diumenge, 27 d’abril del 2014

Montserrat

   La Santa Muntanya i la Mare de Déu negra han nodrit l'Imaginari europeu i universal. Una bibliografia immensa que permet molts encapçalaments, etiquetes i lligams per anar relacionant dins els diferents camps i mètodes simbòlics.

1.--Montserrat en la literatura.

Don Jaume en Sant Jeroni
Autor:Verdaguer i Santaló, Jacint.
Obra:Pàtria (p. 689-691)
Indret:Cim de Sant Jeroni
Municipi:Monistrol de Montserrat
Comarca:Bages
*Extret d'Endrets.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jacint_Verdaguer_i_Santal%C3%B3

Per veure bé Catalunya,
Jaume primer d'Aragó
puja al cim de Sant Jeroni
a l'hora en què hi surt lo sol;
quin pedestal per l'estàtua!
pel gegant, quin mirador!
Les àligues que hi niaven
al capdamunt, li fan lloc;
sols lo cel miraven elles,
ell mira la terra i tot;
que gran li sembla i que hermosa
l'estimada del seu cor!
Té en son cel aucells i àngels,
en sos camps vergers i flors,
en sos aplecs l'alegria,
en ses famílies l'amor;
té guerrers en ses muralles,
naus veleres en sos ports;
naus de pau i naus de guerra,
frisoses de pendre el vol.
Les ones besen ses plantes,
l'estrella besa son front,
sota un cel d'ales immenses
que és son reial pavelló.
En son trono de muntanyes
té el Pirineu per redós,
per coixí verdosos boscos,
per catifa prats de flors
per on juguen i s'escorren
rieres i rierons,
com per un camp d'esmaragdes
anguiles de plata i or.
Del Llobregat veu les ribes,
les marjades del Besòs,
que coneix per les arbredes
com les roses per l'olor.
Los vilatges a llur vora
semblen ramats de moltons
que abeurant-s'hi a la vesprada
hi esperen la llum del jorn.
Montsec li parla de Lleida,
que el graner de Roma fou.
Montagut, de Tarragona,
tan antiga com lo món;
de l'Empordà i Rosselló,
penjats de son dors enorme
com dos arguenells de flors;
Montseny, de Vic i Girona
que lliga el Ter anguilós;
Cardona, de ses salines;
Urgell de ses messes d'or;
Montjuïc, de Barcelona,
la que estima més que tot.
Tot mirant a Catalunya
s'ha sentit robar lo cor;
- Què puc fer per ma estimada
- va dient tot amorós;
si del cel vol una estela,
des d'ací l'abasto jo.
- No vol del cel una estela,
- una veu dolça respon-;
la més bella que hi havia
la llueix enmig del front.
- Torna-li dues germanes
que prengué el moro traïdor,
l'una anant a collir perles
vora la mar de Montgó,
l'altra nedant entre els cisnes
prop d'on volava el voltor. -
Ell gira els ulls a Mallorca,
l'obira com un colom,
nedant entre cel i aigua,
vestida d'un raig de sol;
a València no l'obira,
mes obira sos turons,
que de l'hort de la sultana
són muralla i miradors.
Se n'arrenca de l'espasa,
i aixeca sa veu de tro:
- Germanes de Catalunya,
i encara porten lo jou?
Rei moro que les tens preses,
jo et vull veure a mos genolls.
Si l'obirassen los moros,
les deixarien de por,
com deixaren Catalunya
quan, d'Otger entre els lleons,
Roldan los tirà la Maça
des del cim del Canigó.
Quan torna els ulls a la serra
cerca aquell que li ha respost;
dintre l'ermita més alta
té la Verge un altar d'or,
no hi ha ningú a la capella
i Ella té el llavi desclòs.
Posant a sos peus l'espasa,
cau en terra de genolls:
- A rescatar les captives,
Maria, guiau-me Vós;
a mon pit donau coratge,
a mon braç força í braó,
i si al pujar a la serra
vui me deien rei hermós,
quan tornaré a visitar-vos
me diran Conqueridor! -
2.-- La Mare de Déu negra.

Jean Hani.-- La Virgen negra y el misterio de María ; traducción de Francesc Gutiérrez. -- Palma de Mallorca : José J. de Olañeta, 1997.-- 143 p. -- (Sophia perennis ; 48)
Jean Huynen.-- El enigma de las vírgenes negras.
http://temakel.net/texmitvirnegras.htm

Jesús Abades y Sergio Cabaco.-- Las vírgenes negras en España.
http://www.lahornacina.com/dossiernegras.htm

Felipe Muriel.-- Canto ritual y simbolismo en el último Cirlot.
http://www.ojs.unito.it/index.php/artifara/article/download/43/12

Carles Pi i Sunyer (1888-1971)
Diàleg de les dues Verges negres de Polònia i de Catalunya / poema de Carles Pi i Sunyer = Rozmowa Czarnych Madonn, polskiej i katalonskiej / wiersz: Carlesa Pi i Sunyera ; [edició a cura de: Hanna Podolska i Mireia Capdevila i Candell].--
Barcelona : Consolat General de Polònia a Barcelona : Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 2009.-- 90 p.--(1a.ed. Londres,1939).

3.-- Montserrat en la música.
Llibre Vermell de Montserrat
..........
R. Wagner. Parsifal.
Montserrat Mateu y Agueda Viñamata.-- Wagnerismo y Modernismo en Cataluña.
---Grans especialistes : Alfonsina Janés, Associació Wagneriana de Catalunya.
..........
4.-- Gilbert Durand : estudis.
Gilbert Durand.-- La Mitocrítica paso a paso (Blanca Solares, ed.).
.........
Gilbert Durand.-- Le retour du mythe,1, 2, 3.
http://belcikowski.org/la_dormeuse/gilbert_durand_mythe3.php 
...........
    
Gilbert Durand.-- Décadentisme.

Les Mythèmes du décadentisme - La Bibliothèque du Cénacle
http://bibliotheque.cenacle.free.fr/biblio/netgothfr_affiche.php%3Fid%3D1000

.........
Gilbert Durand.-- Wagner et les mythes decadents.-- IN: La musique souvent ... : essais sur l'imaginaire musical : Colloque et séminaires du Centre de Recherche sur l'Imaginaire- Grenoble / François Berthier... [et al.].-- Grenoble : Université de Grenoble, 1984.-- 105 p.-- (Recherches et Travaux, CRI, Université de Grenoble III)
.........
5.-- Montserrat i el Graal  un capítol immens...
  Montserrat - Julia Gale

 cop.Julia Gale.   

