dilluns, 25 d’agost de 2014

Gilbert Durand, apunts-1

   Avui farem un apunt d' agost. Breu, però essencial.
   Tothom sap que la xarxa social, especialment Wikipèdia es va enriquint i procura una renovació constant. Avui hem trobat que amb data del 20 d' agost 2014, s'havia actualitzat l'article sobre Gilbert Durand. Creiem que està molt ben treballat, amb bons enllaços i recomanem llegir-lo amb atenció.

http://fr.wikipedia.org/wiki/Gilbert_Durand     

Cal anar obrint tots els enllaços que són molts i molt densos. Encara ens falten molts noms per citar en aquestes pàgines, un és el professor Jean-Jacques Wunenburger, avui president de l' Association des Amis de Gilbert Durand, constituïda després de la mort d'aquest darrer. Als enllaços d' aquest blog, també trobareu la segona etapa del Bulletin de liaison des Centres de recherche sur l' Imaginaire (ara electrònic). El director és el professor Corin Braga de Cluj, Romania. La primera etapa, en suport paper i també recuperada electrònicament, va ser possible gràcies al seu fundador, Jean Jacques Wunenburger de l' Association pour la recherche de l' Image, de Dijon. També hi va col·laborar el Centre Gaston Bachelard. En tornarem a parlar més extensament. Gilbert Durand, formava part del Comité científic d'aquest  Butlletí.

AAGD, Chambéry.
Escudo de Chambéry Chambèri

http://amisgilbertdurand.com/

El professor Alain Verjat de la Universitat de Barcelona forma part del Comité científic d'aquesta Associació d' Amics de Gilbert Durand, per haver estat delegat del C.R.I. de Grenoble-3 a Espanya, des del 1978 fins a la mort de Gilbert Durand el 2012.
 

Bulletins....
Primera etapa, Escudo de Dijon  DIJON
  • Bulletin de liaison des CRI-1 (1993-) Acumulatiu



  • Segona etapa, Escudo de Cluj-Napoca
  • Bulletin de liaison des CRI-Cluj


  • Números monogràfics de la primera etapa.
  • Bulletin de liaison des CRI-Dijon-1(1993)
  • Bulletin de liaison des CRI-Dijon-2(1994)


  • divendres, 15 d’agost de 2014

    La Vierge Marie et l'âme du monde

    ...Mare de Déu d' agost...
    ...apunts i materials diversos ...

    FESTES als Països Catalans

    Misteri d' Elx
    http://ca.wikipedia.org/wiki/Misteri_d'Elx


    Mare de Déu Adormida.
    http://www.festes.org/articles.php?id=882    
     
    .................................................................


    ....................
       ...en el punt culminant de l' estiu...

    "La Vierge Marie et l' âme du monde" /
    Gilbert Durand
    in, Cahiers de l' Universite´ Saint Jean de Jerusalem, nº 6 (1980) p. 135-167.
    .........................................cita...
       "L'âme du monde est bien représentée par la Vierge Marie du christianisme, comme le montre la cohérence des quatre philosophèmes qui définissent chez les penseurs de l'antiquité l'âme du monde (la substance visionnaire, la dualitude constitutive, la totalité ordonnée, la révélatrice universelle) avec les épiphanies mariales les plus fréquentes. Elle articule le monde de la cour céleste et celui de la chute du péché| elle remplit la fonction médiatrice. Assimilation de la Vierge-Mère au buisson qui brûle sans se consumer| thème connexe de la Vierge "maîtresse de la Nature" et canon de la Beauté. La Vierge s'annexe la perfection circulaire de l'âme du monde. Enfin la Vierge noire a les traits de la Materia prima. "

    ...............................................
    Un clàssic citat per Gilbert Durand.
    J. Moreau. -- L'Âme du Monde de Platon aux Stoïciens.
    Paris : Les Belles-Lettres, 1939.
    Ressenya de J. Weber-Pignet.
    Revue des Études Grecques, 1941, Vol.54- No 54-256-258,
    p. 280-282.

    ...............................................
    Anima mundi a la wik.

    http://es.wikipedia.org/wiki/Anima_mundi
    ...............................................

    Encyclopae​dia Universali​s

    es pot consultar âme i termes afins.
    .............................................
    Alma del mundo
    José Ferrater Mora · Diccionario de filosofía [sexta edición]
    Madrid : Alianza Editorial, 1979. --  tom. I, p. 113-114.
           
           http://www.filosofia.org/enc/fer/almamun.htm
    ............................................

    Temes i termes  relacionats.
    Axis mundi

    ...Axis mundi, en mitologia, designa el centre del món, és un lloc sagrat i simbòlic, ...un element exerceix de connexió entre la terra i el cel...

