apel·les Mestres. 


Web de l' Associació Amics dels Àngels de Barcelona:
www.assocangels.entitatsbcn.net


BON  ANY   2014  !!!

Amb data del dia 1 gener, un amic em dóna aquesta informació: ...
"...són importants els àngels del segle XX que ignoren d' on vénen o cauen impensadament, similars a esperits purs o blancs: en R.M. Rilke, Rafael Alberti, Ramon Vinyes, Mercè Rodoreda. M' enviarà un article d' Esperanza López Parada que en parla extensament".

Gilbert Durand a Portugal i l' obra de Lima de Freitas

    L’obra “Mitolusismos”, amb text de Gilbert Durand i pintures de Lima de Freitas és una mostra de mitocrítica i mitoanàlisi i a la vegada una mostra d’un gran treball de mètode, d’equip i d' amistat.

Lisboa: Perspectves and Realidades ; Guimaraes : Galeria Gilde, 1987.—143 p.

 Aquest pintor recull i plasma la història, la identitat i  l’ imaginari portuguès en les seves creacions artístiques, en diversos materials. Coincideix en les grans línies mestres de la metodologia durandiana i per això és un referent excepcional i obligatori, dins d’ aquesta i dins de les grans cultures europees. Utilitza els grans mites literaris (Graal) i els anhels del seu poble (l'Atlàntic, l'expansió marítima, l' Imperi) amb un gran sentit històric i creativitat.

Gilbert Durand ha estat traduït al portuguès, com es pot veure a la Biblioteca Nacional de Portugal. L’etapa següent i natural, és la seva recepció al Brasil, amb centres de recerca de l’ Imaginari i publicacions.

http://www.bnportugal.pt/

Trobareu informació a: (www.google.com):

---António Afonso.-- O sentido iniciático da pintura da Lima de Freitas.

http://www.youtube.com/watch?v=UuKn1HkTjBg  

 

http://www.absolum.org/arte_lima_de_freitas.html    

http://www.portal-earte.com/DesktopDefault.aspx?tabid=1&module=Autores&autorId=147    

 

---Rémy Boyer.-- Lima de Freitas.

http://www.sgdl-auteurs.org/remi-boyer/index.php/post/Lima-de-Freitas  

 

---Victor Lages.-- Lima de Freitas.

http://www.portal-earte.com/DesktopDefault.aspx?tabid=1&module=Autores&autorId=147    

 

---A Luz da Citânia.

http://macieluxcitania.blogspot.com.es/2011/03/quem-foi-mestre-lima-de-freitas.html    

 

---Pinturas de Lima de Freitas.

http://www.mashpedia.com/ videoplayer.php? q = KPiJLZMx4XE

 

---J.Cândido Martins.-- Campos do Imáginario de Gilbert Durand.

http://www.cei.unir.br/res1.html    
 

---Rigoberto Pupo Pupo.-- Cultura y transdiciplinariedad

http://letras-uruguay. espaciolatino.com / aaa / pupo_ pupo_rigoberto / cultura_y_ transdisciplinariedad.htm

 

---Declaración de Venecia, 1986.-- [Signada per Gilbert Durand]

http://ciret-transdisciplinarity.org/bulletin/b2c4_es.php    

 

---Roberto Nunes Bittencourt. -- Mitos, traumes e utopies: dinamismos da história portuguesa e recepçâo no universo literário.

http://www.revistaexagium.ufop.br/PDF/Edicoes_Passadas/Numero9/3.pdf


---Porto-Graal e o V Império"

http://www.novaera-alvorecer.net/porto_do_graal.htm

 

Sant Esteve

26 de desembre, Sant Esteve

Barcelona. El tradicional Concert de Sant Esteve al Palau de la Música compleix 100 anys.

El 26 de desembre de 1913 l'Orfeó Català va estrenar el Concert de Sant Esteve al Palau de la Música.

 

Informació:

Orfeó Català:

http://ca.wikipedia.org/wiki/ Carpa% C3% B3_Catal% C3% A0

http://www.orfeocatala.cat/ca/centre-de-documentaci%C3%B3_4346    

Centre de Documentació de l'Orfeó Català

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), poeta avantguardista

NADAL

Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.

Aixi el grup d'homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza

i els altres que l'avencen tots d'adreça al mercat.