 

divendres, 25 d’abril del 2014

Tradició, mites, societat i Ciència de l'home


 
  El passat dia 23 d'abril, un amic em va remarcar revisar el concepte de Tradició en Gilbert Durand, especialment Science de l' homme et Tradition, els Cahiers de l' Université Saint Jean de Jerusalem, a l' abast a la Universitat Pompeu Fabra, i l'obra de René Alleau. Ja n'hem donat referències bibliogràfiques, però en tornarem a parlar.

   Al mateix temps em suggereix la lectura d' articles de René Guénon a la xarxa.
   Sobre Gilbert Durand a la xarxa, hem seleccionat i extret una Nota:
[Note: Gilbert Durand ne peut pas être considéré un traditionaliste. Quand même, son parcours intellectuel est intéressant pour l’érudition, mais aussi pour certaines de ses conclusions, qui se ressemblent à celles du traditionalisme. - Radu Iliescu.]
 És amb aquest esperit que vam escriure Tradició, enlluernats pel pensament durandià que es pot permetre parlar dels temps remots de l'Univers i de la Humanitat, i a la vegada, arribar a presentar els grans temes científics de l' actualitat, I tot, acompanyat d'una gran operació acadèmica i administrativa amb els seus centres de recerca universitaris, els C.R.I.

   Ens agrada molt la versió castellana publicada a Buenos Aires per Editorial Biblos,  el 2003, Mitos y sociedades. Introducción a la Mitodología. Si les "Estructures antropològiques" són una obra fonamental, especialment pel que fa al quadre classificatori final, aquesta obra ens dóna unes propostes d'anàlisi històric molt suggestives, per tractar-les més endavant, i aplicar-les. Ens interessem especialment per  la noció de "conca semàntica", tema que també es pot trobar  a l’obra  de Gilbert Durand, publicada per Siruela, el 2005, La crisis espiritual en Occidente. Las conferencias de Eranos,  edició d'Alain Verjat. Aquest estudi és una selecció del pensament durandià, que ja sabem pluridisciplinari i científic.
De moment, donem aquests tres enllaços magnífics de Gilbert Durand sobre Le retour du mythe.  

SCIENCE DE L'HOMME ET TRADITION. - "Le nouvel esprit anthropologique"


                                                                      
  • Albin Michel (Editions)

  • Broché

  • Paru le : 01/01/1996
Les sciences humaines sont en crise. Psychologies, sociologies, histoire et ethnologies ont confondu leur visée, l'Homo sapiens, avec une méthode unidimensionnelle héritée d'une physique périmée depuis l'apparition du " Nouvel Esprit Scientifique ". Gilbert Durand constate que cet échec péremptoire n'est dû qu'à un mirage pédagogique. A travers les recherches de pointe des anthropologues renaît l'aurore de retrouvailles avec le destin immémorial de l'Homo sapiens. Nous assistons progressivement à la résurgence d'une " Science de l'homme " qui, dans sa singularité, retrouve bien des données transmises par les savoirs traditionnels : là où la Méthode exerçait son emprise totalitaire, le pluralisme des singularités - le " polythéisme des valeurs " - devient le garant de l'unité compréhensive du Sapiens. Une " raison autre " reconstitue lentement mais sûrement les assises prometteuses d'un " Nouvel Esprit Anthropologique ".


 
 
 

dimecres, 23 d’abril del 2014

Jurgis Baltrusaitis (1903-1988), fill


   Aquesta pàgina també es podria dir "L’air et l’ eau du temps". L’air, és el que passa cada dia, el moment ; el sol, que s’aixeca i es pont. L’eau, seria l’abans,  el que corre, allò que ve de lluny, arriba al present i va endavant, cap el futur. Llegendes i mites d'abans que s' actualitzen, les escolten els infants i així van perdurant en el temps futurs.
   Seguint el propòsit d'aquest blog de relacionar noms, persones, coses, idees, temes, formes, llocs, avui voldríem parlar de Jurgis Baltrusaitis, que vaig conèixer gràcies a un estudiant de Belles Arts. La història de la cultura no són només dates concretes, són fets, trams, períodes curts o llargs, en els quals els personatges, temes, etc. es mouen, entren i surten a l' escena.  Així, en un moment concret vaig conèixer J. Baltrusaitis.
Cercava informació sobre l'art romànic, els capitells plens de formes humanes, d'animals, de monstres, de vegetals, de símbols. I em vaig trobar amb un univers de formes, amb un investigador universal que (d'acord o no), entronca amb les arrels de l' home i la seva evolució cultural.
Voldríem parlar-ne des de tres aspectes.

http://en.wikipedia.org/wiki/Jurgis_Baltru%C5%A1aitis_(son)    

http://barzaj-jan.blogspot.com.es/2013/07/fascinacion-por-oriente-en-la-edad-media.html    

http://www.dictionaryofarthistorians.org/baltruaitisj.htm    

Baltrusaitis, Jurgis, 1903-
La Edad Media fantástica : antigüedades y exotismos en el arte gótico / Jurgis Baltrusaitis ; [traducción de José Luis Checa]. -- Madrid : Cátedra, 1983.—292 p. – (Ensayos Arte)
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

   Aspecte 1.—El primer és d’ informació bibliogràfica, el 1999, de quan necessitava informació sobre els Capitells de Sant Cugat del Vallès, immortalitzats per Marius Schneider (1903-1982) i abans per J. Baltrusaitis. Per tota aquests autors de la recerca cal comptar amb els catàlegs de les biblioteques i les recents reedicions.  Hem seleccionat alguns títols i articles que transcrivim.  També citem el "Diccionari" ja clàssic de Juan-Eduardo Cirlot (1916-1973), que va tenir per mestre de simbologia, Marius Schneider i que cita  igualment J. Baltrusaitis.

