El CRAI de la Universitat de Barcelona és una bona font d'informació. En el butlletí corresponent a les "Novetats març 2015" hem trobat aquest llibre artúric.
*Encontrado en cataleg.ub.edu
The Arthur of the Italians : the Arthurian legend in Medieval Italian literature and culture / edited by Gloria Allaire and E. Regina Psaki. Cardiff : University of Wales Press, 2014.
Topogràfic: 850"11/13".09 Art
#novetatsCRAIUBLletres #llengmodernes_mar15 #llengmodernes
Qui és aquest professor savi?, com pot dir un professor que un mag d'`historieta és l'únic que pot salvar el món?, com és possible que professors esotèrics imparteixin classes? Ens queixarem després del baix nivell de l'ensenyament.
ResponEliminaLa màgia, la superstició, l'esoterisme no tenen cabuda en un ensenyament que pretenem científic. Una universitat que ha d'aspirar a la raó.
Com és possible que encara hi hagi pobres innocents que encara creguin que aquesta corralina de món es pot arreglar? I encara pitjor manifestar-ho en una aula sense posar-se vermell.
Tot això dels contes artúrics, de la matèria de Bretanya, de les princesetes, dels elfs, dels mags i de les fades pot anar molt bé per a passar l'estona, per a muntar parcs temàtics i atraure turistes incultes. De les fantasies i les ficcions d'uns ociosos només se'n poden fer tesis doctoral ocioses que no serveixen més que per què altres desvagats vagin perdent el temps. Ni "Matèria de Bretanya" ni les altres matèries màgiques tenen res a dir, ni ens duran un bon present i un millor futur. Mentre continuem així, amb aquestes "collonades" el poble romandrà inculte, patint els governs que es mereix.
Salut
Francesc Cornadó
Tot són opinions, Francesc....
EliminaCrec que les taules acadèmiques i científiques poden tenir molts camins i vies d'investigció...
La intuïció, la imaginació, la fantasia, l'humor, la creativitat, el desig d'arribar al fons de la matèria, de les coses i de l'ànima humana ; de superar les misèries i la condició humana penso que sempre seran factors positius. m.
No Montserrat, no podem dir que tot són opinions, el que ha manifestat aquest professor no és una opinió innocent, és un acte de irresponsabilitat acadèmica. Les seves paraules són l'expressió d'una superstició. Dir que un mag, per més artúric que sigui, és l'únic que pot salvar el món, és quelcom esotèric i això no té cabuda a la universitat.
EliminaFent un esforç puc arribar a entendre que hom pugui fer un treball d'investigació o una tesi sobre els personatges artúrics, igual que podria fer-ho sobre la forma de defecar de les xinxes, però manifestar que la única solució està en mans d'un mag és una bajanada de lesa irresponsabilitat.
No em serveix això de què tot són opinions, no. Aquests professors cobren de l’erari públic i tenen la responsabilitat de impartir un coneixement universal, lògic, científic i si no ho fan cal exigir-los responsabilitats civils, com s’exigeix als arquitectes i als metges i no val que un professor jugui a fer gracietes i a perdre el temps. Com tampoc val que un arquitecte projecti un edifici mal calculat, si l'edifici cau per errors de càlcul, a l'arquitecte li toca pagar.
Tampoc crec que puguem posar al mateix sac la intuïció, la imaginació, la fantasia, l'humor, la creativitat i el desig d'arribar al fons de la matèria. Tot això són coses diverses i unes no tenen res a veure amb les altres i molt menys amb la superstició i l’esoterisme. En efecte la intuïció pot provocar una línia d’investigació, la imaginació i la fantasia poden acompanyar un pensament científic, l’humor i la creativitat són formes excelses de la intel•ligència però res d’això té a veure amb la superstició.
No Montserrat, aquests professors no hi caben a la universitat, la seva actitud només contribueix a la incultura, i si aquestes actituds no s’eradiquen no ens podrem queixar de la incultura que plana damunt d’aquesta ciutadania i amb aquest carregament de màgia i bruixeria només podem aspirar a tenir els governants que ens mereixem.
Amb amistat
Francesc Cornadó