1.--Montserrat en la literatura.
Don Jaume
en Sant Jeroni
Autor:Verdaguer i Santaló, Jacint. Indret:Cim de Sant Jeroni
Municipi:Monistrol de Montserrat
Comarca:Bages
*Extret d'Endrets.
http://ca.wikipedia.org/wiki/J
Per veure bé Catalunya,
Jaume primer d'Aragó
puja al cim de Sant Jeroni
a l'hora en què hi surt lo sol;
quin pedestal per l'estàtua!
pel gegant, quin mirador!
Les àligues que hi niaven
al capdamunt, li fan lloc;
sols lo cel miraven elles,
ell mira la terra i tot;
que gran li sembla i que hermosa
l'estimada del seu cor!
Té en son cel aucells i àngels,
en sos camps vergers i flors,
en sos aplecs l'alegria,
en ses famílies l'amor;
té guerrers en ses muralles,
naus veleres en sos ports;
naus de pau i naus de guerra,
frisoses de pendre el vol.
Les ones besen ses plantes,
l'estrella besa son front,
sota un cel d'ales immenses
que és son reial pavelló.
En son trono de muntanyes
té el Pirineu per redós,
per coixí verdosos boscos,
per catifa prats de flors
per on juguen i s'escorren
rieres i rierons,
com per un camp d'esmaragdes
anguiles de plata i or.
en sos camps vergers i flors,
en sos aplecs l'alegria,
en ses famílies l'amor;
té guerrers en ses muralles,
naus veleres en sos ports;
naus de pau i naus de guerra,
frisoses de pendre el vol.
Les ones besen ses plantes,
l'estrella besa son front,
sota un cel d'ales immenses
que és son reial pavelló.
En son trono de muntanyes
té el Pirineu per redós,
per coixí verdosos boscos,
per catifa prats de flors
per on juguen i s'escorren
rieres i rierons,
com per un camp d'esmaragdes
anguiles de plata i or.
Del Llobregat veu les ribes,
les marjades del Besòs,
que coneix per les arbredes
com les roses per l'olor.
Los vilatges a llur vora
semblen ramats de moltons
que abeurant-s'hi a la vesprada
hi esperen la llum del jorn.
Montsec li parla de Lleida,
que el graner de Roma fou.
Montagut, de Tarragona,
tan antiga com lo món;
de l'Empordà i Rosselló,
penjats de son dors enorme
com dos arguenells de flors;
Montseny, de Vic i Girona
que lliga el Ter anguilós;
Cardona, de ses salines;
Urgell de ses messes d'or;
Montjuïc, de Barcelona,
la que estima més que tot.
les marjades del Besòs,
que coneix per les arbredes
com les roses per l'olor.
Los vilatges a llur vora
semblen ramats de moltons
que abeurant-s'hi a la vesprada
hi esperen la llum del jorn.
Montsec li parla de Lleida,
que el graner de Roma fou.
Montagut, de Tarragona,
tan antiga com lo món;
de l'Empordà i Rosselló,
penjats de son dors enorme
com dos arguenells de flors;
Montseny, de Vic i Girona
que lliga el Ter anguilós;
Cardona, de ses salines;
Urgell de ses messes d'or;
Montjuïc, de Barcelona,
la que estima més que tot.
Tot mirant a Catalunya
s'ha sentit robar lo cor;
- Què puc fer per ma estimada
- va dient tot amorós;
si del cel vol una estela,
des d'ací l'abasto jo.
- No vol del cel una estela,
- una veu dolça respon-;
la més bella que hi havia
la llueix enmig del front.
- Torna-li dues germanes
que prengué el moro traïdor,
l'una anant a collir perles
vora la mar de Montgó,
l'altra nedant entre els cisnes
prop d'on volava el voltor. -
Ell gira els ulls a Mallorca,
l'obira com un colom,
nedant entre cel i aigua,
vestida d'un raig de sol;
a València no l'obira,
mes obira sos turons,
que de l'hort de la sultana
són muralla i miradors.
s'ha sentit robar lo cor;
- Què puc fer per ma estimada
- va dient tot amorós;
si del cel vol una estela,
des d'ací l'abasto jo.
- No vol del cel una estela,
- una veu dolça respon-;
la més bella que hi havia
la llueix enmig del front.
- Torna-li dues germanes
que prengué el moro traïdor,
l'una anant a collir perles
vora la mar de Montgó,
l'altra nedant entre els cisnes
prop d'on volava el voltor. -
Ell gira els ulls a Mallorca,
l'obira com un colom,
nedant entre cel i aigua,
vestida d'un raig de sol;
a València no l'obira,
mes obira sos turons,
que de l'hort de la sultana
són muralla i miradors.
Se n'arrenca de l'espasa,
i aixeca sa veu de tro:
- Germanes de Catalunya,
i encara porten lo jou?
