dimecres, 25 de desembre del 2019

Broceliande -- Apunts de Nadal 2019

<Alain Verjat fue un traductor con una gran trayectoria del francés al español y al catalán y
desde estas lenguas al francés, desde textos medievales a contemporáneos, entre otras
muchas actividades. Su vinculación a Hermēneus se resumen en unas sabias reflexiones
sobre la traducción «Traducir, transcribir, tramitar, traslucir. Del traductor como humanista
»,publicadas en el número 15 de la misma (2013: 435-437), y en la magna traducción del 
poema de Louis Aragon titulado «Brocéliande», incluida en el número 20 (2018: 655-687),
disponible en https://revistas.uva.es/index.php/hermeneus/article/view /2423. DOI: https://
doi.org/10.24197/her.20.2018.655-687. De ahí este documento en torno al bosque de 
Brocelianda. Gracias maestro.
(Juan M. Zarandona, director de Clytiar. Cultura, literatura y traducción iberoartúrica.  http://www.clytiar.org/  ).
………………Ressenyes de Hermeneus 20 (2018) i 21 (2019)
   Podeu trobar informació sobre Broceliande a la xarxa...molta i molta informació. La xarxa permet visualitzar molts paisatges naturals, monuments artístics, ruines, Castells, art i especialment els mites i llegendes que envolten aquesta meravellosa foret de Bretanya. És aquí on s' han inspirat molts autors i un dels llocs on  s'ha cristalitzat la MATERIA DE BRETANYA.
   La Península Armoricana va estar molt vinculada amb la civilització celta, junt amb Irlanda i el País de Gales. Per això tenen arrels i temes comuns.
   Després de les recerques sobre els textos medievals i posteriors, que parlen de les meravelles de Broceliande,  hi ha autors com Louis Aragon que s'hi han inspirat per traduir i plasmar el seu pensament i indignació, com en el poema Brocéliande de 1942, escrit en plena segona guerra mundial. Pere Solà Solé, especialista en Louis Aragon va presentar un article a Hermeneus 20 (2018). Alain Verjat (1943-març 2019) en va fer una traducció al castellà. Va ser el seu darrer article publicat. En parlem en aquestes pàgines.
Alain Verjat va ser delegat del Centre de Recherche de l' Imaginaire de Grenoble (CRI) per Gilbert Durand i Simone Vierne, del 1978 fins a la mort de Gilbert Durand, (1912), per difondre els estudis  durandians i de l' Imaginari a les Universitats de Barcelona i a l' Estat Espanyol.
Chaoying Durand Sun, que havia tractat i publicat amb Gilbert Durand, temes de literatura comparada, del Graal i dels Imaginaris occidental i xinès a Mythe, thèmes et variations, Paris, Desclée de Brouwer, 2000 ...va participar a les "Jornadas artúricas de Soria" el 2016, comvocades per Clytiar, amb la comunicació que publica Hermeneus 21(2019).
Queden així descrits els nexes que fan que els números d'Hermeneus 20 (2018) i 21 (2019), siguin un homenatge a Gilbert Durand, Alain Verjat, i els estudis de l' Imaginari i Materia de Bretanya. I a la vegada hem dedicat els esforços per trobar i donar informacions  útils als amics i que seguirem publicant en aquestes pàgines.
………………………………………………….…
Hermēneus. Revista de traducción e interpretación, 21 (2019).
DOI: https://doi.org/10.24197/her.21.2019
Publicado: 20/12/2019
…….………………...
Chaoying Durand-Sun.
Le mythe du Graal dans la légende arthurienne européenne et dans la L’Epopée des Trois Royaumes de Luo Guan-zhong à travers sa traduction française. P. 107-147.



VARIA / María Carreira López, E. Gil,  M. Prat, Christophe Rabiet


Brocelianda o el bosque que me contempla: homenaje a Alain Verjat (1943-2019), traductor de Hermēneus. P. 653-693.
……………………………………….



<Ressenya de: Brocéliande ou l'obscur des forêts / dir. de la publ. Hervé Glot. La Gacilly: Artus , 1990. 101, [7] p. il. (Artus ; 31-32).-- ISSN: 0181-1835. Nota. Se trata de una monografía publicada en una serie de revistas...

<Traducciones. --  Gilbert Durand. -- La forêt qui me regarde. Orig. francès.


<Gilbert Durand. -- El bosque que me contempla. --  Trad. esp. de María Carreira.

<Philippe Walter. – Los toros furiosos de Brocelianda. Trad. esp. de Ch. Rabiet.

<Philippe Walter. – La Fuente de la canícula. Trad. esp, de María Carreira.


<Philippe Walter. – La font de la canícula. Trad.  al català d’Emili Gil.

………………………………………
Hermēneus. Revista de traducción e interpretación, 20 (2018): 655-687.

Louis ARAGON, «Brocelianda»
Introducción de PERE SOLÀ SOLÉ. Universitat de Lleida.
……..
Louis ARAGON, «Brocéliande»
Traducido y anotado por ALAIN VERJAT (1943- marzo 2019). Universidad de Barcelona.
……………………………………
<Sobre Chaoying Durand.Sun
Presidenta de l' Association des Amis de Gilbert Durand.
https://amisgilbertdurand.com/
En aquest bloc n`hem parlat diverses vegades, especialment el dia 30 de desembre de 2015.
Podeu consultar el seu CV a Clytiar.
http://www.clytiar.org/investigadores/chao-ying-durand-sun/
Va participar a les "Terceras Jornadas de Soria" del 2016.
 ………………............................................         
<Sobre Philippe Walter, medievalista artúric i antic director del "Centre de recherches sur l' Imaginaire de Grenoble" abans de la seva jubilació:


< dóna informacions recents l' "Association des Amis du CRI de Grenoble", 2/19/2019.
https://aacri.hypotheses.org/329
<"L’équipe Moyen-Âge interdisciplinaire à Grenoble propose son séminaire doctoral : “Penser le Moyen-Âge aujourd’hui”
Au coeur de cet événement, l’Association des Amis du CRI est heureuse d’organiser la conférence de Philippe Walter “Pour une neurophysiologie de l’imaginaire”.
…………………..
https://fr.wikipedia.org/wiki/Philippe_Walter    
………………….
<Conferència ; homenatge a Philippe Walter ; director de la  publicació i traducció  dels "Lais du Moyen Âge". IN:

…………….
<Fleur VIGNERON, Koji WATANABE (dir.), Voix des Mythes, Sciences des Civilisations : hommage à Philippe Walter, Bern, Berlin, Bruxelles, Frankfurt am Main, New York, Oxford, Wien, Peter Lang, 2012. XXXVI, 486 p., nombr. ill.
…………………
<Philippe Walter, dir.
Brocéliande ou Le génie du lieu, archéologie, histoire, mythologie, littérature. Presses Universitaires de Grenoble, 2002.
……………………………………………….……...
Brocéliande.
Centre de l' Imaginaire arthurien.
https://fr.wikipedia.org/wiki/Centre_de_l%27imaginaire_arthurien
http://www.centre-arthurien-broceliande.com/
…………………………….
Claudine Glot. Editorial i revista Artus.
https://fr.wikipedia.org/wiki/Claudine_Glot    
Claudine Glot, l' any 1988 va fundar  amb Gilbert Durand i Philippe Le Guillou, Michel Le Bris i d' altres el Centre de l' Imaginaire arthurien, avui ubicat al Château de Comper, a la forêt de Paimpont, des del 1990,.
…………………………….
Emili Gil.-- Brocelianda. -- Barcelona: Produccions impossibles, 2019. -- 20 p.
……………………………………………………….
Informacions diverses.
ARXIU DE FOLKLORE. Universitat Rovira i Virgili. Tarragona. -- 25 anys.
Arxiu de Folklore.
Llegendes, recerques. -- Revista sobre la Llegenda.
Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature
Estudis de Literatura Oral Popular núm. 8 (2019)
Enllaç al número 8: https://revistes.urv.cat/index.php/elop/issue/view/165/showToc
………………………………………...….………..
Materia de Bretanya.
<Maria Carreira López ha publicat aquest article a la revista Abriu, p, 197-213,  de la Universitat de Barcelona, Estudis gallecs i portuguesos.
Vestixios e funcións da Gran Deusa no imaxinario galego desde a obra de Méndez Ferrín.
(=Vestiges and Functions of the Great Goddess Within the Galician Imaginary Through the Narrative of Méndez Ferrín).
http://revistes.ub.edu/index.php/Abriu/article/view/abriu2019.8.11
………………………
<Mariàngela Cerdà i Surroca (2019): "Visió modernista de la matèria de Bretanya", IN: Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, LXXIII: 47-60. 
………………………………………………....
NADAL....Rites, costums, tradicions… 
<La imatge és poliédrica, La crítica, l'angle d' observació també ho és.
Teresa Costa Gramunt és una escriptora  i erudita ben coneguda. Els seus escrits són un pou d' espiritualitat, humanisme, saviesa, ética i defensa dels valors culturals. En aquest article presenta unes notes històriques sobre l'orígen del pessebre a Itàlia.
La Fura. Informatiu de l' Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf.
 / Teresa Costa Gramunt.
……………………................
<Sobre Francesc d' Assís.
 Diu Gilbert Durand a "Introduction à la mythodologie: Mythes et sociétés", 1996:
"...pour l'énorme bibliographie concernant François d' Assise, cf. Dictionnaire de spiritualité,  Paris : Beauchesne, 1964".
A la "Introduction…" Gilbert Durand dóna una visió histórica interessant i personal,  aplicant el seu mètode de les conques semàntiques i de la potamología.
……………………………………


Fréderic Monneyron, Martine Xiberras del cercle de deixebles de Gilbert Durand a : Le monde hippie, Paris : Imago, 2008, interpreten el pensament i teories de Gilbert Durand, (que ja havia citat Sant Francesc a Beaux Arts et Archétypes. La religion de l’art. París, PUF, 1989)...
"...usés, et Gilbert Durand repère trois grandes résurgences ou renversements, et plus exactement ... remythologisation était apparu, grâce au mouvement initié par Saint François d'Assise. Les communautés franciscaines sont précédées…"
…………………………………………………
CONGRESSOS 2020. Informacions.
"Le quatrième Congrès du CRI2i, ayant pour thème Imaginaires de l'identité. Auto-images et représentations du soi, se déroulera l'an prochain à Cluj-Napoca, Roumanie, les 25-27 juin 2020".
………………………………………………….
...…

diumenge, 1 de desembre del 2019

Mn. Jacint Verdaguer -- Apunts -- 1


Poesía


"Lli" dins Brins d' Espígol, TO IV. Barcelona : Proa, 2006, p. 1093


Jo

bri
fi
de lli,
dret
i prim
fins al cim.
Coliu-me,
quan floriré;
teixiu-me,
i us vestiré
d'un llani-llini
blanc com l'ermini.


Jo

bri
fi
de lli.
Mon tronc
és un jonc;
ma flor,
un robí.
Tinc
cinc
fulles
en la flor,
totes belles
i vermelles
com un cor. 

dissabte, 5 d’octubre del 2019

Alain Verjat -- Apunts -- 2

Alain Verjat


Als cursos sobre Jules Verne, el profesor ens parlava d'aquest il.lustrador, que sedueix per la seva imaginació.




Albert Robida
https://images.app.goo.gl/5XY1kcSRfWkSaiGh6


Aquest any es publicarà l obra:
Mirades de la -ciencia sobre el temps. Barcelona : Universitat de Barcelona, 2019.
A cura de José Enrique Gargallo...et al.




El primer congrés  compta amb la conferència del Dr. Verjat amb la qual va participar, presentant mètodes durandians.
El imaginario del tiempo, p. 367-376.
Dins del camp científic el prof. AVM ens havia parlat també de Michel Serres, traspassat el passat mes de juny.
……….
L'Association des Amis de Gilbert Durand, van publicar aquest article el juny.
L’ancrage symbolique des oeuvres épistémologiques de Gaston Bachelard, Michel Serres et Edgar Morin
……….
La Universitat de Valencia va publicar:

divendres, 19 de juliol del 2019

Gilbert Durand -- Apunts -- 11

Articles diversos sobre Gilbert Durand trobats a la xarxa.