Els de casa a la cuina prop del braser que crema

amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena

i els recullen les plomes i ja enyoren demà.

 

Demà posats a la taula oblidarem els pobres

- i tan pobres com som- Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l'hora dels postres

i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

                                                   ...
Informació:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Salvat-Papasseit    

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-salvat-papasseit/detall    

 
Comentaris. Poesia extreta de:
http://papasseit.wikispaces.com/Nadal
 

Nadal 2013

Nadal, és una festa religiosa però també implica una celebració familiar a la taula. La gastronomia catalana va originar aquest article publicat a Catalan Review, escrit originalment en francès : "Noël catalan". L’autor el va llegir a la reunió del C.R.I. de Grenoble-3, abans de Nadal, en presència de Gilbert Durand, Simone Vierne i d’ altres investigadors. Es va publicar en anglès:

Catalan Christmas : nourishment in catalan literature / Alain Verjat. – [Barcelona] : North American Catalan Society, 1989. – En: Catalan Review, vol. III, núm. 2, (december 1989).—P. 151-171.

L’autor fa conèixer la celebració del Nadal a Catalunya i fa esment d’ algunes imatges, règims, arquetips o símbols  del quadre de “Clasificación isotòpica de las imágenes”,  segons  proposta de  Gilbert Durand a “Las estructuras antropológicas del Imaginario”, FCE, 2005.

 

BON NADAL 2013 ...

Mare de Déu dels Consellers, Barcelona, 1443-1445.

Obra de Lluís Dalmau (València ? – Barcelona 1460?).

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Dalmau    

Gilbert Durand : La crisis espiritual en Occidente. Las conferencias de Eranos.

L' any 2011, Ediciones Siruela va publicar aquest volum de Gilbert Durand. Alain Verjat és l' autor de la traducció i notes. La Llibreria La Central de Barcelona va presentar l' obra en un acte públic (desembre 2011) i actualment, 2013, ofereix a la xarxa informació sobre publicacions d' aquest autor,  en francès i especialment en llengua castellana. Algunes publicacions són d' Amèrica del Sud.

Volem recordar, però una conferència en català, oblidada, de Gilbert Durand, i publicada a:

DURAND, Gilbert. – "Ciència humana, una ciència de les fronteres del coneixement?". – IN: La ciència i les fronteres del coneixement : el pròleg del nostre passat cultural : Simposi de Venècia, Unesco [traducció d'Andrew Langdon-Davies. – [Paris] : Unesco; Barcelona : Centre Unesco de Catalunya : Edicions de la Magrana, 1986. – P. 91-101. – (Centre Unesco de Catalunya).

Obra de 231 p. Un dels grans congressos científics moderns.

                                                             <<<


El següent text és una cita de la llibreria La Central (c. Mallorca-Barcelona) extret del següent enllaç:

http://www.lacentral.com/web/recorridos/?idr=62665

"Gilbert Durand

La crisis espiritual en Occidente. Las conferencias de Eranos. Edición y traducción del francès de Alain Verjat. -- Madrid : Ediciones Siruela, 2011.-- 404 p. -- (El Árbol del Paraíso). 

En su asidua participación en los encuentros de Eranos, entre 1960 y 1985, donde se codeó con la flor y nata de la inteligencia del siglo XX y se enriqueció intelectualmente al hilo de las discusiones que estas reuniones propiciaban, Gilbert Durand fue explorando los distintos aspectos de la crisis espiritual de Occidente, que afectan a la totalidad del campo antropológico, desde la simple existencia del Ser hasta sus más elaboradas expresiones culturales. Fueron algo más de veinte años durante los cuales no faltaron las ocasiones para contrastar la experiencia y el pensamiento occidental con los de otras culturas. De este cotejo meticuloso salieron, año tras año, unos agudos análisis y, al mismo tiempo, unas propuestas de reconducción de la Tradición hacia la Modernidad, que, fingiendo enterrar un cadáver, resucita otro, heredado del aristotelismo.
Entre todas estas conferencias, el estudioso Alain Verjat ha seleccionado las más representativas del pensamiento de su autor, y las más sugerentes para el intelectual inquieto de nuestros días, que antaño se llamaba "hombre de bien". En ellas se recorrerá la topología de la crisis espiritual, y se encontrarán unas ambiciosas propuestas para salir de ella.