Rei moro que les tens preses,
jo et vull veure a mos genolls.
Si l'obirassen los moros,
les deixarien de por,
com deixaren Catalunya
quan, d'Otger entre els lleons,
Roldan los tirà la Maça
des del cim del Canigó.
Quan torna els ulls a la serra
cerca aquell que li ha respost;
dintre l'ermita més alta
té la Verge un altar d'or,
no hi ha ningú a la capella
i Ella té el llavi desclòs.
Posant a sos peus l'espasa,
cau en terra de genolls:
- A rescatar les captives,
Maria, guiau-me Vós;
a mon pit donau coratge,
a mon braç força í braó,
i si al pujar a la serra
vui me deien rei hermós,
quan tornaré a visitar-vos
me diran Conqueridor! -
i aixeca sa veu de tro:
- Germanes de Catalunya,
i encara porten lo jou?
Rei moro que les tens preses,
jo et vull veure a mos genolls.
Si l'obirassen los moros,
les deixarien de por,
com deixaren Catalunya
quan, d'Otger entre els lleons,
Roldan los tirà la Maça
des del cim del Canigó.
Quan torna els ulls a la serra
cerca aquell que li ha respost;
dintre l'ermita més alta
té la Verge un altar d'or,
no hi ha ningú a la capella
i Ella té el llavi desclòs.
Posant a sos peus l'espasa,
cau en terra de genolls:
- A rescatar les captives,
Maria, guiau-me Vós;
a mon pit donau coratge,
a mon braç força í braó,
i si al pujar a la serra
vui me deien rei hermós,
quan tornaré a visitar-vos
me diran Conqueridor! -
2.-- La Mare de Déu negra.
Jean Hani.-- La Virgen negra y el misterio de María ; traducción de Francesc Gutiérrez. -- Palma de Mallorca : José J. de Olañeta, 1997.-- 143 p. -- (Sophia perennis ; 48)
Jean Huynen.-- El enigma de las vírgenes negras.Jean Hani.-- La Virgen negra y el misterio de María ; traducción de Francesc Gutiérrez. -- Palma de Mallorca : José J. de Olañeta, 1997.-- 143 p. -- (Sophia perennis ; 48)
http://temakel.net/texmitvirne
Jesús Abades y Sergio Cabaco.-- Las vírgenes negras en España.
http://www.lahornacina.com/dos
Felipe Muriel.-- Canto ritual y simbolismo en el último Cirlot.
http://www.ojs.unito.it/index.
Carles Pi i Sunyer (1888-1971)
Diàleg de les dues Verges negres de Polònia i de Catalunya / poema de Carles Pi i Sunyer = Rozmowa Czarnych Madonn, polskiej i katalonskiej / wiersz: Carlesa Pi i Sunyera ; [edició a cura de: Hanna Podolska i Mireia Capdevila i Candell].--
Barcelona : Consolat General de Polònia a Barcelona : Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 2009.-- 90 p.--(1a.ed. Londres,1939).
3.-- Montserrat en la música.
Llibre Vermell de Montserrat
..........
R. Wagner. Parsifal.
Montserrat Mateu y Agueda Viñamata.-- Wagnerismo y Modernismo en Cataluña.
---Grans especialistes : Alfonsina Janés, Associació Wagneriana de Catalunya.
..........
4.-- Gilbert Durand : estudis.
Gilbert Durand.-- La Mitocrítica paso a paso (Blanca Solares, ed.).
.........
Gilbert Durand.-- Le retour du mythe,1, 2, 3.
http://belcikowski.org/la_
...........
Gilbert Durand.-- Décadentisme.
Les Mythèmes du décadentisme - La Bibliothèque du Cénacle
...........
Gilbert Durand.-- Décadentisme.
Les Mythèmes du décadentisme - La Bibliothèque du Cénacle
http://bibliotheque.cenacle.
.........
Gilbert Durand.-- Wagner et les mythes decadents.-- IN: La musique souvent ... : essais sur l'imaginaire musical : Colloque et séminaires du Centre de Recherche sur l'Imaginaire- Grenoble / François Berthier... [et al.].-- Grenoble : Université de Grenoble, 1984.-- 105 p.-- (Recherches et Travaux, CRI, Université de Grenoble III)
.........
Gilbert Durand.-- Wagner et les mythes decadents.-- IN: La musique souvent ... : essais sur l'imaginaire musical : Colloque et séminaires du Centre de Recherche sur l'Imaginaire- Grenoble / François Berthier... [et al.].-- Grenoble : Université de Grenoble, 1984.-- 105 p.-- (Recherches et Travaux, CRI, Université de Grenoble III)
.........
5.-- Montserrat i el Graal un capítol immens...
cop.Julia Gale.
