El camí de Santiago

Navegant per fer honor a Sant Jaume hem localitzat aquesta pàgina del professor Manuel Delgado.
Diu: "Está enfocado desde una perspectiva arquetipológica, muy en la línea de Gilbert Durand".

http://manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/2012/08/un-apunte-bibliografico-proposito-del.html

   Ens ha donat una alegria molt gran, perquè és obligat parlar d'aquest gran antropòleg. Fa dies que ho pensàvem fer i aquesta és una magnífica ocasió.
   El vam conèixer cap els anys 1985, després de la vinguda de Gilbert Durand a la Universitat de Barcelona i  del Congrés Els valors heurístics de la figura mítica d' Hermes. Era un jove professor.Es va relacionar amb la professora Isabel Gracia, del G.R.I.M. i aquesta i l' Antonio Blanco el van invitar a una vetllada-trobada, a casa seva, (un santuari), de la Gran Via de les Corts Catalanes.
Hi assistia també el professor Andrés Ortiz-Osés, amic dels amfitrions. Vaig tenir també la sort d'assistir-hi, junt amb d' altres interessats en els mètodes de l' Imaginari. També hi va assistir el director del G.R.I.M., el professor Alain Verjat--UB.
   Recordo vagament el contingut del debat intel·lectual entre Andrés Ortiz-Osés i Manuel Delgado, es tractava d'una qüestió teològica i religiosa. Els assistents, però, van restar silenciosos i ells dos sols van ser els protagonistes. Segons l' amfitriona Isabel Gracia, un debat extraordinari dins de la vida intel·lectual de Barcelona.
   Pel professor Manuel Delgado, com sempre, per la seva abundant bibliografia aconsellem la consulta dels catàlegs de biblioteques, CCUC, etc.
   Uns deu anys després, un estudiant alumne seu ens va passar una bibliografia sobre antropologia del curs que ell impartia que ens va semblar extraordinària. Manuel Delgado diferia en qüestió de mètodes de Gilbert Durand, però el coneixia bé i el respectava molt. N' és una mostra aquesta pàgina del seu blog del 2012.
   Un deixeble seu, que s'interessa molt per Gilbert Durand i Michel Maffesoli, és el professor Gerard Horta, també antropòleg i poeta. És fill del poeta català Joaquim Horta, desaparegut fa poc temps, poeta dels anys foscos de la postguerra i autors d' antologies de poesia universitària. De Gerard Horta, en parlarem més endavant.
  
   Sobre el Camí de Santiago, tractat infinitament, us recomanem navegar amb mapes, imatges i textos literaris.

Sardenya

   Avui, amb ganes de viatjar, volem dedicar uns moments a una illa del Mediterrani: Sardenya. També a un gran poeta desaparegut, Rafael Caria. Fa poc s' ha publicat part de la seva obra poètica en català.
  El Mediterrani no és un mar, és un oceà quan es tracta d' estudiar-ne les llengües. les cultures, les conquestes, els èxodes i l'estat actual.


Moneda de Sardenya, de Pere III, rei de Sardenya, 1336-1387, amb les quatre barres catalanes.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sardenya    

Distribució geogràfica dels idiomes i dialectes parlats a Sardenya

La llengua pròpia de l'illa és el sard. En una petita zona del nord es parla un dialecte del cors, per la influència corsa. La ciutat de l'Alguer, però, constitueix una illa lingüística on es parla el català. Una altra illa lingüística a la regió és la del lígur, al voltant de Carloforte. Les llengües autòctones actuals estan sent substituïdes per l'italià en les noves generacions. (Wik).

El sard.
http://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_sardo    
El sardo o lengua sarda (sardu o limba / lingua sarda en sardo) es una lengua románica hablada en la isla y región autónoma de Cerdeña. Clasificada como lengua románica occidental, se trata de una macrolengua integrada por un conjunto de variantes dialectales. Es considerada la más conservadora de las lenguas derivadas del latín; además, el nurago se ha conservado en esta lengua, aunque solamente en algunos rasgos.

 

Alguer
Alghero / L'Alguer / S'Alighéra

Alguer

L'alguerès

 

 

A l' Alguer, malgrat el temps, encara s' hi conserva la parla catalana, el dialecte alguerès.

Monumento a la unidad de la lengua en el Alguer.

 http://es.wikipedia.org/wiki/Alguer    

Rafael CARIA

   Vaig conèixer Rafael Caria : una vegada recordo que em va  demanar barques de pesca (crec que vaig recórrer al "Butlletí de Dialectologia Catalana"). Després em va passar materials de l' Alguer, llibres, revistes i bibliografia, que em van ser molt útils, precioses. Era molt amable, educat, sensible. 

