La metodología pluridisciplinària de Gilbert Durand li permet abraçar moltes disciplines i enunciar "Ciència de l'Home i Tradició", ja citada en aquestes pàgines. Aquí repassa i revaloritza el mite, la creació, l'Hermetisme, C.G. Jung, H. Corbin, l'historicisme, la Tradició, la Ciència, la història de la cultura, Paracels i la homeopatia.
https://es.wikipedia.org/wiki/
Seguint el fil dels darrers dies, donem dades sobre l'Alquímia, somni i font d'inspiració humana des dels temps antics.
Més sobre l'Alquímia.
Ramon d'Alòs-Moner i de Dou (1885-1939)
http://ajuntament.barcelona.ca
................
https://ca.wikipedia.org/wiki/
..............
Casualment, hem trobat una cita del 31 de desembre de l' any 1931 d'aquest erudit català, que signa una memòria de l'IEC i parla d'un programa internacional de catalogació de manuscrits alquímics, vinculats amb l' "Union Académique International", institució molt vinculada a l'Institut d'Estudis Catalans. Ens referim a Ramon d'Alòs Moner.
Volem donar la referència trobada.
Institut d'Estudis Catalans. -- Anuari MCMXXVII-XXXI (1936). -- Memòria sobre la participació de l'Institut d'Estudis Catalans en els treballs de la Unió Acadèmica Internacional, durant els anys 1927-1931. Secció Històrico-Arqueològica. Memòries -- P. XIL - XLII.--
Ramon d'Alòs-Moner. -- Els Treballs del Comité internacional de Ciències Històriques i la participació que hi ha tingut l'Institut d'Estudis Catalans, durant els anys 1927-1931
...............
Seguint també el fil del bloc i el full del calendari, (23 d'abril, festivitat de Sant Jordi i Festa del llibre) Ramon d'Alòs va escriure una monografia sobre Sant Jordi, publicada per l'editorial Barcino el 1926. Sortosament va ser reeditada per un familiar seu i Edicions Alba de Barcelona, el 1975. Aquesta obra és una introducció històrica i llegendària sobre el patró de Catalunya, amb il·lustracions d'art català.
..............
I també va escriure sobre Arnau de Vilanova (1238?-1311?) metge català de l'Edat mitjana (amb atribucions alquímiques). Amb Ramon Llull, és-són encara objecte de recerques universitàries.
https://ca.wikipedia.org/wiki/
..........
Universitat Autònoma de Barcelona.
http://grupsderecerca.uab.cat/
..........
Cumbres medievales:
http://www.cumbresmedievales-s
..........
Sobre Arnau de Vilanova, sanitat i medicina medieval.
Lluís Llort.-- Antònia Carré, autora de l'edició crítica :
"Arnau de Vilanova, contemporani de Ramon Llull, va escriure el Regiment de sanitat per al rei d'Aragó, en llatí, entre el 1305 i el 1308..."
http://www.elpuntavui.cat/cult
..........
Antònia Carré. -- Del regiment de sanitat a la literatura. El cas d’Arnau de Vilanova. http://estudiosmedievales.revi
..........
http://dx.doi.org/10.3989/aem.
..........
Sobre la Història de la Ciència a l'Edat mitjana:
Universitat de Barcelona. Scièntia.cat. La ciència en la cultura catalana a l'Edat mitjana i el Renaixement
http://sciencia.cat/
..........
Universitat de Barcelona. IRCUM. Institut de recerca en cultures medievals.
http://www.ircvm.ub.edu/Search
..........
Sobre Alquímia i alguns escriptors catalans : Josep Palau i Fabre.
Josep Palau i Fabre (1917-2008), un poeta, creador i activista cultural del qual es celebra també enguany el centenari va escriure el 1952, els "Poemes de l'Alquimista".
A la vegada és un gran coneixedor de Picasso.
............
Visat. Pen Català. Revista digital.
http://www.visat.cat/traduccio
............
Teresa Costa-Gramunt.--Un retrat de Palau i Fabre.-- Núvol, 21 abril 2017.
http://www.nuvol.com/opinio/un
...........
De la relació de l'Hermetisme amb l'Alquímia hem trobat:
Xavier Renau, Informació sobre la gnosi hermètica, fases del procès alquímic, 2008.
http://www.hermeticum.net/html
..............
Segons paraules d'Alain Verjat, la definició d'Hermetisme té una relació amb l'Alquímia en aquest sentit :
"Hermetisme, hermètic significa: que no deixa entrar res (per ex. l’aire), que no es deixa penetrar, que és secret i reservat als que en saben. D’aquí la hermenéutica que és l’art d’explicitar allò que és implícit.
Desprès, el sentit més durandià és el d’Hermes Trimegist, amb tota l’història de l’alquímia, etc. és a dir el no-dualisme, la lògica del terç inclòs, l’analogia universal i el règim nocturn de l’imatge".
.........................................
Gilbert Durand i Richard Wagner
Gilbert Durand va nèixer el dia 1 de maig de 1921. Aquesta jornada que reivindica els drets dels treballadors, fou establerta a París el 1889.
