dimarts, 27 d’octubre de 2015

Remedios Varo (1908-1963)

   Remedios Varo a la Wikipedia.
https://es.wikipedia.org/wiki/Remedios_Varo

    
Recentment Ediciones Atalanta ha publicat:

Tere Arcq, Fariba Bogzaran, Peter Engel, Walter Gruen, Janet A. Kaplan, Sandra Lisci, prólogo de Alberto Ruy Sánchez. -- Cinco llaves del mundo secreto de Remedios Varo. -- Ediciones Atalanta, 2015. -- 215 p. -- (Imaginatio Vera ; 97). -- ISBN 978-84-943770-6-8.

Foto extreta del catàleg d'Ediciones Atalanta



 

Citem estudis sobre aquesta pintora presentats a Barcelona anteriorment:

1. -- Teresa Costa-Gramunt. -- Dones i creació artística. -- Núvol,  el digital de cultura, 6 maig 2015.
http://www.nuvol.com/critica/dones-i-creacio-artistica/
 
 
2. -- Acte retrospectiu i textos:
“Imaginari i simbologia de l’art”.
http://www.bnc.cat/Visita-ns/Activitats/Taula-rodona.-Imaginari-i-simbologia-de-l-art     
Taula rodona “Imaginari i simbologia de l’art”,
Biblioteca de Catalunya, 20 de maig, 2015.
 
- Núria Altarriba, BC. -- Teresa Costa-Gramunt, escriptora. -- Alain VerjatU B. 
 
3. -- Acte retrospectiu. 10 de març de 2006.-- Aula Carles Riba. Universitat de Barcelona.
Rosa Rius: Els mites en la pintura avantguardista: Remedios Varo, IN:
Del Mite als mites. UB.-
http://www.ub.edu/acr/category/jornades-i-simposis/
per aquest article:
consulteu la pàgina d'aquest bloc del dia 30 gener 2015.


4. -- Un article de Google amb cites a Gilbert Durand i J.E.Cirlot.

Anna F. Vives. -- Surrealismo, género y ciudad en la obra pictórica y poética de Remedios Varo

http://pendientedemigracion.ucm.es/info/angulo/volumen/Volumen05-1/varia05.htm


5.-- Cercle Gilbert Durand.

Remedios Varo al Blog de Mestre Lima de Freitas. 
http://www.absolum.org/arte_varo.htm


Blog de  Mestre Lima de Freitas 



  
 

diumenge, 25 d’octubre de 2015

Masia d'en Cabanyes -- Museus -- Apunts --2

Hem citat les biblioteques i la seva importància. També hem citat algun museu. Ens podriem preguntar, quin paper juguen en les conques semàntiques...
   Tenim a mà, aquesta entrada de Museu:
https://es.wikipedia.org/wiki/Museo        

   Gilbert Durand, a Mitos y sociedades, al  capítol 1 de El retorno del mito (1860-2100), diu : "Como que es esclarecedor comenzar por el final". Aquest llibre ja citat és molt dens, un autèntic tractat de la cultura. Tota vegada que aquest primer capítol tracta del Romanticisme, comencem pel segle XIX i intentarem donar les coordenades romàntiques més habituals, tradicionals i més conegudes de la nostra cultura.
http://lletra.uoc.edu/ca/periode/el-romanticisme/detall    

...........................................
Romanticisme. Dos articles del llibre:
Romanticismo y fin de siglo / Gabriel Oliver, Helena Puigdomènech, Marisa Siguan (coords.). -- Barcelona : PPU, 1992. -- 465 p.

---Anoll, Lídia. -- Une lecture de Pélleas et Mélisande, de Maurice Maeterlinck. -- P. 13-22.
---Verjat, Alain.-- Mitos románticos.-- P. 455-465
---Mª Teresa Jou.-- Romanticismo y mito del progreso. Consideraciones desde la perspectiva actual.-- P. 203-212

Romanticisme a Catalunya.
El tema es podria tractat d'innumerables angles. Partim d'una notícia del diari Eix-Diari (22 octubre 2015) per fer un curt viatge en el temps i espai i arribar a l'any de partida volgut: 1833.

