Phantasma

Balanç de fi d'any. -- Somnis, impossibles, èxits, fracassos, il·lusions, causes, el bé, el mal...
Utopies
Ja hem parlat d'utopies. Interessant l'article de la Wikipédia, Utopie:
https://fr.wikipedia.org/wiki/Utopie    
 Les utopies formen part dels valors inherents a la dignitat, i llibertat del pensament de l'home, de les seves idees, somnis, esperances,  dels seus costums, de la seva vida. O sigui, de la condició humana. En allò que és impossible i possible. Algunes utopies del segle XIX, s'han vist realizades en part al segle XX.
---Però aquest segle ha portat al concepte d'antiutopia.


---A final d'any, podem parlar també  d'Antiutopies, gràcies a un magnífic article de Corin Braga. Així, ens endisem a l'est d'Europa, a Cluj, on trobem aquest centre de recerca de l'Imaginari, Phantasma, vinculat a les personalitats més dinàmiques de l'Imaginari, alguns deixebles i col·laboradors directes de Gilbert Durand, com Jean-Jacques Wunenburger. Les utopies del món geogràfic de Jules Verne, dels Càrpats, s'han engrandit amb aquest nou concepte.
---Corin Braga amb d'altres professors de la Facultat de Lletres de la Universitsatea Babes-Bolyai, van iniciar el 2002 una infrastructura important que inclou el Centre de l'Imaginari CRI2i, que publica el "Bulletin de liaison" (vegeu els enllaços del bloc). I també aquesta revista que volem avui difondre, Caietele Echinox / Echinox Journal.
.................................................
---Podeu recuperar el centre Phantasma i la seva Universitat de Cluj-Napoca, Romania a:


http://www.ubbcluj.ro/ro/    
http://phantasma.lett.ubbcluj.ro/    
..................................................
Caietele Echinox / Echinox Journal. Dades:
Caietele Echinox is a biannual academic journal in world and comparative literature, dedicated to the study of the social, historical, cultural, religious, literary and arts imaginaries.
Editor: Phantasma. The Center for Imagination Studies, Faculty of Letters
Publisher: Babeș-Bolyai University, Cluj-Napoca, Romania
Print: Megaprint, Cluj-Napoca, Romania
.................
http://phantasma.lett.ubbcluj.ro/?page_id=16&lang=en    


...................................................
Ens limitem a aquest número 32 de la revista, on hem trobat l'article de Corin Braga:
"Caietele Echinox / Echinox Journal --32--Phantasma - Images of Community":
http://phantasma.lett.ubbcluj.ro/?page_id=6083    
..................................................
El seu sumari: "Images of Community – Summary", consulta dels articles on line.
http://phantasma.lett.ubbcluj.ro/?page_id=6078    
................I gràcies a la xarxa, l'article de Corin Braga. Pels Books Reviews, millor consultar directament la xarxa.
Corin Braga, L’attaque contre l’individualité dans les antiutopies totalitaires modernes


.................................................
a la xarxa, podeu consultar, Utopies, Antiutopías, Distopía..
.................................................

Gilbert Durand -- Apunts -- 8

--Gilbert Durand, (1921-2012),
In memoriam...
..........................................En el 5è aniversari de la seva mort.
Revisat el 15 octubre 1917,
https://es.wikipedia.org/wiki/Gilbert_Durand 


---Article de Luis Garagalza, Universidad del País Vasco.

http://cultura.elpais.com/cultura/2012/12/22/actualidad/1356208475_567854.html   
  .........................................
La llavor durandiana a les Universitats catalanes s'havia iniciat el 1978, a Cerisy, amb la delegació de Simone Vierne i Gilbert Durand, al professor Alain Verjat Massmann per estudiar i  difondre la seva obra i mètodes a la Península. Després, AVM, a la primavera del 1984 va formar l'equip universitari del GRIM (Grup de Recerca de l'Imaginari i Mitocrítica). A la tardor del mateix any van ser invitats pel CRI (Centre de Recherches sur l'Imaginaire) de Grenoble per Gilbert Durand i Simone Vierne.
L'any següent, pel mars del 1985, el G.R.I.M. va superar la prova iniciática d'organització del col·loqui proposat per Gilbert Durand, que hi va asistir així com Simone Vierne i d'altres personalitats. Les actes publicades en són testimoni i es poden consultar a les biblioteques.
"Actes del Col·loqui Internacional sobre Els valors heurístics de la figura mítica d'Hermes" / G.R.I.M. --  Universitat de Barcelona, Facultat de Filologia, Departament de Filologia Francesa i Provençal, 1986.-- 344 p. -- (Mythos).
..........................................................................
En el 25è aniversari de la seva mort:
--Enric Moreu-Rey, (1917-1992),
In memoriam...
https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Moreu-Rey    
remarquem:

«Obra de Enric Moreu-Rey» a Dialnet.

