Ciències humanes...coneixements, saviesa, cor...
Rellegint Gilbert Durand ens crida l'atenció els mots destacats de "les dieux ont soif". El capítol fa referència a les conques semàntiques, potamologia, mites latents i resurgents. És un tema important i apassionant. Cabdal pels nostres temps encara i la civilització occidental. Una eina per treballar el trajecte antropològic, la cointidentia oppositorum i els grans acords dels mediadors per arreglar el món..
Amb molt de respecte i curiositat recordem una cançó de Georges Brassens, que cerquem a la xarxa. Aquest cantautor afegeix "le dieux ont toujours soif". Unes ressenyes de la cançó ens porten a Anatole France.
Suposem que Gilbert Durand es referia a l'obra d'Anatole France, premi Nobel. Encara que la dècada dels setanta GD i GB, estàven en una brillant etapa de producció. Georges Brassens, un cantautor de províncies havia conquerit Paris, França i salvat moltes fronteres.. Avui forma part de l'Âge d'Or de la cançó francesa.
Gilbert Durand, amb els seus CRi, va conquerir calladament les Universitats d'arreu del món. No hem estudiat en profunditat Anatole France, però la xarxa el presenta com un bon mediador. La nostra reflexió acaba aquí. Suposem que es referia a ell...Hem satisfet la nostra curiositat gaudint d'aquests tres genis que creiem escrivien en positiu. Donem els enllaços musicals i biogràfics per els adolescents i els qui cerquen solucions i creuen en el poder màgic de la cultura. I per mantenir viva la memòria històrica dels coneixements i de la cultura. I també la d'aquests tres gegants generosos.
Enllaços sobre:
Georges Brassens. -- (1921-1981).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada