dissabte, 31 de maig de 2014

Les catedrals--4--Notes 140531

   Hem començat parlant de catedrals i del Barça. Les catedrals : del seu simbolisme, poètica i del seu ús quotidià dins de la vida moderna. I dels grans equips de futbol, que formen també part de la nostra vida quotidiana. Un amic, m'ha recordat que no cal oblidar Gilbert Durand, quan parla de catedrals. He obert i llegit "Mitos y sociedades", ja citat, especialment el capítol dedicat a la Potamologia. Us el recomano també.
Podeu trobar informació a :
 INTRODUCTION A LA MYTHODOLOGIE.  MYTHES ET SOCIÉTÉS
dins de:
http://www.biblio-arcadia.fr/18-A-Z.htm

   Als principis del blog, ja hem parlat de la importància dels Centres de Recerca de l' Imaginari, molts adscrits a Universitats i vinculats durant molt de temps al Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS)  de Paris.  El CEAQ de Paris, és un dels CRI més importants per a les recerques de la vida quotidiana, encara que són moltes les Universitats, els professors  i els CRI que es dediquen a la Sociologia. A més de Michel Maffesoli, voldríem citar també Pierre Sansot de la Universitat de Grenoble.

Detalles del producto        

CEAQ. Paris.
El CEAQ (Centre d'Études sur l'Actuel et le Quotidien)  va ser  fundat  el 1982 per Michel  Maffesoli i Georges Balandier, professors de la Sorbonne de París. Aquest  laboratori d’investigació internacional s’interessa  principalment per  les noves actituds de la societat i de l’ Imaginari, en totes les seves manifestacions, i amb professors de totes les disciplines.
És un Centre molt actiu, que organitza col·loquis, actes i dóna a conèixer al públic els treballs de recerca realitzats.
http://www.ceaq-sorbonne.org/    
Publica dos revistes,
“Sociétés”
http://www.ceaq-sorbonne.org/node.php?id=87    
i,  els “Cahiers Européens de l’ Imaginaire”.
http://en.wikipedia.org/wiki/Cahiers_europ%C3%A9ens_de_l'imaginaire    
http://www.lescahiers.eu/


Michel Maffesoli és ben conegut pel públic de Barcelona i hispànic. Com a referents donem el seu CV, i la consulta als catàlegs de les biblioteques. Existeix una traducció al català, de "La part del diable", amb una bibliografia i referència als Centres de Recerca de l' Imaginari.
http://www.ceaq-sorbonne.org/node.php?id=91   

El Pais, 14 de junio de 1988. – Gerard Imbert, Paris. -- Entrevista. De la masa al neoindividualismo. --- Michel Maffesoli propone una sociología de lo cotidiano. El pensador francès investiga los indicios de unas nuevas relaciones sociales.

http://elpais.com/diario/1988/06/14/cultura/582242403_850215.html

Michel Maffesoli.-- Le monde comme jeu, le jeu du monde
http://culture.univ-Lille1.fr/fileadmin/archives/lna/pp_lna34/5.pdf

Altres:

CEAQ.


Damien Féménias. -- Du rite au vertigen : L´épaisseur sensible de la réalité sportive.
http://corpsetculture.revues.org/615 

Salvador Giner de San Julián.
Dins de l'àmbit que coneixem , el catedràtic de la Universitat de Barcelona, Salvador Giner, amb una gran producció  bibliogràfica i activitat social i ciutadana, és  un  sociòleg internacional, col·lega i ben  conegut per Michel Maffesoli.
http://es.wikipedia.org/wiki/Salvador_Giner

http://www.clipmedia.net/galera/IEC/Conv/2005/Eleccions05/Eleccions_bio_giner.htm

Salvador Giner.-- Civilización.
http://www.alcoberro.info/pdf/giner5.pdf

Salvador Giner.-- Ciudadania pública y democràcia participativa. http://www.alcoberro.info/V1/republica6.htm
 
 

Salvador Giner.-- La urdimbe moral de la modernidad. http://www.ugr.es/~filode/pdf/contenido36_4.pdf

Libro Diccionario De Sociologia
1a edició, 1998. -- ISBN 8420648620

El FUTBOL dins la vida quotidiana.
 