La data de naixement per llei de vida està vinculada a la data de la mort. Amb aquest motiu, del teixit cultural d'aquesta cultura catalana i d'aquesta ciutat Barcelona, que ofereix un esplendoròs Liceu, donem un article sobre la presentació de l'obra de Richard Wagner, l'Holandés errant, que va inspirar a molts escriptors catalans. Remarquem la cita sobre Joan Maragall i "El comte Arnau", que enllaça amb el passat dia del blog.
...........
Aina Vega i Rofes. -- Un Holandés de conte al Liceu, IN: Núvol, 25 d'abril 2017.
"El proper dimarts 2 de maig s’estrena al Liceu Der fliegende Holländer (L’holandès errant), una de les primeres obres de Richard Wagner..."
http://www.nuvol.com/noticies/ un-holandes-de-conte-al-liceu/
..............
Gilbert Durand era un estudiós de R. Wagner. Va escriure un article a l'obra col·lectiva : "La musique souvent ... : essai sur l'imaginaire musical / C.R.I. , Grenoble : Université de Grenoble, 1984". -- "Wagner et les mythes décadents" , p. 19-38. -- El llibre també inclou un article de Alain Verjat, UB, sobre Claude Debussy.
Aquest títol forma part de "Les fleurs du mal" , 1856, de Charles Baudelaire (1821-1867). nascut cent anys abans que Gilbert Durand.
http://poesie.webnet.fr/lesgra ndsclassiques/poemes/charles_ baudelaire/la_musique.html
.........................................
Gilbert Durand i Richard Wagner
Gilbert Durand va nèixer el dia 1 de maig de 1921. Aquesta jornada que reivindica els drets dels treballadors, fou establerta a París el 1889.
La data de naixement per llei de vida està vinculada a la data de la mort. Amb aquest motiu, del teixit cultural d'aquesta cultura catalana i d'aquesta ciutat Barcelona, que ofereix un esplendoròs Liceu, donem un article sobre la presentació de l'obra de Richard Wagner, l'Holandés errant, que va inspirar a molts escriptors catalans. Remarquem la cita sobre Joan Maragall i "El comte Arnau", que enllaça amb el passat dia del blog.
...........
Aina Vega i Rofes. -- Un Holandés de conte al Liceu, IN: Núvol, 25 d'abril 2017.
"El proper dimarts 2 de maig s’estrena al Liceu Der fliegende Holländer (L’holandès errant), una de les primeres obres de Richard Wagner..."
http://www.nuvol.com/noticies/
..............
Gilbert Durand era un estudiós de R. Wagner. Va escriure un article a l'obra col·lectiva : "La musique souvent ... : essai sur l'imaginaire musical / C.R.I. , Grenoble : Université de Grenoble, 1984". -- "Wagner et les mythes décadents" , p. 19-38. -- El llibre també inclou un article de Alain Verjat, UB, sobre Claude Debussy.
Aquest títol forma part de "Les fleurs du mal" , 1856, de Charles Baudelaire (1821-1867). nascut cent anys abans que Gilbert Durand.
http://poesie.webnet.fr/lesgra
La musique
La musique souvent me prend comme une mer !
Vers ma pâle étoile,
Sous un plafond de brume ou dans un vaste éther,
Je mets à la voile ;
La poitrine en avant et les poumons gonflés
Comme de la toile,
J'escalade le dos des flots amoncelés
Que la nuit me voile ;
Je sens vibrer en moi toutes les passions
D'un vaisseau qui souffre ;
Le bon vent, la tempête et ses convulsions
Sur l'immense gouffre
Me bercent. D'autres fois, calme plat, grand miroir
De mon désespoir !
Vers ma pâle étoile,
Sous un plafond de brume ou dans un vaste éther,
Je mets à la voile ;
La poitrine en avant et les poumons gonflés
Comme de la toile,
J'escalade le dos des flots amoncelés
Que la nuit me voile ;
Je sens vibrer en moi toutes les passions
D'un vaisseau qui souffre ;
Le bon vent, la tempête et ses convulsions
Sur l'immense gouffre
Me bercent. D'autres fois, calme plat, grand miroir
De mon désespoir !
.............................. .............................. ............
http://www.lescorriges.com/art icle-2561--baudelaire__les_fle urs_du_mal__la_musique.php
............
Al final de "Ciencia del Hombre y Tradición", p. 281, Gilbert Durand recomana "leer a los poetas", es decir, no despreciar nada de la cultura, no separar pretenciosamente la ciencia del hombre del léxico cotidiano ni del canto y las quejas de los hombres que expresan los poetas, mantenedores del mito".
............
Al final de "Ciencia del Hombre y Tradición", p. 281, Gilbert Durand recomana "leer a los poetas", es decir, no despreciar nada de la cultura, no separar pretenciosamente la ciencia del hombre del léxico cotidiano ni del canto y las quejas de los hombres que expresan los poetas, mantenedores del mito".
Tant per saber... Gràcies per la informació.
ResponEliminaFelicitats pel blog, el segueixo amb molt interès. Gràcies!
ResponElimina