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
   Aspecte 2. – El segon són les relacions que he trobat de J. Baltrusaitis  amb Catalunya, l’ Institut d’ Estudis Catalans i d' altres arrels. No m’ he endinsat en la recerca, espero que d’ altres ho facin algun dia, però ha estat una satisfacció  veure que aquesta relació existia, ja que demostra la universalitat de la cultura catalana.
Exemples: El curs de l' aigua.
   A finals del S. XIX i principis del S. XX, tota la societat catalana conscient, burgesos, artesans, obrers, artistes va emergir com un torrent potent, una deu benèfica, per reconstruir una Pàtria mil·lenària, enyorant un passat medieval gloriós i cercant bellesa a la vida quotidiana. Es va vessar la petita conca semàntica del moviment  anomenat  "Modernisme" i un temps de civilitat, d' ordre i planificació  va donar pas al  "Noucentisme".
    Primer, fou la preocupació de la llengua catalana : el record de la Cancelleria, els grans autors medievals i els drets lingüístics van portar el 1906 al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, amb presència de filòlegs eminents de les Illes Balears, valencians, aragonesos, de l' Alguer i d' Europa. 
   Després, el 1907, es va crear l'Institut d' Estudis Catalans, pluridisciplinari amb la finalitat de responsabilitzar-se de l' inventari del patrimoni artístic, i arquitectònic del País. L'art romànic i el gòtic, van ser objecte d' atenció. A lloms de mules, al Pirineu, o a les planes, sense carreteres,  es van anar recopilant i inventariant els grans monuments construïts a l' Edat mitjana pels artesans locals o per artistes vinguts d' arreu d' Europa.  

El passat dia 6 d’abril, la celebració del moment era el Centenari de la Mancomunitat de Catalunya (1914-2014). Les iniciatives cíviques i polítiques van cristal·litzar en una institució administrativa que recuperava unificant el territori (dividit en quatre províncies realitzada el  1812-1833 ),  per a la seva modernització.  Aquestes aigües
ja canalitzades, ens van anar guiant.

Enric Prat de la Riba en va ser el primer president. Va morir l’ any 1917 i el va succeir Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Aquest polític fou també un gran  especialista en art romànic i conegué molt bé les obres de Jurgis Baltrusaitis referents a Catalunya.

Baltrušaitis, Jurgis.-- Les chapiteaux de Sant Cugat del Vallès.--  Paris : Librarie Ernest Leroux (Imp. des Presses Universitaires de France), 1931.-- 150 p.  

   Aquesta obra fou molt coneguda en la seva època. Posteriorment també hi van treballar Marius Schneider, Juan-Eduardo Cirlot i del nostre temps, l'etnomusicòleg Bernhard Bleibinger.
Estudis diversos
>Josep Puig i Cadafalch. – Jurgis Baltrusaitis.  Les chapiteaux de Sant Cugat del Vallès, IN: Anuari de l’ Institut d’Estudis Catalans, VIII (1927-1931), Barcelona, 1936, p. 272.273.
>Georges Gaillard. -- Notes d' Histoire de l' Art, IN: Bulletin Hispanique, vol. 34-3, 1932, p.215-260. (Ressenya sobre l'article anterior, p. 254-258). 
http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/hispa_0007-4640_1932_num_34_3_2456    
>Homenatge a Josep Puig i Cadafalch. Institut d' Estudis Catalans. 17 d' octubre 1947. (Hi participa Jurgis Baltrusaitis, membre de l' IEC). Barcelona, 1947-1951.
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000059%5C00000058.pdf     
 
>J. A. Maravall. La cultura del barroco.
http://www.slideshare.net/lesalvar/la-cultura-del-barroco-18209900    

>Marius Schneider.—El origen musical de los animales-símbolos en la mitoglogía y la escultura antigues.— Madrid : Ediciones Siruela, 1998.—507 p. – (El Árbol del Paraíso ; 12).  (reed.).
>Juan-Eduardo Cirlot.— Diccionario de símbolos. -- Madrid : Ediciones Siruela, 1997. --  520 p. (reed.).

>Bernhard Bleibinger. -- Marius Schneider und der Simbolismo : ensayo musicológico y etnológico sobre un buscador de símbolos. -- München : VASA Verlag, 2005. -- 413    p. --  (Alteritas. Münchner ethnologische Impressionen ; 2). 

........................................................................................
Arrels populars diverses: la Mort, Setmana Santa, la Passió.

REVISTA D’IGUALADA . NÚM. 5, SETEMBRE DE 2000
Una comparsa macabra a la llum del barroc:  la Dansa de la Mort de Verges
Francesc Massip
Lenke Kovàcs

http://www.revistaigualada.cat/ImatgesArticles/2008/05.00.16.pdf

.............
Francesc Massip
Huellas de Oriente en las representaciones macabras de la Europa medieval:
el caso catalán, IN: Cuadernos del CEMYR, 19 ( dic. 2011), p. 137-161.

http://publica.webs.ull.es/upload/REV%20CEMYR/19%20-%202011/TEXTOS%20COMPLETOS/06%20Massip.pdf
.............
Montserrat Flores Juanpere.-- Les danses de la mort : una visió iconogràfica.
http://www.festes.org/arxius/mortvisioeconografica.pdf

(Les relaciona amb l'obra : Teatre català antic, 1995 de Josep Romeu i Figueras).
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
  Aspecte 3.—El tercer és veure com Gilbert Durand i la gran recerca de la Tradició (per exemple, els "Cahiers internationaux de Symbolisme") el citaven de manera habitual pel seu gran coneixement arquitectònic, escultòric i artístic de les formes reals o fantàstiques.   
En la Diada de Sant Jordi cal recordar la figura llegendària del drac, un animal ferotge, un monstre, present a moltes cultures. 
Exemples :
Chaoying Sun et Gilbert Durand. -- Le renversement européen du dragon asiatique,

IN:
Rôle des traditions populaires dans la construction de l'Europe. Saints et Dragons. Actes du colloque organisé les 23-25 mai 1996 à l'Université de Mons-Hainaut par le Ciéphum de l'Université de Mons-Hainaut et le secteur de l'ethnologie du Ministère de la Communauté Française de Belgique. Dans : Cahiers internationaux de symbolisme 86-87-88 (1997) et Tradition Wallone 13 (1996), 2 t. -- (*Donem la taula).
Gilbert Durand et Chaoying Sun.-- Mythe, thèmes et variations. -  Paris, Desclée de Brouwer, 2000. - (Sociologie du quotidien). -   271 p.  
Marie.Cécile GUHL. -- Les paradís ou la configuration mythique et archétypale du refugi.-- Circé, Cahiers du Centre de recherche sur l'Imaginaire, 3. Le Refuge (2).-- Paris : Lettres modernes, 1972. -- P. 3-103.