Vaig sentir molt la seva mort. Aquesta magnífica ressenya deTeresa Costa Gramunt, implica una visita obligada a la Llibreria i una ullada a la seva obra poètica.

http://www..nuvol.com/critica/lencert-de-rafael-caria/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Rafael_Caria
    
El Mediterrani
   Aquest Mediterrani vigilat per les columnes d'Hèrcules, està voltat de vida, d' il·lusions, de riquesa humana i de records. Records de civilitzacions antigues, cultures extinguides i en perill, que humilment, però amb decisió i el front ben alt, conscients del seu llegat humanístic sembla que diguin silenciosament: "...perdò, per haver existit... "
   Així, hi trobem pobles vençuts en un moment de la seva història que entonen cants d' amor i de record del poder desaparegut. Mar de lluites, d' odis, d' amor i d' amistats, de déus i de sirenes. La sirena més important ha estat, però, sempre, la llibertat.
  Aquest clam que canten sirenes adormides que volen recuperar la seva figura humana que els hi fou arrebatada. però que ja no importa si el present ha anat superant els esculls i s'han redreçat, amb vida, plenitud, civisme i llibertat.
     També és un mar de llàgrimes, de frustacions, de naufragis, de morts inútils per manca de solidaritat i entesa entre el Nord i el Sud. Un mar d' esperança que es converteix en un retorn a l' infern esperant el diàleg, la comunicació, la coincidentia oppositorum i generositat dels poderosos.

Nicolau de Cusa (1400/1--1464). -- Coincidentia oppositorum
..."Identificado como antiaristotélico o antiescolástico, introdujo la noción de coincidentia oppositorum ("coincidencia de opuestos")...(wik)

http://es.wikipedia.org/wiki/Nicol%C3%A1s_de_Cusa  
  
http://webs.racocatala.cat/filosofia/fil-nicolaucusa.htm  

Nicolau de Cusa, citat per Gilbert Durand a:
http://es.scribd.com/doc/112654342/Ciencia-del-hombre-y-tradicion-Gilbert-Durand

  


 

Stella Maris

   Avui, a les costes del Mar, es celebra la festa de la Mare de Déu del Carme, Stella Maris

http://es.wikipedia.org/wiki/Stella_Maris

 Els costums, els rituals, el folklore del mar, és riquíssim...en parlarem un altre dia més llargament.

També a terra ferma i arreu del món.

 

http://es.wikipedia.org/wiki/Virgen_del_Carmen

    

   Procesión de la Virgen del Carmen en Paucartambo - Perú. Al fondo en los balcones se observan los «sajras», representación de los demonios que no pueden pisar la tierra cuando la virgen sale en procesión.

.............................................................................................

   Encara dins de les novetats de  les darreres activitats de l' Association des Amis de Gilbert Durand al Lac Bourget, ens  ha arribat les  propostes per el proper 2015.
   La trobada es podria fer:
---a Paris---amb el tema : Gilbert Durand et les Imaginaires de l' Orient
o bé:
---a la mateixa Savoie ---amb el tema: Gilbert Durand et l' Imaginaire de la montagne

   També es va presentar un projecte molt important:

"""- est rappelé le projet en cours d'un ‘dictionnaire Gilbert Durand’, sous la responsabilité de Catarina Sant'Anna (Université de Salvador de Bahia, Brésil) qui a déjà rassemblé une première équipe de travail"""

I més projectes, premis...
El què cal és que els seguidors de l' obra durandiana s'afegeixin a l' AAGD i s' organitzin en equips.
.................................................................................................

   A la xarxa hem trobat aquesta magnífica tesi doctoral de Michelle Jacquet-Montreuil, col·laboradora de l' Association des Amis de Gilbert Durand.

UNIVERSITE DE SAVOIE

Thèse de Doctorat en Sociologie

La fonction socialisante de l’imaginaire

Présentée par Michelle JACQUET-MONTREUIL

Sous la direction du Professeur Yves DURAND

Membres du jury

Président : MAFFESOLI Michel

DUBORGEL Bruno, DURAND Gilbert, DURAND Yves,

SIRONNEAU Jean-Pierre, VIERNE Simone

Chambéry, le 16 mars 1998
,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,
FARS, guies de navegants.
http://es.wikipedia.org/wiki/Faro

Far de Hirtshals (Dinamarca)--de wik.

Far de Dunkerque: El faro més septentrional de França--Wik.

Atles Lingüístic del Domini Català--ALDC

   Una llengua és un corpus vital. Un tronc i branques, un arbre frondós: un cos i unes extremitats, els dialectes, subdialectes, parles locals...

   L' ALDC s'ha anat realitzant durant molts anys de recerca per equips diversos. Ofereix uns materials i temes que encara que són monogràfics, permeten unes combinacions fabuloses per relacionar l'Imaginari de les diferents localitats del territori. És per això, que el proposem com a infrastructura pels investigadors interessats per l'Imaginari lingüístic, els temes gramaticals, i afins.

http://aldc.espais.iec.cat/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Atles_Ling%C3%BC%C3%ADstic_del_Domini_Catal%C3%A0    
..........
   Recordem les grans línies temàtiques proposades pel Centre de Recherche sur l' Imaginaire de la Universitat de Grenoble-3, que es poden trobar en el seu web, per si podria sorgir i aparèixer alguna oportunitat de recerca conjunta.

http://cri.u-grenoble3.fr/fr/presentation/
   
Aquest web diu:
"Les axes de recherche du CRI-Grenoble se sont structurés depuis plusieurs programmes-cadres autour de quatre axes principaux...."
....
Axe 1 : Imaginaires topologiques : lieux, paysages, espaces
Axe 2 : Imaginaire des sciences et des technologies
Axe 3 : Imaginaires du corps
Axe 4 : Mythocritique et mythanalyse
.........................
Fotografia de la Universitat de Grenoble-3, seu del CRI.