Ignacio Riffo-Pavón. -- El Imaginario: revisitando la obra de Gilbert Durand. IN:
Imagonautas. Revista interdisciplinaria sobre imaginarios sociales. Núm 13 (2019).
http://imagonautas.webs.uvigo.gal/index.php/imagonautas/article/view/151


Dins del número monogràfic. -- Imagonautas. -- Núm. 13 (2019). -- Globalización, futuro, mercado inmobiliario, perros y gatos, Cornelius Castoriadis, Gilbert Durand.
http://imagonautas.webs.uvigo.gal/index.php/imagonautas/issue/view/35


---Revue Acropolis. ( Entrevista 1985). -- Gilbert Durand. -- Que sont devenus le mythe et l’imaginaire en Occident ?.
https://www.revue-acropolis.fr/testimonial/gilbert-durand/

dimecres, 6 de març del 2019

Alain Verjat Massmann (1943-2019)

Informacions. Necrològica.


   El passat dia 5 ha mort el catedràtic de Filologia Francesa de la Universitat de Barcelona, Dr. Alain Verjat Massmann.
   El Funeral será el dia 6 de març. En aquestes pàgines hem parlat d' ell com un Mestre, moltes vegades, i en seguirem parlant encara. Descansi en pau.


   Des del 1978, va ser delegat per Simone Vierne i Gilbert Duand per difondre els estudis i recerques de l' Imaginari a Barcelona, Catalunya i Espanya. La seva trajectòria acadèmica, la seva dedicació a la cultura francesa i universal  fou esplendorosa i total. Els seus amics universitaris i els seus deixebles en són testimoni i el trobarem a faltar.


   A la primavera del 1984, va fundar el G.R.I.M. (Grup de Recerca de l' Imaginari i Mitocrítica), adscrit al Dpartament de Filolofia Francesa i Provençal de la Universitat de Barcelona, vinculat al C.R.I. de la Universitat de Grenoble-3 amb el suport de Gilbert Durand i Simone Vierne. A la tardor, el G.R.I.M., fou invitat a la Jornada del CRI de Grenoble.


   El 1985, Gilbert Durand va presidir el "Col·loqui Internacional sobre els Valors heurístics d' Hermes" a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona.


   D'aquí fem un salt en el temps,2014,  passant per la col·laboració als col·loquis organitzats pel catedràtic de la Universitat de Barcelona, José Enrique Gargallo, que podeu consultar als enllaços i al Bloc : "Mirades de la Ciència sobre el Temps".


http://stel.ub.edu/paremio-rom/en/pages/mirades-de-la-ci%C3%A8ncia-sobre-el-temps

   El 2015, Taula rodona sobre "Imaginari i Simbología de l' art". Biblioteca de Catalunya, al costat de Teresa Costa Gramunt.
http://www.bnc.cat/Visita-ns/Activitats/Taula-rodona.-Imaginari-i-simbologia-de-l-art    


   I també, la presidència de la tesi doctoral de mitocrítica de Maria Carrreira, el setembre de 2017, a la Universitat de Barcelona.


   El seu mestratge i suport a aquestes pàgines del B.R.I. (Barcelona, Recerca de l' Imaginari), a les nostres activitats, lectures i projectes, han estat constants des del 2005, en que va assistir a la vinguda, dinar i rebuda de Michel Maffesoli a l' Institut d' Estudis Catalans, al costat del President  Salvador Giner i a la tarda a la presentació de "La part del diable" de M. Maffesoli, a la Biblioteca de Catalunya, publicat per March Editori traduït per Carmen Valencia Lucas.


   D' activitats diverses del professor Alain Verjat , en parlarem més endavant, encara. Avui, un agraïment col·lectiu dels que vam gaudir del seu mestratge, coneixements i amistat. La línea oberta per ell, era bona. així, ho demostren els centres de recerca, editorials, grans personalitats, que també hem anat citant al bloc : Centre de Recerca de Tradicions Religioses, CETR  ; Editorial Fragmenta ;  Raimon Panikkar ;  Lluís Duch, Ars Gravis- Raimon Arola ; Jaime D. Parra ; Amador Vega ; Victoria Cirlot. I molts  d' altres.
Com a complement, citem el llibre de Jaime D. Parra,  "Claves de Simbología",  2019, on explica les recerques i creacions simbòliques anteriors al 1978, fetes per Juan E. Cirlot (1916-1973) i Marius Schneider (1903-1982).

dimarts, 22 de gener del 2019

Joan Salvat Papasseit (1894-1924) -- Apunts -- 2

POESIA.
   Dos llibres recents permeten una ullada retrospectiva i actual al fet poètic, en català, castellà i amb notes a les llengúes peninsulars.