Gérard Luciani.-- Les monstres dans "La Divine Comédie". -- Circé, Cahiers du Centre de recherche sur l'Imaginaire, 5. Le monstre (2). -- Paris : Lettres modernes, 1975.-- 93 p. .....................................................................................
*. - Ces volumes réunissent les textes des communications d'un colloque visant à faire découvrir maints aspects méconnus des saints dits «sauroctones», c'est-à-dire de ceux qui tuent ou, plus souvent, maîtrisent des dragons. Derrière ces recherches, c'est l'image même du dragon qui se profile, dans toute sa complexité: le dragon protéiforme, toujours vaincu, et toujours renaissant... jusqu'à nos jours.
Qu'on s'intéresse au combat contre la bête, à ceux qui la combattent ou à la bête elle-même, mais également si l'on est concerné par le rôle et la place des traditions orales en Europe, cet ouvrage collectif est indispensable. Pour en juger, il suffit de citer quelques-unes des interventions: «Aspects des fondements culturels de la construction de l'Europe» (Jean Poirier), «Le renversement européen du dragon asiatique» (Chaoying Sun et Gilbert Durand), «Le dragon: mal manifeste ou force cachée?» (Jean Dierkens), «Saint sauroctones et fêtes celtiques» (Bernard Sergent), «Saints populaires, calendrier et identité dans le Nord du Portugal, le rôle du symbolisme religieux» (José da Silva Lima), «Saint Georges et la princesse» (Pierre Somville), «Serpents et dragons dans le bestiaire sacré de Samuel Borchart ou le folklore dans la Bible» (Jean Fraikin), «Maisnie Hellequin, charivari comedia dell'arte» (Ambrogio Artoni), «La neuvaine de saint Hubert, une pensée sauvage?» (Paul-Pierre Gossiaux), «La naturalisation du dragon en Europe» (Jean-Loïc Le Quellec), «Saints et géants, une identification rare» (Jean-Pierre Ducastelle), «La ducasse de Mons» (Benoît Van Caeneghem), «À propos du lumeçon de Mons: coquilles et spirales» (Léon Marquet), «Prédictions calendaires agricoles des animaux mythiques» (Piercarlo Grimaldi), «L'étrange cas de saint Georges en Catalogne: vieux laboureur ou jeune cavalier?» (Jean-Louis Olive), «Saints et dragons» (Paolo Grimaldi), «Saint Gengoult, sa femme et l'oiseau» (Colette Mechin), «Saint Jacques, vainqueur du serpent et de la reine Louve» (Manuel Mandianes), «Du diable au dragon: péripétie du légendaire de saint Bernard de Menthon» (André Carénini). -- Qu'on s'accorde ou non avec les idées développées par leurs auteurs, toutes ces études suscitent la réflexion, et apportent souvent un matériel documentaire de tout premier plan.
............................................................................................................
Extret de:                                     IL FILO di ÁTOPON
(da átopon Vol. VI)
Il Drago in Asia e in Europa

Diversità delle accezioni simboliche
Gilbert Durand – Chaoying Sun
(traduzione di Maria Pia Rosati)

http://www.atopon.it/index.php?page=il-drago-in-asia-e-in-europa    

.................................................................................................
Andrés Ortiz Osés. -- San Jorge y los símbolos. IN: Fratría, 19-04-2013.

http://blogs.periodistadigital.com/fratria.php/2013/04/19/san-jorge-y-los-simbolos
.................................................................................................
Javier Barreiro. Ressenya de: Claude Kappler. -- Monstruos, demonios y maravillas a fines de la Edad Media. -- Akal, 1986 (Paris, 1980)
Kappler_Monstruos, demonios y maravillas001

http://www.literaturas.info/Revista/2014/01/monstruos-demonios-y-maravillas-a-fines-de-la-edad-media/    
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
Jurgis Baltrusaitis (1873-1944).

Fent la recerca m'he interessat per la figura del seu pare, poeta simbolista, relacionat amb William Blake, i aquesta preciosa Mare de Déu negra.
http://en.wikipedia.org/wiki/Jurgis_Baltru%C5%A1aitis
http://www.lituanus.org/1974/74_1_01.htm   

Extret de Lecturalia:


Biografía de Jurgis Baltrusaitis, senior


Terminó el bachillerato en el Instituto de Kaunas en 1893, estudiando en la Facultad de Ciencias Exactas y Naturales de la Universidad de Moscú, mientras asistía a diversas clases en la Facultad de Historia y Filología, llegando a dominar quince idiomas. Desde 1895 colaboró en diversas revistas literarias en Moscú, fundando la revista Skorpio, que publicaba varias revistas relacionadas con el movimiento simbolista. Entre 1900 y 1914, viajó por toda Europa, especialmente por Italia y Noruega, y en 1920 fue nombrado embajador de Lituania en Moscú. En 1939, trabajó como agregado de la embajada de Lituania en París. Durante toda su vida, trabajó como traductor. Su trabajo literario fue la poesía, escribiendo en lituano y ruso, y su estilo era el simbolista, propio de la época.
  
74_1_08.jpg
 Jurgis Baltrusaitis, (1873-1944) pare (???)

http://www.bernardinai.lt/straipsnis/2011-02-01-janina-survilaite-sveicarijos-lb-60-meti-pasitinkant/57186/comments
Cita:
Vasario 16-osios gimnazijos direktorius V. Natkevičius sudomino dalyvius kalbėdamas apie Fausto Kiršos ir Jurgio Baltrušaičio idėjinę poeziją. Pagal Natkevičių simbolistinę lyriką J. Baltrušaitis pasirinko įtakojamas ano meto rusų simbolistų ir savo prigimties: nuolat ieškoti gilesnės daiktų bei reiškinių prasmės, siekti atskleisti visatos esmę.


 „... J. Baltrušaitis reiškė lygią pagarbą jūrų gelmei ir lašeliui, lenkėsi ne tik didingiems dangaus žydrynės gaisams bet ir pavasario lapų balsams bei rudens stagarams, meldėsi ne tik jaunam rožės žiedui, bet ir paprastai šakelei dulkimam kely ir klaupėsi prieš mažytę žemės smiltį“...