Enric Moreu-Rey a la Societat Catalana de Geografía

................................................
Fa pocs dies es va recordar el seu mestratge i traspàs, a la Universitat de Barcelona, organitzat pel seu col·lega de Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona, José Enrique Gargallo.
http://blocdelletres.ub.edu/2017/11/27/acte-en-record-denric-moreu-rey-a-la-universitat-de-Barcelona
.................................................
Aquest professor polifacètic, va exercir la seva docència en uns moments difícils de la societat catalana, no sols per motius econòmics sinó també per l'ambient ideològic i manca de llibertat de la postguerra. No obstant i segurament per les seves arrels familiars franceses, ja que la seva mare ho era, va dur a terme una gran tasca de recerca dins de la cultura catalana i francesa, a més de la seva dedicació a la docència i a la cultura i vida civil i quotidiana del seu moment. El 1980 va fundar la Societat d'Onomàstica que ha permés recuperar  antropònims, topònims, noms de lloc, mots i paraules encara vives, usades per persones d'edat, que haurien caigut en l'oblit o s'haurien fossilitzat.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Societat_d%27Onom%C3%A0stica
.................................................
A la Wikipedia citada, a l'apartat Obra, trobareu una mostra dels temes tractats per Enric Moreu-Rey, especialment pel que fa a la recepció de la cultura francesa a Catalunya, estudis comparatius, patrimoni bibliogràfic, obra de creació poètica personal i molts d'altres temes.
...................................................................................
---Universitat de Barcelona. Nova tesi doctoral sobre Hermes.
La llavor durandiana segueix interessant i seduïnt els universitaris i els treballs de recerca. 2017.--
---Presentada per: Maria Carreira:
"Esquemas míticos na narrativa curta de Xosé Luís Méndez Ferrín. A pegada de Hermes a través do macrotexto", dirigida per la professora María Xesús Lama, i llegida a la Universitat de Barcelona el 26 de setembre de 2017, davant un tribunal del que va formar part el professor Alain Verjat.
 La tesi estarà accessible al repositori web de tesis en xarxa (www.tdx.cat) previsiblement, a l'estiu de 2018.
...................................................

L'autora fa un estudi  mitocrític segons les proposicions  de Gilbert Durand, aplicada al corpus escollit d'aquest autor gallec.
Xosé Luis Méndez Ferrín.
https://es.wikipedia.org/wiki/Xos%C3%A9_Lu%C3%ADs_M%C3%A9ndez_Ferr%C3%ADn   
................................................. 

Mutacions, canvi d'estat / alquímia, Yijing

Continuació de les págines del 18 d'agost i del 4 de setembre 2017.
...Merlí...Merli...
Aquesta página també parla de Gilbert Durand, del mag Merlí i de la Matèria de Bretanya--Apunts-11).


NOTA, -- Hem rebut un comentari de Nora Vela dient que miressim la nota 4 de la següent página:
https://mariatoldra.wordpress.com/2017/09/08/pomell-de-goigs-del-jardi-de-maria-de-narcis-camos-1657-nostra-senyora-del-mon-o-mont/
El text diu:
[4] Alfons Serra Baldó i Rossend Llatas, quan parlen de la mètrica dels goigs, derivada de la dansa provençal, copien aquests goigs complets i els ofereixen “com a exemple d’uns goigs anònims tinguts com els més vells dels conservats”, dins Resum de poètica catalana (mètrica i versificació), Barcelona: Editorial Barcino, 1932, p. 114-118.
Volem posar de relleu la importància d'aquest llibre de poètica, reeditat per editorial Barcino i que encara és un llibre de text per estudiar poètica i mètrica a les universitats.
-----------------------------------
Després d'aquesta nota tornem a la màgia de Merlí. Anirem  recuperant informació clàssica, i de la  Matèria de Bretanya, encara ens en ocuparem més endavant.
-----------------------------------
Merlí és un mag que prediu i endevina el futur. L'etimologia del seu nom té diverses interpretacions:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Merl%C3%AD    
------------------------------------
Philippe Walter-Blanca Solares

Diccionario de la existencia: asuntos relevantes de la vida humana : ...

https://books.google.es/books?isbn=8476587996

Editors: Andrés Ortiz-Osés, Patxi Lanceros - 2006 - ‎

"He confirmado que la etimología de su nombre se deriva del galo, Merlín significa «el marítimo», «el venido del mar». P. 307-309.

--Aquestes pàgines volen recordar tots els esforços i activitats fets per conèixer Imaginaris i cultures d'Europa. El prof.  J. Zarandona des de Clytiar escrivia el juliol passat que el prof. Georges Bertin li havia anunciat la mort de Robert Baudry. antic professor de la Universitat de Lumumbashi, traspassat a les seves terres de l'Aude. Va ser fundador del CERMEIL (Centre d'Études sur le merveilleux en Littérature). El recordem d'un congrés que ell va organitzar a Narbona, al final dels anys vuitanta. Hi vam asistir tres membres del G.R.I.M., U.B.
Robert Baudry és autor d'una obra sobre Merlí. Le mythe de Merlin. Citem aquesta ressenya :
http://ridoux.fr/spip/spip.php?article91    
--El Centre Culturel International de Cerisy li va oferir el 1991 un col·loqui-homenatge:  "La problématique du  merveilleux"
http://www.ccic-cerisy.asso.fr/merveilleuxTM97.html    
-----------------------------------

ARTS ENDEVINATORIES.Citem en primer lloc: 
​---Encyclopédie de la divination - Préface de Gilbert Durand.