    ...la Simbologia és un tot : utilitza  símbols diversos que es relacionen... 
    .................................................
    cerca a Google: axis mundi gilbert durand
    dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3074464.pdf


    Joaquina Lanzuela Hernández. – La imaginación simbólica del agua : el diálogo permanente entre el hombre y el cosmos. --  Stvdivm. Revista de Humanidades, 15 (2009), 199-223.

    “...y siendo como es, la fuente símbolo del centro del mundo, que posibilita  la comunicación entre los diversos planos de la verticalidad, no es de extrañar que ésta se convierta en un centro ritual en el que la imaginación soñadora proyecte el sentir cristiano de los hombres y transforme en patena en otras ocasiones, en Virgen del Pilar, centro y eje vital de la cristiandad donde con gran devoción se depositan las plegarias que se elevan al cielo –la misma fuente de Cella...”


     

    dijous, 14 d’agost de 2014

    Kenneth Clark (1903-1983)


       Dissabte passat, Mariàngela Cerdà Surroca em va dir que La Vanguardia del dia parlava d' una exposició a Londres, sobre el crític d' art Kenneth Clark. Aquesta gran especialista dels prerafaelites el coneixia bé per haver-lo llegit i treballat a la seva tesi doctoral, que posteriorment va publicar:
    Els Pre-rafaelites a Catalunya : una literatura i uns símbols / per Maria Àngela Cerdà i Surroca ; pròleg de Doireann MacDermott
                                      Barcelona : Curial, 1981.-- 475 p. -- (Biblioteca de cultura catalana ; 50)

       Tot parlant em remarcava la vinculació i admiració de K. Clark amb William Morris, encara que ella, a la seva tesi, va utilitzar "Ruskin Today", on K. Clark resumeix l' obra amplíssima de J. Ruskin.
    (També em va dir que Gaston Bachelard, citat el dia anterior,  parlava de Ruskin a "La Terre et les rêveries du repos").

       Hem trobat aquests materials que ens han ajudat a situar la figura d' aquest crític.
      



    Clark, Kenneth (1962). The Gothic Revival (3rd ed.). --
     New York: Holt, Rinehart & Winston




    Lichfield Cathedral

    http://en.wikipedia.org/wiki/Victorian_restoration    

    ..............

    Una amistat m'ha ofert aquesta reflexió sobre el link anterior:

    "Victorian Restoration" es refereix a la restauració de monuments i edificis antics, durant l'època victoriana,  però  els prerafaelites volien evitar el disbarat que  els  modernitzessin. I d'aquí, també, l'important "Gothic Revival", que igualment afectà la Catalunya modernista, del qual parlo a la miscel.lània dedicada a Joaquim Molas, i que també motivà les meves visites a algunes de les  grans catedrals gòtiques,  en les quals Ruskin s'inspirà.

    L'"Oxford Movement" es produeix en aquesta època i afecta d'alguna manera Christina Rossetti;  es tracta de reformar l'església anglo-catòlica segons els postulats de l'església catòlica romana.-  Per exemple, no sé si havies llegit "Fabiola o l'església de les catacombes", del cardenal N. Wiseman, una
    novel.la històrica que propugnava l'Oxford Movement i que esdevingué molt popular a la nostra adolescència.

    .............

    EXPOSICIONS i ARTICLES

    TATE BRITAIN. Londres.
    http://www.lavanguardia.com/cultura/20140519/54407077275/la-tate-dedica-una-muestra-a-kenneth-clark-que-acerco-el-arte-al-publico.html



    Un article objectiu i magnífic, anterior al del dia 9 d' agost 2014 de La Vanguardia citat:
    Luis Racionero.

    Kenneth Clark en Saltwood, -- ABC, (9 dic. 1994).
    http://hemeroteca.abc.es/cgi-bin/pagina.pdf?fn=exec;command=stamp;path=H:%5Ccran%5Cdata%5Cprensa_pages%5CMadrid%5CABC%5C1994%5C199412%5C19941209%5C94D09-003.xml;id=0001958568


    ...............................................................