Ángel Enrique Carretero Pasín. -- La religiosidad futbolística desde el imaginario social. Un enfoque antropológico. 
http://www.efdeportes.com/efd88/antrop.htm
Miquel Rodrigo Alsina. -- Identidad cultural y etnocentrismo. http://www.aloj.us.es/gicomcult/portada/37tx/3.htm
................ 
Hans Gamper, fundador del FC Barcelona, el 1899.
Dins dels elements que Gilbert Durand presenta com a forces naturals per a l' estudi de la potamologia, Hans Gamper, nascut a Suïssa i vingut amb il·lusió a Barcelona, em fa pensar en un allau alpí, ple de materials, de roques, de terra, de fang, d' aigua, de neu, que produeix un riu potent i sonor , sempre viu i jove, que va del 1899 a l' actualitat.
 Joan Gamper fundador del FC Barcelona y la historia de nuestro club.
http://www.comunidadfcb.com/historia/joan-gamper/    
 
Extret: El primer escudo:
 

diumenge, 18 de maig de 2014

Les catedrals--3--Notes 140518

   Anem avançant en el perímetre de les catedrals, en el simbolisme arquitectònic, en l'espai religiós, en l'estudi del "centre", de l' axis mundi.

12tm6
Catedral de Reims.
http://www.foroxerbar.com/viewtopic.php?t=8459

   Hem trobat un llibre de Georges Duby que ens porta a més opinions de teòrics de l'art i de la cultura.
Georges Duby.-- Le temps des cathedrales.-- Biblio du XXè siècle, 1976.

http://www.histoire.presse.fr/livres/les-classiques/le-temps-des-cathedrales-de-georges-duby-01-01-2003-9226
i també:
http://www.encyclopedie.bseditions.fr/article.php?pArticleId=1&pChapitreId=32472&pSousChapitreId=32476&pArticleLib=Le+temps+des+cath%E9drales%2C+par+Georges+Duby+%5BArt+-+L%92art+gothique-%3EQuelques+textes+sur+l%92art+gothique%5D    

Aquest enllaç agrupa opinions de clàssics que reafirmen els papers de les catedrals en la cultura francesa:

Le génie du Christianisme par Chateaubriand
Une époque de chefs d’oeuvres par Viollet-le-Duc
Cathédrales françaises, par Emile Male
Le temps des cathédrales, par Georges Duby
Les cathédrales, symboles de la nation française par Viollet-Le-duc
La symbolique du décor Par André Vauchez

............
Investigadors de la Història de les religions, com Mircea Eliade parlen de l' espai sagrat a  : Lo sagrado y lo profano ; trad. Luis Gil, 4a ed. -- Madrid : Guadarrama : Punto Omega, 1981.--(1a. ed. 1956).
http://inabima.gob.do/descargas/bibliotecaFAIL/Autores%20Extranjeros/F/Filosofia/Filosofia%20Ii/Eliade,%20Mircea%20-%20Lo%20sagrado%20y%20lo%20profano.pdf

Mircea Eliade.- Mitos y arquetipos.
http://aeg.pucp.edu.pe/boletinaeg/articulosinteres/44/eliade.pdf

María García Amilburu.-- Mircea Eliade, Imágenes y símbolos.
http://www.nuevarevista.net/articulos/miercea-eliade-imagenes-y-simbolos
...........
Gabriel Andrade y Maria Susana Campo-Redondo.-- “Tiempo cíclico” en la obra de Mircea Eliade y René Girard"
http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2733886.pdf

...........
El sentiment religiós, les pràctiques religioses són objecte d'anàlisi i polèmiques entre grans filòsofs i antropòlegs, com Andrés Ortiz-Osés, G. Vattimo i d' altres.
"Las Iglesias están vacías porque están vaciadas de alma" según Andrés Ortiz-Osés. -- El antropólogo describe las possibles tendencias sobre Dios en el siglo XXI. Artículo de Leandro Sequeiros et al.


http://www.tendencias21.net/Las-iglesias-estan-vacias-porque-estan-vaciadas-de-alma-segun-Andres-Ortiz-Oses_a16006.html  

Notre Dame de Paris.