Eds. - Gwen Le Scouézec et Hubert Larcher - Roger-Jean Ségalat - J. Mendoza y Almeida - Alain Meylan - Philippe Schuwer - Gilbert Durand (préface). Auteurs : René Alleau. et al...1a ed. 1964, 2a ed. 1973. -- (Conté: ​Arts divinatoires - Astrologie - Cartomancie - Chiromancie - Géomancie - Tableaux d'interprétation géomantique - Parapsychologie et divination - Plantes hallucinogènes divinatoires).​

---------------------------------

Mutacions, canvis.
En aquest BLOC : Des de la Meditarrània, a la página Un joc interactiu acosta el món de l'alquímia als més menuts  trobem referències al:
Llibre de les Mutacions i canvis d'estat--alquímia-
També una breu referència a :
---Joaquim da _Fiore--
https://desdelamediterrania.cat/2011/06/22/un-joc-interactiu-acosta-el-mon-de-l%E2%80%99alquimia-als-mes-menuts/
-----------------------------------
Yijing.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Yijing    
Llibre molt conegut i traduït arreu d'Europa, al llarg de tot el segle passat. Així, va poder ser llegit per investigadors al mateix temps que les obres d' Oswald Spengler i A. Toynbee.
Richard Wilhelm (1873-1930), amic de C.G. Jung el va taduir establint un pont entre Orient i Occident..
https://es.wikipedia.org/wiki/Richard_Wilhelm    



http://iching-tegularius.blogspot.com.es/2012/10/richard-wilhelm-y-la-imagen-alemana-de.html    


Conegut també com a Llibre de les Mutacions o Llibre dels Canvis.
Existeix una traducció en castellà per Atalanta : Yijing, Libro de los cambios ; trad. Jordi Vilà, Albert Galvany. -- Girona : Atalanta, 2006.
https://www.edicionesatalanta.com/libro.php?id=17     
---En català : Yijing : el llibre dels canvis ;  trad. Jordi Vilà i Oliveras, Lleida : Pagès, 2011.
--- Yijing. Alquímia xinesa, a:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Alqu%C3%ADmia     
--Raimon Arola, U.B.  presenta a Ars Gravis un fragment  de la traducció castellana.
Los orígenes míticos del “Yijing” (I’Ching) / Jordi Vilà,
http://www.arsgravis.com/?p=162    
--L'Encyclopédie de la divination citada, inclou un capítol sobre el Yijing, amb il·lustracions.
--​Chaoying Sun.

L'Àge d'or, du Tibre  au Fleuve jaune IN:

L'Imaginaire des âges de la vie, dir. Daniele Chauvin, Grenoble, Ellug, 1996, p. 17-30.

https://books.google.es/books?id=n2HHc3__okIC&pg=PA25&lpg=PA25&dq=livre+des+mutations+chaoying+sun&source=bl&ots=zjQZf9Shno&sig=oELUIH12TJyKh1sKTGVSLs6rbd4&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjW6b-tjo3XAhXIshQKHewEA4AQ6AEIPzAD#v=onepage&q=livre%20des%20mutations%20chaoying%20sun&f=false
-----------------------------------
---Universitat de Girona.-- Xavier Serra Narciso--Sem​inari Raimon Panikkar--extret: Curs "Introducció a la filosofia del'Àsia: la filosofia xinesa"

Curs "Introducció a la filosofia de l'Àsia: la filosofia xinesa"

"Ens plau anunciar-vos el nou curs “Introducció a la Filosofia de l’Àsia (II): La filosofia xinesa”, que organitza la Càtedra Ferrater Mora amb la col·laboració de l’Associació d’Estudiants Assofia del 24 d’octubre al 30 de novembre del 2017.
El curs vol ser una primera aproximació al pensament de la Xina –i un tast del Japó-, començant amb el substrat xamànic i la cosmovisió dinàmica del Llibre dels Canvis(Yijing), que impregna tot la filosofia xinesa posterior".
http://www.catedraferratermora.cat/2017/09/13/curs-introducci%C3%B3-a-la-filosofia-del%C3%A0sia-la-filosofia-xinesa.html    
-----------------------------------
---Magia. Actualitat : octubre 2017.
--Harry Potter A History of Magic - The British Library. Open until Wed 28 Feb 2018. Exhibition.

https://www.bl.uk/events/harry-potter-a-history-of-magic 

---G. Doré--------Merlí i Bibiana

Imaginari-

Imaginari -- Apunts -- 171009
---Aquest setembre s'han publicat les actes del Congrés sobre Marius Schneider, celebrat a Roma.
http://www.simmetria.org/    
Novità in Librería
Atti del Convegno: 'Schneider - Musica arte e conoscenza'
 ISBN 889915232-1
------------
També la traducció italiana de l'article de:
Gilbert Durand--Chaoying Durand Sun

Il drago in Asia e in Europa

L’Europa gode di una vantata tradizione di lotta contro il drago, a partire da San Giorgio, e dall’arcangelo Michele, fino al capitano Nemo del famoso romanzo di Giulio Verne. 

Completamente diversa è la tradizione dell’Asia continentale e specialmente della Cina.

Gli antropologi dell’immaginario Gilbert Durand e Chaoying Sun ne espongono le cause in un breve saggio a due mani

Extret d'Àtopon, setembre 2017--`
------------
Àtopon. Redacció
https://www.atopon.it/author/redazione/    




De Gilbert Durand:
L’anima tigrata. I plurali di «psyché»
------------

Matèria de Bretanya -- Apunts 10

Continuació del dia anterior, 18 d'agost.
   Avui voldríem explicar l'inici de la troballa de Merli sense accent.
----------Gràcies a una amiga vam rebre una ressenya publicada al bloc Vademécum de Maria Toldrà, un bloc de presentació impecable i d'un contingut excel·lent. Una ullada ens va permetre conectar amb Merli.
----------L'especialista en goigs Nora   Vela, el passat 4 de juny, hi parlava com a convidada de: Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657).
https://mariatoldra.wordpress.com/.../pomell-de-goigs-del-jardi-d...
Citem:  "L’any 1657 es publicava a Barcelona un interessant recull de devocions marianes al principat de Catalunya sota el títol de Jardín de María. Era fet pel gironí dominicà Narcís Camós. En plena guerra dels Segadors ...", "Ara fa 360 anys que es publicava aquest llibre, primer a Barcelona el 1657, i temps després es reeditava a Girona".
L'estil de Nora Vela és clar i seductor i ens situa dins del món popular, erudit i acadèmic dels goigs amb aquest article:
"Tot havia arrencat feia segles. Com va escriure Alfons Serra Baldó:

D’entre les devocions a la Verge Maria que obtingueren una major difusió a l’edat mitjana, a l’escalf de la intensa propaganda de la vida de la Verge feta pels dominics des dels primers temps de la seva actuació apostòlica, la dels goigs de la Mare de Déu va ésser tinguda en especial estima i celebrada ben aviat amb una copiosa literatura laudatòria. Els passatges més assenyalats de la vida de la Verge, fites glorioses de la seva santedat, són glossats en múltiples composicions que canten els cinc, els set, els nou, els deu, els dotze o fins els quinze goigs terrenals de la Verge Maria".

---El 30 de juliol, al mateix bloc, Nora Vela publicava un altre article on es cita Merli sense accent.  "Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657): el Merli d’Alguaire".
https://mariatoldra.wordpress.com/2017/07/30/pomell-de-goigs-del-jardi-de-maria-de-narcis-camos-1657-el-merli-dalguaire/    
"Notícia de Nostra Senyora del Merli d’Alguaire del Jardí de Maria de Narcís Camós
La notícia de l’advocació de Nostra Senyora del Merli d’Alguaire que relata Narcís Camós[1] comença mencionant el convent de les monges de l’orde de Sant Joan de Jerusalem que la custodien i els diversos episodis viscuts al llarg de la seva història.[2] També pretén trobar en raons etimològiques l’origen del seu nom, que relaciona amb la paraula “merlet”:

por haver sido hallada en un montesico de piedras hecho a la traça de un almeda, que en lengua Catalana se llama Merlet, y lo hazen por adorno de algunas torres y casas o otros edificios.

Etimologia de la qual s’allunya Joan Coromines, que relaciona el topònim amb l’arrel cèltica de margila, “marga”, ‘terra d’argila calcària’.[3] D’altra banda, és del tot incorrecta la grafia “Merlí” que alguns han donat al santuari i a l’advocació de la seva patrona, tal com testimonien els goigs del Brusi i els de 1969 de la relació que el lector trobarà més avall i els de Manresa del segle XIX que, per llicència poètica, obliguen a rimar amb “-í”.
L’escultura, Camós la descriu com de fusta policromada i molt antiga."
---------- La página anterior d'aquest bloc ha estat profitosa, ja que alguns professors seguidors s'han apuntat per a posteriors recerques. Anteriorment vam donar breument els diccionaris que sabem que es troben a la xarxa. L'obra cabdal en vuit volums de  Joan COROMINES, Onomasticon Cataloniae, només existeix en suport paper. Les postals i comentaris rebuts pels professors amics diuen ben clar que no el tenen a mà en èpoques de vacances...Creiem però, que les indicacions de Nora Vela ja desvelen una mica el misteri etimològic de Merli sense accent en llengua catalana...
----------La recerca a la xarxa, però ens va portar a conèixer un altre investigador de la Universitat de Lleida, Moisés Selfa Sastre, que també cita el mot Merli:
https://www.researchgate.net/profile/Moises_Sastre    
---Podeu recuperar la cita per : "Moisés Selfa Sastre, Joan Coromines, Onomastion Cataloniae, "Merli en el año 1845, pero al quedar despoblado este último municipio".


---D'aquest professor i  del seu currículum ens interessa remarcar aquest projecte pels nostres seguidors traductors : Elaboración y catalogación de un corpus de textos escritos en ELE producidos por estudiantes sinohablantes (2017-2019).

----------També es pot consultar a la xarxa l': Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
http://www.icgc.cat/    
Llista de topònims, PDF
http://www.icgc.cat/content/download/16125/49645/version/5/file/index_nomenclator_2009_20150223.pdf
---on apareixen uns topònims amb  21 variants a partir de "merla" i fins arribar a :  Merli. 
---També Merli es cita dins d'un apartat referent a les eres geològiques, al costat de les argiles i materials que s'estàven formant i sedimentant: Torrent d'en Merli, Turo/ del Pou d'en Merli, i curiosament relacionats amb l'aigua.
----------Però tornem a Merlín.
http://www.persee.fr/doc/onoma_0755-7752_2005_num_45_1_1571    
   En la recerca, i ja que hem citat a Joan Coromines, donem aquest article trobat que esperem agradarà els amics artúrics i filòlegs romanistes. Es tracta d'etimologies de llengües indoeuropees, romàniques i l'autor, Julián Santano Moreno fa referència a la cultura de les urnes (Urnenfelder) i al sorotapte, tema tractat aquí el passat mes de maig.
---A la pàg. 169, apareix :
"El Baladro del sabio Merlín es una novela artúrica escrita en castellano que refunde los mitos y narraciones en torno a Merlín y que parece vinculada a una mucho más pequeña novela anterior de origen francés. Fue impresa en Burgos en 1498 y en una segunda edición con variantes en Sevilla, 1535".
https://es.wikipedia.org/wiki/El_baladro_del_sabio_Merl%C3%ADn    
----------
Merlí és un mag vinculat al Rei Artús i a les seves llegendes. Alguns creuen que podría guarir els mals del món i de la humanitat.


---Magia.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Merl%C3%AD
---El món de la magia és diferent en cada cultura. Recordem alguns dels seus aspectes:
https://es.wikipedia.org/wiki/Magia 
    
Continuarà...

 

Matèria de Bretanya -- Apunts -- 9

   L'estiu és temps de vacances i de viatges, de cercar racons coneguts o desconeguts. És així, que en la zona fronterera de Catalunya amb Aragó, hem trobat un nom, "Merli", sense accent, que ens ha fet repassar algunes de les entrades de la xarxa dedicades al gran mag Merlí.


----------El primer que trobem ha estat aquest nom relacionat amb una invocació a la Mare de Déu: Mare de Déu del Merli.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Merli
     
----------de: Els Goigs de l'Ignasi. Els goigs a les comarques de Lleida,
https://goigsdelignasi.jimdo.com/el-segri%C3%A0/alguaire/mare-de-d%C3%A9u-del-merli/    
citem un raonament etimològic: "La tradició compta que, enmig de les ruïnes de la capella i del que havia estat l'antic poblat, un pastor va trobar, sobre un merlet, una imatge de la Mare de Déu, la qual anomenaren, per aquest motiu, del Merli"



----------Aquest raonament ens porta a consultar el DCVB, http://dcvb.iecat.net/
i trobem:
---Merli:

1. MERLÍ m.
Fil de dos o tres caps plegat en madeixes de forma de bastó, que s'empra en la pesca (Barc., Men.); cast. merlín.

2. MERLÍ
Llin. existent a Gir., Salt, Barc., Cardona, Manresa, Argentona, Val., Alboraia, Morvedre, etc.

---Merlet: a causa de l'extensió de l'article us invitem a consultar directament el Diccionari Català Valencia Balear.

---La Wikipedia  ofereix una visió arquitectónica:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Merlet     

----------Aquesta és una primera aproximació.

----------Consultada la xarxa, les informacions sobre el mag Merlí es desborden. Hem seleccionat les següents:

---La RAE---no ofereix cap informació al seu diccionari sobre Merlín. 

---La Wikipedia cita Jean Markale:

https://es.wikipedia.org/wiki/Merl%C3%ADn    

---La Wiki Mitología explica:

http://es.mitologia.wikia.com/wiki/Merl%C3%ADn 

   

---Andrés Ortíz-Osés i Patxi Lanceros, van editar aquest diccionari que recull informació sobre el tema, a càrrec de Blanca Solares i Philippe Walter:

"Este Diccionario intenta articular en torno al tema de la existencia, los aspectos relevantes y asuntos fundamentales de la vida humana".

Diccionario de la existencia: asuntos relevantes de la vida humana

---https://books.google.es/books?isbn=8476587996
p. 307-309-


---Podeu també consultar a la xarxa, l'obra de Blanca Solares  : Merlín, Arturo y las Hadas. Philippe Walter y la hermenéutica del imaginario medieval.-- Cuernavaca : Unam, 2007. -- 149 p.
---Aquesta página és una postal d'estiu, des d'un poble petit que es diu Merli, sense accent. Esperem que sigui una invitació per a molts futurs i més importants treballs sobre el gran Merlí artúric i també sobre Merli. En tot cas, vol ser també un homenatge a la terra fronterera de Ponent, als pobles petits, als qui hi viuen, que cultiven la cultura popular, les tradicions, i els goigs.

Philippe Walter. -- Merlin ou le savoir du monde.
Paris : Imago, 2000.

continuarà...

Commemoracions - 170801

Commemoracions també, a la página del 26 de gener de 2017


El dia 1 d'agost de 1917 moria un gran erudit, advocat, polític i periodista:


Enric Prat de la Riba i Sarrà.1870-1917.
La seva gran visió li va permetre connectar amb tota la cultura brillant i vital catalana i europea de principis del segle XX. Sempre treballant en equip i amb els suports institucionals de l'època, va planificar una xarxa cultural i patrimonial d'institucions de cultura, ensenyament. recerca, biblioteques, museus, que modernitzaren Catalunya. Els moviments culturals del Modernisme i Noucentisme  foren també el precedent  i motors d'aquests grans canvis i progrés.    

https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Prat_de_la_Riba_i_Sarr%C3%A0
Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925.
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/02/26/la-mancomunitat-de-catalunya-1914-1925/ 
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mancomunitat_de_Catalunya   
http://www.mancomunitatdecatalunya.cat/breve-historia/  


A pricipis de l'any 2017, l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, una de les institucions centenàries fundades en aquella època, ja va anunciar aquesta commemoració.

Llavors d'or -- Apunts -- 1

   El passat solstici de juny va obrir una altra estació, l'estiu. Als rius, després de l'hivern i la primavera s'han anat acumulant detritus minerals de tota mena. La força de l'aigua, la violència dels corrents, la llei de la gravetat que comporta velocitat, fricció i erosió, fa que els materials hagin sofert una transformació. El procès alquímic dels orígens de l'univers que va originar la terra, les roques, els minerals, surt a la superficie, gràcies a l'aigua que modela les pedres i aquests detritus. És aleshores, quan  per la descomposició de la masa mineral i de vegades vegetal, apareixen a les aigües, les llavors d'or.
Així mateix, després de l'hivern i de la primavera se'ns ha acumulat materials preciosos, que són or pur i que només podem citar, sense profunditzar en crítiques que deixem a la vostra elecció. En direm llavors d'or, però cada material és d'un diferent mineral i/o vegetal, i de pedres precioses, trencades, sense polir, arrastrades pel corrent del riu.
.....................................
<<<Comencem per un llibre sobre el Carnaval publicat per Teresa Costa-Gramunt. En el seu bloc, El Vel d'Harmonia, del 18 de gener de 2017, l'autora explica facetes de la seva obra. Per la mateixa época, va presentar a Badalona una exposició sobre el Carnaval, a l'espai Betúlia.
http://elveldharmonia.blogspot.com.es/2017/01/el-carnaval-i-les-seves-figures.html    
......................................
<<< 21 abril 2017. El Vel d'Harmonia.-- TCG publica una ressenya sobre Poemes essencials de Manuel de Cabanyes (1808-1833), traduïts per Oriol Pi de Cabanyes.
--Sobre Aquest poeta romàntic trobareu més informació al bloc del dia 25 d'octubre de 2015.
http://elveldharmonia.blogspot.com.es/2017/04/un-poeta-rebel.html    
......................................
<<< El 2 de juny del 2017 aquesta autora publica a Núvol, una ressenya de:
Teresa M. Sala a Visions dels Pirineus. Entre la Renaixença i el Modernisme (Edicions de la Universitat de Barcelona). Com podeu llegir la natura es barreja amb la terra, els personatges, els mites, les llegendes, i les boires...Els Pirineus, són diu T. M.Sala, les Catedrals de la Terra....T.C.G. ofereix una página modèlica de creativitat crítica. L'element aigua de la potamologia empeny la història de la terra, i dels autors literaris catalans dels darrers segles.

http://www.nuvol.com/critica/les-visions-dels-pirineus-de-teresa-m-sala/

......................................
<<<A les portes de l'agost, apareix a la xarxa una magnífica troballa, una llavor d'or aïllada : el bloc d' Aline Reyes que celebra la reedició de la nova edició de Les Structures anthropologues de l'Imaginaire de Gilbert Durand. Esperem que sigui el preludi d'un agost refrescant.
http://journal.alinareyes.net/2017/07/26/substance-du-jour-couleurs-du-jour-avec-gilbert-durand-et-paris/

Joan Coromines -- Apunts -- 1

   Aquesta pàgina inicia una sèrie nova: "Els Grans Mestres i l'aigua". Intentarem explicar com les KANTAS NISKAS uneixen la filologia, amb l'antropologia i la mitología.
   Deixem a l'antropòleg Gilbert Durand per al final. I recordem breument el gran filòleg i romanista Joan Coromines (1905-1997), ben conegut pels seus diccionaris etimològics sobre les llengües catalana i castellana, a més de nombrosos articles i obres.
   La primera informació la podeu trobar (a més de les biblioteques) a la Fundació Pere Coromines, que recull la memòria del seu pare i la seva (biografia, bibliografia, etc.).
http://www.fundaciocoromines.cat/joan-coromines/  
   
   Recordar Joan Coromines és recordar milers de paraules, mots, topònims, noms i el seu orígen. Les seves recerques foren un constant treball de camp, visitant tots els racons de la geografía catalana o dels llocs que cita. Això vol dir que les seves recerques foren globals, profundes, abraçant tots els aspectes de la vida d'una manera pluridisciplinària. Va unir la docència universitària amb la recerca in situ, sintetitzant, intuïnt, deduïnt i alguna vegada, creant enunciats i fòrmules. Va posar la ciència i la filologia al servei de la vida i de la societat. Les seves recerques, enquestes orals i escrites recullen la riquesa de molts informants, de moltes generacions ; la riquesa de la memòria històrica de la llengua que s'haurien perdut sense la seva iniciativa.  És en aquests aspectes, a més de l'època i segles que visqueren,  i perquè coincideixen en molts valors i temes acadèmics,(Joan Coromines i Gilbert Durand) des del seu propi prisma, que creiem que els hem de recordar. Algunes obres de Joan Coromines:
Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana (1954-1957), 4 vols.
Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico (1980-1991), 6 vols.
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-2001), 10 vols.
Onomasticon Cataloniae (1989-1997), 8 vols
   Joan Coromines és un dels grans filòlegs moderns que han aconseguit que la llengua catalana ocupi un lloc important dins de la romanística internacional. Aquest any 2017 fa vint anys que va desaparèixer i és per això que als Països de parla catalana s'han celebrat diversos actes i conferències. Els dies 25 i 26 de maig es celebrarà al País valencià un congrés internacional amb aquest motiu: Joan Coromines i el País Valencià, organitzat per l'equip dirigit per José Enrique Gargallo, Universitat de Barcelona. Aquest professor i equip, al llarg de tres congressos anuals han demostrat com es pot i s'ha de treballar a la Universitat d'una manera pluridisciplinària ("Mirades de la Ciència sobre el temps"). 
..
   Hem cercat un nexe que unexi i relacioni els dos grans Mestres citats: i l'hem trobat en aquest article, que parla de l'aigua i d'èssers mitològics amb poders màgics, les nimfes.
   Coromines, Joan.-- Les Plombs sorothaptiques d'Arles. -- Tübingen : Max Niemeyer, 1975. -- 53 p. -- Separata de: Zeitschrift für Romanische Philologie, Band 91, Heft 1/2 (1975).
   L'article parla de la cultura dels camps d'urnes a Arles (França), dels enterraments en urnes. La troballa d'unes inscripcions en unes restes de ploms, escrites en sorotapte i en llatí, fan referencia a unes nimfes d'aigua, que són conegudes com "sagrades nimfes" "KANTAS NISKAS",
<<<El sorotapte és la llengua indoeuropea precèltica.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sorotapte


https://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_sorot%C3%A1ptico
 
<<<La història de la llengua catalana estudia el substrat català, les llengúes preromanes i els seus precedents.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Substrat_catal%C3%A0    
<<<Aquest article dels ploms d'Arles figura a la base de dades Hesperia. -- Banco de datos de lenguas paleohispánicas.

http://hesperia.ucm.es/en/bibliogeneral.php/bancodatos.php 
   

<<<El leit motiv de l'obra de Gilbert Durand és el pas i l'angoixa del temps. Al llarg del bloc hem repetit la importància que creiem que té l'enunciat de la "potamología" per a l'estudi de la història de la cultura. Durand s'inspira en el "cicle de l'aigua" per endinsar-se en les profunditats del "temps".



   "L'eau qui coule est la figure de l'irrévocable, L'eau est épiphanie du malheur du temps, elle est clepsydre définitive".


   G. Durand ens ha enriquit amb l'actualització del món mitològic. Així, les nimfes que pel filòleg lector són secundàries, per a molts investigadors de la xarxa social passen a un nivell primari. L'Arles i la seva zona d'aigües màgiques, curatives i miraculoses esdevenen la llar de les nimfes d'aigua, les sagrades nimfes.
<<<De René-Gabriel Ojeda.-- Les Nymphes, 9 nov. 2009.-- Capítol : "En dehors de la mythologie greco-romaine".
http://zipanatura.fr/nymphes/    


<<<D'altres articles de la xarxa referents a les troballes d'Arles, Amélie.


<<<Olivier Rimbault.--
[PDF]Les lamelles de plomb gravées d'Amélie-les-Bains ... - Via-neolatina

www.via-neolatina.fr/mbFiles/.../les-plombs-graves-d-amelie.PDF

<<<Inscriptions "ligures" en Roussillon:
http://www.arbre-celtique.com/forum/viewtopic.php?p=70811&sid=bd4983de92f4443b2a999e43e093c71c   


<<<Lykonius. -- Inscripciones ligures del Rosellón.-- 26-III-2007.