    Gilbert Durand ha treballat l' Imaginari de l' art a:

    Beaux-arts et archetypes : la religion de l'art.--
    Paris : Presses Universitaires de France, 1989. -- 287 p.



    http://www.amazon.com/Beaux-arts-archetypes-religion-French-Edition/dp/2130421741

    ..................
       Citem una aplicació de Mª. Isabel Pijoan i Picas :

    Letizia, en clarobscur espriuà, -- Barcelona :  PAM, 1992. -- p. 181-ss.
    Miscel·lània Jordi Carbonell-4.-- (Estudis de llengua i literatura catalanes; 25)
    http://books.google.es/books?id=jz7YmoZNmBEC&pg=PA181&lpg=PA181&dq=pijoan+espriu+letizia+gilbert+durand&source=bl&ots=gbpooRmxDx&sig=PNLYEEZzNtSC3ccIeSdJpSI0E4o&hl=ca&sa=X&ei=eoXsU6erNYXT0QW5iIDADg&ved=0CCEQ6AEwAA#v=onepage&q=pijoan%20espriu%20letizia%20gilbert%20durand&f=false
     
     

    diumenge, 10 d’agost de 2014

    Albert Ribas Massana i el buit

       Diuen que un llibre és un vell amic. Avui, a la prestatgeria he retrobat el llibre d' un amic de fa molt de temps. Albert Ribas té un bon lloc dins de les iniciatives i riquesa cultural aportades per els universitaris dispersos. Va fer la seva tesi doctoral sobre el buit, aleshores un tema innovador, poc tractat i assessorat per erudits com Raimon Panikkar. Aquest presidia la lectura de la seva tesi doctoral. Recordo que amb un dels gests solemnes que el caracteritzaven, va invitar al públic assistent al diàleg, explicitant "que podien intervenir en qualsevol llengua".
       Albert Ribas va gaudir del seu mestratge especialment a Tavertet.
       Després de la lectura de la tesi el 1994, l'editorial Destino, el 1997 va publicar la primera edició de la "Biografía del vacio: su historia filosófica y científica desde la Antigüedad a la Edad Moderna ". Posteriorment Albert Ribas ha anat ampliant el camp filosòfic amb articles i també s' ha dedicat al conreu editorial.
      
    http://www.editorialsunya.com/portac.html   


    Diu Albert Ribas:
    "A la filosofia taoista el fonament o origen és el Dao (o Tao), i sembla que pogués ser l'equivalent de l'"Ésser" de la filosofia grega. Però justament, la diferència entre el Dao i l'Ésser és que el Dao es concep en termes de buit, mentre l'Ésser es concep en termes de plenitud"

    Sobre la seva tesi doctoral:

    http://www.worldcat.org/title/biografia-del-vacio/oclc/431935063    

    http://www.soriaymas.com/ver.asp?tipo=articulo&id=2022

    https://www.zotero.org/groups/biblioteca_hispnica_leibniz/items/8IAQ635M?fullsite=0        

    ......................................................................

    Volem destacar uns articles sobre Gaston Bachelard, mestre de Gilbert Durand:

    http://es.wikipedia.org/wiki/Gaston_Bachelard    

    Tesi d' Antonio M. González Rodríguez.
    Dinamismo imaginativo en el pensamiento filosófico de Gaston Bachelard.
    Universitat de Barcelona, Facultat de Filosofia. 1992.

    ....................................................................
    Articles d' Albert Ribas sobre Gaston Bachelard.
     
    http://eresdelosquepiensan.org/Bachelard/
          

    Bachelard: del cientifismo a la imaginación de la materia. -- IN: La Simbología: grandes figuras de la Ciencia de los Símbolos / Jaime D. Parra, coord. -- Barcelona: Montesinos, 2001. -- P. 121-129. -- (Biblioteca de divulgación temática ; 71). -- (Amb una extensa bibliografia).
    ...............................................................

       Tinc molts bons records d' Albert Ribas: el vaig conèixer fa temps, a la Universitat de Barcelona, als cursos del Dr. Alain Verjat. Recordo comentaris elogiosos del desaparegut psicòleg i professor, Josep Lluís Camino que també hi assistia, content dels diàlegs i converses que havia tingut amb ell. 
       Aquesta petita obra mestre de La Simbología, inclou també un estudi sobre Gilbert Durand, a càrrec d' Isabel Gracia
    ...............................................................

    Gilbert Durand. -- Ciencia del hombre y tradición. 

    http://es.scribd.com/doc/112654342/Ciencia-del-hombre-y-tradicion-Gilbert-Durand

    .....................................................................
    ARTICLES.

    http://es.scribd.com/doc/51641736/Articulos-Gilbert-Durand

     ....................................................................