Gótico de Transición en Francia: catedral de Notre Dame de París
Notre Dame de Strasbourg
.

divendres, 16 de maig de 2014

Les catedrals--2--Notes 140516

Vue de la cathédrale de Chartres
Chartres.  
   Després d'omplir la pàgina d'un dia, queden arxius que ens han ajudat en la recerca. Pensem que pot ser útil que quedin recollits per ampliar els nostres coneixements sobre el tema tractat, en aquest cas, la Simbologia i la Tradició. L'època, ens porta també al tema de l' Ocultisme. És gratificant trobar fils llunyans de cultures diverses que es van entrellaçant amb els de la nostra, la qual cosa ens porta a les conclusions dels comuns denominadors : l'home i la seva cultura. L'afany de l' home per conèixer, per saber, el fa viatjar, cercar nous horitzons i després transporta els materials, els fa créixer i els transforma per a ús del poble.
   És així, que una senzilla recerca sobre Fulcanelli, ens va portar a Camille Flammarion. Precisament, quan estàvem pendents i immersos en la celebració dels homenatges a Rafael Patxot, traductor el 1903 de Urània. Comprovem, però, que ja fou a l' any 1888 que Rafael Patxot en el seu viatge  Reims, quan conegué l' astrònom Flammarion. Coneixent la trajectòria intel·lectual i científica del mecenes Patxot, aquesta admiració creiem que es limitava solament al camp astronòmic i científic.
És molt gran la informació que ens dóna la xarxa, i també molt grans són les nostres llacunes. Així, donem uns quants enllaços, per tenir a mà temes que ens han semblat arrodonits i ben tractats.
Sobre Fulcanelli:
http://centauro996.wordpress.com/fulcanelli-el-misterio-de-las-catedrales/

http://luxatenealibros.blogspot.com.es/2006/11/fulcanelli-las-moradas-filosofales.html

Sergio Fritz.-- Fulcanelli y el misterio de la esfinge.
http://www.bajoloshielos.cl/fulcanelli1.pdf

Destaquem el tractament de Eliphas Levi, i l'Hermetisme del Chateau des Avenières.
http://hermetism.free.fr/Avenieres/index.htm    
http://hermetism.free.fr/Avenieres/avenieres01_spanish.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Eliphas_L%C3%A9vi    
http://www.la-rose-bleue.org/    

Roses blaves
http://hermetism.free.fr/Avenieres/avenieres%2055.htm
Tarot
http://hermetism.free.fr/Avenieres/avenieres10.htm

Alquímia
http://fr.wikipedia.org/wiki/Alchimie
 
Ocultisme.
José Ricardo Chaves. -- El ocultisme y su expresión romàntica.
http://www.journals.unam.mx/index.php/rap/article/viewFile/20340/19325 

http://cathedrale.chartres.free.fr/

http://www.la-rose-bleue.org/
   
Camille Flammarion. -- Bibliografia.
http://grupoespiritaisladelapalma.wordpress.com/tag/fenomeno/   

Urània / C. Flammarion, trad. català, 1903.
http://www.traduccionliteraria.org/biblib/F/FC101.htm

Astronomia a Catalunya.
Agustí Nieto-Galán.-- Astronomia popular al segle XIX :  de François Arago a Camille Flammarion.
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000095%5C00000039.pdf
Pedro Ruiz Castell.-. Els eclipsis totals de sol : un punt d' inflexió en el desenvolupament de l' astronomia i l' astrofísica a l' Espanya del Segle XX.
http://www.raco.cat/index.php/ActesHistoria/article/viewFile/246447/330215

Pasqual Bernat.-- Josep Pratdesaba i Portabella.
http://www.xtec.cat/~pbernat/pdf/pratdesabaactes.pdf

Pasqual Bernat.-- La tradició astronòmica a Vic, durant el segle XX.
http://www.raco.cat/index.php/ausa/article/viewFile/144769/196589