​​http://www.celtiberia.net/es/biblioteca/?id=2561&cadena=Uma    

...Nimfes d'aigua i/o Nimfes del bosc... KANTAS NISKAS...


Alexandre de Riquer i Ynglada
(1856-1920) 
Nimfes del bosc

Gotes de pluja --Apunts -- 1

   Gotes d'aigua, idees, conferències ... Com la pluja que genera vida..
"Que la pluja caigui poc a poc en els sembrats..."
   Així, les editorials plasmen els desitjos i inquietuds  dels creadors, les seves idees i el sembrat va creixent i es va fent gran, com el teixit cultural. Neixen llibres.
   La pluja fa que es descabdellin les utopies, que l'aigua estancada torni a córrer, que  l'immbolisme trontolli i caigui, que la comunicació i el diàleg agermani i nivelli idees, cultures, parers, creant fites de diàleg i de respecte.
Pluja...
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pluja
Mil gotes de pluja, com mil fulls dels llibres, com milers de llibres, que fan diàleg i comunicació, establint milers de ponts de pau...
Gotes i llibres que fan posible les Editorials.
.....................................................
2017, 14 mars. De la seu fundacional, CRI de Grenoble recent, ELLUG:
http://ellug.univ-grenoble-alpes.fr/fr/publications/collections/ateliers-de-l-imaginaire/ateliers-de-l-imaginaire-67726.kjsp
.....................................................     
Retrospectiu, sense data. Editorial de diàleg:
Figures libres sur Ultreïa, revue des Éditions Hozhoni
http://revue-ultreia.com/figures-libres/ 
.....................................................
2017, maig. --Evénements SPHERE :  París, CNRS.
http://www.sphere.univ-paris-diderot.fr/spip.php?article794&lang=fr    
.....................................................
2017, febrer. --Gilbert Durand                                                                                                                                       . D.Navarria (a cura di). -- L'anima tigrata. I plurali di «psyché.
https://www.amazon.it/Anima-tigrata-Gilbert-Durand/dp/8857537161
.....................................................
2017, maig. -- Pariscope médiévale.
https://parimed.hypotheses.org/    
https://parimed.hypotheses.org/2399
12 Mai: Séminaire « Pouvoirs de l’imagination. Approches historiques » (EHESS).

......................................................
2017, maig. -- Inclou informacions artúriques i de Matèria de Bretanya.--
Les Imaginales ». --
Les invités »
BERTIN Georges. --

16^e édition18-21 mai 2017 / Épinal

 https://www.imaginales.fr/invites/bertin-georges/ 
   
https://www.imaginales.fr/imaginales-maconniques-esoteriques/?journee=20-05-
2017&lieu=Temple+ma%C3%A7onnique


https://imaginalemepinal.com/hautes-terres-arthuriennes/#more-2032    
......................................................
Retrospectiva. -- SYMBOLOS--Revista Internacional de Arte-Cultura-Gnosis
http://symbolos.com/
.....................................................
2017, Maig. -- Libros del Innombrable, informa:
http://www.librosdelinnombrable.com/
http://librosdelinnombrable.blogspot.com.es/
http://raulherrero.blogia.com/
http://raulherrero.blogspot.com.es/
........................................................
[Fragmenta Informa 92] Fragmenta fa deu anys amb un Fòrum i dues novetats.
Butlletí núm. 92 (4-4-2017)
FRAGMENTA va néixer el 8 de maig del 2007 de la mà d’Ignasi Moreta i Inês Castel-Branco. Publica al voltant de deu llibres l’any, en català, amb un tiratge mitjà de 1.500 exemplars. -- Trobada : III Fòrum Fragmenta el dissabte 20 de maig 2017.


http://www.fragmenta.cat/ca/quisom/presentacio
http://www.fragmenta.cat/ca/inici  


Novetat: Victoria Cirlot i Blanca Garí (ed.) El monestir interior

Amb textos de Caroline Bruzelius, Victoria Cirlot, Blanca Garí, Marco Rainini i María Tausiet.

..................Col·leccions:

Assaig: aproximacions al fet religiós des de diversos àmbits

Introduccions: petites monografies sobre grans temes

Sagrats i Clàssics: la millor literatura espiritual de la humanitat en traduccions directes de l'original

Opera Omnia Raimon Panikkar: les obres completes del pensador català més reconegut internacionalment

Fragmentos: textos clàssics i d'assaig en castellà

Petit Fragmenta: àlbums il·lustrats per als més petits

 

........................................................
2017, Maig. -- Editorial Kairós ha publicat llibres d'aquest autor.
-- Budisme tibetà. -- Conferència de Chögyal Namkhai Norbu en la UAB.--
http://editorialkairos.com/agenda/conferencia-de-choegyal-namkhai-norbu-en-la-uab
........................................................