"La Masia Cabanyes impulsa l''Espai Goya' per posar en valor els gravats trobats a la finca. -- Són dotze estampes d'assaig de la sèrie 'Disparates' que estaven a la biblioteca i magatzems de la Masia i que han estat restaurats recentment".

https://ca.wikipedia.org/wiki/Masia_d%27en_Cabanyes 


Web de la Masia d'en Cabanyes
http://masiadencabanyes.cat/

Manuel de Cabanyes i Ballester (1808-1833).
https://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_de_Cabanyes_i_Ballester
  

Mhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_de_Cabanyes_i_Ballester
La Masia Cabanyes és un museu romàntic de la població costanera Vilanova i la Geltrú.
El cercle d'"Espais escrits" dóna la següent informació:
http://www.espaisescrits.cat/home.php?op=43&module=rutes&idru=43     

1833. -- Un blog de la Universitat Autònoma de Barcelona presenta així el poeta Manuel de Cabanyes i Preludios de mi lira:
http://blogs.uab.cat/manueldecabanyes/    

---A la Masia d’en Cabanyes s’hi troba el Centre d'Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC) espai cultural gestionat pel Consell Comarcal del Garraf
http://www.ccgarraf.cat/pl128/ambits/tots-els-programes/id29/centre-d-interpretacio-del-romanticisme-manuel-de-cabanyes.htm    
..........

---Francesc Fontbona , és un prestigiós especialista de l'art del segle XIX i XX. El seu web:

http://francescfontbona.cat/index.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Fontbona_de_Vallescar  

---Aquest octubre ha impartit una conferència sobre aquests gravats de Francisco de Goya.                    
---“Goya a la casa pairal del Romanticisme”.   


---Article publicat al web de la BC.
Los caprichos de Francisco de Goya. Proves d’estat
http://www.bnc.cat/esl/Fondos-y-colecciones/Tesoros-de-la-BC/Los-caprichos-de-Francisco-de-Goya.-Proves-d-estat

---Altre article sobre l'època de finals del segle XIX i el Modernisme:
Barcellona nella Catalogna del Modernismo, Ferrara 2015.  
http://francescfontbona.cat/texte.html
..........
Del 1833, en tornarem a parlar. És també la data de l'Oda a la Pàtria de B. C. Aribau.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Bonaventura_Carles_Aribau    

Extret de Todo Colección.
PALESTRA 1833 – 1933 CENTENARI DE LA RENAIXENÇA CATALANA (Libros Antiguos, Raros y Curiosos - Bellas artes, ocio y coleccionismo - Otros)

dimecres, 21 d’octubre de 2015

Musée de l' Homme -- Museus -- Apunts --1

    El dia 17 d'octubre va tornar a obrir les portes al públic, el Musée de l' Homme de Paris, situat als Jardins del Trocadéro i al Palais Chaillot. És un magnífic conjunt com ho explica Wikipedia. Les inscripcions gravades són un tractat, un cànon  de pau i de cultura.

https://fr.wikipedia.org/wiki/Palais_de_Chaillot     


Musée de l'homme.jpg
Devise inscrite au fronton du musée de l'Homme.
Dans ces murs voués aux merveilles
J'accueille et garde les ouvrages
De la main prodigieuse de l'artiste
Égale et rivale de sa pensée.
L'une n'est rien sans l'autre.
Paul Valéry


Trocadero pic1.jpg
Palais de Chaillot, Jardins du Trocadéro
 
image: http://www.dicocitations.com/imagescitations/Il-depend-de-celui-qui-passe-Que-je-sois-tombe-ou-tresor-Que-je-parle-ou-me-taise-60389.png

Il dépend de celui qui passe - Que je sois tombe ou trésor - Que je parle ou me taise...
 
Paul Valéry a la Wikipedia:
 
Teoria i estètica de Paul Valéry.

 

Manuel Llanas--Universitat de Vic--

Notes sobre la recepció de Paul Valéry a les lletres catalanes, IN:
Professor Joaquim Molas : memòria, escriptura, història.-- Barcelona : Publicacions Universitat de Barcelona, cop. 2003. -- 2 vol. (1245 p.). -- Homenatges (Universitat de Barcelona) ; 19.

 
---La jeune parque, 1917.

Valéry, Paul, 1871-1945
La Jove Parca ; versió catalana de Xavier Benguerel ; pròleg i notes d'Alain Verjat. -- Barcelona : Edicions 62, 1980.-- 84 p. -- (Llibres de l'escorpí. Poesia ; 59). -- (El pròleg i notes són una autèntica aportació a P. V.). 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Xavier_Benguerel_i_Llobet    

 
---Monsieur Teste, 1926.

Valéry, Paul. -- Monsieur Teste ; traduït per Àlex Susanna ; amb una introducció de Jordi Llovet. -- Barcelona : Laertes, 1980.-- 265 p.-- (Llibres de Glauco ; 2)

 
---Le Cimetière marin, 1920.
 « Le vent se lève !... Il faut tenter de vivre ! ».

https://fr.wikipedia.org/wiki/Le_Cimeti%C3%A8re_marin    

---Benguerel, Xavier. 1984. “Pròleg” en Valery, Paul. 1984. El cementiri marí i altres poemes, Barcelona, Empúries, 9-20. -- (Extret de UPF).
http://parles.upf.edu/es/content/proleg-el-cementiri-mari-de-p-valery

dimarts, 20 d’octubre de 2015

Ars Gravis -- 151020-- Raimon Arola

   Ara, acabo de rebre aquest correu d'Ars Gravis. La informació la trobareu dins dels enllaços.
Una gran trajectòria dins de la recerca simbòlica.