    Gilbert Durand
    La crisis espiritual en Occidente: las conferencias de Eranos ;
    edición y traducción del francés por Alain Verjat. -- Madrid :
    Siruela, 2011. -- 406 p. --  (El Árbol del Paraíso ; 72).

    http://www.siruela.com/archivos/fragmentos/CrisisEspiritualfr.pdf


    El buit :

    http://es.wikipedia.org/wiki/Vac%C3%ADo

     

    dilluns, 4 d’agost de 2014

    Rafael Patxot, web de juliol 2014

       Avui ens ha arribat el web definitiu en homenatge a Rafael Patxot. Ja n' havíem parlat el passat 5 de febrer i el 22 de gener de 2014.

    http://universpatxot.diba.cat/

      Un dels responsables, Jordi Soler Insa, escriu en la nota per difondre l' Univers Patxot:

     ...la web "Univers Patxot", que és un dels objectius que ens haviem assenyalat dins de la commemoració del 50è aniversari de la mort de Rafael Patxot. La web vol ser un compendi de la biografia i l'obra de Rafael Patxot, amb imatges, vídeos, documentació i enllaços amb altres portals web o blogs i, si bé la producció ha estat assumida per la Diputació de Barcelona, els continguts són el resultat de l'aportació de diverses institucions i persones, a qui cal agrair la seva dedicació. És encara un producte en el que estem treballant, per tal d'incorporar les seves observacions i completar els continguts, singularment d'alguns apartats. De fet és un instrument viu que esperem es vagi enriquint amb noves aportacions...

    Dins dels actes realitzats, hi podeu veure el celebrat a la Biblioteca de Catalunya a càrrec d' Oriol Pi de Cabanyes, Quim Torra i Sergi Gascón. També els  del Pare Josep Massot en diverses institucions.

    diumenge, 3 d’agost de 2014

    Sícilia


       Dins dels nostres viatges virtuals, una altra illa veïna de Sardenya, és Sicília. Una illa fabulosa, cruïlla de viatgers, conquestes i cultures diverses. Hi conviuen els mites i tradicions antigues i els records d'una Edat Mitjana escenari de les lluites europees.

    1.--- MITES I TRADICIONS

       Aconsellem la lectura directa a google d' aquest llibre trobat gràcies a la cerca de Sicília i Gilbert Durand.

    Tejer y vestir: de la antigüedad al Islam

    Portada
    Manuela Marín
    Editorial CSIC - CSIC Press, 2001 - 500 páginas
     
       Adelantem que parteix d' una obra de 1910 en alemany, que localitza un mite a Sicília, per tractar després el tema segons Les Structures anthropologiques de l' imaginaire (un pou d' informació)  i d' altres:
     
    El Manto de los mundos y el entoldado celeste de Robert Eisler (1910)... 

    ."..En Sicília, donde en la antigüedad existió además un arraigado culto a otra tejedora mítica, la muchacha Perséfone o Koré, que fue raptada a los infiernos por Plutón cuando tejía un manto, sería fácil acudir a una pervivencia del motivo  clásico...
    ...i...
    ...Desde una lectura antropológica más moderna, Gilbert Durand asocia a las diosas selénicas con el hilar y el tejer..." 

    ....................................................................................
    Sobre Robert Eisler,

    http://es.wikipedia.org/wiki/Robert_Eisler
    Sobre mites:
    Juan José Prat Ferrer.  -- La transmisión de los mitos en la cultura occidental.
    http://www.academia.edu/359014/La_transmision_de_los_mitos_en_la_tradicion_occidental
       
    .........................................................................................
    2.-- La HISTÒRIA.

       La capital de Sicília, és Palermo.
     

    Les cròniques i la historiografia recorden l' episodi històric del 1282 a Sicília, conegut com les Vespres sicilianes.
    http://es.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADsperas_sicilianas

    http://es.wikipedia.org/wiki/Desaf%C3%ADo_de_Burdeos

    ....................................................................
    Un article a : Historia. National -Geographic. Director José Enrique Ruiz-Domènec. --
    Número 96 DICIEMBRE 2011. --  Hechos Históricos. Vísperas Sicilianas, la rebelión contra Francia
    • En 1282 estalló en Palermo una sangrienta revuelta popular contra el dominio francés en Sicilia. La rebelión se extendió rápidamente y llevó al nombramiento de Pedro III de Aragón como nuevo rey de la isla en lugar de Carlos de Anjou
    ..................................................................

    Posteriorment el conflicte  es va resoldre amb l'episodi conegut com El desafiament de Bordeus, relatat pel cronista medieval català, Bernat Desclot. Publicat també  el 1935 i edicions en còmics actuals.

    Sobre Bernat Desclot

     
    http://www.editorialbarcino.cat/index.php/el-desafiament-de-bordeus.html

    http://www.ultimacomic.es/trilogia-medieval-fa-mil-ans-el-desafiament-de-burdeos-hug-roger-iii-isbn-9788493327194.htm

    .........................................................................
    Sicília.

    http://es.wikipedia.org/wiki/Sicilia
     
     
     

    1860. Giuseppe Garibaldi. La expedición de los Mil