Josep Comas i Solà (1868-1937), impulsor de l' astronomia a Catalunya.
http://www.deciencia.net/descobriment/?p=567    
........................................................................................
Importància del Símbol.
Citem, de: http://cathedrale.chartres.free.fr/p01.htm   
De tous temps le symbole a été usité pour la transmission des messages et ce en toutes civilisations, que ce soit avec les gravures paléolithiques, les hiéroglyphes égyptiens, voir les idéogrammes chinois. Le symbole a toujours parlé à l'homme et l'homme a toujours interprété le symbole. Il est du reste intéressant de noter qu'une fois que l'on possède la clé, la lecture des cathédrales est identique.
En effet, le symbole étant la clé, il suffit de savoir interpréter pour que s'ouvre à vous dans une limpide compréhension le message des constructeurs. Comme le soulignent les alchimistes dans leur devise :
"Lege, lege, relege, ora, labora et invenies"
 Lis, lis, relis, prie, travaille et tu trouveras

rose bleue041.jpg (46061 octets)

Sphinx. Chateaux des Avenières.

sphinx gauche sous la neige

dilluns, 12 de maig de 2014

Les catedrals--1--

Una primera cançó.

Les cathédrales

Ô bâtisseur de cathédrales,
D'il y a tellement d'années
Tu créais avec des étoiles
Des vitraux hallucinés.

Flammes vives
Tes ogives
S'envolaient au ciel léger
Et j'écoute
Sous tes voûtes
L'écho de pas inchangé.

Mais toujours à tes côtés,
Un gars à la tête un peu folle
N'arrêtait pas de chanter
En jouant sur sa mandole.

Sans le chant des troubadours
N'aurions point de cathédrales,
Dans leurs cryptes, sur leurs dalles
Où l'entend sonner toujours.


Combien de fous, combien de sages
Ont donné leur sang, leur coeur
Pour élever par devers les nuages
Une maison de splendeur.

Dans la pierre
Leurs prières
Comme autant de mains levées
Ont fait chapelle
Plus belle
Que l'on ait jamais rêvée.

Le jongleur à deux genoux
A bercé de sa complainte
Les gisants à l'air très doux
Une épée dans leurs mains jointes.

Toi qui jonglais avec les étoiles
Ô bâtisseur de beauté
Ô bâtisseur de cathédrales
Oh puisions-nous t'imiter!

Mille roses
Sont écloses
Au coeur des plus beaux vitraux
Mille encore
Vont éclore
Si nous ne tardons pas trop.

Et si nous avions perdu
Nos jongleurs et nos poètes
D'autres nous seraient rendus
Rien qu'en élevant la tête.
(1960)
..............................................................................................

   Fa pocs dies, van desaparèixer dues persones relacionades amb la ciutat de Barcelona.
   La primera persona, un entrenador del Club de Fútbol Barcelona, un gran professional de la cultura de l' esport, Tito Vilanova, que jo només el coneixia pels mitjans de comunicació, però em va impactar el seu funeral a la Catedral de Barcelona, lloc obert a tota la ciutadania i eix dels grans esdeveniments. Sense voler, vaig recordar la cançó de l' Anne Sylvestre, que cantàvem passejant pel barri gòtic.      
   Les catedrals, d'origen mil·lenari, refugi, saviesa i guia del poble, feien  en aquest funeral un servei cívic bàsic. Els jugadors del Barça, van entrar al claustre silenciosament i van ocupar el cor, dòcils al seu entrenador i a les lleis de la vida i de la mort.
............................................................................................
Un Llibre:
El misterio de las catedrales (Le Mystère des Cathédrales) és un llibre esotèric de Fulcanelli, un alquimista desconegut, escrit el 1922 i publicat el 1926. Interpreta l' art de les catedrals gòtiques utilitzant l' alquímia, l' esoterisme i elements ocultistes.

Sobre FULCANELLI
Sergio Fritz Roa.-- Fulcanelli y el misterio de la esfinge

http://www.bajoloshielos.cl/fulcanelli1.pdf
,,,,,,,,,,,,
http://www.sjarre.com.ar/2008/12/fulcanelli-misterio-resuelto.html
...........
http://es.wikipedia.org/wiki/Fulcanelli    
..........
Sobre Alquímia:
http://fr.wikipedia.org/wiki/Alchimie
...........
Sobre Simbolisme: Juan-Eduardo Cirlot. Dicccionario de Símbolos.
http://es.scribd.com/doc/30542475/Juan-Eduardo-Cirlot-Diccionario-de-Simbolos-Introduccion

..........................................................................................
Una segona cançó: Sur La Place
També la cantàvem caminant, cap a Le Petit Café.
Avui, a la cançó de Jacques Brel, hi afegim la lectura de Nostra Senyora de París,1482, de Victor Hugo, amb el pròleg d' Alain Verjat, (Barcelona, Ed. 62, 1988)  i ens imaginem l'Esmeralda que dansa.

