dimarts, 11 de març de 2014

Imaginari i Cinema


 ALAIN RESNAIS (1922-2014).  
  La mort d’Alain Resnais ha portat molts records als qui estimem el cinema ja que aquesta art va ser un gran factor, una gran eina cívica, estètica i va ocupar i ocupa un lloc important a la vida quotidiana.
   Vam conèixer el seu cinema gràcies als grans capdavanters que el van introduir a Catalunya a les sales d’art i assaig, als cine clubs, a festivals periòdics i a la premsa quotidiana.
http://www.museoreinasofia.es/sites/default/files/salas/informacion/sala_429_esp.pdf

Un llibre: Alain Resnais : viatge al centre d’un demiürg / Núria Bou, Xavier Pérez ...[et al]. – Barcelona : Paidós ; Sitges : Festival Internacional de Cinema de Catalunya, 1998. – 253 p. 
 
MIQUEL PORTER MOIX (1930-2004).
   Un gran estudiós que cal recordar aquest any  és  Miquel Porter Moix, en el desè aniversari del seu traspàs. Va destacar en molts camps artístics : introductor de la “Nova cançó”, activitats en els Cine-clubs, cinema infantil, etc. Va realitzar una gran tasca popular i especialment acadèmica, com a professor de Cinematografia de la Universitat de Barcelona.

   El 1959 es va fundar a Barcelona la “Semana internacional del cine en color”, que va permetre conèixer obres clàssiques i molt importants, especialment les que  la censura impedia veure. També són de l’època els Festivals de cinema de Sitges.

JOAN LORENTE COSTA (1943-1990).
Del 1987 al 1990 s’ inicià el “Festival de Cine de Barcelona”, amb la participació de Joan Lorente-Costa que aportà estudis, treballs i activitats renovadores, amb d’ altres professors. Per exemple van intentar fer conèixer el cinema a l’ escola: 
El cinema a l’ escola : elements per a una didàctica / Joaquim Romaguera, Esteve Riambau, Joan Lorente Costa : i la col·laboració d’ Anna Solà. – Vic : Eumo, 1986. – 157 p.

   A més de la tasca docent i didàctica, va col·laborar amb el G.R.I.M. (Grup de Recerca de l’Imaginari i Mitocrítica) de la Universitat de Barcelona, dirigit pel professor Alain Verjat, especialment el 1985 amb motiu de la vinguda a Barcelona de Gilbert Durand per assistir al “Congrés Internacional sobre Els Valors heurístics de la figura mítica d’ Hermes”. Va presentar la comunicació:

“Présentation et commentaire du film “Notorious”. Hermès au cinema: Notorious d’ Alfred Hitchcock mythocritiqué”, P. 283-291.

 publicada a les actes d’ aquest congrés, ja citat, que es pot trobar a biblioteques.

   El 1986 va assistir a la Universitat de Grenoble-3 a la reunió amb motiu del 20è aniversari de la fundació del “Centre de Recherche sur l’ Imaginaire” d’aquesta Universitat, junt amb membres del GRIM. 

   Un dels primers llibres que ens va passar va ser:

François Pelletier.—Imaginaire du cinématographe.—Paris : Méridiens Klincksieck, 1983. – 235 p.

   El camí dels coneixements, en tots els camps,  ha evolucionat molt. Però hem volgut recordar la nostra segona etapa personal i reciclatge en l’ imaginari i el cinema. 

   Avui, els estudis de cinema formen part de l’ ensenyament a moltes universitats, amb els coneixements i tècniques més avançades. La bibliografia de l’ Imaginari del cinema és immensa. Però la xarxa social ens pot ajudar molt.

 
De l’ equip de la Universitat Pompeu Fabra hem seleccionat dos articles.
---VAGABUNDEOS INICIÁTICOS: LA PULSIÓN NÓMADA EN EL CINE EUROPEO de Ivan Pintor Iranzo
---Informació sobre la professora Núria Bou. “Cinema. Colectivo de investigación Estética de los Medios Audiovisuales”. Va conèixer Joan Lorente-Costa i és autora d’estudis sobre ell.-- Alain Verjat ha prologat un dels seus llibres sobre cine americà.

GILBERT DURAND (1921-2012).
---Proposem la lectura d’aquest article de Georges Bertin sobre Gilbert Durand i d`altres que inclou un ampli apartat de referències bibliogràfiques. Molt  útil perquè esmenta les seves obres bàsiques sobre la imatge i les belles arts.
Durand Gilbert, L'Imagination Symbolique, Paris, PUF, 1968, rééd PUF, 1984.