Gilbert Durand (Saboya, 1921) perteneció a la Resistencia durante la Segunda Guerra Mundial, antes de acceder a la cátedra de Sociología de la Universidad de Grenoble. Alumno de Bachelard, amigo de Eliade, gran conocedor de la obra de Jung, conjuga la antropología, la mitología, la psicología y las ciencias exactas en un original método crítico: la mitocrítica y el mitoanálisis. Por todos sus méritos ha sido nombrado en Francia Commandeur de la Légion d'Honneur".

Fragmenta Editorial publica l' obra completa de Raimon Panikkar

Editorials : bibliografia.

FRAGMENTA EDITORIAL.

Nascuda a Barcelona l' any 2007. 

Dirigida pel prof. Ignasi Moreta--UPF

http://www.fragmenta.cat/es/fragmentos/quisom/presentacio

BLOG : Notes (im)pertinents d'Ignasi Moreta

 

 

 

 

 

 

       

http://ignasimoreta.blogspot.com.es/    

Fragmenta publica l' obra completa de Raimon Panikkar (cita següent  extreta del seu catàleg editorial).

Raimon Panikkar (Barcelona, 1918 – Tavertet, 2010), de padre indio e hindú y madre catalana y cristiana, es una de las voces más lúcidas del pensamiento contemporáneo por sus singulares aportaciones al diálogo intercultural e interreligioso. Doctor en filosofía, en ciencias y en teología, ejerció la docencia en varias universidades de Europa, la India y los Estados Unidos. En 1946 es ordenado sacerdote católico. Pisa la India por primera vez en 1954: «Me fui cristiano, me descubrí hindú y vuelvo buddhista, sin haber dejado nunca de ser cristiano.» En los años ochenta se instala en Tavertet (Prepirineo catalán). La obra de Panikkar ha sido estudiada en cuarenta tesis doctorales y en cinco congresos internacionales monográficos.

Fragmenta Editorial publica en catalán la Opera Omnia Raimon Panikkar. En castellano, Fragmenta ha publicado el ilibro de Panikkar titulado Iniciación a los Veda. En el libro de Juan José Tamayo titulado Cincuenta intelectuales para una conciencia crítica se incluye una semblanza biográfica de Raimon Panikkar.

L' imaginaire durandien / sous la direction de R. Laprée et Christian R. Bellehumeur

BIBLIOGRAFIA RECENT

Sous la direction de

RAYMOND LAPRÉE et

CHRISTIAN R. BELLEHUMEUR

Sous la direction de

CHRISTIAN R.

BELLEHUMEUR

RAYMOND

LAPRÉE

 
 L’imaginaire
durandien


Enracinements et envols en Terre d' Amérique.------Presses de l' Université de Laval...
ISBN--978-2-7637--17-19-7
WWW.pulaval.com

Que se fait-il d’original dans le « Nouveau Monde » autour de la théorie de l’imaginaire de Gilbert Durand se sont demandé les initiateurs de cet ouvrage. La réponse attendue s’est plutôt transformée en une nouvelle question : comment l’Amérique est-elle présente au « Monde » quand ses chercheurs, avec d’autres, explorent l’oeuvre de Gilbert Durand? Ainsi sont nées les sections du livre : les fondements de l’oeuvre, l’Orient de l’oeuvre, les paysages diversifiés de l’oeuvre, l’exploration empirique de l’oeuvre, et la concordance sociale de l’oeuvre.

La thématique de l’ouvrage intéressera tant le public spécialisé dans l’un des nombreux domaines des sciences sociales et des humanités – anthropologie, sociologie, sciences religieuses, psychologie et (art-)thérapie, éducation, philosophie, littérature, arts – qu’un plus large public aux intérêts interdisciplinaires, intellectuels, culturels et artistiques tout aussi variés.

En hommage à Gilbert Durand décédé le 7 décembre 2012, seize chercheurs – la plupart d’Amérique du Nord – présentent leurs champs d’études sous l’éclairage de l’« imaginaire durandien ». Ce sont Chaoying Durand Sun, Yves Durand, Jean-Jacques Wunenburger, Gérard Bouchard, Christian R. Bellehumeur, Najva Esfahani, Anna Ghiglione, René Langevin, Raymond Laprée, Angélique Laurent, Louis-Charles Lavoie, Hamid Nedjat, Danielle Perin Rocha Pitta, Daniel Proulx, Marie-Hélène Raffard et Metka Zupančič.