 

dimarts, 8 d’abril del 2014

Josep Maria Subirachs (1927-2014)


   Ahir va desaparèixer l'artista Josep Maria Subirachs, conegut arreu del món principalment com a continuador de l' obra magna  d'Antoni Gaudí, LA SAGRADA FAMILIA de Barcelona.

http://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Subirachs



Façana de la Passió de la Sagrada Família de Barcelona
Fotografia extreta de: Pablo Álvarez Funes : Un hito católico en el skyline de Barcelona, 31-VII-2011.
http://otraarquitecturaesposible.blogspot.com.es/2011_07_01_archive.html
 
...............................................................................................
   Avui teníem un altre tema per escriure, però hem volgut redactar un record cap a aquest català universal, enamorat del símbol.

   El Periódico del 2 de març de 1985 diu:

http://archivo.elperiodico.com/ed/19850302/pag_016.html?search_Texto=durand gilbert

"Barcelona. Los mejores especialistas internacionales sobre los mitos y todos los fenómenos que suscitan se reunirán,  el 21 y 22 de este mes, en Barcelona, en un Coloquio sobre la Figura mítica de Hermes. El encuentro ha sido organizado por el Grupo de Investigación del Imaginario y Mitocrítica (GRIM) del Departamento de Filología Francesa de la Universidad Central (dirigido por Alain Verjat).
El GRIM ha recogido, por primera vez en España, la herencia de los estudios iniciados en la Universidad de Grenoble bajo la batuta de Gilbert Durand".


   No en tenim cap document escrit, però sabem que durant el Col·loqui algunes alumnes amatents van acompanyar Gilbert Durand al taller de l' escultor Josep Maria Subirachs. Potser tinguin alguna fotografia. Segurament. Ens van explicar que el professor de Grenoble havia lloat molt aquest taller de Subirachs.

   Així és, que invitem als estudiosos de la mitoanàlisi a revisar l'obra de Josep Maria Subirachs, i el seu Imaginari.

   Aquest creador, ha deixat el seu llegat escampat per tota la geografia espanyola.
Del seu gran sentiment i amor a les arrels catalanes modernes, visualitzem el monument a Francesc Macià, President de la Generalitat de Catalunya i explicat a l' enllaç. Citem Macià i després Ramon Llull.




Monument a Francesc Macià (1859-1933). Obra de Josep Maria Subirachs.
Plaça de Catalunya de Barcelona, 1991.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Maci%C3%A0_i_Lluss%C3%A0

................................................................................................
Ramon Llull (1232-1316).
Fou el primer autor literari important en llengua catalana. És el gran referent de les arrels catalanes de l' Edat Mitjana.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull

   Ramon Llull és bàsic per a estudiar la Ciència, Astrologia, Alquímia i Religions de l'Europa medieval, així com les escoles filosòfiques posteriors conegudes com Lul·lisme. Per això el citem, com un gran mestre de la Tradició. 

Escultura al portal de l' Església de Sant Miquel a la Ciutat de Mallorca

 
..............................................................................................
Monestir de Montserrat, 1976. Monument  a Ramon Llull.
Obra de Josep M. Subirachs,
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Monumento_a_Ramon_Llull.jpg    




dilluns, 7 d’abril del 2014

Gilbert Durand : informacions i nou web

     Navegant per la xarxa i encara que ha arribat la primavera, hem trobat fotos de Gilbert Durand en ple hivern i sota la neu, que volem difondre. Els seus amics van constituir l'Association des Amis de Gilbert Durand  (AAGD). Ara, aquesta associació  ha  creat aquest web on hi podreu trobar moltes informacions que transcrivim.

http://amisgilbertdurand.com/

Nou site web de l’ Association des amis de Gilbert Durand
http://amisgilbertdurand.com/hello-world/?lang=en     

....................
Association des amis de Gilbert Durand
AAGD Chateau de Novery
Moye 74150
France
....................

...................................................................................................................................

D'aquest web volem remarcar especialment l'apartat referent a la seva bibliografia personal, redactat per la seva esposa.

BIBLIOGRAPHIE GÉNÉRALE DE GILBERT DURAND

établie par Chaoying Durand-Sun, Janvier 2014
Cette bibliographie générale, répartie en « Ouvrages de Gilbert Durand », « Ouvrages sur Gilbert Durand », « Thèses sur Gilbert Durand » et « Index pictural de Gilbert Durand », recense de façon chronologique l’ensemble des ouvrages et des articles de Gilbert Durand, ainsi que des traductions de ses ouvrages, et des ouvrages, articles et thèses sur son œuvre, ainsi que ses tableaux et dessins qui ont illustré des livres ou des revues.

..............................................................................................................................
Amb data del 2013 va sortir un número monogràfic d'homenatge publicat per la Universitat de Grenoble III. En donem informació.

Extret de: ELLUG,

IRIS, n°34/2013 : "Hommage à Gilbert Durand"

Parution revue

Information publiée le mardi 9 juillet 2013 par Matthieu Vernet (source : ELLUG)



_blank
IRIS, n° 34 / 2013 : "Hommage à Gilbert Durand"
Editorial de Philippe Walter


EAN 9782843102493
Prix :15EUR
Présentation de l'éditeur :
La récente disparition de Gilbert Durand, initiateur du « nouvel esprit anthropologique » en France donne à la revue IRIS l’occasion de confronter la pensée du maître de l’Imaginaire avec celle de deux générations de chercheurs qui ont vécu dans sa mouvance. Trois articles initiaux de Gilbert Durand posent le cadre anthropologique de ces recherches sur l’imaginaire humain : méconnaissance du rôle des images dans les productions culturelles (spécifiquement en Occident), analyse du divorce entre imaginaire et rationalité à l’origine d’une crise de l’imaginaire européen, tentative de définition des diverses modalités de métissage culturel à l’œuvre partout et de tous temps. Deux générations de chercheurs suivent ce sillage. La première offre deux études mythocritiques sur la figure du phénix dans la poésie moderne. La seconde (celle des jeunes chercheurs) explore les formes symboliques à la lumière de la mythanalyse : les bateaux d’Europe du nord au Moyen Âge, le loup garou et son rapport aux eaux, les chevaux diaboliques conduisant vers l’au-delà, l’étrange rire de Roland dans la célèbre chanson de geste. Une série de comptes rendus conclut le numéro. chercheur en linguistique générale, Georges Kleiber, explique la rareté des odoronymes. L’étude thématique se conclut par deux entretiens, l’un interrogeant Jean-Louis Millot sur l’apport de l’étude de l’olfaction dans l’étude du cerveau humain, l’incidence de ce sens sur le fonctionnement de notre mémoire et de certaines maladies ;  le second expose la vision d’un créateur de parfum, « nez » de Channel, Christopher Sheldrake