Durand Gilbert, Science de l'Homme et Tradition, Paris, Berg, 1979.
Durand Gilbert, L'âme tigrée, les pluriels de psyché, Denoël, 1981.
Durand Gilbert, Beaux Arts et Archétypes, Paris, PUF, 1989.
Durand Gilbert Les Structures Anthropologiques de l'Imaginaire, Paris, Dunod, 1992, 11ème édition.
Durand Gilbert. Champs de l'Imaginaire, Ellug, 1996.
Durand Gilbert, L'Imaginaire, science et philosophie de l'image, Paris, Hatier, 1994.
Durand Gilbert, Introduction à la mythodologie, Paris, Albin Michel, 1996.

................................................................................................................................................

---Fructuós Gelabert (1874-1955), pioner del cinema català i peninsular.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fructu%C3%B3s_Gelabert_i_Badiella
 
 


 
 

diumenge, 2 de març de 2014

Frédéric Mistral (1830-1914)


   Aquest mes es recordarà la gran figura de Frédéric Mistral. Les seves relacions amb Catalunya han estat molt estudiades. És un gran riu que nodreix les cultures de l’època i que  cal recordar a l’ estudiar el Segle XIX fins avui. Frédéric Mistral és un escriptor imprescindible per a l’ estudi de la cultura catalana.

   Intentem aquí en primer lloc, destacar els actes que es fan a França i a Catalunya. En segon lloc,  donar algunes adreces útils per a l’ estudi d’Occitània.

   Després,  el fil conductor de la recerca durandiana a la xarxa ens porta a trobar un estudi que  relaciona el gran poeta Jacint Verdaguer (1845-1902) amb Frédéric Mistral, estudiats amb coneixement de les metodologies de la imatge de Gaston Bachelard, Gilbert Durand i d’ altres.

   En quart lloc, coneixedors  que Gilbert Durand, acadèmic, antropòleg de camp, humanista, culte i pluridisciplinari va prologar llibres del gran folklorista Paul  Sebillot, hem cercat alguns enllaços relatius a folklore i tradició a França  per si poden ser útils. Aquest aportació demostra la importància i respecte  que GD donava a la cultura popular, Tradició i folklore, un dels pous per entendre l'inconscient col·lectiu.  

FRÉDÉRIC  MISTRAL. (1830-1914).
http://ca.wikipedia.org/wiki/Frederic_Mistral

http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0042917.xml#.UxPOAq2DM5s

http://cercle-catala-marsella.flog.cat/conegueu.php

Felibritge

http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0108457.xml#.UxPQvK2DM5s


Extret de: Centre d'Agermanament Occitano-Català.

2014, any Mistral





Aquest any 2014 és el centenari de la mort de Frederic Mistral (Malhana, 8 de setembre de 1830 – 25 març de 1914), Premi Nobel de Literatura l’any 1904, un dels escriptors més importants en llengua occitana i fundador del Felibritge. 


Per homenatjar el poeta, el Felibritge ha tingut la iniciativa de recollir i difondre totes les activitats organitzades per entitats diverses que al llarg de l’any celebraran aquest aniversari.  


El dia 25 de març, data exacta de la seva mort, és el dia escollit per a que a tot arreu on figuri el nom de Mistral -un carrer, escola, monument, placa…- de qualsevol lloc del món, es faci de manera simultània una ofrena de flors com homenatge. 


El CAOC, juntament amb la Generalitat de Catalunya, hem previst commemorar el centenari amb diverses activitats repartides per tot l’any 2014 i obertes a tothom: conferències, concursos, viatges, recitals…, allò que pretenem és fer conèixer la figura de Mistral, únic Premi Nobel en una llengua minoritzada i encara molt desconegut entre nosaltres.


Entre els actes que hem programat destaca la vinguda del Felibritge a Catalunya els dies 28 i 29 de març, concretament de la Mantenença Felibrenca del Llenguadoc-Rosselló acompanyada de les màximes autoritats del Felibritge. El divendres 28 de març faran una ofrena al bust de Mistral a Montjuïc, on recitaran versos i  cantaran l’himne del Felibritge, més tard seran rebuts a la Generalitat de Catalunya, a l’Ajuntament de Barcelona i a la Universitat de Barcelona. El dissabte 29 de març  aniran a Vilanova i la Geltrú on seran rebuts per les autoritats municipals i visitaran el museu Víctor Balaguer.

Web Mistral del Felibritge.

Web Mistral de la Generalitat de Catalunya.

Programa d’actes de la vinguda del Felibritge a Catalunya.