L’imaginaire durandien

L’imaginaire
durandien. Enracinements et envols
en Terre d’Amérique Philosophie
Illustration de la couverture : InnovaCom
Lapree et Bellehumeur.indd 1 13-11-05 12:08
Informació facilitada per L' Association Amis de Gilbert Durand.-AAGD

Où en sont les études sur l' Imaginaire...

                             La xarxa social n’ està plena, però cal seleccionar i organitzar-se...

“Où en sont les études sur.../ o la cultura de l’ esforç”.

Fa molt de temps, a la Universitat, els doctors Antoni Vilanova i A. Badia Margarit  ens explicaven que D. Ramon Menéndez Pidal durant el seu viatge de noces, va fer un treball de camp recollint romanços peninsulars amb la seva esposa. Una part es van publicar a l’ antologia que citem.

Als anys  cinquanta i seixanta, els professors Ramon Aramon i Serra i A. Badia Margarit van ser conscients que una de les tasques que calia fer era mantenir al dia la informació de les publicacions sobre filologia catalana, la majoria aparegudes en revistes internacionals disperses, ja que no hi havia cap institució que ho fes. Així és que  després del corresponent treball de camp van escriure articles de bibliografia sobre filologia catalana publicats a l’ estranger i en congressos internacionals. Més tard, el 1973,  el mateix prof. Badia, Josep Massot i Muntaner i Joaquim Molas, van elaborar el número monogràfic  de la revista NORTE (Revista hispànica de Amsterdam) dedicat a la filologia i literatura catalanes. Posteriorment  i amb més mitjans editorials, van ampliar el mateix camp temàtic  a les Publicacions de l’ Abadia de Montserrat amb “Vint-i-cinc anys d’ estudis sobre la llengua i la literatura catalanes : 1950-1975. La Llengua” , 1976  i “Trenta anys d’ estudis sobre la llengua i la literatura catalanes (1950-1980)”, 1980. Després sortosament els estudis filològics i literaris catalans han tingut un tractament més normalitzat i extraordinàriament brillant.

L’ elaboració de les bibliografies, sempre ha estat, però, una tasca artesanal. Un antic refrany pedagògic peninsular diu:

“La letra, con sangre entra”.

Volem suposar que el refrany es refereix a la "cultura de l’ esforç" que ha de fer l’ alumne.  Es podria aplicar també a l’ esforç de qui  fa la recerca. Pensem en Joan Coromines, inventariant noms del Pirineu i de les comarques catalanes per fer l’ "Onomasticon Cataloniae" i els seus diccionaris etimològics de català i castellà. Abans, però, Mn. Antoni M.Alcover havia iniciat el "Diccionari  català-valencia-balear" (i una bibliografia sobre el català) , que anava dipositant en fitxes en la seva famosa "Calaixera", un moble de fusta impressionant. Sabem de cert, que de moment, la mà de l’ home ha fet la màquina i no la màquina  l’ home. També sabem que un catàleg és una fitxa darrera l’ altra. I  una bibliografia, una referència després d’ una altra. Amb aquesta “boutade” intentem dir que la informàtica no pot donar informació sinó ha estat tractada prèviament. Primer,  cal un pioner amb un projecte de recerca. Després,  els materials  i que algú els hagi fet disponibles i accessibles al públic. Resumeixo el què vull explicar: el “circuit de la recerca” que és el de l’ informant -pioner (professor, amic, lectura, lector) i un bon llibreter.....que  fa suposar que ha  funcionat bé  el món de la comunicació i el seu circuit comercial : autor, editor, llibreries, biblioteques, eines...