Sommaire :
Éditorial de
Philippe WALTER
Gilbert Durand (1921-2012)
Jean-Jacques WUNENBURGER – Université Jean Moulin - Lyon 3

Mythodologies
L’Occident iconoclaste. Contribution à l’histoire du symbolisme /  Gilbert DURAND – Fondateur du Centre de recherche sur l’imaginaire
Theophania Occidentalis. Entretien entre Gilbert Durand (fondateur du Centre de
recherche sur l’imaginaire) et Dominique Pradelle (revue Artus)
Comment se métisse l’imaginaire ? / Gilbert DURAND – Fondateur du Centre de recherche sur l’imaginaire
Les pouvoirs du récit / Helder GODINHO – Université nouvelle de Lisbonne, Centre d’études sur l’imaginaire littéraire, FCSH-UNL
Taiwanese indigenous myths (translated in English) / Fanfan CHEN – National Dong Hwa University, Hualien, Taïwan
Topiques
La Colombe-Phénix chez Umberto Eco /  Corin BRAGA – Université Babes-Bolyai, Cluj-Napoca, Roumanie
L’imaginaire du Phénix dans La Pente, Les Crépuscules de Z. Morsy. En attente de la révolution solaire / Claude FINTZ – Université Grenoble Alpes, CRI, F-38040 Grenoble
Facettes
Les loups-garous et les eaux / Fabio ARMAND – Université Grenoble Alpes, CRI, F-38040 Grenoble
Les figures de proue zoomorphes dans l’iconographie médiévale chrétienne : rhétorique de l’Incarnation / Barbara AUGER – Université Grenoble Alpes, CRI, F-38040 Grenoble
Les chevauchées funestes, épreuves de la faute / Clément PELISSIER – Université Grenoble Alpes, CRI, F-38040 Grenoble
Roland rit. De l’imaginaire d’une pulsion / Mathieu DIJOUX – Université Grenoble Alpes, CRI, F-38040 Grenoble
Comptes rendus
Anna CAIOZZO, Daniela MARIANI, Mathieu DIJOUX, Philippe WALTER

Vous pouvez commander cette revue chez votre libraire ou auprès du FMSH-Diffusion, 18-20 Boulevard Robert Schuman 94220 Charenton-le-Pont. Tél . 33(0)1 53 48 56 30
Directement en  ligne sur le site http://www.lcdpu.fr/
Ou auprès des ELLUG
Pour de plus amples informations, vous pouvez consulter notre site internet
http://www.u-grenoble3.fr/ellug


Responsable : Ilka MILANOV


Url de référence :
http://w3.u-grenoble3.fr/ellug/index.html/


Adresse : UNIVERSITE STENDHALBP 2538040 GRENOBLE CEDEX
...............................................................................................................
Extret del web de l' AAGD
Gilbert Durand, en plena nevada i amb el seu gat negre.


diumenge, 6 d’abril del 2014

Modernisme i Noucentisme

   A Catalunya, la riquesa humana, cultural i artística dels homes pioners, creadors, treballadors, artesans i societat que visqueren en el tombant del segle XIX i XX, va cristal·litzar en la consciència d' un nou temps modern, de la modernitat, conegut com Modernisme. Els mateixos anhels i aires nous que a molts països d' Europa i del món. Les arrels del passat gloriós medieval hi era ben present així com la continuïtat històrica.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Modernisme

   Poc a poc es canalitzen els sectors literaris, filològics, culturals i polítics en una altre concepte i cànon, més racional, de signe contrari o complementari, però igualment positiu pel País i la societat; el Noucentisme, a partir del 1906 aproximadament. Aquesta presa de consciència recolzada per les quatre Diputacions catalanes mena a fer possible l'aplicació d'un règim administratiu ampli d' autogestió, d'acord amb el govern central. Aquest règim només el va sol·licitar Catalunya encara que se n' haurien pogut beneficiar també la resta de províncies espanyoles.
 http://ca.wikipedia.org/wiki/Nnoucentisme

http://lletra.uoc.edu/ca/periode/el-noucentisme/detall

MANCOMUNITAT DE CATALUNYA.
   El 6 d'abril de 1914 es va establir la Mancomunitat de Catalunya, avui fa cent anys.
Va ser la federació voluntària de les quatre diputacions catalanes, amb l'objectiu de recuperar la unitat trencada per l' aplicació de la divisió provincial de 1833. Amb el model de les glorioses i antigues Corts Catalanes es volia recuperar la gestió administrativa per modernitzar Catalunya en tots els aspectes: econòmic, cultural,
artístic, educació i vida quotidiana. El president de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba fou el líder i primer president de la Mancomunitat. Amb aquest motiu es celebren avui una sèrie d' actes per recordar l'esplendor cultural que va portar una força impulsiva per a  millorar al país.

De TV3: http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/cronologia/cron103716314.htm    
...........
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mancomunitat_de_Catalunya
...........
http://www.mancomunitatdecatalunya.cat/breu-historia-2/    

Poc temps abans de la seva desaparició, el professor Jordi Castellanos, citat el dia 3 d'abril com un dels estudiosos del Modernisme en una etapa de crítica creacional i revisionista, en una entrevista a la revista Serra d'Or, comentava que volia revisar els conceptes i cànons modernistes. Creiem que el Modernisme, el Noucentisme poden ser objecte d'un estudi metodològic sota la temàtica durandiana de les conques semàntiques, una proposta interessant que Gilbert Durand va iniciar en una de les seves aportacions a Eranos. Es l'article : La belleza como presencia paraclética. Ensayo sobre los resurgimientos de una Cuenca semàntica, dins:

La crisis espiritual en Occidente

Gilbert Durand

Edición de Alain Verjat. Siruela. Madrid, 2011. 404 páginas, 26 euros

 Posteriorment va desenvolupar i ampliar l' article  a l' obra Introduction à la mythodologie. Mythes et sociétés, 1996. -- Publicat a Buenos Aires, en versió castellana:

MITOS Y SOCIEDADES: INTRODUCCION A LA MITODOLOGIA /

Gilbert DURAND                                                                                                                                                                                             BIBLOS, 2003, 192 p.
ISBN 9789507863981

Una proposta: la recepció a Catalunya dels prerafaelites i de Richard Wagner, van ser sens dubte uns rius bàsics que amb el seu cabdal van nodrir el Modernisme.

Donem alguns exemples de conques semàntiques i Imaginari a la xarxa:

Liliana Sardi. Ressenya de Mitos y sociedades. Revista de Estudios Clásicos, No. 32 (2005).
Bitácora de lecturas de Ricardo López Göttig. Historia, literatura, mitología, orientalismo y filosofía política:
http://lecturasrlg.blogspot.com.es/2012/05/mitos-y-sociedades-de-gilbert-durand.html    
..............................................................................................................
Ivan Pintor Iranzo: A propósito de lo Imaginario.
http://www.iua.upf.edu/formats/formats3/pin1_e.htm
..............................................................................................................
Salvador Lira Saucedo y Carmen F. Galán. --  Ficcionario de Teoria Literaria. Mito i -crítica
http://hiperficcionario.blogspot.com.es/2011/10/mito-y-critica.html
 

dijous, 3 d’abril del 2014

Alexandre de Riquer (1856-1920)

Avui s'ha presentat a Barcelona un llibre de l'  autor-creador-artista polifacètic Alexandre de Riquer, un dels grans catalans que van crear amb la seva obra aquest gran moviment del Modernisme que va regenerar la cultura i la vida quotidiana a Catalunya, a Europa i al món.
El llibre està dedicat als professors Jordi Castellanos (UAB) 1946-2012 i Martí de Riquer (UB) (1914-2013), traspassats durant la gestació del llibre. El primer, era un gran especialista del Modernisme català i el segon especialment de la literatura catalana medieval.
Martí de Riquer va publicar amb Antoni Comas (UB) (1931-1981) i Joaquim Molas el corpus modern de Història de la Literatura Catalana, reunint els millors especialistes
(4a ed. B. Ariel, 1984-1988, 11 vols).
La bibliografia està dedicada als professors també traspassats, Ricard Salvat (UB) (1934-2009), director també de Teatre i Gilbert Durand (U.Grenoble) (1921-2012)
Trobareu la informació del llibre al final.
                                             ESCALIBOR
.....................................................................................................
Com a ambientació, volem citar aquest article de Gilbert Durand, que es podia recuperar on line, i que és un bon complement per estudiar el final del segle XIX i principis del segle XX. Un pou d'erudició i sensibilitat.

N°: 1000. Les Mythèmes du décadentisme. Article de Gilbert Durand au format PDF (Université de Bourgogne). Source ...
.....................................................................................................
I aquest de Giovanni Allegra. Universitat de Perugia.
http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/7282/1/ALE_01_12.pdf

 Las ideaas estéticas prerrafaelitas y su presencia en lo imaginario modernista
  ......................................................................................................

Tornem a ALEXANDRE DE RIQUER.

Estudis globals a google:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Alexandre_de_Riquer_i_Ynglada

http://www.gaudiallgaudi.com/EDd01%20A%20de%20Riquer.htm
.....................................................................................................

Francesc Fontbona és un dels grans estudiosos de l' art català. Citem aquesta obra:

http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/7306/1/ALE_15_13.pdf    
LAS RAÍCES SIMBOLISTAS DEL ART NOUVEAU* - RUA
LAS RAÍCES SIMBOLISTAS DEL ART NOUVEAU*. Francesc FONTBONA.
Reial Academia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona. 
.....................................................................................................
Alan Yates i Eliseu Trenc  han dedicat molts estudis a l'artista AdR i al Modernisme.

http://www.anglo-catalan.org/op/monographs/issue05.pdf
.....................................................................................................
Mariàngela Cerdà Surroca, especialista dels prerafaelites anglesos i catalans, té també molt articles sobre AdR i l'època. Us invitem a consultar als enllaços d'aquest blog, el catàleg del CCUC, Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes. És una autoritat en l'obra de Riquer i en els coneixements i mètodes literaris simbolistes.
.....................................................................................................
Art, Ex-libris, Orfebreria, Artesania, Poemes en prosa, Heràldica,
és impossible parlar de tot. Transcrivim aquesta   POESIA
                                                CREDO

extreta d'aquest website:
Comme écrivains, Alexandre Riquer avec Santiago Rusiñol et Adrià Gual démontrent son intérêt dans l'exploration du potentiel du symbolisme en langue catalane.

Alexandre de Riquer meurt à Palma de Mallorca le 18 novembre 1920.
En pensant à sa première jeunesse à Bassols, à son premier amour, à la nature de son pays qui fut sa dernière passion, et très prés de sa mort, il consacra à la Ville de Majorque (Palma) ce poème - Credo - déjà mentionné plus haut -, qui est un résumé poétique de ses idées artistiques et vitales :
Jo crec en los colors, en que los colors canten,
ab l’esplendor dels cadmiums brillants d’un bell mitj-dia:
me subjuguen les formes sorpreses y m’encanten
les transparencies tenues com vaga melodia
o el sol de Juny qu'esclata armonic i vibrant:
en ell, atmiro a Deu, atmiro la Natura
y un amedller florit, un'admosfera pura
me'l fan sentir mes bo, me'l fan trobar mes gran.
Jo visc cara a la llum com fan els girassols
y crec en mi mateix, crec en l'Art expansiu
que calma la mev'ansia fentlo per mi tan sols,
perque han florit los prats, perque som al istiu,
perque tot fa remor, tot germina, tot viu;
perque y han verts riquissims endalt de la pineda
y apareixen intimes les ombres misterioses
ahont viuen les fades de formes voluptuoses.

