dilluns, 25 de maig de 2015

Fils per teixir --- 150525 ---Temps i llengües

   Aquesta pàgina podria enllaçar amb la del dia 25 d'abril de 2014, on es parlava d'aspectes de la Ciència segons la opinió de Gilbert Durand.
  
   Citem un article on també es dóna una visió sintética del pensament durandià. És:

Ivan Pintor Iranzo. -- A propósito de lo Imaginario.

   Partint de C.G. Jung, G. Bachelard i d'altres, enuncia les seves propostes sobre els règims de les imatges. davant del temps devorador que angoixa l'home en la seva obra magistral Las estructuras antropológicas de lo imaginario, (reed. FCE., 2005).

El títol d'un capítol. és Les visages du temps...

http://www.iua.upf.es/formats/formats3/pin1_e.htm
    
.............Altre:
Marta Herrero Gil. -- Introducción a las teorias del Imaginario. Entre la ciencia y la mistica.

http://revistas.ucm.es/index.php/ILUR/article/viewFile/ILUR0808440241A/25759
............
   L'estudi antropològic de les imatges porta a trobar concrecions i camins que esdevenen mètodes com la mitocrítica (literatura), la mitoanàlisi (art), la mitodologia (conques semàntiques). La Ciència de l' Home es basa en una recerca pluridisciplinària. Partint d'un referent de la Tradició com l'alquímia, Gilbert Durand i els seus equips arriben a enunciar recerques de física quàntica.

Llengües de maig, llengües de foc, llengües de saviesa...

   La interdisciplinarietat s'usa constantment en la recerca. Així, en el camp filològic i lingüístic, la gestió acadèmica permet resultats molt positius. Dins del marc de la Romania, o sigui territoris d'Europa on el llatí va permetre l'aparició de llengües  que han esdevingut autòctones i nacionals, agrupades sota el nom de Filologia Romànica, les universitats i professors han trobat en el temps, una font i riquesa inesgotable de materials de recerca. Són els refranys metereològics, la paremiologia, la cultura popular, i un exemple de treball de recerca en equip n'és el segon col·loqui celebrat fa pocs dies a la Universitat de Barcelona, "Mirades de la Ciència sobre el Temps", sota la direcció del professor José Enrique Gargallo de la Facultat de Filologia.

http://stel.ub.edu/paremio-rom/es/p%C3%A1ginas/ii-col%C2%B7loqui-mirades-de-la-ci%C3%A8ncia-sobre-el-temps-el-cicle-de-lany

Un del professors participans va ser Ramon Pascual, autor de treballs sobre els Calendaris, aquest objecte útil que forma part de la vida quotidiana i de la cultura popular.

Ramon Pascual. -- La medida del tiempo.
http://www.sinewton.org/numeros/numeros/41/Articulo06.pdf

Darrerament, un programa de  TV2, una televisió que emet programes culturals molt interessants per a difondre temes científics li ha fet una entrevista.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-entrevista-ramon-pascual/3137674/

................
Un calendari popular a Catalunya és el Calendari del pagés.

"Aquest almanac, que s'ha editat ininterrompudament des del 1861, és un compendi d'informació agrícola, prediccions meteorològiques, fires i mercats i saviesa popular" (Vilaweb).

http://www.naciodigital.cat/lleida/generapdf.php?id=10874





Publicat i digitalitzat per: L'Institut agrícola
...............
Periòdicament es celebren congressos de Filologia i Lingüística Romànica. L'any 1953 va tenir lloc a Barcelona el VIIè Congrés Internacional de Lingüística Romànica, amb una gran assistència de professors d'arreu del món. Hem trobat a la xarxa, el discurs i crònica del gran filòleg

Antoni M. Badia MargaritPor la romanística y por la lengua catalana. 

http://portal.uned.es/pls/portal/docs/PAGE/UNED_MAIN/LAUNIVERSIDAD/VICERRECTORADOS/GABINETERECTOR/DIADELAUNED/HONORIS/BADIA/BADIA%20DISCURSO.PDF