Dins del meu treball  vaig tenir la sort de conèixer  els estudis de recerca de l’ Imaginari  proposats per Gilbert Durand i és gràcies a un intel·ligent i sensible llibreter de  la Llibreria Francesa del capdamunt del  Passeig de Gràcia, avui inexistent, que vaig poder adquirir “La science des symboles” de René Alleau. En aquell moment vaig comprendre la importància del conreu d’ aquest tema bibliogràfic. I fins ara, he anat recollint i ajuntant brins, fragments, engrunes, trossos, fitxa darrera fitxa, intentant fer-ne un gran Corpus entenedor a l’abast de tothom. Per això, cal remarcar que no partim de zero i per això, suggereixo treballar aquests estudis introductoris que cito, molt útils, ja acabats i que es poden consultar gràcies a la xarxa social. La recerca bibliogràfica és creativitat, artesania i esforç.  Malgrat les màquines no s’ ha d’ oblidar la cultura de l’ esforç i la creativitat. Intentarem poc a poc donar bibliografies i articles útils que ajudin a construir i entendre el propi Imaginari, el col·lectiu i el de molts pobles.

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< 

Breu informació sobre  literatura i  llengües peninsulars citades. (Donats per ordre citat o cronològic).

......................................................................................................................

Cantigas de Santa Maria. Alfons X de Castella, el Savi. – Corpus col·lectiu medieval.

http://es.wikipedia.org/wiki/Cantigas_de_Santa_Mar%C3%ADa

................................................................................................................................................................

Flor nueva de romances viejos : [que recogió de la tradición antigua y moderna] /  Ramon Menéndez Pidal. – 50a ed. -- Madrid : Espasa, 2010. —256 p.

Diccionaris. Informació redactada pel prof. Amadeu Pons. UB. – [On line].

http://bd.ub.edu/pub/pons/ca/diccionaris.htm 

Especialment:

ALCOVER, Mn. Antoni.  Francesc de B. MOLL.— Diccionari català-valencià-balear.— [On line]. – La Calaixera.  http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/documents/doc102814929.htm

COROMINES, Joan.—Diccionari etimològic de la llengua catalana.—Amb la col·laboració de Joseph Gulsoy.

.................................................................................................................................................................

ARAMON I SERRA, Ramon. – La Philologie romane dans les pays catalans (1939-1948). – Coimbra, 1950.-- 30 p. – RPF.

BADIA MARGARIT, A.M. – Où en son les études sur la langue catalane. – Madrid : CSIC, 1968.—P. 46-101.- XI CILPhR.

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< 

Bibliografia sobre Gilbert Durand i la recerca de l’ Imaginari. (Donats per ordre de consulta).

..................................................................................................................

Exposició bibliogràfica, 2004 : Del Caos al microcosmos: Simbologia, Mitologia, Tradició i Imaginari. (Gilbert Durand (1921-2012), Juan-Eduardo Cirlot, Marius Schneider). 
http://www.bnc.cat/Visita-ns/Exposicions/Del-Caos-al-microcosmos-Simbologia-Mitologia-Tradicio-i-Imaginari
..................................................................................................................
Chaoying Durand. -- Nota editorial. Chaoying és autora de la bibliografia completa de G. Durand en pdf. 

http://www.puf.com/Auteur:Chaoying_Durand

...................................................................................................................
Centre de Recherche sur l’ Imaginaire de Grenoble -3

http://cri.u-grenoble3.fr/fr/concepts-fondamentaux-de-l-imaginaire/

L'Association des Amis du CRI manté i promou les activitats del Centre de Recherche sur l'Imaginaire de Grenoble. Ofereix informació sobre la investigació de l' Imaginari.

http://www.aacri.fr/

......................................................................................................................
Associació nascuda el 2013.

 Association des Amis de Gilbert Durand

Château de Novéry

74150 Moye

France

 

amisgilbertdurand@gmail.com

.......................................................................................................................

ESPINÓS FELIPE, Joaquim. – La poètica de l’Imaginari.—Alacant : -servei de Publicacions. Universitat d’ Alacant, 1999. – 74 p. – [Manual que recull la trajectòria durandiana].
.........................................................................................................................

PRAT SERRA, Montserrat. -- Al voltant de Maffesoli : [Bibliografia sobre els] Centres  de Recerca de l’ Imaginari, C.R.I. : difusió i recerques de l’ obra de Gilbert Durand i col·legues – A: MAFFESOLI, Michel. -- La part del diable ; [traducció de Carme València].— Vallbona de les Monges : March Editor, 2005.—P. 141-168.—(BRI Biblioteca).

.........................................................................................................................