El primer és una  obra de Joan Salvat-Papasseit, ja citat al bloc el dia 24 de desembre de 2013. Aquest autor va morir jove, en el si familiar, als trenta anys.


El poema de la rosa als llavis.
L'obra publicada l' any 1923 s'ha reeditat moltes vegades i ha estat objecte de molts estudis.
En el següent article de Carles Miralles s'hi poden trobar molts elements d'anàlisi de metodología durandiana.
PER A UNA LECTURA DE SALVAT-PAPASSEIT Mort a trenta ... - Core
https://core.ac.uk/download/pdf/39035529.pdf


L'edició d' Angle Editorial.
El març  de l' any 2018, la professora Laura Borrràs, actual consellera de la Generalitat de Catalunya (i fins fa poc directora de la Institutció de les Lletres Catalanes) el va publicar a Angle Editorial. Ha tingut cura de les il·lustracions amb molta sensibilitat. Citem també la informació que ella mateixa dóna al seu bloc.


https://www.angleeditorial.com/el-poema-de-la-rosa-als-llavis-729


http://lauraborrasdalmau.blogspot.com/2018/02/el-poema-de-la-rosa-als-llavis.html?m=1
………….
Joan Salvat-Papasseit. -- D'altres articles.


https://litcatalanabat.wordpress.com/2018/01/19/joan-salvat-papasseit-el-poema-de-la-rosa-als-llavis-1923/


http://llenguailiteratura.blogs.uoc.edu/2018/06/12/el-poema-de-la-rosa-als-llavis-de-joan-salvat-papasseit-literatura-catalana-selectivitat-pau-2018/
Joan Salvat-Papasseit: nada es nimio
Jaume Subirana
…………..
DONES POETES.
El segon llibre és Poesía in-versa, edició a cura de Jaime D. Parra i Amalia Sanchís, amb dibuixos de Charo Mur publicat per In-Verso ediciones de poesía,  el 2018.
Extret del mateix llibre:
http://www.inversopoesia.com/nuestros_libros/poesia-in-versa

POESIA IN-VERSA. Nueva expresión de mujeres poetas. Estudio y antología.


"Poesía in-versa recoge una selección de la última expresión poética en España, aquella que se ha venido reafirmando, sobre todo desde 2012: mujeres poetas jóvenes, nacidas en los ochenta y noventa. Una escritura que empezó tras la primera generación de principio de siglo: una re-generación. Nueva expresión radical: otra raíz. Con esta antología se pretende darle una entidad propia, aproximando corrientes, lenguas y espacios distintos. En total, se seleccionan doce autoras, recogidas por estricto orden de nacimiento: de 1980, la primera, a 1995, la última. Mireia Calafell, Verónica Aranda, Laia López Manrique, Laia Noguera, Martha Asunción, Laura Casielles, Anna Gual, Iris Parra, Maria Sevilla, Sara Torres, Mitra Lipovetsky y Margot Parra son las poetas. Unas son crípticas, otras más cotidianas, otras oníricas, algunas realistas; las hay serenas y subversivas, tranquilas e intrépidas, pero en todas se da un fuerte acento personal, que es lo determinante.
Haciendo balance: nueva expresión libre, poesía inversa".
……………….
Aquesta obra inclou un extens pròleg de Jaime D. Parra (p. 9-62) : Poesía de mujeres: una realidad viva.  Aquest text escrit amb una visió històrica i retrospecctiva és una contribució erudita a la historia de la poètica peninsular, europea i universal. Fins arribar a les dotze poetes joves, plenes de vida i il·lusions, com es pot veure en les dotze fotografíes que il.lustren el recull. Dues pàgines de enigmàtics i esotèrics dibuixos de Charo Mur desafíen el temps...….

……………


Poema de Joan Salvat Papasseit---RES NO ÉS MESQUÍ
A Josep Obiols

Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern — Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
—Avui demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

(L'irradiador del port i les gavines)

Extret de. Associació d' escriptors en llengua catalana.
https://www.escriptors.cat/autors/salvatpapasseitj/pagina.php?id_text=2642 


L' autor Joan Salvat-Papasseit. Aquest poema parla de bri, brins, mitemes, cicles...

https://ca.wikisource.org/wiki/L%27irradiador_del_Port_i_les_gavines