Antoni M. Badia Margarit, deixeble de Ramón Menéndez Pidal, i vinculat amb universitats europees i americanes, va introduir i aplicar els nous mètodes de la recerca  lingüística a la llengua catalana i castellana. Principalment, la Sociolingúística junt amb Francesc Vallverdú i el Grup català de Sociolingüística.

http://www.escriptors.cat/autors/badiamargarita/pagina.php?id_sec=4444     

D'altres romanistes catalans, ja desapareguts,  que cal citar breument foren: Mn. Antoni Griera (UB-IEC-Institut de Cultura Romànica), Ramon Aramon i Serra (Institut d'Estudis Catalans), Joan Coromines (Universitats americanes), Francesc de Borja Moll (Illes Balears), Manuel Sanchis Guarner (País Valencià), Josep Roca Pons Universitats americanes).
 ..............

dijous, 21 de maig de 2015

Fils per teixir -- 150521 --- Emilio Lledó

   Vaig conèixer articles d'aquest professor cap a l'any 1987. Eren articles sobre llenguatge, però també esmentava aspectes de simbologia. Cal consultar els catàlegs de les biblioteques que tenim a mà i cercar els fils que calguin. És un altre triomf per a l'estudi i conrreu de les Humanitats.

   Caldrà anar reunint tots els fils dispersos per professors que han impartit a universitats europees i de l' Estat Espanyol. També, els escriptors, periodistes, investigadors aïllats que han anat enriquint la Simbologia amb els seus articles.

   Avui, els mitjans de comunicació han anunciat que:

   "Emilio Lledó gana el premio Princesa de Asturias de Humanidades"

Dades biogràfiques d'aquest professor:

http://es.wikipedia.org/wiki/Emilio_Lled%C3%B3
   
   
Premi :
http://es.wikipedia.org/wiki/Emilio_Lled%C3%B3    

Un article per meditar, on es cita Gilbert Durand i Emilio Lledó.

..............................
R. de la Flor
La cultura de la imagen y el declive de la lecto-escritura 

http://arbor.revistas.csic.es/index.php/arbor/article/viewArticle/805    

............................
Referents.
Epicur.
http://es.wikipedia.org/wiki/Epicuro    

http://www.webdianoia.com/helenismo/epicuro_fil.htm    


.............
Plató.
http://www.webdianoia.com/platon/platon_fil.htm     
...........................

Epicur

Epikouros BM 1843.jpg
Bust romà d'Epicur

diumenge, 10 de maig de 2015

Jules Verne - Apunts - 1

La Societat Hispánica Jules Verne, publica una revista : Mundo Verne.

http://www.jverne.net/revista/mundoverne.htm    

Extret del seu  enllaç:
"Obtener la revista
    La revista Mundo Verne se publica tres veces al año, en enero, en mayo y septiembre por Ediciones Paganel, el sello editorial de la SHJV, y su distribución está asegurada a los miembros de la Sociedad Hispánica Jules Verne. Para inscribirse en la SHJV, usted puede hacerlo a través de su sitio web oficial:
 http://www.shjv.org. "
 
La col·lecció actual consta de 16 números, aquest corresponent al tercer quatrimestre de 2014.

El número 14 permet recuperar moments històrics del Congrés. Per exemple, la visita a la Biblioteca de Catalunya, ubicada al costat de l'Institut d'Estudis Catalans, on el congressistes van poder gaudir d'una exposició especial dedicada a Jules Verne i al Congrés, amb una mostra de primeres edicions del nostre autor.




MUNDO VERNE Nº 14
Enero de 2014




 



Foto dels congressistes a l'Institut d'Estudis Catalans, seu del Congrés i de la Societat Catalana Jules Verne ubicada a la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica del mateix IEC.
................................,,,............................................
Extret de Mundo Verne.