Primera edició, en suport paper---

Bulletin des Centres de Recherches sur l’ Imaginaire, 1993 – nº 1.—Dijon.

http://didattica.iulm.it/cattedraunesco/000161204_001.pdf

.........................................................................................................................

Edicions actuals electròniques . Cluj.

BULLETIN DE LIAISON N° 12 des Centres de ... - Unesco.iulm.it

  www.unesco.iulm.it/document_loader.aspx?idDocument=24805

.........................................................................................................................

Investigadors catalans. – Al final de l’ exposició citada “Del Caos al microcosmos” hi consta una breu llista referent a la producció local.

Investigadors d’ altres cercles. – El professor Alain Verjat de la Universitat de Barcelona, delegat per Simone Vierne i Gilbert Durand del C.R.I. de Grenoble -3 des del 1978, per difondre l’ obra de Gilbert Durand a l’ Estat espanyol, ens està assessorant per reunir  informació de professors i investigadors afins a la línia de l’ exploració de l’ Imaginari. En parlarem més endavant.

........................................................................................................................

Antropologia: Joan Prat Caròs

Dins de la recerca pluridisciplinària, l'antropologia ocupa un lloc important. Així, són una font bàsica d'informació els Departaments d'Antropologia de les Universitats. Igualment, els instituts especialitzats, les diverses institucions, centres de cultura popular, centres excursionistes...

Donem enllaços referents a l' obra del professor Joan Prat Caròs, perquè el considerem un enllaç generacional amb les grans figures que van promoure i renovar l'antropologia catalana i el folklore català al llarg dels segles XIX i XX.

http://antropologia.urv.es/dafits-urv/index.php/es/joanprat/51/119-cvcompletjoanprat.html    

 

 

http://www.antropologia.cat/quaderns-e-100

Joan Prat i Caròs (extret del seu CV citat)

Joan Prat i Caròs (Celrà, Girona, 1947) és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona, catedràtic d'Antropologia Social a la Universitat Rovira i Virgili, on exerceix la docència des de fa més de trenta anys, i membre fundador de l'Institut Català d'Antropologia. L'any 2003 li fou atorgada la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic. És autor d'una vintena de llibres, entre els quals cal destacar Les festes populars (1979, amb Jesús Contreras), La mitologia i la seva interpretació (1984), El estigma del extraño. Un ensayo antropológico sobre sectas religiosas (1997) i Los sentidos de la vida. La construcción del sujeto, modelos del yo e identidad (2007). Dirigeix la col·lecció Temes d'Etnologia de Catalunya del CPCPTC, de la Generalitat de Catalunya. Des del 2009 és Professor Emèrit de la URV. 

Santa Llúcia

Demà, divendres, és la gran diada de Santa Llúcia. Fa molts anys començaven les vacances a la Universitat. No existia el pont 6-8.
Un erudit professor fa uns anys va escriure un article sobre la recepció de Santa Llúcia a la Romània, les invocacions i els refranys que la gent recita.
Fa temps que el vaig llegir, però recordo també com el professor me l' explicava, amb un amor total a totes les parles romàniques que cultivaven la memòria de la Santa:

..."""per Santa Llúcia, un pas de puça """...

Aquest treball de recerca filològica permet també comparar l' Imaginari religiós de diversos pobles de la Romània i arribar a trobar coincidències, diàlegs i sinèrgies.

Podeu llegir l' article a:
Societat d' Onomàstica : butlletí interior : antroponímia, toponímia, bibliografia. Núm. 74 (Setembre 1998), p. 3-26.
L'article : Santa Llúcia al calendari romànic de refranys : i altres menuderies / José Enrique Gargallo.
Matèries :
Llúcia, santa, ca. 283-ca. 304 -- citacions, màximes
Proverbis romànics
Llengües romàniques -- Termes i locucions
Català -- Termes i locucions

Jaime D. Parra vist per Maite Jou

Navegant, he recuperat un text d' uns temps primerencs i entranyables referents a  Jaime D. Parra i Maite Jou.


   



http://www.vorticeargentina.com.ar/poesiavisual/escritos/los_dominos_de_jaime_parra.html    
Per a l' obra publicada de Jaime D. Parra i Maite Jou Turalles, consulteu el Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes i el de la Biblioteca de Catalunya.   