1.---
PRESENTACIÓN DEL LIBRO DE RAIMON AROLA
Cuestiones simbólicas. Las formas básicas, Editorial Herder:
 
INVITACIÓN: jueves 5 de noviembre, 19,30, Librería La Central, c/ Mallorca 23, Barcelona: https://db.tt/mRggMy1V

A càrrec de la Dra Victoria Cirlot, UPF,  i,  Raimon Arola, UB.






2.---
CURSO DE SIMBOLOGÍA EN LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

dilluns, 19 d’octubre de 2015

Cels Gomis i Mestre (1841-1915)

   Aquest any 2015 també es recorda Cels Gomis i Mestre, un folklorista del segle XIX nascut a Reus, autor d'obres importants i bàsiques per a la cultura catalana.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cels_Gomis_i_Mestre    

http://www.publicacionsurv.cat/cataleg/recerca/item/389-de-lanarquisme-al-folklore    

El Grup d'Estudis Etnopoètics de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l'Institut d'Estudis Catalans presenta aquesta valuosa informació.

http://blogs.iec.cat/gee/2015/10/05/cicle-cels-gomis-i-mestre-un-reusenc-en-una-catalunya-en-transformacio/    

-----Un altre reusenc: Eduard Toda i Güell (1855-1941)
   Aquest magnífic web permet recuperar i llegir anteriors Trobades. Ens ha interessat Romanticisme i folklore, on hi hem trobat informació sobre Eduard Toda i la Cançó infantil algueresa / per Joan Armangué . Citem aquest personatge per la seva relació amb el moviment bibliotecari català de l'època. Tota la cultura s'enllaça, com una sardana, com un teixit, com una xarxa.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Eduard_Toda_i_G%C3%BCell    




 "Cartell anònim de difusió de l'acte, publicat al web del GEE citat"

----Creiem útil conèixer aquesta obra d'Emili Samper Prunera: De l'anarquisme al folklore, Cels Gomis i Mestre (1841-1915). -- Tarragona : Publicacions URV, 2013.
   Explica que l'any 1987 es va recuperar La bruixa catalana, text inèdit, amb influències europees i de Jules Michelet (La sorcière, 1862).

http://www.publicacionsurv.cat/cataleg/recerca/item/389-de-lanarquisme-al-folklore    

----Cels Gomis va nèixer a Reus. Aquesta ciutat va tenir (i té) una gran importància  a l'època Modernista i al llarg del segle XX. Citem breument aspectes modernistes:

----Reus: història i situació segons l'Ajuntament de Reus.
http://www.reus.cat/la-ciutat/historia-i-situacio  
  
----Assumpta Rosés: El Modernisme a Reus.
http://museureus.readysoft.es/biblioteca/9701.html    

----El Grup modernista de Reus.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Grup_modernista_de_Reus    

...........................................
    El 1915, la Mancomunitat de Catalunya va permetre institucionalitzar  les recerques etnogràfiques i de folklore. Més endavant Joan Amades, el CSIC, l'Institut d'Estudis Catalans, la Generalitat de Catalunya, Assocciacions diverses i les Universitats, han permés mantenir-les vigents amb entusiasme i eficàcia.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Arxiu_d%27Etnografia_i_Folklore_de_Catalunya

   El passat 4 d'octubre el Museu Etnològic de Barcelona, després d'una remodelació, ha tornat a obrir les portes al públic.

http://ajuntament.barcelona.cat/museuetnologic/     

. 

dilluns, 12 d’octubre de 2015

CRI 2i -- Porto Alegre, octubre 2015

Dues Facultats de Biblioteconomia...

1. -- Barcelona, Facultat de Biblioteconomia i documentació. Cent anys després.   
   Aquest any 2015, la Generalitat de Catalunya l'ha declarat Any de les Biblioteques, en record del decret de creació  que la Mancomunitat de Catalunya en va fer fa cent anys, el 1915. Avui, les xarxes patrimonials, institucionals, privades  existents són una realitat per a ús dels ciutadans. Citem diverses informacions publicades amb aquest motiu:

http://bd.ub.edu/noticies/bibliografia-basica-sobre-biblioteques-publiques-una-novetat-en-lany-de-les-biblioteques    
 
http://biblioteques.gencat.cat/web/.content/tematic/article/suport_biblioteques/eines_treball/bibliografies/bibliografies_tematiques/Bibliografies/Biblioteques-publiques-1915-2015-2015.pdf.