.......................................................................................................................................
Extret del Programa:
Centenari de la mort de Frederic Mistral (1830 –1914)

28 i 29 de març de 2014: actes de vinguda del Felibritge a CatalunyaL’any 2014 es commemora el centenari de la mort de Frederic Mistral (Malhana, 8 de setembre de 1830 – 25 març de 1914), premi Nobel de literatura l’any 1904, un dels escriptors més importants en llengua occitana i fundador del Felibritge.
El Felibritge és un moviment que té com a objectius protegir i promoure la llengua i la cultura occitanes. Es va fundar el 21 de maig de 1854 a Fontsegunho (Provença) i Mistral va ser el seu primer president o capolier.
El Cercle d’Agermanament Occitano-Català, entitat que té com a objectiu posar de manifest els estrets lligams que han existit sempre entre Occitània i els Països Catalans, volem celebrar aquesta efemèride de la manera més rellevant possible.
Entre les activitats que organitzarem durant tot l’any des del CAOC, destaca la participació de la Mantenença Felibrenca del Llenguadoc i Rosselló, una de les seccions del Felibritge que viatjarà a Catalunya per homenatjar Mistral els dies 28 i 29 de març del 2014.

.......................................................................................................................................
ENLLAÇOS
Centre d’Agermanament Occitano-Català. CAOC.
..........................

Web Mistral del Felibritge.

http://www.mistral2014.org/


..........................

Web Mistral. -França

http://www.mistral2014.org/
 
..........................
Centenari de la mort de Frederic Mistral (1830-1914). Programa.

Programa d’actes de la vinguda del Felibritge a Catalunya.
http://caoc.cat/wp-content/ uploads/2014/02 / programaMistral_vinguda_ felibres.pdf

....................................



RECERQUES.

Xavier Ravier.  Université de Toulouse II -Le Mirail.

Lieux, images, événements dans l´écriture poètique : Jacint Verdaguer.— Estudis Romànics , Barcelona : Institut d’Estudis Catalans,  Vol. 34 (2012), p. 289-309. –

(L’autor parteix de les recerques de Gaston Bachelard, Gilbert Durand, Jean Burgos i d’ altres per estudiar aspectes de l’ obra de Mn. Jacint Verdaguer relacionades amb Frédéric Mistral (especialmente a l’ Atlàntida i a Canigó).. Els textos utilitzats de Jacint Verdaguer són a cura de Pere Farrés i Arderiu, Narcís Garolera i Llorenç  Soldevila).

 
Sobre Jacint Verdaguer:
..............................
Una altra cita  sobre  Frédéric Mistral, d’un autor que coneix Gilbert Durand:
“La sorcière”.
 Sobre Fréderic MISTRAL  i  Paul SEBILLOT  relacionats pel tema folklòric.


"La science du langage en France de 1870 à 1885 : du marché civil au marché étatique" / G.  Bergounioux, IN:


http://fr.wikipedia.org/wiki/Drac_(d%C3%A9mon)
...........................

Sobre  Paul SEBILLOT. (1843-1918). Etnòleg i folklorista.


...........................
Sobre Gilbert DURAND.
Gilbert DURAND, volent revaloritzar la seva obra,  va  prologar  Paul Sébillot  en ser reeditada Le Folklore en France , 1ère Édition 1904-1906, per Imago, Paris,  8 volumes, 1982-1986. –

 (Vol. 1: Le ciel, la nuit et les esprits de l'air ; Vol. 2: La terre et le monde souterrain ; Vol. 3: La Mer ; Vol. 4: Les eaux douces ; Vol. 5: La faune ; Vol. 6: La flore ; Vol. 7: Les monuments ; Vol. 8: Le peuple et l'histoire).
En citem un dels dos que coneixem.
Gilbert Durand.—“Préface”.—IN : Sebillot, Paul.—Le ciel, la nuit et les esprits de l’ air.—Paris : Imago, 1982.—P. 9-13. – (Le folklore de France ; 1)
.......................
CULTURA POPULAR. Folklore.
“ART POPULAIRE”. Encyclopédie Larousse. IN:

La Coupo Santo
La Coupo Santo


Partitures dels anys trenta
.......................

Sobre Frédéric Mistral i Alexandre de Riquer (1856-1920). 


("Escalibur", Capítol VIII de "Poema del Bosc", Reedició, 2014).


http://ca.wikipedia.org/wiki/Alexandre_de_Riquer_i_Ynglada
 

Au poète Alexandre de Riquer

Tous mes remerciements pour le plaisir que j’ai eu à

lire les XVIII chants du Poema del Bosch, cette épopée de

la forêt, où les arbres sont des héros, où les feuilles bruissantes

murmurent les légendes sylvestres, où la langue catalane

devient la voix superbe de la mystérieuse et divine

nature. Je vous félicite pour la splendeur de vos descriptions

qui rappellent l’horreur sacrée des végétations antiques

et des bois où dort la Belle du conte populaire.

Je vous serre la main confraternellement.  

F. Mistral

Maillane (Provence), 3 abril 1910  

[Dedicatòria de l’edició primera i única de Poema del Bosch, 1910]