Biblioteques

Biblioteques.
A la xarxa existeixen una munió de petites biblioteques especialitzades que es troben navegant, casualment. Avui he trobat aquesta:

http://www.fundacionrosacruz.org/2013/08/12/el-catarisme-a-limaginari-col%C2%B7lectiu-dun-poble/ 

matèries:
catarisme-- biblioteques

Gilbert Durand

Objectiu.
Citar Gilbert Durand avui, és fer referència a la recerca de l' Imaginari, la Ciència, les Humanitats, totes les cultures del món, i a tot l' Univers. Les dimensions del seu pensament, recerques, obres, i les dels seus deixebles són extraordinàries. És per això que les anirem estudiant poc a poc.

Així proposem:      
-en primer lloc, conèixer la metodologia durandiana i els millors treballs de recerca possibles de les universitats catalanes, investigadors aïllats i d' arreu del món elaborats en aquesta línia.
-en segon lloc, anar coneixent treballs de recerca de la  cultura catalana i d' arreu del món, que realitzats sota el signe de la pròpia creació i lliurement tenen coincidències durandianes  i valors importants en el camp de les Humanitats i de la Ciència de l' Home.
-en tercer lloc, ens proposem facilitar informació selectiva sobre Gilbert Durand i la seva obra amb les eines habituals de les biblioteques, xarxa social i recursos informàtics.


Fa pocs dies la seva família, els deixebles i amics de Gilbert Durand van recordar la seva figura i la seva obra en el primer aniversari de la seva mort. Creiem útil transcriure uns enllaços escrits poc després de la seva desaparició, així com l' associació nascuda per a recordar-lo. L' adreça d' amics de Gilbert Durand suposa uns  10/15 euros l' any. -- El President és el prof. Jean-Jacques Wunenburger.

 

 Association des Amis de Gilbert Durand

Château de Novéry

74150 Moye

France

 

amisgilbertdurand@gmail.com

Comencem amb el de Sadurní Girona, professor de francès traspassat el maig del 2013 que explica com Gilbert Durand va formar part del món acadèmic de la Universitat de Barcelona gràcies al professor Alain Verjat Massmann, delegat per Simone Vierne i corresponsal de la Université de Grenoble III per difondre la metodologia de l' exploració de l' Imaginari a l' Estat Espanyol.
.........................................................................

Blog sobre Gilbert Durand

Date: Thu, 13 Dec 2012 10:43:25 +0100
Subject: Post sobre Gilbert . Durand-----en formació---

http://sgironaroig.wordpress.com/2012/12/13/mort-de-gilbert-durand-antropoleg-de-limaginari/

 

..........................................................................................................................................
El 22 de desembre de 2012, el professor Luis Garagalza de la Universidad del Pais Vasco, deixeble del professor Andrés Ortíz-Osés de la mateixa universitat, va publicar al blog d' aquest darrer i a El Pais, el text d' aquest enllaç:


http://cultura.elpais.com/cultura/2012/12/22/actualidad/1356208475_567854.html  
   Gilbert Durand, filósofo del simbolismo.-- Inspiró sus reflexiones en campos como la mitología o la poesia.
.........................................................................................................................................
El passat 4 de desembre 2013 la poetessa i escriptora Teresa Costa Gramunt va recordar Gilbert Durand a la premsa local de EixDiari:

http://www.eixdiari.cat/opinio/doc/45478/gilbert-durand-in-memoriam.html

 ........................................................................................................................................
L' enllaç de Wikipedia és el següent:

http://es.wikipedia.org/wiki/Gilbert_Durand
..........................................................................................................................................

Presentació

Avui hem iniciat aquest blog amb esperit de servei.
Esperem que amb el temps funcioni.
Voldríem que informés d'activitats humanístiques, literàries, lingüístiques, antropològiques d'arreu del món.
Esperem que sigui útil als nostres amics estudiants i professors.


Intentarem recuperar informació literària i humanística referents a activitats relacionades amb les recerques sobre Gilbert Durand, Imaginari, Jules Verne, Materia de Bretanya, Literatures comparades, Antropología, Simbología, Mites, Mitología i Llengua, Literatura i Cultura catalanes. 
                                                             

Si em voleu escriure per motius del blog, podeu fer-ho a:



imagbri1@gmail.com




no us oblideu del número   1------