   Amb motiu també, de la creació de l'Escola de Bibliotecàries el 1915, l'actual Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona ha presentat diverses exposicions informatives.

http://www.ub.edu/centenaribid/exposicio

-----El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), amb motiu d'aquests centenaris ha programat unes conferències de tipus històric i d'assaig amb el títol de :

La biblioteca. Imaginari i història d'una idea    

http://www.cccb.org/ca/activitats/fitxa/la-biblioteca-imaginari-i-historia-duna-idea/221021    

----- Espero que algun dia, podré acabar de realitzar una aplicació de la potamologia i les conques semàntiques durandianes a la història de la cultura catalana i de les institucions de  cultura i biblioteques catalanes nascudes d'una manera cartesiana a principis del segle XX.

...........................................................................................
  
2. -- Porto Alegre, Facultat de Biblioteconomia i Comunicació. 50 anys després...
   A Porto Alegre, Brasil, el CRI2i junt amb institucions locals, Fabuco/Urfgs han  organitzat un Col·loqui sobre Teoria General de l'Imaginari, 50 anys després: conceptes, nocions, metàfores.
El lloc, la Facultat de Biblioteconomia i Comunicació. -- Han coordinat la trobada :
Ana Taís Martins Portanova Barros (UFRGS, Porto Alegre, RS, Brasil) i Jean-Jacques Wunenburger (Université Jean Moulin, Lyon 3, França). Amb assistència de Corin Braga (Universidade Babes-Bolyai, Cluj-Napoca, Romênia), i d'altres.

http://www.ufrgs.br/cri2i/    
http://www.ufrgs.br/cri2i/?page_id=264    

Faculdade de Biblioteconomia e Comunicação Fabico/Ufrgs - Porto Alegre - RS, Brasil
Andreza S.
Faculdade de Biblioteconomia e Comunicação Fabico/Ufrgs - Porto Alegre - RS, Brasil de Andreza S. 
  
El programa cita Fabico/Ufrgs com a seu i promotora d'aquesta revisió de 50 anys de recerca de l'Imaginari per part dels Centre de Recherche sur l'Imagnaire, fundat el primer, a la Universitat de Grenoble-3 per Gilbert Durand.
http://www.ufrgs.br/ufrgs/noticias/fabico-promove-congresso-internacional-sobre-imaginario     

............................................................................................


Un fet històric, l'acord de Tordesillas (1494) entre la Reina de  Castella i el seu marit (els Reis Catòlics) per una part i el Rei Joan II de Portugal per l'altre, va repartir el continent americà en dues parts. Avui, són dues àrees d'influència importants: la Lusitanitat (Lusofonia) i la Hispanitat.



El Planisferio de Cantino de 1502, muestra el meridiano designado en el Tratado de Tordesillas (WIK.)

-----Gilbert Durand va desenvolupar una atenció especial a Portugal i a la seva cultura. (Al bloc, hem parlat del seu amic Lima da Freitas). El resultat fou uns centres d'investigació universitaris continuats pels seus col·legues francesos, portuguesos i americans, especialment en aquest cas, brasilers.

-----Cada cultura té els seus rituals, símbols i interpretacions. -- A Google, la cerca Gilbert Durand-Pilar remet a Las estructuras antropológicas del Imaginario, que es troben a la xarxa en l'edició de Taurus. De l'edició del Fondo de Cultura Económica, p. 350 citem:

..."El arbol-columna viene a estructurar la totalizacion cósmica ordinaria de los simbolos  vegetales mediante un vector verticalizante. En su verticalidad, el pilar de Sarnath colecciona figuras animales, y los diversos capiteles lotiformes de los pilares hipóstilos sintetizan las diversas fases del desarrollo de la flor: brote, corola desplegada, pétalos ajado. Por lo tanto. el árbol-columna nos invita a una totalización cósmica, pero haciendo recaer el acento en la verticalidad progresiva de la cosmogonía". -- És una cita puntual dins de la complexitat i riquesa de Las estructuras..., i evidentment, caldria consultar el capitol sencer. L'hem reproduïda per la importància que tingué i té aquesta ciutat santa del budisme.

-----Sarnath.
https://es.wikipedia.org/wiki/Sarnath    

------Institucions durandianes :
-----Association des Amis de Gilbert Durand-----AADG---
http://amisgilbertdurand.com/
..................................................................................................

-----A Google, hem trobat aquesta conferència impartida  a l'Ateneo de Madrid, però no l'hem poguda llegir en pdf.
      "Lusitanidad e hispanidad: comunidad y conflicto en el imaginario comunitario iberoamericano de Portugal y España", a cargo de Juan Carlos Jiménez Redondo 

-----El temps històric ha superat els vells contenciosos...La comunicació ha permés la coincidentia oppositorum.

-----Article de Blanca Solares:
Gilbert Durand., Imagen y símbolo o hacia un nuevo espíritu antropológico---


http://www.revistas.unam.mx/index.php/rmspys/article/viewFile/30241/28095