..............................................................................
Jules Verne és un autor molt estimat a Catalunya.
Les biblioteques públiques el tenen com a referent.
L'any 2004, amb motiu del Fòrum de les Cultures a Barcelona,
la Biblioteca de Catalunya va presentar una Exposició que es pot consultar al seu web.
Una part de l'exposició està dedicada a Jules Verne i especialment a les investigacions de Gilbert Durand, Simone Vierne i l' Escola de Grenoble sobre Jules Verne.
Les principals obres les trobareu referenciades al següent enllaç:

http://www.bnc.cat/Visita-ns/Exposicions/Del-Caos-al-microcosmos-Simbologia-Mitologia-Tradicio-i-Imaginari    

La Biblioteca de Catalunya disposa de la Tesi doctoral de Simone Vierne, d'altres obres seves i de la revista Circé. Les trobareu al catàleg de la Biblioteca de Catalunya. 

divendres, 1 de maig de 2015

Gilbert Durand - Apunts - 3

   Gilbert Durand (1-05-1921 /// 7-12-2012).

   El recordem amb llibres, mites i temes...
   Recordem que era un mestre de la literatura i de l'art...
   Recordem com explica a "Les Structures anthropologiques", la natura, els elements naturals, la vida cíclica, l' aigua...., la transformació, que d'altres escriptors han anat tractant amb la seva manera i visió personal.  Arreu del món, els investigadors de les diverses cultures i civilitzacions han anat trobant els fils dels mites a l'Imaginari col·lectiu i als textos dels grans escriptors.
   Així, Chaoying Sun ha investigat les estructures dels mites fonamentals de la civilització xinesa a:

Gilbert Durand & Chaoying  Sun, Mythes, thèmes et variations, Paris, Desclée de Brouwer, 2000.

**********
I amb aquesta dansa i barreja d'art i literatura, de mites i d'èpoques remotes, d'artistes immortals,  responem així el desig d'una gran estudiosa i amiga, Mariàngela Cerdà Surroca, que hauria volgut que Gilbert Durand hagués dedicat més estudis als prerafaelites.

***********
Gilbert Durand.-- La mitocrítica paso a paso ; traducción de Blanca Solares.-- IN:
Acta sociológica, núm. 57, enero-abril 2012, p. 105-118.
Universidad Nacional Autónoma de México. -- Artícle publicat anteriorment a Champs de l' Imaginaire, Grenoble : ELLUG : Université Stendhal, 1996, p. 229-242, amb el títol de : " Pas a pas mythocritique".

http://www.revistas.unam.mx/index.php/ras/article/view/29762    


[A la pàgina 108, es cita Eugeni d'Ors].
***********

Claves de la existencia : el sentido plural de la vida humana / G. Durand ... [et al.] ; Andrés Ortiz-Osés, Blanca Solares, Luis Garagalza (eds.). -- Barcelona : Anthropos ; México D.F. : Universidad nacional Autónoma de México, Centro Regional de Investigaciones Multidisciplinarias, 2013.-- 574 p. -- (Obras generales).

**********

Mites i temes literaris: Ofèlia

**********
A Wikipedia:
http://es.wikipedia.org/wiki/Ofelia_(personaje)

**********
"Femeninos prerrafaelitas: Ofelia" por Julia Doménech

IN:      Febrero 1998 - Nueva Revista, de política, cultura y arte, número 055
Universidad Internacional de la Rioja.   
http://www.nuevarevista.net/articulos/femeninos-prerrafaelitas-ofelia    




Pintura de John William Waterhouse Ofelia (1894).

***********
Dins de la literatura catalana recordem l'article:
 
 Jordi Castellanos.-- Verdaguer i el Prerafaelitisme
http://www.bnc.cat/expos/expo_verdaguer/articles/castallanos.pdf

**********
Una tesi recent sobre la recepció dels prerafaelites a Europa:

Pérez Lozano, Amelia
Literaturas románicas [Recurs elèctrònic] : el prerrafaelismo en las literaturas castellana y catalana / Amelia Pérez Lozano ; dirigida por Juan M. Ribera Llopis. -- Madrid : Universidad Complutense de Madrid, 2014.-- Tesi doctoral, Universidad Complutense de Madrid. -- (Consulta a la xarxa). -- L'amiga  Mariàngela Cerdà Surroca, especialista en Els prerafaelites catalans, va assistir com invitada a la lectura.

http://eprints.ucm.es/25957/1/T35420.pdf


http://cataleg.bnc.cat/search~S13*cat?/aperez+lozano/aperez+lozano/1%2C9%2C19%2CB/frameset&FF=aperez+lozano+amelia&1%2C1%2C/indexsort=-