dimecres, 24 de maig de 2017

Joan Coromines -- Apunts -- 1

   Aquesta pàgina inicia una sèrie nova: "Els Grans Mestres i l'aigua". Intentarem explicar com les KANTAS NISKAS uneixen la filologia, amb l'antropologia i la mitología.
   Deixem a l'antropòleg Gilbert Durand per al final. I recordem breument el gran filòleg i romanista Joan Coromines (1905-1997), ben conegut pels seus diccionaris etimològics sobre les llengües catalana i castellana, a més de nombrosos articles i obres.
   La primera informació la podeu trobar (a més de les biblioteques) a la Fundació Pere Coromines, que recull la memòria del seu pare i la seva (biografia, bibliografia, etc.).
http://www.fundaciocoromines.cat/joan-coromines/  
   
   Recordar Joan Coromines és recordar milers de paraules, mots, topònims, noms i el seu orígen. Les seves recerques foren un constant treball de camp, visitant tots els racons de la geografía catalana o dels llocs que cita. Això vol dir que les seves recerques foren globals, profundes, abraçant tots els aspectes de la vida d'una manera pluridisciplinària. Va unir la docència universitària amb la recerca in situ, sintetitzant, intuïnt, deduïnt i alguna vegada, creant enunciats i fòrmules. Va posar la ciència i la filologia al servei de la vida i de la societat. Les seves recerques, enquestes orals i escrites recullen la riquesa de molts informants, de moltes generacions ; la riquesa de la memòria històrica de la llengua que s'haurien perdut sense la seva iniciativa.  És en aquests aspectes, a més de l'època i segles que visqueren,  i perquè coincideixen en molts valors i temes acadèmics,(Joan Coromines i Gilbert Durand) des del seu propi prisma, que creiem que els hem de recordar. Algunes obres de Joan Coromines:
Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana (1954-1957), 4 vols.
Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico (1980-1991), 6 vols.
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-2001), 10 vols.
Onomasticon Cataloniae (1989-1997), 8 vols
   Joan Coromines és un dels grans filòlegs moderns que han aconseguit que la llengua catalana ocupi un lloc important dins de la romanística internacional. Aquest any 2017 fa vint anys que va desaparèixer i és per això que als Països de parla catalana s'han celebrat diversos actes i conferències. Els dies 25 i 26 de maig es celebrarà al País valencià un congrés internacional amb aquest motiu: Joan Coromines i el País Valencià, organitzat per l'equip dirigit per José Enrique Gargallo, Universitat de Barcelona. Aquest professor i equip, al llarg de tres congressos anuals han demostrat com es pot i s'ha de treballar a la Universitat d'una manera pluridisciplinària ("Mirades de la Ciència sobre el temps"). 
..
   Hem cercat un nexe que unexi i relacioni els dos grans Mestres citats: i l'hem trobat en aquest article, que parla de l'aigua i d'èssers mitològics amb poders màgics, les nimfes.
   Coromines, Joan.-- Les Plombs sorothaptiques d'Arles. -- Tübingen : Max Niemeyer, 1975. -- 53 p. -- Separata de: Zeitschrift für Romanische Philologie, Band 91, Heft 1/2 (1975).
   L'article parla de la cultura dels camps d'urnes a Arles (França), dels enterraments en urnes. La troballa d'unes inscripcions en unes restes de ploms, escrites en sorotapte i en llatí, fan referencia a unes nimfes d'aigua, que són conegudes com "sagrades nimfes" "KANTAS NISKAS",
<<<El sorotapte és la llengua indoeuropea precèltica.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sorotapte


https://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_sorot%C3%A1ptico
 

<<<La història de la llengua catalana estudia el substrat català, les llengúes preromanes i els seus precedents.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Substrat_catal%C3%A0    
<<<Aquest article dels ploms d'Arles figura a la base de dades Hesperia. -- Banco de datos de lenguas paleohispánicas.



<<<El leit motiv de l'obra de Gilbert Durand és el pas i l'angoixa del temps. Al llarg del bloc hem repetit la importància que creiem que té l'enunciat de la "potamología" per a l'estudi de la història de la cultura. Durand s'inspira en el "cicle de l'aigua" per endinsar-se en les profunditats del "temps".



   "L'eau qui coule est la figure de l'irrévocable, L'eau est épiphanie du malheur du temps, elle est clepsydre définitive".


   G. Durand ens ha enriquit amb l'actualització del món mitològic. Així, les nimfes que pel filòleg lector són secundàries, per a molts investigadors de la xarxa social passen a un nivell primari. L'Arles i la seva zona d'aigües màgiques, curatives i miraculoses esdevenen la llar de les nimfes d'aigua, les sagrades nimfes.
<<<De René-Gabriel Ojeda.-- Les Nymphes, 9 nov. 2009.-- Capítol : "En dehors de la mythologie greco-romaine".
http://zipanatura.fr/nymphes/    


<<<D'altres articles de la xarxa referents a les troballes d'Arles, Amélie.


<<<Olivier Rimbault.--
[PDF]Les lamelles de plomb gravées d'Amélie-les-Bains ... - Via-neolatina






<<<Inscriptions "ligures" en Roussillon:
http://www.arbre-celtique.com/forum/viewtopic.php?p=70811&sid=bd4983de92f4443b2a999e43e093c71c   


<<<Lykonius. -- Inscripciones ligures del Rosellón.-- 26-III-2007.
...Nimfes d'aigua i/o Nimfes del bosc... KANTAS NISKAS...

Resultado de imagen de nimfes del bosc
Alexandre de Riquer i Ynglada
(1856-1920) 
Nimfes del bosc


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada