dissabte, 28 de juny del 2014

Association des Amis de Gilbert Durand

Benvolguts, benvolgudes

us recordo que al web de l' Association des Amis de Gilbert  Durand, trobareu informació sobre les activitats d'aquesta Associació i més novetats.

És:

http://amisgilbertdurand.com/

És l'hora també, de fer la renovació de la subscripció anual--aportació de 15 euros,
que trobareu concretada al web.

Lac du Bourget

Le Lac du Bourget vu depuis Brison-Saint-Innocent.

http://fr.wikipedia.org/wiki/Lac_du_Bourget

A Catalunya la Tradició són els Focs de Sant Joan...
Bona revetlla de Sant Pere... amb foc nou com el de sant Joan.......

Foguera

dimarts, 24 de juny del 2014

Cahiers de l' Université Saint Jean de Jérusalem

   En la seva època, aquesta revista fou molt important per la gran qualitat dels seus col·laboradors. Avui, queda com un referent obligat extraordinari. Creiem que és millor donar directament les fonts. Així és que:

"In 1974 Corbin and a group of colleagues including Gilbert Durand and Antoine Faivre, founded the University of St. John of Jerusalem: The International Center for Comparative Spiritual Research. This organization operated until 1988 and published 14 volumes of Proceedings. Corbin's contributions, both opening remarks and essays, are in the first five Proceedings. The 14 volumes are devoted to the succession of topics originally proposed by Corbin. Having completed the original mission, the organization was succeeded by Les Cahiers du Groupe d'Etudes Spirituelles Comparées. Corbin's contributions and the various volumes published by both organizations are listed below".

   Henry Corbin (1903-1978), orientalista i filòsof,  fou un gran amic i col·laborador de Gilbert Durand.

http://www.amiscorbin.com/

http://es.wikipedia.org/wiki/Henry_Corbin

   Es van publicar 14 volums dels "Cahiers de l' Université Saint Jean de Jerusalem". La llista és extreta de:

http://henrycorbinproject.blogspot.com.es/2008/12/cahiers-de-luniversit-saint-jean-de.html    

Sciences Traditionelles et Sciences Profanes. Cahiers de l'Université Saint Jean de Jérusalem 1, 1975. Paris: Berg international, 1975.

Jérusalem, la cité spirituelle: colloque tenu à Cambrai/Vaucelles les 20, 21 et 22 juin 1975
. Cahiers de l'Université Saint Jean de Jérusalem, 2. Paris: Berg international, 1976.

La Foi prophetique et le sacré: colloque tenu à Cambrai/Vaucelles les 25, 26 et 27 juin 1976. Paris: Berg International, 1977.

Les pèlerins de lO̓rient et les vagabonds de lO̓ccident: colloque tenu à Paris les 17, 18 et 19 juin 1977. Paris: Berg International, 1978.

Les Yeux de chair et les yeux de feu: la science et la gnose : colloque tenu à Paris les 2,3 et 4 juin 1978. Cahiers de l'Université Saint Jean de Jérusalem, 5. Paris: Berg international, 1979.

Le Combat pour l'âme du monde: urgence de la sophiologie : colloque tenu à Paris les 15, 16, et 17 juin 1979. Cahiers de l'Université Saint Jean de Jerusalem, 6. Paris: Berg International, 1980.

L'Hermeneutique permanente ou le buisson ardent. Colloque tenu à Paris les 6,7 et 8 juin 1980. Berg International, Paris, 1981, Cahiers de l'Université Saint Jean de Jérusalem, 7. [Textes de Ch. Jambet, A. Abécassis, J.-L. Leuba, P. Demange, H. Mongis, J.-L. Vieillard-Baron, D. Shayegan, L. Ashkenazi, Jean Brun, Gilbert Durand]

Le Désert et la queste: colloque tenu à Paris les 12, 13, 14 juin 1982. Cahiers de l'Université Saint Jean de Jérusalem, 8. Paris: Berg international, 1982.

Apocalypse et sens de l'Histoire. [Actes du] Colloque tenu à Paris les 11,12, 13 juin 1982. Berg International, Paris, 1983, Cahiers de l'Université Saint Jean de Jérusalem, 9. [Textes de J.-L. Vieillard-Baron, A. Abécassis, K. Raine, P. Deghaye, C. Jambet, O. Clément, R.Stauffer, G. Lardreau et J. Brun]

La Chevalerie spirituelle: colloque tenu à Paris les 10, 11 et 12 juin 1983. Cahiers de l'Université Saint Jean de Jérusalem, 10. Paris: Berg International, 1984.

La Contemplation comme action nécessaire: colloque tenu à Paris les 18, 19, 20 mai 1984. Cahiers de l'Université Saint Jean de Jérusalem, 11. Paris: Berg international, 1985.

Face de Dieu et théophanies: colloque tenu à Paris les 10, 11, 12 mai 1985. Cahiers de l'Université Saint Jean de Jérusalem, 12. Paris: Berg international, 1986.

La Matière spirituelle: colloque tenu à Paris les 6, 7, 8 juin 1986. Cahiers de l'Université Saint Jean de Jérusalem, 13. Paris: Berg International, 1987.

Temps et hiérohistoire: colloque tenu à Paris les 22, 23 24 mai 1987. Cahiers de l'Université Saint Jean de Jérusalem, 14. Paris: Berg international, 1988.

Podeu trobar aquesta revista a:

Fons - Bibliothec​a Mystica et Philosophi​ca Alois M. Haas - Universita​t Pompeu Fabra 

Cerca pel títol de la monografia.
 
Andrés Ortiz-Osés parla d'Eranos i els grans savis.
http://blogs.deusto.es/hermes/biografia/entrevista-el-alma-del-mundo

Eranos

dijous, 19 de juny del 2014

El Mite

Las ninfas danzan al compás de la lira de Orfeo
Las ninfas danzan al compás de la lira de Orfeo  

 Hem trobat aquest article classificatori del MITE. N'hi ha molts...

MYTHOS

Mito (citas españolas)

(Recop.) Justo Fernández López
 
http://hispanoteca.eu/Lexikon%20der%20Linguistik/mo/MYTHOS%20-%20Citas%20espa%C3%B1olas%20sobre%20mito.htm    
.........................................
El PAIS
domingo, 4 de abril de 1982
Tribuna:TRIBUNA LIBRE

Gilbert Durand: Mitocrítica, mitoanálisis, mitodología

 
http://elpais.com/diario/1982/04/04/cultura/386719201_850215.html    
..........................................................................

El pensamiento de Gilbert Durand:

los mitemas y la reflexología


..........................................................................

 (Hulton Archive)
MITOLOGIA
 

dimecres, 18 de juny del 2014

El Temps en Gilbert Durand i M. de Cervantes

   Són molts els punts que voldríem tractar. Que caldria tractar d' una manera didàctica i ordenada. També volem no cansar els lectors, procurant que puguin crear espais a la xarxa, inventant situacions que després d'uns tractaments i anàlisis poden ser vàlids. Així és, que avui improvisem i fem una cerca clàssica:

                Gilbert Durand  Cervantes

No ha sortit gens malament, encara que serem breus. L'article triat concilia el Realisme, Humor, Joc, amb la metodologia durandiana, basada en les cares del Temps. Cal tenir present la classificació establerta en Les structures anthropologiques de l' Imaginaire, així com la seva terminologia.

Luis Carlos Salazar Quintana. -- La imaginación subversiva en el Quijote de Cervantes.--  Universidad Autónoma de Ciudad Juárez, México

http://cvc.cervantes.es/literatura/cervantistas/congresos/cg_VII/cg_VII_71.pdf

"...para señalar una de las características de la literatura occidental de la seriedad, sino, en un plano de significación mayor, puede vincularse al atlas simbólico que propone Gilbert Durand y que ha servido de inspiración para el desarrollo de una nueva poética narratológica.8 Y es que para Durand, los regímenes de la imaginación, determinados por los reflejos dominantes postural, digestivo y sexual, suponen ante todo formas de dar respuesta a la angustia que produce el paso del tiempo y la conciencia de la muerte inevitable, lo cual se ve reflejado en el conjunto de imágenes y símbolos que integran las expresiones artísticas; desde luego, la novela en su afán de connotar la imagen del tiempo, no puede ser ajena a esta condición".


   Només hem triat dos articles. N'hi ha de molt especialitzats dins de la metodologia citada, massa densos que deixem per un altre dia. Però donem també, unes boniques il·lustracions.

http://etudesromanes.revues.org/2053

Isabelle Rouane Soupault.

La ville de Barcelone dans Don Quichotte : rite et réalité

 ...   ...   ...

 Don Quijote a Barcelona, amb Roc Guinart.

Don Quijote entra en Barcelona

Don Quijote entra en Barcelona escoltado por los bandoleros de Roque Guinart
Mural anónimo de finales del siglo XVIII
Don Quixote comes to Barcelone welcome by Roque Guinart's freebooters
Anonynous mural painting from the end of 18th century

............................................................................................

DON CHISCIOTTE
di Miguel Cervantes di Saavedra

chisc202.gif (114304 byte)


http://users.ipfw.edu/jehle/cervante/doreimag/2_60.htm    

.............................................................................................
Detalle de los rosales del Parc Cervantes de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona.
La Barcelona de El Principito
 

dimecres, 11 de juny del 2014

Carmen Sylva

   Fa uns dies vaig tenir un petit problema. El vaig resoldre utilitzant un conte de la meva infantesa que recordava. També recordava un article de Gilbert Durand on diu que el mite és un fil conductor. Conte i mite, són relats, són ficció. Però de vegades mouen i solucionen la vida real.

Gilbert Durand. -- De la psychologie des profondeurs à une sociologie profonde.

http://www.revue3emillenaire.com/blog/de-la-psychologie-des-profondeurs-a-une-sociologie-profonde-par-gilbert-durand/    

El conte era Los Gemelos dins de:  Cuentos de una Reina escritos por Carmen Sylva Reina de Rumania, Barcelona, Montaner y Simón, Editores, 1906.
Aquesta Reina, Élisabeth de Romania, va viure una època i uns anys que anirem estudiant, per això, volem citar com a marc referencial una obra de:

Gilbert Durand. -- Introduction à la mythodologie. Mythes et sociétés.

http://elkorg-projects.blogspot.com.es/2005/06/gilbert-durand-introduction-la.html  

   La seva mort el 1916 ens fa pensar que els contes on explica els horrors de la guerra, la desolació del camp de batalla, amb morts i ferits, tot justificat per l'obligació i els valors establerts de lluitar per la Pàtria, fan referència a episodis anteriors a la Guerra europea (1914-1918), que no va veure acabada. No sabem quines guerres va viure, defensant el territori romanès.
   Ens referim al conte La roca de fuego. Hem triat per donar-hi una ullada  la Guerra franco-prussiana,  anterior a una època que ens interessa: la Belle Époque.

http://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_franco-prussiana

http://es.wikipedia.org/wiki/Belle_%C3%89poque

   En la recerca hem trobat Carmen Sylva citada en un article referent al Fin de Siècle, que considerem important per la recepció d'autors citats i especialment per la referència a la femme fatale. És:

Ana Morillos Palacios.-- Mercedes Matamoros y Safo de Lesbos.

http://www.forodeeducacion.com/numero9/017.pdf

També hi trobareu informació sobre Carmen Sylva i és un referent que fou contemporània de:

Sissí--Eli​sabeth Wittelsbac​h

 
..........

   Carmen Sylva fou el pseudònim d' Élisabeth de Wied (1843-1916).

Description de cette image, également commentée ci-après

Élisabeth de Wied,

http://fr.wikipedia.org/wiki/%C3%89lisabeth_de_Wied

Carmen Sylva. Regina Elisabeta a României

"Die dichtende Königin" / "Regina poetă" (Carmen-Sylva-Texte & Bibliografie: Silvia Irina Zimmermann)

http://sylvaregina.wordpress.com/2012/06/02/carmen-sylva-pensees-reine/ 

http://www.carmen-sylva.de/poeta.htm Silvia Irina Zimmermann: "Regina poetă"



...............................................................
Biografies.
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/i/isabel_reina_rumania.htm     
...............
Extret d' Amazon.fr.
Carmen Sylva, reine Elisabeth de Roumanie  (1843-1916) 
  • Gabriel Badea-Päun, Carmen Sylva, reine Elisabeth de Roumanie, Versailles, Via Romana, 2011.                        

Description de l'ouvrage

23 mai 2011
Avec Virgil Gheorghiu et Eugène Ionesco, Élisabeth de Roumanie (en littérature Carmen Sylva, 1843-1916) est pour le lecteur français l une des trois grandes figures de la littérature roumaine contemporaine. Fille des contrées du Rhin chantées et dessinées par Victor Hugo, héritière d un Heine si populaire en France, plongeant par ses ancêtres dans le glorieux Moyen Âge féodal du Saint Empire, Élisabeth de Roumanie plut aux Français par son charme, sa forte personnalité et le royaume lointain et latin sur lequel elle régnait. Son art de la pose, son appel au génie de la forêt, dont elle a habilement revêtu le nom latin, font d elle l inspiratrice de Debussy et de Maeterlinck. Elle fascine Pierre Loti, toujours en quête d exotisme et d émotions esthétiques en Sarah Bernhardt royale des Bouches du Danube, supportant difficilement une couronne trop neuve qui ne lui faisait pas oublier celle plus vénérable de ses aïeux. Épouse d un roi militaire, elle incarne l esprit même de la Belle Époque. Avec talent et vaste érudition Gabriel Badea-Päun, remarquable spécialiste des styles et des portraits de société de David à Warhol, la rend ici proche de nos contemporains. Sa biographie fine et suggestive, abreuvée aux meilleures sources, a obtenu un vif succès en Roumanie. Son dernier ouvrage, "Mécènes et commanditaires. Art et message politique", Noi Media Print, publié en roumain en 2009, lui a valu de la part de S. M. le Roi Michel la Médaille pour la Loyauté.
...........

dimarts, 10 de juny del 2014

Llengües de foc, llengües d' entesa

   Després de la Pasqua florida, ens arriba  la Pasqua granada.
Tot és obra del pas del Temps, de la roda del Temps, dels cicles naturals i còsmics, que regeixen la mare Terra. La Terra és puntual, exacta. Caldria també, que els homes fossin dòcils i s' entenguessin.

Llengües de foc, llengües d' entesa...."Coincidentia oppositorum"

http://www.revistaesfinge.com/breves/cuentame-un-libro/item/1080-mitos-ritos-simbolos-antropologia-de-lo-sagrado-fernando-schwarz    

http://es.wikipedia.org/wiki/Fernando_Schwarz    

..............
   Joan Amades, el gran folklorista català ha estudiat la Pasqua i el pas del Temps.
http://www.festes.org/directori.php?id=124    

PASQUA GRANADA, dita també PENTECOSTA.

Citem alguns articles afins a la història de la cultura catalana i a la metodologia de l'Imaginari,  i,  amb cites a Gilbert Durand, Luis Garagalza i d' altres.

Francisco Ariza, a l' article El simbolismo del folklore en Cataluña, esmenta la Pentecosta dins de l' immens món del folklore català.

http://esenciadelcristianismo.com/5colaboraciones/ariza_folklore.html
...................

Eddier Giraldo Hincapié.-- El Fenómeno místico en la obra poética de San Juan de la Cruz.
http://recursosbiblioteca.utp.edu.co/tesisd/textoyanexos/868309G516.pdf
...............
Clara Alicia Ochoa Vega.-- Apocalipsis : La batalla de Dios.
http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/136267.pdf 

...................

Retaule gòtic de l' Esperit Sant



...........................
La Resurreció de Crist en l' art. Llibre de la Revelació.
http://daubau.it/enciclopedia/Risurrezione    

File:BibleSPaoloFol331vFrontRev.jpg