Final de març, principi d'abril.
RCatT 37/1 (2012) 153-178 © Facultat de Teologia de Catalunya
Final de març, principi d'abril.
Ciències humanes...coneixements, saviesa, cor...
Rellegint Gilbert Durand ens crida l'atenció els mots destacats de "les dieux ont soif". El capítol fa referència a les conques semàntiques, potamologia, mites latents i resurgents. És un tema important i apassionant. Cabdal pels nostres temps encara i la civilització occidental. Una eina per treballar el trajecte antropològic, la cointidentia oppositorum i els grans acords dels mediadors per arreglar el món..
Amb molt de respecte i curiositat recordem una cançó de Georges Brassens, que cerquem a la xarxa. Aquest cantautor afegeix "le dieux ont toujours soif". Unes ressenyes de la cançó ens porten a Anatole France.
Suposem que Gilbert Durand es referia a l'obra d'Anatole France, premi Nobel. Encara que la dècada dels setanta GD i GB, estàven en una brillant etapa de producció. Georges Brassens, un cantautor de províncies havia conquerit Paris, França i salvat moltes fronteres.. Avui forma part de l'Âge d'Or de la cançó francesa.
Gilbert Durand, amb els seus CRi, va conquerir calladament les Universitats d'arreu del món. No hem estudiat en profunditat Anatole France, però la xarxa el presenta com un bon mediador. La nostra reflexió acaba aquí. Suposem que es referia a ell...Hem satisfet la nostra curiositat gaudint d'aquests tres genis que creiem escrivien en positiu. Donem els enllaços musicals i biogràfics per els adolescents i els qui cerquen solucions i creuen en el poder màgic de la cultura. I per mantenir viva la memòria històrica dels coneixements i de la cultura. I també la d'aquests tres gegants generosos.
Enllaços sobre:
Georges Brassens. -- (1921-1981).
......foto extreta de l'anterior enllaç. Claustre de l'Institut d'Estudis Catalans de Barcelona.
Jordi Play. -- De izquierda a derecha, Pere Estupinyà, Martí Domínguez, Ramon Folch, Jorge Wagensberg, Esteban Morcillo y Joandomènec Ros.
......................................................................................
Informacions breus sobre Ciència en les que hem col.laborat.
Jules Verne 200.
Exposició. Dissenyhub.Barcelona
Barcelona, 2024-2025.
<<<Estiu 2024. Jocs Olímpics a la ciutat del riu Sena. París és patrimoni de la Humanitat. Ens venen a la memòria imatges diverses, llibres, articles importants, temes apocalíptics, lúdics, sentimentals, reals, ficticis o per somiar, llum i tenebres, claror i foscor, esplendor i guerres, esglèsies i cementiris, poder i riquesa, cultura i llibertat... Cohabiten el París aeri, fluvial, lluminós i el París subterrani dels "cataphiles". Cadascú porta el seu París al cap i al cor. París és un calidoscopi amb múltiples imatges. Avui recordem primer:..
<<<Ana Taís Martins Portanova Barros
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
<<<Jules Verne. (1828-1905). Escriptor amb visió de futur.
-Novel.la pòstuma. Abans, havia descrit com es viue al subsòl a "Les indes noires".
-Paris au XXè siècle. -- https://fr.wikipedia.org/wiki/
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
<<<Albert Robida. (1848-1926). Artista i escriptor francès.
-- L'Ile de Lutèce. (extret de BN France--Gallica).
<<Cristina Jódar.- Predicciones futuristas de Albert Robida y Julio Verne.
https://amanecemetropolis.net/
<<<<<<<El París subterrani..
<<<<<<"Cataphilie"
https://fr.wikipedia.org/wiki/
<<<<<<<"Els Catafils".
<<<La revista "Sapiens", número 180, va dedicar un volum als cataphiles. -- Començava així: "A finals del segle XVIII, raons de salubritat portaren a desmantellar els cementiris parisencs. Els milions de cossos exhumats es traslladaren a les antigues pedreres subterrànies de la capital".
<<<Al catàleg de la Bibliothèque Nationale de France, Gallica, fa uns pocs anys, vam trobar més de vint referències als "cataphiles".
<<<<<Un París poc conegut...
<<<<Emili Gil. (1969).
Els dies 23 a 26 juliol la " European Association of Social Anthropologist" té programada una trobada a Barcelona, organitzada per la Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història, Departament d'Antropologia Social.
.......................................................................................
Una gran aportació del mètode durandià referent a aspectes tècnics,(no dels coneixements) és l'ús de la pluridisciplinarietat en la recerca. Ens referim a l'ús de diferentes branques o especialitats de la Ciència.