Jo crec perque'l parral, la prada o la roureda
son tendres, son hermoses y fines de color;
jo crec perque una rama s'encen com un llum d'or
perque vibra en lo cingle la roca assoleyada,
perque entr'els blats tendrals floreixen les roselles,
perquè sirisa'l mar del sol de la vesprada,
perque l'ombra del bosc nos guarda meravelles
y es profon la cala y es verda l'onada.

Crec en la Veritat de plastica armonia,
en respirable espay distancies y llum,
en lo sublim encant de pau que te un bell dia
i en la vida qu'es Bellesa, en l'Art qu'es son perfum.

Je crois aux couleurs, dans lesquels les couleurs chantent
avec la splendeur des cadmiums brillants d'un beau midi:
les formes surprenantes me subjuguent et les transparences ténues
me ravissent comme une vague mélodie
ou le soleil de Juin qui éclate harmonique et vibrant:
en lui, j'admire Dieu, j'admire la Nature
et un amandier fleuri, une atmosphère pure
me font le sentir meilleur, me font le trouver plus grand.


Je vis face à la lumière comme font les girasols
et crois en moi même, je crois en l'Art expansif
qui calme ma convoitise le faisant pour moi même,
parce que les prés sont fleuris, parce que c'est l'été,
parce que tout est murmure, tout germine, tout vit;
parce qu'il y a des verts très riches sur la pineraie
et apparaissent intimes les ombres mystérieuses
où vivent les fées de formes voluptueuses.



Je crois parce que la treille où la rouvraie
sont tendres, sont belles et de fines couleurs;
je crois parce qu'une branche s'allume comme un feu d'or
parce que le rocher ensoleillé vibre au précipice
parce qu'entre les blés tendres fleurissent les coquelicots,
parce que la mer s'irise avec le soleil du crépuscule
parce que l'ombre de la foret nous réserve des merveilles
et la cale est profonde et l'onde est verte.



Je crois à la Vérité harmonieusement plastique,
en respirable espace, distances et lumière,
au sublime enchantement de paix qu'a un beau jour
et en la vie qu'est Beauté, en l'Art qui est son parfum.
..............................................................................................................
ESCALIBOR, és el cant del capítol VIII  del Poema del Bosc (1910), un llibre simbolista, un Bosc fantàstic descrit per un autor entusiasta dels prerafaelites anglesos i de la MATÈRIA de BRETANYA.
Aquest llibre és una obra col·lectiva de professionals, escriptors i traductors entusiastes que volen oferir al món la possibilitat de gaudir d'una de les versions més importants de la literatura artúrica.
 Extret de l' Editorial:
Alexandre de Riquer (2014): Escalibor. Un cant modernista artúric conquereix el món / Un canto modernista artúrico conquista el mundo. Editores: Maria Ángela Cerdà i Surroca, Montserrat Prat Serra y Juan Miguel Zarandona, el Jueves, 3 de abril de 2014 a las 19.30 horas en la Sala Verdaguer. Ateneu Barcelonès (C/ Canuda 6, 08002 Barcelona).
 
Intervendrán en el acto
 
Maria Ángela Cerdà - Universitat de Barcelona / Ateneu Barcelonès
Isabel de Riquer - Universitat de Barcelona
Francisco Lafarga - Universitat de Barcelona
Basilio Rodríguez - Grupo editorial Sial-Pigmalión
Juan M. Zarandona - Universidad de Valladolid (Soria)
 
Os esperamos
 
Grupo Editorial Sial-Pigmalión
C/. Bravo Murillo, 123, 3.º Izda., 28020 Madrid
Teléfono: 91 535 41 13
 
Correo electrónico: basilio@sialedicion.es
Facebook: http://www.facebook.com/pages/SIAL-Ediciones/235143067848 
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

Temes artúrics. Vegeu aquest mateix blog del dia 1 d'abril.
I els articles de:
Isabel de Riquer.-- El mite artúric a Catalunya, En: L'Univers màgic. Mites i llegendes, vol.8 de l'  Enciclopèdia de la cultura popular a Catalunya.Tradicionari. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 2007, p. 54-67.
...............................................................................................
Pere Bohigas i Balaguer. -- La matière de Bretagne en Catalogne. Versió catalana en el seu: Aportació a l'estudi de la literatura catalana. Barcelona : PAM, 1982, p. 277-294. 
..............................................................................................
Juan M. Zarandona.-- És especialista en Traducció i Literatura artúrica, com podeu comprovar a google.

http://www.biblioteca.org.ar/libros/200353.pdf

La literatura artúrica española, ibérica e iberoamericana contemporánea:
neo-medievalismo cultural, literatura comparada y traducción literaria

......
El impacto de la literatura artúrica....

http://aprendeenlinea.udea.edu.co/revistas/index.php/lyl/article/viewFile/1267/4587
......
CLYTIAR. Cultura, Literatura y Traducción  Iber-Artúrica
Director: J.M. Zarandona

http://www.clytiar.org/    
................................................................................................
Extret de l' Editorial:
Este volumen plurilingüe edita Escalibor, el Cant VIII en prosa poética del Poema del Bosch (1910), un prodigioso texto de raíces célticas y artúricas que constituye la ópera magna del polifacético artista y escritor catalán Alexandre de Riquer, con el fin de reivindicar y recuperar así su figura y su legado. El Poema del Bosch nos muestra a Riquer en su más plena y genuina etapa simbolista. Escalibor, dedicado al bosque artúrico y a la mítica espada, ofrece la asimilación de las técnicas prerrafaelitas británicas y una nueva recepción de la literatura artúrica en Cataluña, a partir de la lectura simbolista de la materia de Bretaña.
El volumen que ofrecemos es especialmente relevante si tenemos en cuenta que el siglo xx ha valorado enormemente el aspecto visual y pictórico de su obra, relegando su importante producción literaria hasta el punto de que este poema, un patrimonio a la vez catalán y universal, había permanecido inédito desde entonces. Se presenta el texto catalán original junto con versiones en numerosos idiomas y con textos introductorios eruditos y de homenaje, y otros centrados en el mundo celta y el artúrico, que permiten que el lector acceda al imaginario de uno de los maestros más fecundos del Modernismo catalán.
........................................................................................................
 
Quadre d' Alexandre de Riquer: L'arribada de Merlín cercant Viviana al bosch encantat. Oli. Col·lecció particular. Barcelona, sense data.