Paroles Sur La Place


Artiste : Jacques Brel
Album : "Grand Jacques"

Sur la place chauffée au soleil
Une fille s'est mise à danser
Elle tourne toujours pareille
Aux danseuses d'antiquités
Sur la ville il fait trop chaud
Hommes et femmes sont assoupis
Et regardent par le carreau
Cette fille qui danse à midi
Ainsi certains jours paraît
Une flamme à nos yeux
A l'église où j'allais
On l'appelait le Bon Dieu
L'amoureux l'appelle l'amour
Le mendiant la charité
Le soleil l'appelle le jour
Et le brave homme la bonté
Sur la place vibrante d'air chaud
Où pas même ne paraît un chien
Ondulante comme un roseau
La fille bondit s'en va s'en vient
Ni guitare ni tambourin
Pour accompagner sa danse
Elle frappe dans ses mains
Pour se donner la cadence
Ainsi certains jours paraît
Une flamme à nos yeux
A l'église où j'allais
On l'appelait le Bon Dieu
L'amoureux l'appelle l'amour
Le mendiant la charité
Le soleil l'appelle le jour
Et le brave homme la bonté.
Sur la place où tout est tranquille
Une fille s'est mise à chanter
Et son chant plane sur la ville
Hymne d'amour et de bonté
Mais sur la ville il fait trop chaud
Et pour ne point entendre son chant
Les hommes ferment leurs carreaux
Comme une porte entre morts et vivants
Ainsi certains jours paraît
Une flamme en nos coeurs
Mais nous ne voulons jamais
Laisser luire sa lueur
Nous nous bouchons les oreilles
Et nous nous voilons les yeux
Nous n'aimons point les réveils
De notre coeur déjà vieux
Sur la place un chien hurle encore

Car la fille s'en est allée
Et comme le chien hurlant la mort
Pleurent les hommes leur destinée
......................................................................................

   La segona persona desapareguda, un gran erudit i filòleg, amic dels llibres manuscrits, còdexs, pergamins i documents antics, també la vaig relacionar tot seguit amb la Catedral de Barcelona. Creient, hi va portar la seva filla, ben petita encara.

   Fa mil anys, primer van ser els monestirs, més tard les catedrals, on es va anar conservant el saber, el coneixement. La reialesa, el poder, la noblesa va anar cultivant també  les arts del llibre que són avui patrimoni de la humanitat.
   Com il·lustracions hem triat una obra clàssica i un editor especialitzat en facsímils que considerem important : M. Moleiro. Fa més de trenta anys que es dedica a l'art del llibre i la visió del seu catàleg editorial és un goig per la vista, els sentits i una font de coneixement.
   Volem citar el Llibre d' Hores clàssic que més ens agrada : el del Duc de Berry.
   Després, el catàleg abundant de l' editorial Moleiro.
http://www.moleiro.com/es/inicio.htm


Les Très Riches Heures du duc de Berry

http://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Tr%C3%A8s_Riches_Heures_du_duc_de_Berry  
  
http://www.moleiro.com/es/libros-de-horas/las-muy-ricas-horas-del-duque-jean-de-berry.html    


   El nostre amic, el gran erudit desaparegut, era amatent i solidari i sempre recordaré, que en un dels seus viatges a París, ens va portar a la seva maleta personal, dos exemplars d'un assaig sobre l' orfisme, que necessitàvem i li havíem encarregat. Les llibreries i biblioteques de Barcelona en aquella època tenien moltes mancances. El recordem avui amb afecte. Gràcies Amadeu Soberanas !!!

Amadeu-Jesús Soberanas i Lleó
http://ca.wikipedia.org/wiki/Amadeu-Jes%C3%BAs_Soberanas_i_Lle%C3%B3    



Orfisme

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/nou19sxb.htm    

Orfisme (Avantguarda)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Orfisme_(avantguarda)